CASCATENG
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)
DAVID G. TORRES
http://www.davidgtorres.net

David G. Torres porta un temps insistint en pensar què va passar en els últims seixanta i primers vuitanta: COUM Transmissions i Chris Burden, Siouxsie i Valie Export, Dead Kennedys i Linda Bengish, Radio Futura i Talking Heads. Com una última batzegada d’utopia, de no importa què facis i com ho facis. A partir d’aquí ha intentat fer algunes coses, exposicions, textos... Sempre ha buscat pensar críticament, al revés, a contrapèl. I alguna vegada, quasi aconseguir-ho.

27 octubre 2013

Aquesta setmana Xavier Acarín comentava l’exposició de Chris Burden al New Museum de Nova York insistint en la seva tendència a l’espectacularitat. Potser aquest intent actual de fer coses grandotes, en Chris Burden tingui a veure amb l’intent de lliurar-se del llast d’haver estat l’artista que es va disparar al braç, el famós "Shoot". Jorge Satorre, que l’any 2006 va bussejar sobre el tret de Burden produint la peça "National Ballon", explicava que l’artista californià no vol saber-ne res d’aquella performance. Sembla que li ha ocasionat algunes situacions incòmodes amb alguns fans que han volgut repetir l’acció.

No obstant això, més enllà de l’excés i el megalític dels seus últims treballs o la morbositat del dolor i el dany en les primeres performances, hi ha un Burden potser intermedi, fascinat pels mitjans de locomoció, manual, de vegades futurista i propositiu, i en aquest sentit molt proper a d’altres artistes visionaris com Ant Farm, amb els quals va coincidir en algunes programacions de vídeos a La Mamelle a San Francisco. Allà és on va mostrar "Big Wrench", el vídeo en què narra com va comprar i finalment es va desfer d’un enorme camió amb el qual volia fer art que no fos art (i que va ser el punt de partida que em va portar a escriure l’assaig "No más mentiras"). En aquesta mateixa línia hi ha una altra peça curiosa de Chris Burden de 1977: "B-Car". Aquí de nou apareix el Burden científic, manual, fascinat pel motor, la tecnologia (tot això estava en les seves performances, encara que fent-se mal: crucificat en un cotxe, electrificat...), l’ecologia, el viatge i allò manual. Aquí, en aquest retorn al subjecte, en el viatge com esforç personal, en de nou, el traçat d’un relat (Chris Burden l’artista que es va disparar, Chris Burden l’artista que es va fabricar un cotxe) o a la falta de grandiloqüència, aquí, en els seus propis marges, és on em sembla que podem trobar al Burden més interessant i més contemporani.

Afortunadament els d’Ubuweb ens han deixat el regal de la publicació que Burden va editar a propòsit de "B-Car": http://ubumexico.centro.org.mx/text/conceptual-artists-books/Chris+Burden.pdf


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

Un missatge, un commentari?
  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)


A*DESK | contact@a-desk.org