La Biennale per excel.l\u00e8ncia presenta una edici\u00f3 que no destaca per l’emoci\u00f3. Alguns gestos: la incorporaci\u00f3 de tres Tintoretto com si es tract\u00e9s d’una revoluci\u00f3 conceptual, pavellons constru\u00efts per a l’ocasi\u00f3 intentant ser una modificaci\u00f3 a la idea del comissariat per\u00f2, per sobre de tot, un manteniment del status quo sobrevola Ven\u00e8cia.<\/p>\n
\nAmb l\u2019estrany ep\u00edgraf ILLUMInations, Bice Curiger, comiss\u00e0ria de la selecci\u00f3 internacional de la 54a edici\u00f3 de La Biennale de Ven\u00e8cia, sembla que procuri atendre la incomoditat envers al concepte de \u201cnaci\u00f3\u201d que porta anys deixant-se sentir pels artistes que participen a la cita internacional. La din\u00e0mica en qu\u00e8 es basa una bona part de La Biennale reprodueix, efectivament, una estructura de pavellons que ha fossilitzat la geopol\u00edtica de principis del segle XX a l\u2019espai dels Giardini: com \u00e9s sabut, en aquest indret, un conjunt de pa\u00efsos segueixen seleccionant cada dos anys els artistes que presumptament haurien de \u201crepresentar-los\u201d, si b\u00e9 aquest modus operandi ha esdevingut sistem\u00e0ticament q\u00fcestionat en les darreres d\u00e8cades, ja sigui per discrep\u00e0ncies pol\u00edtiques entre les administracions i els corresponents art\u00edfex o senzillament pel debat en clau poscolonial que es desenvolupa actualment en relaci\u00f3 amb conceptes com s\u00f3n el de representaci\u00f3, comunitat o la funci\u00f3 social de la pr\u00e0ctica de l\u2019art.<\/p>\n
Des del pavell\u00f3 d\u2019Espanya, Dora Garc\u00eda insisteix en l\u2019obsolesc\u00e8ncia de la f\u00f3rmula veneciana quan procedeix a titular-lo amb “Lo inadecuado”. Segons explica Kayta Garc\u00eda-Ant\u00f3n, comiss\u00e0ria del pavell\u00f3, l\u2019artista \u201cno se sent c\u00f2mode amb el fet d\u2019haver de representar un pa\u00eds a la Biennal de Ven\u00e8cia. Ella sent que \u00e9s una artista inadequada i vol utilitzar aix\u00f2 com a mat\u00e8ria de treball, com a material de reflexi\u00f3\u201d. La consideraci\u00f3, per\u00f2, podem pensar que funciona m\u00e9s com un posat que altra cosa, en tant que el treball que aqu\u00ed es desenvolupa prescindeix considerablement de la conjuntura i \u00e9s precisament for\u00e7a \u201cadequat\u201d en relaci\u00f3 amb la l\u00ednia de projectes particular de l\u2019artista \u2013potser sent en aquest cas un p\u00e8l m\u00e9s obt\u00fas i sense l\u2019enginy conceptual del que Dora ha fet gala en altres ocasions -, la qual, al seu torn, tamb\u00e9 podem observar que t\u00e9 una manera de fer perfectament \u201cadequada\u201d en relaci\u00f3, si no \u00e9s amb Espanya, amb certs circuits internacionals de l\u2019art actual.<\/p>\n
A les ant\u00edpodes del cinisme que traspua aquest plantejament, situem el pavell\u00f3 dan\u00e8s, un dels m\u00e9s interessants de La Biennale. En aquest cas, probablement faciliti el desenvolupament d\u2019un debat for\u00e7a m\u00e9s productiu a l\u2019entorn de l\u2019art i la societat el fet que en la convocat\u00f2ria del Consell de les Arts Dan\u00e8s per escollir el projecte hi figuri com a primer objectiu que \u201cl\u2019exposici\u00f3 del pavell\u00f3 de Dinamarca (…) ha de plantejar formes intel\u00b7ligents amb les quals desafiar el concepte tradicional de representaci\u00f3 nacional\u201d, aix\u00ed com es manifesti tamb\u00e9 la voluntat \u201cd\u2019atreure l\u2019atenci\u00f3 internacional i generar debat sobre la pr\u00e0ctica de l\u2019art no nom\u00e9s danesa sin\u00f3 que d\u2019arreu\u201d. D\u2019aquesta manera, despr\u00e9s que l\u2019any 2009 es pos\u00e9s en funcionament la f\u00f3rmula i el t\u00e0ndem format per Emelgreen & Dragset assol\u00eds amb escreix els objectius, enguany es torna a donar en el clau amb els artistes de diferents proced\u00e8ncies que reuneix la comiss\u00e0ria Katerina Gregos, en aquesta ocasi\u00f3 amb l\u2019\u00e0nim de debatre a l\u2019entorn de la llibertat d\u2019expressi\u00f3. Un aspecte, aquest, considerablement controvertit i que, implicant directament a la mateixa pr\u00e0ctica de l\u2019art, la posa en relaci\u00f3 en aquest cas amb una quantitat considerable d\u2019aspectes socials de rellev\u00e0ncia actual. Al costat de projectes que documenten i denuncien situacions o generen marcs pel di\u00e0leg en el mateix espai del pavell\u00f3, \u00e9s interessant que alhora alguns d\u2019ells hi compareixen tamb\u00e9 com a s\u00edmptomes, sent fruit de casos de negociaci\u00f3 o de maneres de fer t\u00e0ctiques en relaci\u00f3 amb processos de censura de diferents moments hist\u00f2rics i contextos geogr\u00e0fics. Aix\u00ed mateix, en aquest pavell\u00f3 hi t\u00e9 lloc l\u2019arxiu de Zhang Dali a l\u2019entorn de la construcci\u00f3 d\u2019imatges i la mem\u00f2ria visual del r\u00e8gim maoista, A Second History (2003-10), que al meu entendre \u00e9s un dels projectes m\u00e9s interessants del conjunt d\u2019aquesta edici\u00f3 de La Biennale \u2013al costat del pavell\u00f3 alemany, amb la sorprenent obra en aquest cas d\u2019un aut\u00e8ntic desconegut recentment traspassat, Christoph Schlingensief, mereixedor aix\u00ed mateix del Lle\u00f3 d\u2019Or de La Biennale.<\/p>\n
Per\u00f2 la gosadia de Bice Curiger d\u2019incorporar la paraula tab\u00fa en el t\u00edtol ILLUMInations, acaba per desembocar en un reguitzell de significats considerablement for\u00e7ats si atenem tamb\u00e9 a la segona part de la construcci\u00f3, la \u201cil\u00b7luminaci\u00f3\u201d. La comiss\u00e0ria sembla que hagi anat estenent el camp sem\u00e0ntic que s\u2019obre amb la conjunci\u00f3 de mots progressivament, per mitj\u00e0 dels textos de l\u2019exposici\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 amb les entrevistes que ha concedit, si b\u00e9 en un lloc destacat de la xarxa de significats que entreteixeix amb aquest t\u00edtol hi figura la consideraci\u00f3 d\u2019\u201cel rol de l\u2019art per produir il\u00b7luminaci\u00f3 en el seu cercle immediat\u201d. Aquesta, si b\u00e9 \u00e9s l\u2019accepci\u00f3 que es desenvolupa de manera m\u00e9s po\u00e8tica i s\u2019acompanya de m\u00e9s cites liter\u00e0ries, \u00e9s alhora la que menys clar queda en relaci\u00f3 amb les peces que s\u2019exposen, tant pel que es refereix a les que ella selecciona com a les que es presenten amb els pavellons, on en tot cas crec que prevaldria una altra definici\u00f3 que tamb\u00e9 desenvolupa ella mateixa: ILLUMInation com una al\u00b7lusi\u00f3 a la intersecci\u00f3 entre all\u00f2 local \u2013figurant la llum com una aportaci\u00f3 genu\u00efna de Ven\u00e8cia a la hist\u00f2ria de l\u2019art- i all\u00f2 global \u2013la trobada multinacional de La Biennale.<\/p>\n
La representaci\u00f3 del context local veneci\u00e0 \u00e9s, efectivament, una constant de diversos projectes edici\u00f3 rere edici\u00f3 i, pel que fa als pavellons de l\u2019actual, un dels casos en qu\u00e8 es produeix amb m\u00e9s encert \u00e9s l\u2019island\u00e8s. Amb el treball que Libia Castro i \u00d3lafur \u00d3lafsson inscriuen en la s\u00e8rie “Your Country Doesn\u2019t Exist”: una soprano recorre els canals de Ven\u00e8cia amb g\u00f3ndola amb un cant que, referint-se aix\u00ed mateix a la crisi dels Estat-naci\u00f3 i les democr\u00e0cies neolliberals, alerta dels mals que afecten a comunitats socials d\u2019arreu del m\u00f3n. Si b\u00e9, en canvi, pel que fa a la participaci\u00f3 de Catalunya i les Illes Balears en el marc dels Eventi Colateralli, l\u2019aproximaci\u00f3 de Mabel Palac\u00edn als espais de Ven\u00e8cia crec que \u00e9s excessivament t\u00edmida. Enlloc de plantejar una estrat\u00e8gia de deconstrucci\u00f3 efica\u00e7 sobre la representaci\u00f3, en aquesta ocasi\u00f3 el potencial pintoresc de la ciutat crec que acaba per absorbir l\u2019exercici de l\u2019artista.<\/p>\n
Per\u00f2 la intersecci\u00f3 definitivament desencertada entre el marc local i l\u2019esfera internacional en La Biennale corre a c\u00e0rrec de la mateixa Bice Curiger amb el comissariat de la selecci\u00f3 oficial, quan situa tres llen\u00e7os de Tintoretto a l\u2019obertura del Pavell\u00f3 Internacional. Una vegada m\u00e9s es dedica un considerable desplegament te\u00f2ric a justificar aquest creuament entre l\u2019art anterior a la modernitat i el contemporani, el qual, si b\u00e9 certament \u00e9s in\u00e8dit en el marc de l\u2019exposici\u00f3 principal de La Biennale, \u00e9s considerablement trivial a aquestes al\u00e7ades i, fins i tot, per la converg\u00e8ncia exclusivament a nivell tem\u00e0tic que s\u2019estableix entre les obres, no deixa de remetre tamb\u00e9 a estrat\u00e8gies que serien m\u00e9s pr\u00f2pies de les pitjors p\u00e0gines de la producci\u00f3 cultural postmoderna, la mateixa que Hal Foster va batejar a principis de la d\u00e8cada dels vuitanta del segle passat com a \u201cneoconservadora\u201d.<\/p>\n
D\u2019una manera similar valoro els para-pavellons: les arquitectures ef\u00edmeres que la comiss\u00e0ria encarrega a artistes com Franz West i Monika Sosnowoska \u2013aquests dos son els que encara salvaria- per encabir alguns dels projectes de l\u2019exposici\u00f3 internacional, amb la finalitat d\u2019oferir \u201csignificats m\u00e9s din\u00e0mics en la forma de l\u2019exposici\u00f3\u201d. Els para-pavellons es justifiquen tamb\u00e9 llargament com una innovaci\u00f3, si b\u00e9 remeten en aquest cas a l\u2019intent de comissariat col\u00b7lectiu que Francesco Bonami va articular en el mateix marc el 2003, d\u2019una manera formal i conceptual for\u00e7a m\u00e9s solvent i alhora amb una lectura pol\u00edtica considerablement m\u00e9s actual. En aquell cas Bonami plantejava la col\u00b7laboraci\u00f3 amb un equip ampli de comissaris en tant que es requeriria \u201cuna polifonia de veus\u201d per a la representaci\u00f3 \u201cd\u2019un m\u00f3n global fragmentat\u201d.<\/p>\n
Contribueix a la sensaci\u00f3 de crisi que els noms m\u00e9s consagrats que aporta Bice Curiger o b\u00e9 fan aportacions d\u2019una qualitat m\u00e9s que discutible \u2013Cindy Shermann, Pipilotti Rist- o b\u00e9 reciclen f\u00f3rmules que pr\u00e8viament han aplicat o que fins i tot ja son \u00e0mpliament conegudes \u2013Maurizio Cattelan, Philippe Parreno, James Turrell-, amb l\u2019excepci\u00f3, aix\u00f2 s\u00ed, de “The Clock”, de Christian Marclay, una de les peces m\u00e9s monumentals i fins i tot oportunes en relaci\u00f3 amb l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019un esdeveniment de les proporcions de La Biennale. Tamb\u00e9 \u00e9s cert, per altra banda, que entre les generacions m\u00e9s joves se seleccionen alguns artistes interessants, entre els quals destaquen Omer Fast, el col\u00b7lectiu GELTIN, Nathaniel Mellors o Marinella Senatore.<\/p>\n
Per acabar, un darrer significat que Bice Curiger encara atribueix a ILLUMInations \u00e9s el d\u2019\u201cabocar llum en la instituci\u00f3 de La Biennale mateix, posant atenci\u00f3 en les oportunitats f\u00e8rtils i les latents, les forces pendents de recon\u00e8ixer i les condicions que es requereixen desafiar actualment\u201d. Bice Curiger deu ser de les poques comiss\u00e0ries que ha tingut La Biennale que defensa la pres\u00e8ncia dels pavellons nacionals, dels quals n\u2019apunta l\u2019inter\u00e8s des d\u2019una perspectiva historicista, \u201ccom un recordatori\u201d. En aquest sentit potser podem aventurar que el desencert de la seva proposta per la part de biennal \u201csense fronteres\u201d, podria tenir relaci\u00f3 amb aquesta revaloraci\u00f3, i indicar, al mateix temps, envers una certa caducitat tamb\u00e9 de l\u2019aportaci\u00f3 que pr\u00f2piament ha fet la posmodernitat a l\u2019exposici\u00f3 internacional. En aquest sentit, la intu\u00efci\u00f3 de Bice Curiger podria suggerir que el nou pas a realitzar no es correspon tant amb la concepci\u00f3 d\u2019un nou afegit sin\u00f3 amb la necessitat de revisar aspectes que s\u2019atribueixen a substrats pret\u00e8rits de La Biennale.<\/p>\n
Beat Wyss i J\u00f6rg Scheller fan una molt bona aportaci\u00f3 en aquesta l\u00ednia a nivell del cat\u00e0leg, amb un article que relata la hist\u00f2ria de La Biennale en tant que cronotop \u2013la forma ret\u00f2rica que va encunyar Bakhtin-, com una construcci\u00f3 que es desenvolupa per mitj\u00e0 de diferents capes temporals i unes respectives maneres de fer. Si b\u00e9, en el cat\u00e0leg tamb\u00e9 \u00e9s on Bice Curiger prova de desenvolupar aquesta perspectiva revisionista i es dirigeix a tots els artistes amb un q\u00fcestionari que posa en joc alguns dels significats que serien propis de la capa modernista de La Biennale: \u201c1) La comunitat art\u00edstica \u00e9s una naci\u00f3?; 2) Quantes nacions hi ha dintre teu?; 3) On sents que \u00e9s la teva llar?; 4) Quin \u00e9s l\u2019idioma que es parlar\u00e0 en el futur?; 5) Si l\u2019art fos un Estat, qu\u00e8 diria la seva constituci\u00f3?\u201d.<\/p>\n
Est\u00e0 de broma? Que la resposta majorit\u00e0ria per part dels artistes sigui \u201cno\u201d, \u201ccap\u201d o b\u00e9 \u201cno ho s\u00e9\u201d penso que s\u2019hauria de llegir una vegada m\u00e9s com un indicador del desencert del seu plantejament. Si b\u00e9 tamb\u00e9 ha servit per donar lloc a joies com \u00e9s la resposta de Peter Fischli i David Weiss a la n\u00famero dos: \u201cQuant fan 42 x 87?\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Biennale per excel.l\u00e8ncia presenta una edici\u00f3 que no destaca per l’emoci\u00f3. Alguns gestos: la incorporaci\u00f3 de tres Tintoretto com si es tract\u00e9s d’una revoluci\u00f3 conceptual, pavellons constru\u00efts per a…<\/p>\n","protected":false},"author":1402,"featured_media":10736,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5580],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n