"Dune" és una d’aquelles novel.les de ciència ficció que recuperarem ja mateix. En el complex món que crea John Herbert, una confraria de bruixes lligada íntimament al poder utilitza una lletania on destaca la següent frase: la por mata la ment.
La por, això que primer paralitza, això que aniquila la capacitat de raciocini, això que ens converteix en animals. És realment la por el que té paralitzat a un bon sector de l’art contemporani i de la cultura en general?. ¿No serà que la nostra por es diu excés d’institucionalització? A Holanda, s’esperen anys d’incertesa pressupostària. Fa uns mesos, a Gran Bretanya, estava tothom sense gaire idea sobre què oferiria el futur i esperant una retallada important. A Espanya la crisi i la ineptitud política colpegen a parts iguals. Estem a l’espera, que "ells" decideixin, que "ells" marquin els ritmes, que "ells" donin els diners.
Potser s’ha donat un pes massa important als mecanismes institucionals i hem oblidat que si les institucions existeixen és per tractar amb continguts, per reaccionar i mostrar possibilitats. Tant estar a l’espera i es va oxidant la capacitat d’acció, la mirada crítica, la creença en l’existència de continguts i en la necessitat de treballar amb ells. I oblidem les possibilitats que també existeixen fora del marc acollidor, i desestabilitzador, de la institució.
En aquest número d’A*Magazine presentem tres textos crítics. Maite Garbayo analitza l’exposició d’Iñaki Garmendia a Virreina Centre de la Imatge de Barcelona. Oriol Fontdevila observa la situació del llibre d’artista amb motiu de l’obertura de Múltiplos, una llibreria dedicada a aquest tema a Barcelona, i Jaume Cuenca s’acosta al treball d’Itziar Barrio en la seva exposició individual a Artium de Vitoria-Gasteiz.
En els treballs d’Iñaki Garmendia conflueixen diverses qüestions. Les subcultures juvenils i els seus models d’oci, les tensions entre local i global, la consciència de la impossibilitat inherent al llenguatge... Les imatges adquireixen un cert grau d’autonomia, i amb això la capacitat de repensar-se a si mateixes. Les formes d’abordatge són variades i, en ocasions, contradictòries. L’acostament passa per l’acceptació prèvia de ho fragmentari. I per un intent de suportar allò incomplet.
Múltiplos, una llibreria especialitzada en llibres d’artista, obre les seves portes. El treball artístic sobre paper segueix en marxa, creixent i assumint quins són els seus origens i, segurament, quins són els seus objectius. Artistes que produeixen llibres, llibres que formen part d’estrategies i sistemes de treball múltiple, on una serie de possibilitats de contacte apareixen conjuntament.
Les festes patronals que es repeteixen cada estiu en els pobles i ciutats del nostre entorn poden semblar un tema poc interessant per a l’art contemporani. Una multitud embriagada que segueix amb fervor les tradicions del terròs és potser el més allunyat al públic crític i autònom que busca el sector artístic. Per massa trivial o, fins i tot, per reaccionari, el fenomen de la festa no sembla digne de traspassar les portes del museu. És mèrit d’Itziar Barrio (Bilbao, 1976) haver sabut mostrar com d’erroni és d’aquest prejudici.
