close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

25 gener 2014
2-3.jpg
Ja que passava per aquí… o l’after-crítica (no la post-crítica)

David G. Torres


Pisuerguismo és un terme que va aparèixer quan dirigia la revista, “el Butlletí”, del Centre d’Art Santa Mònica. El terme en si, que fèiem servir de manera col·loquial per a qualificar cert tipus d’articles, se li va ocórrer (com tantes coses) a Antonio Ortega. Amb ell ens referíem a una certa forma d’edició que regia la publicació: si d’alguna manera un artista que exposava allà tenia a veure amb, posem per cas, una reflexió sobre el cos o l’economia, dedicàvem un article o una sèrie d’articles a parlar del cos com a tema en altres artistes, o de l’economia de l’art, és a dir, ja que el Pisuerga passa per Valladolid…

Una fórmula aplicable a qualsevol àmbit (de fet recull el que es fa des de sempre en periodisme), que tracta simplement d’estirar els temes i les idees, però també d’un intent perquè les idees circulin, s’ampliïn, canviïn de direcció i dialoguin creant discurs. I és una fórmula d’edició o d’escriptura crítica sobre art i cultura que també apliquem a A*DESK. Si al “Butlletí” formava part d’una estratègia per donar contingut al centre, aquí la intenció és una altra. Es tracta d’expandir i aprofundir en temes, de portar les crítiques d’art i els comentaris culturals més enllà, traçant contextos històrics i de discussió.

Aquest pisuerguismo apareix com un autèntic statement sobre determinada manera d’entendre l’escriptura crítica en l’actualitat. D’entrada perquè deixa enrere algunes qüestions que ja semblen antigues. La dicotomia entre opinió i informació queda desbaratada: la segona ja no és qüestió, simplement perquè l’accés a la informació no és una cosa restrictiva en l’era internet, i la primera opera en l’ordre de la discursivitat, del discurs i la discussió oberta.

Si la crítica és detonant, va més enllà de l’hipertext per esdevenir narrativa i així deixa enrere l’espai tancat i molt estret entre l’obra com a cosa en si mateixa i la sensibilitat del receptor, en aquest cas el crític, aquesta crítica feta de pura subjectivitat, a partir del gust, la impressió i la pinzellada. Davant d’això la crítica es pot reafirmar com a gènere literari, però no per un vuitcentista caràcter subjectiu ni per ser autònoma, sinó perquè en posar-se en dubte a si mateixa i aparèixer com un relat obert, capaç de generar connexions, és just el contrari: un gènere híbrid, tolit, fet de pedaços (compartint així interès i genealogia amb el comissariat). I llavors podrem començar a entreveure la crítica com una forma de creació, de producció cultural, de pensament i d’escriptura en contemporaneïtat.

http://www.davidgtorres.net

Publicacions

25 gener 2014

Ja que passava per aquí… o l’after-crítica (no la post-crítica)

08 desembre 2013

A pels arxius!

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)