"Dune" és una d’aquelles novel.les de ciència ficció que recuperarem ja mateix. En el complex món que crea John Herbert, una confraria de bruixes lligada íntimament al poder utilitza una lletania on destaca la següent frase: la por mata la ment.


La por, això que primer paralitza, això que aniquila la capacitat de raciocini, això que ens converteix en animals. És realment la por el que té paralitzat a un bon sector de l’art contemporani i de la cultura en general?. ¿No serà que la nostra por es diu excés d’institucionalització? A Holanda, s’esperen anys d’incertesa pressupostària. Fa uns mesos, a Gran Bretanya, estava tothom sense gaire idea sobre què oferiria el futur i esperant una retallada important. A Espanya la crisi i la ineptitud política colpegen a parts iguals. Estem a l’espera, que "ells" decideixin, que "ells" marquin els ritmes, que "ells" donin els diners.


Potser s’ha donat un pes massa important als mecanismes institucionals i hem oblidat que si les institucions existeixen és per tractar amb continguts, per reaccionar i mostrar possibilitats. Tant estar a l’espera i es va oxidant la capacitat d’acció, la mirada crítica, la creença en l’existència de continguts i en la necessitat de treballar amb ells. I oblidem les possibilitats que també existeixen fora del marc acollidor, i desestabilitzador, de la institució. 



En aquest número d’A*Magazine presentem tres textos crítics. Maite Garbayo analitza l’exposició d’Iñaki Garmendia a Virreina Centre de la Imatge de Barcelona. Oriol Fontdevila observa la situació del llibre d’artista amb motiu de l’obertura de Múltiplos, una llibreria dedicada a aquest tema a Barcelona, ​​i Jaume Cuenca s’acosta al treball d’Itziar Barrio en la seva exposició individual a Artium de Vitoria-Gasteiz.