A Barcelona toquen canvis. Tot indica que Josep Ramoneda, director del CCCB, haurà de deixar el seu lloc pròximament després de disset anys. Mesos de rumors i globus sonda insinuant la fusió entre MACBA i CCCB, dues institucions físicament paret amb paret però molt diferents si observem el seu funcionament i objectius. De moment, no es parla de possibles concursos ni res. Virreina Centre de la Imatge segueix sense director, després de que Carles Guerra passés a ser Chief Curator al MACBA deixant un centre amb programa tancat fins al 2013. Moritz Küng continua sent director de Canòdrom, un centre d’art de titularitat pública a Barcelona que mai ha existit tot i que es va realitzar un concurs internacional per a la seva direcció. Canòdrom, sí - Canòdrom, no. En el més pur estil hamletià per part dels organismes públics que el regeixen, ara sembla que Canòdrom, sí. De moment. A pocs quilòmetres, Rosa Pera dirigeix ​​Bòlit, un altre centre d’art sense ubicació física però que va ser definit com a centre "de veritat", amb projecte arquitectònic i diverses plantes a omplir.


Espais sense direcció, directors sense espai. La situació podria ser interessant si fos quelcom buscat, si servís per proposar noves idees del què és la institució. Com a mínim Bòlit programa, Canòdrom tenia-suposadament- un altre espai com La Capella dins del seu organigrama però no es sap què passarà amb aquest projecte. I si li donem la volta a tot? I si pensem que és fantàstic viure entre tanta anomalia institucional? I si creiem que tot són experiments interessants per treballar en els límits de la institucionalització artística? encara que, la veritat, tot apunta que aquestes no són les línies, que el que regeix és directament un caos involuntari.



En aquest número d’A*Magazine presentem tres nous escrits crítics. Xavier Acarín s’acosta al projecte d’art útil de Tania Bruguera a Queens, Verónica Escobar Monsalve analitza una exposició al CCCB i Imma Prieto altra al MACBA. Dos d’institucions i una d’allunyar-se’n.