Ja fa uns quants anys, una cosa així com deu, va començar una aventura anomenada A*DESK. Des de Barcelona, amb voluntat d’arribar a d’altres llocs, sentíem la necessitat de treballar des de la crítica d’art per obrir possibilitats i participar de la creació de sentit crític. Durant aquests anys hem publicat la nostra revista a la xarxa, realitzat workshops de crítica i escriptura a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina, obert el nostre programa d’estudis independents, treballat com a assessors per a diverses institucions, investigat en les possibilitats de l’educació en la xarxa i hem obert un local a Barcelona.
Una enorme crisi recorre Espanya. Barcelona és un formiguer polític i a nivell cultural s’acosten canvis. Ens trobem enmig de la calma abans de la tempesta. I els canvis no únicament afecten a nivell local sinó també a nivell global. Per aquest motiu, en una crisi salvatge, vam decidir llançar-nos a publicar tots els continguts del nostre web, inclosa la revista A*Magazine, en tres idiomes: català, castellà i anglès. Volem obrir fronteres, que des de la nostra posició puguem establir més diàlegs de tu a tu amb agents artístics d’altres llocs. Les fronteres segueixen existint, i la idiomàtica és innegable. Esperem poder ajudar a generar vincles, transvasaments d’informació i confrontración de mirades.
En aquest número d’A*Magazine ens acostem a tres grans esdeveniments: Sónar a Barcelona de la mà de Frederic Montornés, Art Basel amb Montse Badia i la Biennal de Venècia acompanyats d’Oriol Fontdevila.
La Biennale per excel.lència presenta una edició que no destaca per l’emoció. Alguns gestos: la incorporació de tres Tintoretto com si es tractés d’una revolució conceptual, pavellons construïts per a l’ocasió intentant ser una modificació a la idea del comissariat però, per sobre de tot, un manteniment del status quo sobrevola Venècia.
Art Basel i la Biennal de Venècia coincideixen cada dues edicions en el temps, però també en molts més elements. Resulta evident que les distàncies entre fires i biennals comencen a ser poc clares. Venècia està marcada per la seva forma de (no) finançament propi. Art Basel necessita de treballs conceptuals per seguir sent puntera dins de l’univers de les fires. En la edició actual d’Art Basel, molts dels treballs presentats es pregunten sobre l’entramat artístic, sobre la pràctica, sobre els processos... Elements que bé podrien tractar-se en un context biennalístic.
El Sónar, aquest monstre del que fa deu anys ja es deia que creixia sense control i que, en el seu desig d’agrupar sota el paraigües de la seva vocació experimental, anava deglutint totes les àrees de la creació contemporània, ja s’ha consolidat, divuit anys després de la seva creació, com un dels paradigmes d’aquest tipus de producte cultural absolutament eficaç en termes d’oci, musicals, econòmics, socials, polítics i culturals. Es a dir, en pràcticament tots els àmbits.
