El S\u00f3nar, aquest monstre del que fa deu anys ja es deia que creixia sense control i que, en el seu desig d’agrupar sota el paraig\u00fces de la seva vocaci\u00f3 experimental, anava deglutint totes les \u00e0rees de la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia, ja s’ha consolidat, divuit anys despr\u00e9s de la seva creaci\u00f3, com un dels paradigmes d’aquest tipus de producte cultural absolutament efica\u00e7 en termes d’oci, musicals, econ\u00f2mics, socials, pol\u00edtics i culturals. Es a dir, en pr\u00e0cticament tots els \u00e0mbits.<\/p>\n
\nNo \u00e9s d’estranyar que a cada una de les presentacions anuals de S\u00f3nar a la premsa no nom\u00e9s es tingui la sensaci\u00f3 d’assistir a una convocat\u00f2ria informativa per donar a con\u00e8ixer un programa elaborat a la manera d’un puntaire de coixins, si no tamb\u00e9 a una mena de catarsis interinstitucional perfectament orquestrada per Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero, els fundadors i co-directors d’aquest festival barcelon\u00e8s que, si efectivament, no ha deixat de cr\u00e9ixer en les seves quasi dues d\u00e8cades d’exist\u00e8ncia, ho ha fet sota el control que es requereix per arribar fins on ho ha fet. O sigui: a consolidar-se com un dels millors i m\u00e9s prestigiosos esdeveniments consagrats a la m\u00fasica electr\u00f2nica i avan\u00e7ada del m\u00f3n i com un dels events culturals que millor ha sabut combinar aquestes dosis de qualitat, rendibilitat i risc que, fins avui, li han perm\u00e8s recol\u00b7lectar l’\u00e8xit a la ciutat que el va veure n\u00e9ixer aix\u00ed com a les seves cites anuals a Londres o Tokio, a les seves presentacions puntuals a Nova York, Buenos Aires, Se\u00fal, Frankfurt o Chicago o, com s’espera que succeeixi durant el primer semestre de 2012, a la cita que preparen per el seu desembarcament a Sao Paulo. Quelcom for\u00e7a probable si es considera que Advanced Music s’ha associat amb la productora brasilera Dream Factory -responsables de la creaci\u00f3 de Rock in Rio- per dur a terme el que ser\u00e0 sense cap mena de dubte una de les seves apostes m\u00e9s ambicioses en la seva expansi\u00f3 internacional.<\/p>\n
Concebut per mostrar la ess\u00e8ncia d’una oferta musico\/cultural que, repartida en sessions di\u00fcrnes i nocturnes durant tres dies, podria ser susceptible de combinar una activitat aparentment d’oci amb continguts del propi univers art\u00edstic, l’avantguarda i l’experimentaci\u00f3 liderats per artistes i tend\u00e8ncies de la m\u00fasica electr\u00f2nica tant consolidats com proclius a interactuar i hibridar-se amb qualsevol tipus de g\u00e8neres i llenguatges, el S\u00f3nar s’ha caracteritzat des de 1994 per buscar i mostrar nous modes d’entendre i consumir un m\u00f3n la velocitat del qual sembla que tant sols ens permet gaudir del que no sucumbeix a la seva voracitat. De manera que, en sintonia amb aquesta voluntat de deixar-constancia-del-que-est\u00e0-pasant principalment des de l’\u00e0mbit de la m\u00fasica, es l\u00f2gic que des dels seus inicis, prest\u00e9s una especial atenci\u00f3 a all\u00f2 que, evolucionant en paral\u00b7lel al seu caracter\u00edstic registre experimental, se sol anomenar art multim\u00e8dia. Es a dir, una mena d’enorme i complexe calaix de sastre en el que, al temps que es poden donar cita tot tipus de propostes que, de manera expl\u00edcita, aposten per les possibilitats art\u00edstiques que ens ofereixen les eines de les noves tecnologies, tamb\u00e9 donen peu als an\u00e0lisis de les conseq\u00fc\u00e8ncies socio-culturals que es deriven del seu us al mateix temps que es fan ress\u00f2 de la multiplicitat d’est\u00e8tiques que en resulten de tot plegat.<\/p>\n
Conscients de que la aproximaci\u00f3 a les noves tecnologies pot ser una tasca de gran complexitat a menys que s’hagi nascut amb un ordinador sota el bra\u00e7 o es sigui especialment destre en tem\u00e0tica inform\u00e0tica i cibern\u00e8tica, la estrat\u00e8gia per la que el S\u00f3nar ha vingut apostant des de la seva aparici\u00f3 va ser la d’agrupar en el marc de les tem\u00e0tiques variables en cada edici\u00f3 diverses exposicions dedicades a projectes m\u00e9s recents i innovadors de l’art digital i el new media internacional. De manera que, tot i que les propostes de creaci\u00f3 multim\u00e8dia poguessin c\u00f3rrer el risc de quedar relegades medi\u00e0ticament a un segon pla canibalitzades per l’\u00edmpetu de la oferta musical, es d’agrair que encara avui es segueixin duent a terme tot i que sigui lluitant per apropar-se a un p\u00fablic que o b\u00e9 no sempre est\u00e0 en condicions d’extreure lectures intel\u00b7lectuals o b\u00e9 no disposa de la possibilitat de veure-ho ja que fins ara nom\u00e9s ha estat obert durant els tres dies del festival i nom\u00e9s es podia tenir acc\u00e9s previ pagament d’una entrada per les sessions di\u00fcrnes del festival. Un veritable dispendi si es considera el cost que, des del punt de vista econ\u00f2mic i hum\u00e0, es despr\u00e8n de qualsevol proposta d’aquestes caracter\u00edstiques.<\/p>\n
Per b\u00e9 que des de que es va decidir dotar de cos i contingut a una secci\u00f3 que, de no haver estat capa\u00e7 d’evolucionar, s’hagu\u00e9s mort d’inanici\u00f3 per la mena d’aparador de flyers i \u00e0lbums de discs en vitrines en que s’estava convertint, els temes sobre els que han pivotat les exposicions d’art multim\u00e8dia que s’han vist en aquest festival des de l’any 2000, s’intueix que han estat seleccionats tant per la seva capacitat d’induir l’espectador a quedar-se sorpr\u00e8s davant de les meravelles de les que es capa\u00e7 la tecnologia com tamb\u00e9 per comen\u00e7ar a reflexionar al voltant del missatge que subjau al seu \u00fas. De manera que, a m\u00e9s a m\u00e9s de la fascinaci\u00f3 que haguessin pogut despertar els insectes de filferro de Soda Constructor al 2001 o les propostes de NSK- State del col\u00b7lectiu de m\u00fasica industrial eslov\u00e8 Laibach i Sealand al 2004, la proposta “Life: a user’s manual” de Michelle Teran -qui a trav\u00e9s del \u00fas de l’esc\u00e0ner amb freq\u00fc\u00e8ncies i una c\u00e0mera sobre un carret va realitzar una esp\u00e8cie de mapa de senyals invisibles en el seu tr\u00e0nsit per la ciutat-, la presentaci\u00f3 mundial de “Day of the Figurines” -El projecte del col\u00b7lectiu brit\u00e0nic Blast Theory- presentat al 2006, l’espectacle d’il\u00b7lusionisme psicocibern\u00e8tic realitzat per Nem\u00f3tico en videoconfer\u00e8ncia des de Tijuana al 2007, la instal\u00b7laci\u00f3 interactiva “We Are The Time. We Are The Famous” formada per un d\u00edptic amb el que es podia interactuar, del col\u00b7lectiu liderat per Andy Cameron al 2008 o la “Robotic Chair” de Max Dean, Raffaello D’Andrea, Matt Donovan, etc… tamb\u00e9 ens hagu\u00e9ssim pogut sensibilitzar amb el treball dels col\u00b7lectius i artistes londinencs m\u00e9s destacats al terreny del disseny gr\u00e0fic i el net.art -Invisible London, 2001-, l’exist\u00e8ncia de les nacions inventades, els territoris visuals i els regnes de fantasia creats per particulars o col\u00b7lectius des de principis de la d\u00e8cada dels seixanta del segle passat -a la 1\u00aa exposici\u00f3 Universal de Micronacions, 2004-, l’aposta per el figurativisme davant a l’abstracci\u00f3 que impera als formats art\u00edstics de avantguarda -en “Randonn\u00e9e” (Un Passig Pel Paisatgisme Del Segle XXI), 2005-, la narrativitat d’una proposta que, al voltant de la cultura del m\u00f2bil i els projectes de localitzaci\u00f3, recupera els primers jocs conversacionals per crear din\u00e0miques de moviments socials –a “Always on”, 2005-, la reflexi\u00f3 sobre el paper i l’estatus de la m\u00e0gia en plena era de la prestidigitaci\u00f3 tecnol\u00f2gica –a “Et Voil\u00e0”, 2007-, la recuperaci\u00f3 de tecnologies obsoletes i\/o peces de museus per una proposta dedicada \u00edntegrament a l’art cinematogr\u00e0fic — a “Future Past Cinema”, 2008- o la mirada de les noves generacions d’artistes cap a la rob\u00f2tica com a marc recurrent per les seves investigacions aix\u00ed com d’una lectura del futur que, sobre la base de la socialitzaci\u00f3 de les eines digitals i la generalitzaci\u00f3 del cooperativisme creatiu, es realitza no tant en clau de instrument- mecanisme com de context relacional (“Back to the robots”, 2010). De manera que el que sembla que a ning\u00fa importa i que sempre \u00e9s ubicat a una esp\u00e8cie d’espai obscur replet de m\u00e0quines estranyes i un ex\u00e8rcit ambulant de frikis, nerds i altres esp\u00e8cies de personatges dif\u00edcils de classificar, no nom\u00e9s \u00e9s un clar\u00edssim exemple d’un altre dels mons que es configuren en paral\u00b7lel al convencional si no que tamb\u00e9 una caixa de sorpreses de les que sempre es pot extraure quelcom que ens pot ajudar a comprendre el que tamb\u00e9 som i cap a on anem.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’una tasca encomiable en pro de l’articulaci\u00f3 d’un discurs vuitcentista que, concebut en forma de trilogia, s’ha centrat en investigar durant tres edicions i de manera comparativa les possibles relacions entre les idiosincr\u00e0sies del s. XIX i el XXI posant en relaci\u00f3 la m\u00e0gia amb la tecnologia, recuperant formats pre-cinematogr\u00e0fics en la creaci\u00f3 audiovisual contempor\u00e0nia o retornant al Do it yourself aplicat a la creaci\u00f3 d’instruments de producci\u00f3 sonora, Sonarm\u00e1tica dona un nou gir i decideix associar-se a partir d’aquesta edici\u00f3 amb el festival OFFF, un event nascut fa m\u00e9s d’una d\u00e8cada amb l’\u00e0nim d’explorar les est\u00e8tiques del software i els nous llenguatges d’expressi\u00f3 visual i interactiva i que ha passat a ser un mer festival de la cultura post-digital a convertir-se, tal i com diuen els seus organitzadors, en una via per entendre l’art o, per ser m\u00e9s precisos, en una manera de vida absolutament envolvent i transformadora. En suma, en una experi\u00e8ncia quasi religiosa des de l’entorn m\u00e9s experimental de la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia i a trav\u00e9s d’un complet programa de confer\u00e8ncies, tallers i actuacions realitzats per artistes com Joshua Davis, Stefan Sagmesiter, John Maeda, Digital Kitchen, Eduard Prats o Ignore, entre molts altres.<\/p>\n
Aprofitant l’oportunitat d’acollir novament el Festival OFFF a Barcelona i amb el desig de unir esfor\u00e7os entre la organitzaci\u00f3 del S\u00f3nar i els responsables d’activitats culturals del CCCB -aquest espai polivalent o plataforma que, com una gran nau nodrissa, acull la major part de les activitats d’aquests dos esdeveniments aix\u00ed com molts d’altres i molt diferents entre ells- s’ha creat el que ha estat presentat com OFFFm\u00e1tica, una proposta expositiva co-comissariada entre les tres parts que s’han associat i que, gr\u00e0cies a l’acord al que han arribat, ser\u00e0 possible visitar en les mateixes sales de sempre del CCCB entre l’inici del festival OFFF i el final del S\u00f3nar, es a dir, entre 9 i el 19 de Juny.<\/p>\n
Plantejat no tant com la resposta a la pregunta que ens fem tots -Que es l’art?- sin\u00f3 com una proposta per reflexionar al voltant de la relaci\u00f3 que mant\u00e9 l’art i la tecnologia, el que es pot veure i experimentar a l’exposici\u00f3 que, en el marc de la OFFFm\u00e1tica, s’ha titulat “Other Mirrors” \u00e9s una proposta de reflexi\u00f3 sobre el rol que juguen les noves tecnologies a la evoluci\u00f3 del retrat com a format art\u00edstic. Quelcom que, si b\u00e9 es podria entroncar amb la l\u00ednia argumental de les tres propostes anteriors de Sonarm\u00e0tica, va un pas m\u00e9s enll\u00e0 i centra plenament la seva atenci\u00f3 en la interacci\u00f3 amb el p\u00fablic a trav\u00e9s d’una concepci\u00f3 del dibuix i la re-configuraci\u00f3 del retrat com motiu art\u00edstic a partir no tant de la possibilitat de l’home de representar la seva imatge a trav\u00e9s de les eines que li s\u00f3n pr\u00f2pies sin\u00f3 deixant que sigui la tecnologia qui s’encarregui de retratar-lo a trav\u00e9s d’una curiosa i ecl\u00e8ctica selecci\u00f3 d’instal\u00b7lacions interactives, obra gr\u00e0fica impresa i una acurada i intrigant selecci\u00f3 de projectes online. En resum, una excitant paleta de proporcions visualment tan fascinants com incomprensibles en el seu funcionament capa\u00e7 d’induir-nos a reflexionar al voltant del concepte d’un retrat concebut des de la interactivitat, el registre de la tecnologia o els elements de la nostra identitat per els que es pot decantar: la imatge, el moviment o el car\u00e0cter. Tres dels elements sobre els que es configura la instal\u00b7laci\u00f3 del programador americ\u00e0 Joshua Davis –concebuda per generar retrats a partir dels crits de l’espectador-, les imatges que capta una c\u00e0mera infraroja i que, dibuixada sobre una pantalla fosforescent a partir d’una irradiaci\u00f3 de laser, es tradueix en els retrats d’ef\u00edmera duraci\u00f3 que proposen els japonesos Daito Manabe & Motoi Ishbashi o la instal\u00b7laci\u00f3 de llum i paper en la que la ombra de l’espectador es transforma en una massa de p\u00edxels. El que s’ha dit, una experi\u00e8ncia en tota regla com aperitiu del que seria desitjable en el futur si es pogu\u00e9s consolidar un projecte comissarial de tant pes conceptual com el que s’evidencia que sent per la fascinaci\u00f3 tecnol\u00f2gica. I es que hi ha molt per dir, molt m\u00e9s per proposar i, sobretot, molt m\u00e9s per comprendre. Entre d’altres coses, a nosaltres mateixos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El S\u00f3nar, aquest monstre del que fa deu anys ja es deia que creixia sense control i que, en el seu desig d’agrupar sota el paraig\u00fces de la seva vocaci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":1337,"featured_media":10717,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5460,5613,5893],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n