close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

23 juliol 2018
Informe de la regió bàltica

Àngels Miralda

Si l’any passat va ser considerat un Superkunstjahr amb el solapament dels esdeveniments Biennal de Venècia, Documenta i Skulpturprojekte Münster, necessitaríem una nova paraula per designar la similar alineació planetària que es dóna a la regió bàltica. Aquest any se celebra el centenari de la independència d’Estònia, Letònia i Lituània, per al qual cada país ha produït la seva pròpia sèrie d’investigacions donant lloc a exposicions nacionals. De forma simultània, la tretzena edició de la Triennal Bàltica comissariada per Vincent Honoré abasta les tres capitals de la regió per primera vegada i la Biennal de Riga ha inaugurat la seva primera edició sota el comissariat de Katerina Gregos.

Els ambiciosos projectes comparteixen la invitació a comissaris estrangers de dues de les capitals artístiques de l’oest d’Europa, Londres i Brussel·les respectivament. Comptar amb comissaris d’aquestes regions revela el persistent desig bàltic d’afiliar-se amb l’Europa occidental més que amb la massa euràsica de Rússia i la influència financera i cultural de l’oest sobre l’antic est a la Unió Europea actual. Com a estratègia d’internacionalització dels dos esdeveniments, convidar comissaris dels centres artístics d’Europa occidental crea necessàries oportunitats per als artistes bàltics a l’estranger, però també reforça les relacions de poder existents entre l’antic est i l’oest. Si la regió bàltica està tornant-se encara cap als centres establerts d’Europa occidental com a cànon, la conflagració de les dues biennals durant el centenari és un reflex de la posició dels artistes bàltics en una relació actual de poder geopolític i centralització financera, incapaços d’auto-identificar-se sols.

La Biennal de Riga, o RIBOCA 1, dura del 2 de juny fins al 28 d’octubre i reuneix 104 artistes internacionals. Centrada al voltant de l’antiga Facultat de Biologia de la Universitat de Riga, aborda el tema del canvi en les múltiples definicions de la paraula. Mentre que les grans exposicions i les biennals d’aquest any han tendit cap a textos curatorials vagues, reticents a tota claredat i exigència, RIBOCA materialitza el site-specific amb èxit a través d’un focus posat en aparellar obres d’art amb llocs significatius de Riga. El curs de l’exposició crea la seva pròpia narrativa lògica a seguir en les diferents seus de la ciutat. Categoritzada per temes com ecologia, indústria i història local, la biennal presenta de forma convincent grups d’obres que dialoguen entre sí sobre canvis específics a què ens enfrontem. Com a conjunt, la biennal exposa la posició entrellaçada de totes les disciplines restringides a una única realitat planetària.

La biennal es divideix entre diferents seus, amb dues que destaquen per la seva rellevància i cohesió: la Facultat de Biologia i la residència de Kristaps Morbergs. A l’antiga Facultat de Biologia de la Universitat de Riga es conserven les aules, museus i magatzems de vegades gairebé intactes que ofereixen l’entorn apte per a reflexions contemporànies sobre ecologia en una desfasada instal·lació educacional. Kristaps Morbergs, patró letó del segle dinou, va donar a la universitat la seva casa, en la qual els interiors tradicionals d’abans de la guerra han estat conservats. Amb un focus en la història letona i en la vida contemporània, aquesta seu interactua directament amb Riga i exposa principalment a artistes bàltics.

La Facultat de Biologia inclou treballs que, de forma general, tracten la condició ambiental catastròfica del planeta. La pel·lícula de 45 minuts de Julian Rosefeldt In the Land of Drought mostra entorns ruïnosos a les muntanyes Atles del Marroc i en les antigues zones industrials de la Vall del Ruhr a Alemanya, on les restes esquelètiques industrials creen un escenari inquietant per a la interpretació futurista d’una terra postapocalíptica. Mirror Matter, de l’artista lituana Emilija Škarnulytė, crea igualment una visió no-humana d’esdeveniments amb imatges i informació d’observatoris neutrí i d’acceleradors de partícules per a decentrar la humanitat en una terra que sobrevisqui més enllà de la civilització tal com la coneixem . Les interpretacions científiques d’esdeveniments suggereixen que el canvi està traient el futur del planeta del nostre control.

Emilija Škarnulytė, Mirror Matter (still: from the Super-Kamioka Neutrino Detection Experiment, Japan). 2018. Single-channel video, colour, sound 12′. The Former Faculty of Biology of the University of Latvia (RIBOCA)

A un nivell més humà, la relació biològica entre el cos i la natura emergeix en el projecte Dziedināšanas Remedies de Sasha Huber & Petri Saarikko, amb la intenció de compilar el saber medicinal tradicional en volums compactes. Relacionat directament amb la cultura letona, el llibre registra els mètodes de purificació de ment i cos que han sobreviscut a través de les generacions gràcies a la tradició oral. La inevitable connexió del cos amb la naturalesa apareix també en la instal·lació fílmica de dos canals Pickled Long Cucumbers de Katrīna Neiburga. Referint-se al desig d’una vida simple al confrontar-se amb el ritme frenètic de la vida urbana, els dos personatges de la pel·lícula tornen a un simbòlic Jardí de l’Edèn. La llibertat de la naturalesa és qüestionada quan els personatges s’adapten amb dificultat a l’escenari boscós.

The Most Given of Givens, d’Eli Cortiñas, no es refereix directament al context bàltic, però interpretat en el context de la facultat de biologia a Riga incorpora un nou significat que el connecta políticament la realitat exterior. Treballant amb interpretacions occidentals d’Àfrica i amb tropos cinematogràfics com el mite de Tarzan, la pel·lícula de Cortiñas, posada en el context estrictament acadèmic d’una aula de biologia, reflecteix la categorització contínua d’éssers humans i la situació migratòria a Europa. Letònia i els altres països bàltics compten amb nivells extremadament baixos d’immigració i els demandants d’asil declaren dificultats d’integració i marxen a l’aconseguir papers.[1] Això emfatitza la incomoditat de mostrar la pel·lícula en un context obertament blanc.

La facultat de biologia és en si mateixa una localització visualment seductora, plena de vells materials pedagògics i amb un aire retro-científic. Contrastar formes de coneixement del passat amb treballs contemporanis estableix una relació entre passat, present i futur. Early Polishness de Katarzyna Przezwańska assenyala l’absurd d’una identitat natural connectada al territori en el període triàsic i l’Encyclopedia de Johannes Helden & Håkan Jonson crea un fictici arxiu de targetes del futur que cataloga les dates d’extinció d’animals eliminats per la humanitat. Aquesta relació retro-futura s’estén a altres seus històriques de la biennal emfatitzant el paper del temps en el procés de canvi global.

La residència de Kristaps Morbergs posa aquest col·lapse del temps en directa relació amb el context bàltic. En una casa letona d’estil antic, sobretot artistes bàltics presenten treballs directament relacionats amb les cicatrius històriques de la ciutat i els intensos períodes de canvi que han afectat la regió fins i tot en el transcurs d’un cicle de vida. La pel·lícula de Jonas Mekas Lithuania and the Collapse of the USSR situa aquesta seu en el context post-soviètic des de l’experiència de l’exili lituà. Feta gairebé vint anys després del col·lapse de l’URSS, la pel·lícula inclou metratge gravat de les notícies, directament de la pantalla de la televisió, amb la càmera de vídeo Sony de Mekas. Aquests moments històrics monumentals reverberen en escultura i arquitectura en dos treballs d’Indre Serpytyte. Pedestal fa servir monuments als líders soviètics Lenin i Stalin i el seu significat canviant a través del temps en uns acoblaments fotogràfics que qüestionen la linealitat de la història. A 1944-1991 Former NKVD-MVD-MGB-KGB Buildings crea models d’edificis antigament usats per operadors del KGB que avui han tornat a funcions privades o domèstiques. En el context d’aquests forts canvis, la societat letona contemporània és presentada pel cercle de poetes russos Orbita, els Video Poems reuneixen treballs dels anys noranta i dos mil. Els treballs són col·laboracions entre poetes, animadors i músics que van donar vitalitat a la comunitat artística rusoparlant contra l’arrencada de la cultura de consum dels noranta i de MTV.

Baltic Triennial 13 GIVE UP THE GHOST Vilnius chapter. Daiga Grantina. All works courtesy the artist and Galerie Joseph Tang, Paris. Photo: CAC /Andrej Vasilenko

La Triennal Bàltica sota la direcció de Vincent Honoré també aborda la relació del cos amb l’inevitable i apocalíptic col·lapse planetari. Sorprenentment diferent de la solemnitat del retrat futurista de la terra de Rosefeldt o del personatge solitari i malenconiós d’A Sense of Warmth de Sven Johne, la visió d’Honoré és un rodanxó carnaval poètic imbuït d’elements camp. La principal exposició, al CAC de Vilnius, va obrir l’11 de maig i durarà fins al 12 d’agost. L’edició de Tallinn seguirà fins al 2 de setembre i el tercer capítol de la triennal obrirà a Riga el 21 de setembre.

L’exposició a Vilnius inclou highlights com A Way to Leak, Lick, Leek de Laure Prouvost, una trobada ballardiana entre adolescents llepadors de contaminació en la fi del món. Situat a LA, el grup fabula desitjos surreals de confondre naturalesa i màquina, portant a l’eventual fusió del cos humà amb l’entorn tòxic. La continuació de la history in a room filled with people with funny names de Korakrit Arunanondchai pren forma en la seva quarta entrega seguint la narrativa surrealista d’unes rates gegants en un context de capitalisme global i espiritualitat. Mentre que l’exposició és caòtica i laberíntica, el fort de la feina d’Honoré ha estat el programa de performances organitzat per l’obertura de cada edició.

Les potents actuacions de Liv Wynter i Adam Christensen van animar el hall d’entrada amb un públic ben nodrit. Elements identitaris de les subcultures punk i antisistema sorgeixen de l’eloqüent vestit DIY i el cant gutural de Christensen i de les poderoses lletres de Wynter. Les performances van explotar en l’espai segrestant la narrativa dels objectes. Al dia següent, una impressionant i esbojarrada performance de l’artista lituà Žygimantas Kudirka va començar amb un cop a la triennal amb la peça Welcome to Lithuania, que fa servir eslògans de màrqueting i declaracions màgiques absurdes que juguen amb estereotips del país romantitzats pels visitants i amb referències a moments foscos de la literatura local. A Tallinn, les performances de dansa radical del Young Boy Dancing Group van incloure balls no convencionals amb làser emès des dels genitals. Comparada amb l’exposició, la força d’aquestes performances està en les referències directes a conflictes socials contemporanis en la societat bàltica, particularment amb la persistent homofòbia present en els tres països. El programa de performances de l’obertura funciona com resistència política contra les restes conservadors d’una societat enfangada en el seu passat i tradició.

Les dues exposicions han generat oportunitats per activar l’escena artística bàltica. Portar nous públics a un context de la perifèria de la Unió Europea amb una història sorprenent és important per entendre la diversitat que existeix dins mateix d’Europa i per descentralitzar el focus cultural. La decisió de tots dos esdeveniments d’anar sobre segur amb l’elecció del comissari, seleccionant veus establertes de Londres i Brussel·les, deixa però buits en la representació de molts racons del món i reforça la influència de les capitals culturals. El Sud d’Europa queda virtualment invisible i, encara que molts artistes bàltics participen en les exposicions, es manté la perspectiva de l’Europa occidental envers ells. Altres grans esdeveniments a Europa han començat a girar cap a veus i narratives alternatives (la Biennal de Berlín, Manifesta, Documenta), però aquesta posició encara no ha arribat a la regió bàltica.

[1] https://www.bbc.com/news/world-europe-40479224

*Imatge de portada: Katarzyna Przezwańska, Early Polishness (detail), 2017. Diorama fet de paper, fusta, branques d’arbre, cable florar, fil de juta, cola Mod Podge, pintura acrílica, coco, resina, pinta-ungles, 130 × 159 × 318 cm. The Former Faculty of Biology of the University of Latvia (RIBOCA).

Àngels Miralda

Publicacions

23 juliol 2018

Informe de la regió bàltica

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)