“Do you have time?” donava veu a aquells que habitualment no la tenen. Segregats als carrers i sobrepassats per les condicions del capitalisme en la seva darrera etapa, no acostumen a entrar als museus o, simplement, a opinar. David Kleinman, un homeless, relata una visi\u00f3 pr\u00f2pia de la hist\u00f2ria dels Estats Units. Una revisi\u00f3 que r\u00e0pidament \u00e9s catalogada com a marxista. M\u00e9s encara pel fet de provenir d’una artista argentina que s’atreveix a parlar sobre els Estats Units.<\/p>\n
\nA l\u2019entrar en una de les sales del Aldrich Contemporary Art Museum, l\u2019espectador se sentir\u00e0 invadit per una olor a salnitre, sofre i carb\u00f3 d\u2019un quadre cremat sobre el qual es projecta un film en blanc i negre. Potser la pudor li provoqui una estranya sensaci\u00f3, barrejada amb la percepci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que dif\u00edcilment pot recon\u00e8ixer per\u00f2 que les seves inescrpoloses inversions implementen. El miasma evocaria una s\u00e8rie de figures oposades: el 4 de juliol, el dia 11 de setembre i la guerra de l\u2019Iraq. Entre els visitants del museu de la ciutat de Ridgefield sol haver-hi un grapat d\u2019empresaris que contribueixen a trav\u00e9s de grans inversions a l\u2019obertura de “nous mercats” i, potser sense saber-ho, a la caiguda de governs. Aquests s\u00f3n els homes que manipulen els fluxos financers globals, i per tant, controlen la distribuci\u00f3 dels subjectes en l\u2019espai i el temps. Aquests homes i les seves fam\u00edlies saben que el temps \u00e9s diners, de manera que dif\u00edcilment disposen de dues hores per veure i escoltar el retrat filmat de David Kleinman, un desocupat novaiorqu\u00e8s de 63 anys, que des del punt de vista personal relata la hist\u00f2ria no oficial dels Estats Units. Aquest v\u00eddeo, filmat per l\u2019artista Judi Werthein, es projecta sobre un n\u00favol de cendres i explosions pintada amb p\u00f3lvora cremada per l\u2019artista Tom\u00e1s Espina. “Do you have time?” \u00e9s la narraci\u00f3 d\u2019una hist\u00f2ria i la posada en imatge d\u2019un desocupat de Queens a la manera d\u2019un talking head en un paisatge on\u00edric i eteri. La literalitat del relat s\u2019acobla amb la l\u00edrica del moviment ascendent d\u2019un n\u00favol de fum que remet a una explosi\u00f3 en el cel.<\/p>\n
David Kleinman va estudiar hist\u00f2ria i filosofia a la Universitat de Wisconsin durant la d\u00e8cada dels seixanta, per\u00f2 va abandonar les seves aspiracions acad\u00e8miques per treballar i guanyar-se la vida -amb prou feines- durant la crisi petroliera. Encara que hagi dedicat 30 anys de la seva vida a la ind\u00fastria de la impremta, mai va desistir de la seva passi\u00f3 per la hist\u00f2ria. Com un ratol\u00ed de biblioteca, Kleinman dividia el seu temps entre el treball i la fam\u00edlia per una banda, i la lectura autodidacta per l\u2019altra. Durant la recessi\u00f3 i la crisi mundial del 2008, Kleinman va ser acomiadat. Amb 59 anys d\u2019edat i amb zero possibilitats d\u2019aconseguir una feina, en un pa\u00eds que arriba gaireb\u00e9 al 10% d\u2019atur, Kleinman es va abocar a la lectura a l\u2019espera de la jubilaci\u00f3. Aturat i sense ser un historiador, t\u00e9 tot el temps del m\u00f3n per explicar la seva versi\u00f3 de la hist\u00f2ria dels Estats Units. Una muni\u00f3 de fets i detalls, parla sobre la ideologia racista dels colons de Massachusetts del segle XVII, la massacre del riu Mystic, el genocidi de les poblacions abor\u00edgens i l\u2019esclavisme. Aquests temes estan sotmesos a escrutini i associats lliurement amb problemes varis, aix\u00ed Kleinman passa de Thomas Paine i George Washington a Richard Nixon i George W. Bush. Kleinman \u00e9s marxista i un fervent cr\u00edtic dels Estats Units, per\u00f2, al mateix temps, concep a aquest pa\u00eds i al seu constituci\u00f3 com un dels m\u00e0xims experiments socials de la humanitat, que va seduir a Alexis de Tocqueville i fins i tot a Karl Marx. Segons Kleinman, Estats Units \u00e9s una estranya combinaci\u00f3 de materialisme i idealisme que va promoure el self-government, la democr\u00e0cia i la recerca de la felicitat, tal i com afirma l\u2019article 4 de la seva constituci\u00f3. Kleinman defensa els ideals i la praxi de la Revoluci\u00f3 de 1776, a la qual considera incomparable amb la Revoluci\u00f3 Francesa, llavor del terror de Maximilien Robespierre i dels capricis imperials de Napole\u00f3 Bonaparte. No obstant aix\u00f2, l\u2019experiment americ\u00e0 mai va aconseguir consumar-se, quedant submergit al jou de les corporacions i de la societat de control. De l\u2019ideal de l\u2019autogovern i la felicitat es va passar al control en xarxa i a un Estat militar que impulsa guerres m\u00e9s enll\u00e0 de la seva sobirania pol\u00edtica.
\nAmb arguments febles, basats en la ideologia de la llibertat i la democr\u00e0cia, els governants dels Estats Units justifiquen invasions, massacres i cops d\u2019Estat. A la seva manera, la majoria dels ciutadans aproven les guerres al Pr\u00f2xim Orient i l\u2019enorme pressupost b\u00e8l\u00b7lic (20% del PIB) que paguen amb el 40% dels seus ingressos. “A contrari sensu”, alguns dels espectadors que van acudir a la inauguraci\u00f3 van acusar de comunista a David Kleinman i van objectar la possibilitat de que una artista argentina opin\u00e9s sobre la hist\u00f2ria d\u2019un pa\u00eds que no \u00e9s el seu. Inversemblant xovinisme d\u2019una naci\u00f3 constru\u00efda integralment per la immigraci\u00f3. Paradoxa asim\u00e8trica d\u2019aquells que poden parlar i envair d\u2019altres pa\u00efsos per\u00f2 que no toleren cr\u00edtiques foranes. Negant el dret a opinar van triar no escoltar, sumat l\u2019esc\u00e0s temps que el p\u00fablic li sol dedicar a la contemplaci\u00f3 de les obres d\u2019art i la irritaci\u00f3 provocada per les paraules de Kleinman, la majoria dels espectadors no va superar els 5 minuts de perman\u00e8ncia davant del v\u00eddeo. La resposta al t\u00edtol de la pe\u00e7a, “Do you have time?” Sol ser un categ\u00f2ric i t\u00e0cit “no”.<\/p>\n
L\u2019obra interpel\u00b7la l\u2019espectador incitant-lo a revisitar la hist\u00f2ria dels Estats Units i a llegir la constituci\u00f3 que est\u00e0 situada, en dues taules adjacents, a les cadires i butaques de la sala de projecci\u00f3. Les condicions hi s\u00f3n, per\u00f2 el ritual de les visites als museus est\u00e0 pautat: un lleuger passeig i una mirada esmunyedissa que navega per les obres. Un aturat que t\u00e9 temps lliure per explicar una hist\u00f2ria s\u2019enfronta a una audi\u00e8ncia que no t\u00e9 temps per escoltar-la. \u00c9s sabut que l\u2019art contemporani \u00e9s una baula m\u00e9s de la ind\u00fastria cultural i que la societat occidental va per un segle m\u00e9s sense aura. No obstant aix\u00f2, “Do You Have Time?” Requereix que els espectadors deixin de banda el seu rol d\u2019audi\u00e8ncia i es transformin en interpretadors que elaborin, tradueixin i s\u2019apropi\u00efn de la \u00abhist\u00f2ria\u00bb, del record del que van ser, de la percepci\u00f3 del present i de la imaginaci\u00f3 del futur. Segons Ranci\u00e8re, una comunitat emancipada \u00e9s una comunitat de narradors i de traductors. Aquesta \u00e9s la l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 que Judi Werthein desenvolupa des de “Turismo” (2000), “Manicurated” (2001), “Obra contada” (2007), i que Tom\u00e1s Espina acompanya en aquesta ocasi\u00f3 amb una pintura que intenta recuperar, amb els vestigis del foc, l\u2019experi\u00e8<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
“Do you have time?” donava veu a aquells que habitualment no la tenen. Segregats als carrers i sobrepassats per les condicions del capitalisme en la seva darrera etapa, no acostumen…<\/p>\n","protected":false},"author":1404,"featured_media":10748,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n