El temps va molt ràpid i, de nou, ens trobem ja davant dels grans esdeveniments. Sembla que era ahir quan obria Frieze New York, la Biennal de Berlín, la Triennal de París... espera, doncs sí, va ser ahir. El calendari internacional és un no parar d’importants festivitats i punts de trobada. Però els grans clàssics ara arriben. Manifesta segueix sent aquesta proposta que era l’opció "diferent". Documenta és el far, si tot va bé, durant un bon període de temps. I Art-Basel també, amb els seus collectors i els seus jets privats i les decisions que es prenen.
Però tant Berlín com París estan complicant les coses. París, amb un ex-Documenta de la talla d´Okwui Enwezor, oferint un context per a les idees en una societat global. Berlín, amb un Artur Żmijewski que ha passat directament a l’acció. És a dir, que ja tenim les idees, amb la reflexió i la distància-proximitat, i l’acció, amb la manotada sobre la taula i la proximitat-distància. La pressió per als següents és forta.
I amb tant gran esdeveniment ens ho posen difícil per acostar-nos correctament a les propostes i destinar el temps necessari a repensar els continguts, a analitzar críticament el que hi ha i, en definitiva, a créixer junts. També amb tant gran esdeveniment que ens envolta ens preguntem si no renaixerà el desig davant d’allò proper, allò assumible, davant del treball en art de tu a tu, quan és possible establir un diàleg i que una persona estigui a l’altre costat.
En aquest número d’A*Magazine ens acostem a la Triennale de París de la mà de Manuel Segade, Saioa Olmo entrevista al comissari de la Biennal de Berlín, Rosa Naharro es pregunta sobre l´eventualització galerística a Madrid a partir de Jugada a Tres Bandas i David G Torres recorda la relació entre el teatre i l’art a partir d’una obra de Roger Bernat.
La Triennale d´Okwi Enkwezor tracta els temes candents d’una França i una ciutat de París que es pregunta pel seu racisme. La proposta expositiva presenta les claus des de les quals parlar d’una situació, l’actual, que demana a crits una revisió.
La Biennal de Berlin presenta una edició carregada de contingut polític. La situació global contextual dirigeix la manera d’entendre què fer des de l’art, els seus límits i les seves institucions. Artur Żmijewski es posiciona a la delicada cruïlla entre públics, art, institucions, representació i acció política.
Cercar l’eufòria és un sistema per intentar oblidar un context precari i fer un salt cap a algun lloc desconegut. Jugada a Tres Bandas és una estratègia per unir, per celebrar, per gaudir ... oblidant que potser no hi ha molt ni a unir, ni celebrar o gaudir.
Roger Bernat ha presentat la seva obra "Pendent de votació" al Festival de Noves Escenes Obertes (un altre esdeveniment cultural de Barcelona que està pendent d’un fil). Una obra en què el teatre es converteix en un parlament dirigit pels espectadors. Al número 95 d´A*Magazine, Roger Bernat, entrevistat per Saioa Olmo, declarava que entén el teatre "com aquest lloc on es reuneix una sèrie de gent per preguntar-se què significa viure en comunitat". "Pendent de votació" és la seva posada en pràctica.
