Lentament, el MACBA est\u00e0 realitzant una revisi\u00f3 del treball d\u2019artistes lligats al que s\u2019ha anomenat el conceptual catal\u00e0. Arriba el torn d\u2019\u00c0ngels Rib\u00e9. Una artista envoltada d\u2019una certa aura m\u00edtica pel desconeixement sobre el seu treball. De nou, la revisi\u00f3 de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques dels setanta sembla necess\u00e0ria, per la seva actualitat i pel fet que permeten establir paral\u00b7lelismes entre artistes de diferents latituds.<\/p>\n
\n\u00c0ngels Rib\u00e9 va formar part d\u2019una generaci\u00f3 d\u2019artistes bastant m\u00e9s heterog\u00e8nia del que s\u2019ha mostrat durant els \u00faltims anys. Treballs i actituds diferents entre s\u00ed que s\u2019han englobat, a Espanya, sota l\u2019etiqueta de “art conceptual”, quan \u00e9s obvi que s\u2019allunya bastant del seu hom\u00f2nim nord-americ\u00e0, ent\u00e8s com a corrent, i que no va ser homogeni ni a l\u2019interior del context. Es indubtable que existien algunes actituds que coincidien, com per exemple la desmitificaci\u00f3 de l\u2019objecte art\u00edstic, la tend\u00e8ncia a la desmaterialitzaci\u00f3, i, sobretot, la utilitzaci\u00f3 de nous mitjans (performance, video, instal\u00b7laci\u00f3…) aix\u00ed com la presa de posicionament cr\u00edtic davant de l\u2019art i el sistema de l\u2019art tradicional. De tota manera, a l\u2019hora d\u2019analitzar les pr\u00e0ctiques individuals, es pot apreciar una varietat important de posicionaments art\u00edstics, de mitjans i processos de treball, que dificulten enormement la seva adscripci\u00f3 a una suposada manera de fer, m\u00e9s enll\u00e0 de la q\u00fcesti\u00f3 temporal i l\u2019aura de novetat que les acompanya.<\/p>\n
L\u2019exposici\u00f3 d\u2019\u00c0ngels Rib\u00e9 al MACBA \u00e9s correcta, compleix amb la seva missi\u00f3: visibilitzar la necessitat de mostar all\u00f2 que no ha estat mostrat, exposar-ho al p\u00fablic, a la cr\u00edtica i al context. Situar l\u2019obra de Rib\u00e9 en una centralitat que possibiliti ser revisada, repensada, reinsertada.<\/p>\n
El desconeixement del treball d\u2019\u00c0ngels Rib\u00e9 \u00e9s el resultat de la conflu\u00e8ncia de diverses variables. Per una banda, la seva adscripci\u00f3 a una generaci\u00f3 d\u2019artistes obviada pels poders culturals de la Transici\u00f3, m\u00e9s interessats en primar les pr\u00e0ctiques pict\u00f2riques, l\u2019exportaci\u00f3 de certs genis i l\u2019entramat institucional i comercial de l\u2019art contemporani. Per una altra, la seva marxa volunt\u00e0ria, primer a Par\u00eds i despr\u00e9s als Estats Units durant els anys setanta, cosa que la va allunyar del context catal\u00e0 del moment, per\u00f2 que al mateix temps la va fer part\u00edcep del que passava a Nova York. I finalment, la seva condici\u00f3 de “dona artista”, una categoria perillosa: par\u00e0metre d\u2019exclusi\u00f3 directe o d\u2019inclusi\u00f3 relativa a trav\u00e9s del que coneixem com a discriminaci\u00f3 positiva. En la definici\u00f3 de “dona artista” trobem impl\u00edcita la contraposici\u00f3 a “artista”. I si \u00e9s artista \u00e9s artista, dona-artista ja no \u00e9s artista sin\u00f3 no-artista. Aix\u00ed sembla haver-se conceptualitzat durant segles dins de la tradici\u00f3 art\u00edstica hegem\u00f2nica i patriarcal. \u00c0ngels Rib\u00e9 ho sabia, per aix\u00f2 en els seus inicis solia firmar com a A.Rib\u00e9.<\/p>\n
L\u2019exposici\u00f3 apel\u00b7la a contemplar la producci\u00f3 d\u2019\u00c0ngels Rib\u00e9 per s\u00ed mateixa, oberta a m\u00faltiples lectures, a diferents associacions, a ser repensada des de diferents llocs i posicionaments cr\u00edtics. En definitiva, a abordar-se de la mateixa manera com s\u2019han abordat propostes dels seus contemporanis barons. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s sempre problem\u00e0tica. Parlo de “abordar-se”, ja que per aprofundir en l\u2019an\u00e0lisi no es poden obviar una s\u00e8rie de q\u00fcestions que insereixen l\u2019artista com a productor dins d\u2019un context m\u00e9s ampli i connotat. I quan \u00c0ngels Rib\u00e9 va sortir de Catalunya i va comen\u00e7ar a produir, a Espanya una dona no podia obrir un compte bancari o realitzar viatges llargs sense un perm\u00eds patern o conjugal. Sobre aquest tema, Abigail Solomon-Godeau, en el cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3, senyala amb bastant d\u2019encert que qualsevol consideraci\u00f3 de l\u2019obra de dones artistes despr\u00e9s del per\u00edode 1968-1969 ha de comen\u00e7ar amb el feminisme, abans d\u2019entrar amb les caracter\u00edstiques espec\u00edfiques de qualsevol obra d\u2019art determinada. La seva puntualitzaci\u00f3 \u00e9s adequada, al menys en el context geogr\u00e0fic i temporal en que s’insereixen els treballs de Rib\u00e9 inclosos en l\u2019exposici\u00f3.<\/p>\n
Treballs que en la seva majoria es presenten a la sala reconstru\u00efts o documentats. A l\u2019exposici\u00f3 tot est\u00e0 materialitzat, cosa que contrasta amb la tend\u00e8ncia a la desmaterialitzaci\u00f3 caracter\u00edstica de l\u2019\u00e8poca. Hi ha quelcom en l\u2019obra de Rib\u00e9 que tendeix a materialitzar all\u00f2 immaterialitzable, un desig d\u2019aprehendre per mitj\u00e0 de la imatge all\u00f2 que no es pot veure. Aquesta idea, que apareix suggerida en obres com “The Best Way of Expressing It” (1975), en la que una plomada que penja del sostre no es pot moure ja que no li arriba l\u2019aire del ventilador que la confronta, es fa evident en treballs com “Association 3” (1973), on l\u2019artista s\u2019esfor\u00e7a per tal de figurar la gravetat i la contraposa a l\u2019efecte del fum que desapareix en l\u2019aire. La q\u00fcesti\u00f3 de la geometria, crucial en la seva producci\u00f3, es converteix en l\u2019estructura de la que tot parteix i cap a on tot es dirigeix. Rib\u00e9 fuig de la representaci\u00f3 i la transcendeix a trav\u00e9s de la sugger\u00e8ncia. L\u00ednies inexistents que apareixen amb claredat a qui contempla, punts de fuga intangibles que s\u2019escapen del marc predeterminat i creen angles, triangles, paral\u00b7leles i perpendiculars que inunden la sala i transcendeixen la constricci\u00f3 d\u2019all\u00f2 mat\u00e8ric.<\/p>\n
S\u2019accentua la complexitat de l\u2019espai, apareixen variables no contemplades de forma aprior\u00edstica. I quan l\u2019artista insereix el seu propi cos, connotat per m\u00faltiples categories, s\u2019estableix una tensi\u00f3, es busca i a vegades es for\u00e7a una integraci\u00f3 que no es d\u00f3na mai de manera pr\u00e8via. Diferents peces mostren la problem\u00e0tica adscripci\u00f3 d\u2019aquell cos en l\u2019espai, exploren diverses formes d\u2019habitar-lo. En “Six Possibilities of Occupying a Given Space” (1973) Rib\u00e9 es centra en una constricci\u00f3 que ve donada pr\u00e8viament. L\u2019espai s\u2019ocupa, no s\u2019habita. I el cos apareix fragmentat. En una seq\u00fc\u00e8ncia de sis fotografies, els dits d\u2019una m\u00e0 van canviant de lloc per mostrar diferents possibilitats d\u2019apropiaci\u00f3 de l\u2019espai. La limitaci\u00f3 \u00e9s absoluta: la import\u00e0ncia es situa en aquest marge estret de maniobra disponible una vegada assumida la subjecci\u00f3.<\/p>\n
El cos constret tornar\u00e0 a apar\u00e8ixer en obres com “Can\u2019t Go Home” (1977), preludi de la tornada a Barcelona d\u2019\u00c0ngels Rib\u00e9. Aquesta instal\u00b7laci\u00f3, que s\u2019allunya de la neteja formal caracter\u00edstica d\u2019obres anteriors, explora la subordinaci\u00f3 d\u2019un cos femen\u00ed a l\u2019altre i al context. La seva construcci\u00f3, m\u00e9s narrativa, s\u2019aproxima a la representaci\u00f3 i trenca amb la dial\u00e8ctica visible-invisible que dominava les obres “geom\u00e8triques”. L\u2019exposici\u00f3, a trav\u00e9s de diferents treballs, es fa ress\u00f2 d\u2019aquesta deriva que desemboca, en la darrera sala, en un apropament a all\u00f2 pict\u00f2ric, q\u00fcesti\u00f3 que mereixeria una an\u00e0lisi particular, tenint en compte l’exist\u00e8ncia de casos similars dins de l’anomenat\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Lentament, el MACBA est\u00e0 realitzant una revisi\u00f3 del treball d\u2019artistes lligats al que s\u2019ha anomenat el conceptual catal\u00e0. Arriba el torn d\u2019\u00c0ngels Rib\u00e9. Una artista envoltada d\u2019una certa aura m\u00edtica…<\/p>\n","protected":false},"author":1270,"featured_media":10754,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5551],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n