close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

19 setembre 2018
Art Nou 2018: ¿què és i on és l’art emergent?

Maria Llopart

Coincidint amb l’inici de temporada de les noves propostes galerísticas després de l’estiu, Art Barcelona torna a organitzar Art Nou, el programa que busca incorporar al circuit del galerisme barceloní nous noms d’artistes novells. Durant els dies 4 i 23 de setembre galeries, centres i espais d’art acolliran exposicions i esdeveniments variats al voltant dels artistes pels quals han apostat.

Les propostes d’aquest any són molt variades, tot i que amb una atenció important a la materialitat: investigacions sobre les transformacions, relacions i possibilitats de la matèria. Aquest és el cas del treball d’Elena Lavellés sobre les tres formes de l’or en Blueproject Foundation, el de Sixtine Jacquart sobre la porcellana a La Place o la proposta de la galeria Carles Taché, amb una exposició col·lectiva al voltant de materials com la pintura a l’oli , el bronze o el formigó.

Les performances i accions també estaran molt presents en aquesta edició. En la majoria dels casos es tracta d’accions i esdeveniments proposats pels artistes dins el marc de les seves exposicions, però en alguns casos es tracta d’artistes que treballen amb la performance i on l’espai expositiu es converteix en l’espai d’acció. Destaquem especialment propostes com la de Sgàire Wood, Puppy Love, a Cordova, Hotel Andalucía de Blanca Utrillas Gracia, Cláudia del Barrio i Vilma Bravo a EtHall o Lace and Food Drinks de Pol Olivé a El Cuarto del Recreo. Les dues últimes funcionaran com trobades en què plantejar i investigar des de la festivitat idees com el FOMO (Fear of Missing Out, por de perdre’s quelcom) i l’absurditat de les nostres construccions de l’oci en el cas d’Hotel Andalucía o posar a prova l’espai expositiu com a espai relacional amb Lace and Food Drinks. Puppy Love, en canvi, es conformarà per un conjunt d’accions íntimes i intenses en la línia de l’artista. La Escocesa, per la seva banda, ha apostat per una trobada de reflexió amb els seus artistes residents al voltant de l’assaig de la biòloga Lynn Margulis “Sexe, mort i quefir”. Finalment, pel que fa a les accions, també hem de destacar la Jornada Garrofista a Arts Santa Mònica organitzada pel col·lectiu d’artistes Garrofistas on la precarietat dels artistes és la qüestió central. La jornada també serà una trobada festiva amb activitats i pregó inclòs. Un esdeveniment d’aquest tipus és especialment pertinent dins d’Art Nou, incidint en el debat sobre l’art emergent: qui són els artistes emergents? Aquells que mai han exposat en galeries, els que no han venut mai una obra? Què passa amb els artistes novells majors de 35 anys? Com hem de donar suport als artistes emergents en un context com el nostre mercat de l’art?

Encara que gran part de les exposicions són individuals, alguns espais com Estudio Nómada o la sala Parés han optat per mostres col·lectives que faciliten l’entrada de nous noms en els espais, encara que de vegades pequin d’una falta de discurs curatorial. En aquest sentit, destaca la feina que han fet les artistes Anna Dot en Bombon Project i Ariadna Guiteras a Àngels Barcelona – espai 2. En ambdues propostes l’espai ha estat integrat en el projecte artístic per a conformar noves experiències relacionals no només entre obra i parets sinó entre espai i visitant.

En definitiva, aquest any Art Nou presenta apostes interessants de les galeries barcelonines que trenquen amb les seves línies generals incloent-hi els joves i fent que ens replantegem com és i on és l’art emergent.

Escriu per a comprendre. No sempre ho aconsegueix, però obté una millor digestió d'allò que veu. És historiadora de l'art. El seu objectiu és mantenir-se en una recerca continuada al voltant dels interrogants sense resposta amb els què ensopega. No li agrada concretar què li interessa, tot i que ara mateix els seus interrogants giren al voltant de la mobilitat cultural, la crítica institucional i la globalització en relació amb el fenomen de les residències d'artistes.

Publicacions

19 setembre 2018

Art Nou 2018: ¿què és i on és l’art emergent?

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)