Art Basel i la Biennal de Ven\u00e8cia coincideixen cada dues edicions en el temps, per\u00f2 tamb\u00e9 en molts m\u00e9s elements. Resulta evident que les dist\u00e0ncies entre fires i biennals comencen a ser poc clares. Ven\u00e8cia est\u00e0 marcada per la seva forma de (no) finan\u00e7ament propi. Art Basel necessita de treballs conceptuals per seguir sent puntera dins de l’univers de les fires. En la edici\u00f3 actual d’Art Basel, molts dels treballs presentats es pregunten sobre l’entramat art\u00edstic, sobre la pr\u00e0ctica, sobre els processos… Elements que b\u00e9 podrien tractar-se en un context biennal\u00edstic.<\/p>\n
\nUn artista rep un enc\u00e0rrec de fer un v\u00eddeo sobre Zuidplein, un centre comercial bastant degradat ubicat al sud de Rotterdam. Nom\u00e9s arribar, l’artista, Erik van Lieshout comen\u00e7a a parlar de manera casual amb els habituals del lloc: jubilats que van all\u00e0 a passar l’estona, venedors, clients, joves a l’atur, agents de seguretat, gerents… per, a continuaci\u00f3, ocupar una botiga buida amb una proposta que res t\u00e9 a veure amb la l\u00ednia del centre i en la que es mostren des d’un amalgama de restes diverses de pl\u00e0stics, envasos o fulles seques, fins a imatges gegants del controvertit pol\u00edtic, assassinat al 2002, Pim Fortuyn o de l’arquitecte holand\u00e8s Rem Koolhaas. Durant 49 minuts van apareixent diversos temes: la desconfian\u00e7a que genera l’art en un entorn amb altres problem\u00e0tiques, la facilitat amb la que els mitjans de comunicaci\u00f3 ridiculitzen qualsevol immersi\u00f3 de l’art en la vida real, la difer\u00e8ncia entre la proximitat del di\u00e0leg personal i la reacci\u00f3 que provoca la instal\u00b7laci\u00f3 art\u00edstica, les declaracions dels professionals de l’art que veuen amb preocupaci\u00f3 el perfil de l’artista que s’est\u00e0 convertint predominant (amb una agenda plena de cites i els seus iPhone o Ipad carregats amb tot el repertori d’imatges necess\u00e0ries per ensenyar els seus treballs) i, sobretot, aquest final en el que el gerent del centre fa passar l’artista al seu despatx, per elogiar el seu car\u00e0cter de “jove actiu i emprenedor”, que no pot ser pres seriosament degut a la seva condici\u00f3 d’artista.<\/p>\n
El propi van Lieshout ha afirmat en alguna ocasi\u00f3 que “Commission”, el t\u00edtol d’aquest v\u00eddeo, es el seu comentari sobre la pobresa a l’\u00e0mbit socio-pol\u00edtic i tamb\u00e9 a l’art\u00edstic. “Comission” s’ha presentat a Art Unlimited, la secci\u00f3 d’Art Basel que acull propostes art\u00edstiques sense limitacions d’espai. No deixa de ser curi\u00f3s, en aquests dies en que amb una setmana de diferencia hem assistit a la inauguraci\u00f3 de la Biennal de Ven\u00e8cia i d’Art Basel, la evident imprecisi\u00f3 al utilitzar la denominaci\u00f3 fira per Basel i biennal per Ven\u00e8cia, en qualsevol cas seria m\u00e9s apropiat denominar-les “firiannals”. Un exemple: al proc\u00e9s de selecci\u00f3 per participar a Art Unlimited les galeries proposen un projecte d’un artista i el comissari de la secci\u00f3, Simon Lamuni\u00e8re (responsable de les \u00faltimes dotze edicions i que aquest any s’acomiada) realitza, juntament amb un comit\u00e8, la selecci\u00f3 final. En el cas de la exposici\u00f3 central de la Biennal de Ven\u00e8cia, el comissari, la suissa Bice Curiger aquest any, defineix la idea de la biennal i selecciona i convida a artistes. A la pr\u00e0ctica, el fet de comptar amb pressupost zero per part de la biennal fa que siguin les galeries (o les institucions oficials d’acci\u00f3 exterior de cada pa\u00eds) les que financen les diferents participacions i (aix\u00ed ho semblava aquest any) seleccionaven el treball que creien m\u00e9s convenient (i no necess\u00e0riament per motius curatorials)<\/p>\n
A Art Basel tamb\u00e9 es va parlar d’aix\u00f2. Una de les “Basel conversations” va girar al voltant de la idea de Privat\/P\u00fablic o “How museums will be able to collect?”. On estan els l\u00edmits de l’intervencionisme quan els museus van reduint els seus pressupostos i els col\u00b7leccionistes privats ofereixen les seves col\u00b7leccions tot i que no sense condicions? Un altre exemple: fa un mes el SFMoMA va fer p\u00fablics els seus plans per ampliar el seu edifici per albergar unes mil peces de la col\u00b7lecci\u00f3 Fischer, generosament depositada al museu, tot i que amb la condici\u00f3 de que al menys el 75% de les obres que s’exposin en aquesta part de l’edifici provinguin de la mencionada col\u00b7lecci\u00f3. Una altra dada: cada vegada m\u00e9s, tamb\u00e9 s\u00f3n les pr\u00f2pies galeries les que financen importants cat\u00e0legs d’artistes en proc\u00e9s de consolidaci\u00f3 que requereixen un gran esfor\u00e7, temps, investigaci\u00f3 i, per suposat, finan\u00e7ament.<\/p>\n
Art Basel no es nom\u00e9s una fira d’art que dura cinc dies sin\u00f3 que compartint agenda amb Ven\u00e8cia i, peri\u00f2dicament amb Documenta i fins i tot amb el Skulptur Projekte M\u00fcnster, es un barem de cap a on indica la br\u00faixola de l’art tant en termes comercials com discursius. Art Basel t\u00e9 seccions com Art Statements, en la que tenen cabuda galeries joves que presenten un sol artista; Art Feature que es la presentaci\u00f3 d’alt nivell de galeries joves que accedeixen a la secci\u00f3 oficial i fins i tot altres fires paral\u00b7leles amb les que s’estableixen relacions com Liste.<\/p>\n
Aix\u00ed mateix la ciutat de Basilea es vesteix de contemporane\u00eftat (donem fe de que no es aix\u00ed la resta de l’any) a l’omplir els seus museus i centres d’art de propostes m\u00e9s arriscades, com Henrik Olesen al Museum f\u00fcr Gegenwartskunst, o Francis Al\u00ffs en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Schaulager que presenta el seu projecte “Fabiola” a la Haus zum Kirschgarten, per citar dos exemples.<\/p>\n
A m\u00e9s a m\u00e9s de treballs hist\u00f2rics (sense mencionar ja la part d’art modern) de James Turrell, Dan Flavin, John Baldessari o Daniel Buren sempre amb cita anual a Basel, destaca en aquesta 42 edici\u00f3 de la fira tota una l\u00ednia de treball m\u00e9s anal\u00edtica que reflexiona sobre la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica art\u00edstica. Mencion\u00e0vem a Erik van Lieshout, i tamb\u00e9 a Mario Garcia Torres, com la seva carta de sol\u00b7licitud per al lloc de treball de director de la Kunsthalle de Berna en forma de passi de diapositives i en la que es manifesta interessat a unir-se a una instituci\u00f3 tan emblem\u00e0tica gracies a Harald Szeemann, donat que el seu treball consisteix en discutir les estructures que fan possible l’art. Matthew Buckingham estableix complexes relacions entre artista, obra i espectador a partir d’un retrat del segle XVI de la artista Caterina von Hemessen i Mark Leckey presenta una confer\u00e8ncia en forma de videoinstalaci\u00f3 en la que imatges i narraci\u00f3 generen una mena d’automatisme no molt lluny\u00e0 al funcionament del sistema de l’art. <\/p>\n
En qualsevol cas, el que subjau en aquests discursos \u00e9s la fragilitat quan no precarietat que acompanya a la pr\u00e0ctica art\u00edstica. I, en aquest sentit, crida l’atenci\u00f3 la presencia m\u00faltiple de Hans-Peter Feldmann, no nom\u00e9s a Art Unlimited sin\u00f3 tamb\u00e9 a diverses galeries. Feldmann, que durant deu anys va deixar el circu\u00eft art\u00edstic per obrir una botiga de records, curiositats, objectes de segona ma i antiguitats a D\u00fcsseldorf, va decidir al tornar definir ell mateix les regles del joc, col\u00b7laborant amb nombroses galeries, sense cap representaci\u00f3 en exclusiva, i sense limitar el nombre de c\u00f2pies o edicions dels seus treballs a priori, sin\u00f3 deixant-les totalment obertes. Amb dist\u00e0ncia i total sobirania, l’actitud de Feldmann evidencia les contradiccions de un sistema, el de l’art, que a vegades opta per la exclusivitat o la opacitat per amagar les seves pr\u00f2pies inseguretats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Art Basel i la Biennal de Ven\u00e8cia coincideixen cada dues edicions en el temps, per\u00f2 tamb\u00e9 en molts m\u00e9s elements. Resulta evident que les dist\u00e0ncies entre fires i biennals comencen…<\/p>\n","protected":false},"author":1239,"featured_media":10719,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5685,5580],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n