Amb totes les dificultats i perills que amaga un projecte curatorial sobre el dif\u00fas panorama de l\u2019art emergent a Catalunya, l\u2019exposici\u00f3 que Manuel Segade presenta a La Panera de Lleida \u00e9s un exercici cartogr\u00e0fic singular obert a lectures i aportacions. Ni acta notarial ni edici\u00f3 promocional, la mostra \u00e9s un apunt cr\u00edtic que permet seguir pensant en la q\u00fcesti\u00f3 del paradigma<\/p>\n
\nEl paradigma modern ja el v\u00e0rem passar per la trituradora del debat postmodern, un disseny “gute form” d\u2019implacable efic\u00e0cia discursiva. El resultat ha estat una massa ret\u00f2rica d\u2019elements pol\u00edtics i est\u00e8tics que poden assaborir-se alternativament segons el moment o el context espec\u00edfic: \u00e9s possible analitzar el paradigma de la modernitat occidental, imaginar la seva continu\u00eftat cr\u00edtica o el seu frac\u00e0s, antagonitzar-nos amb ell absolutament, mapejar-lo de forma arborescent, vaticinar la seva mutaci\u00f3 o descriure la seva altermodernitat m\u00e9s pol\u00edtica. De tota manera, la q\u00fcesti\u00f3 del paradigma \u00e9s una clau de l\u2019an\u00e0lisi utilitzat pel cr\u00edtic Manuel Segade per a titular un projecte expositiu de car\u00e0cter documental que es presenta al Centre d\u2019Art la Panera de Lleida i que ens ofereix un mapa significatiu sobre l\u2019escena de l\u2019art actual en el territori catal\u00e0: “La Q\u00fcesti\u00f3 del Paradigma. Genealogies de l\u2019Emerg\u00e8ncia en l\u2019art Contemporani a Catalunya”.<\/p>\n
L\u2019exposici\u00f3 t\u00e9 dicci\u00f3 warburgiana, emmarcada en la imatge de l\u2019Atles Mniemosyne com a recepta per fer historia de l\u2019art creuant obres art\u00edstiques amb d\u2019altres materials. Es presenta al p\u00fablic com un escenari d\u2019arxiu, de taules i gr\u00e0fiques amb materials que estableixen relacions iconogr\u00e0fiques i conceptuals des de la superposici\u00f3 i diacronia hist\u00f2rica. Com les caselles del joc de l\u2019oca, hem d\u2019aventurar-nos pel laberint del paradigma esquivant perills i alternant retrocessos sense abandonar l\u2019impuls q\u00fcestionador i la possibilitat d\u2019una meta interpretativa.<\/p>\n
Manuel Segade concep el conjunt de materials (mapes, cites, textos, edicions, obres, etc.) com una hist\u00f2ria no lineal de narrativitat geneal\u00f2gica, atenent les analogies complexes que es manifesten en qualsevol intent d\u2019an\u00e0lisi de les hist\u00f2ries i assumint el potencial benjamini\u00e0 dels passatges que guien el fil argumental des de les cites. El terme genealogia del titular fa pal\u00e8s el descr\u00e8dit de tot origen \u00fanic com avalador de la pretesa naturalesa org\u00e0nica de la historia, a la manera de Michel Foucault, acceptant el car\u00e0cter discontinu i accidental de l’experi\u00e8ncia o de les estructures culturals. Com a genealogista, el curador aplica un m\u00e8tode similar al que caracteritza la mateixa producci\u00f3 art\u00edstica emergent: la investigaci\u00f3, la lectura cr\u00edtica, el proc\u00e9s narratiu i la pr\u00e0ctica directa sobre la vulnerabilitat del r\u00e8gim convencional de la representaci\u00f3. Refusant tamb\u00e9 qualsevol temptativa d\u2019objectivitat i jerarquies est\u00e8tiques.<\/p>\n
El projecte, lluny de la centralitat cultural de Barcelona i les seves institucions, no funciona com una simple exposici\u00f3 que ocupa La Panera amb obres i paraules, sin\u00f3 com una voluntat de crear un espai lectural i cr\u00edtic a la perif\u00e8ria. Aquesta \u00e9s la primera missi\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3. \u00c9s un nou mapa sobre el panorama de la creaci\u00f3 emergent, no una lli\u00e7\u00f3 o una resposta terminal sobre el tema, m\u00e9s aviat un proc\u00e9s obert. Tot plegat \u00e9s el resultat d\u2019una serie d\u2019entrevistes a artistes i curadors, lectura de materials sobre art emergent a Catalunya, recopilaci\u00f3 d\u2019edicions d\u2019artistes i centres d\u2019art, aix\u00ed com de l\u2019atenci\u00f3 cr\u00edtica cap a uns autors i contextos que no funciona com una declaraci\u00f3 de principis. A l\u2019elecci\u00f3 de contextos, noms i obres que dibuixen el recorregut per les sales de La Panera s\u2019aplica el mateix gui\u00f3 metodol\u00f2gic que en el cat\u00e0leg, una recopilaci\u00f3 de documents fotocopiats i enquadernats amb espiral en est\u00e8tica de guerrilla.<\/p>\n
La segona missi\u00f3 \u00e9s dibuixar unes l\u00ednies de treball que vertebren la formalitzaci\u00f3 de la mostra sobre les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques de l\u2019actualitat, presentades en forma gr\u00e0fica en el cat\u00e0leg i a la sala, a partir de mapes creuats entre unitats geom\u00e8triques o llistats de tipografia variable. Per exemple, la dedicada a noms clau del sistema de l\u2019art contemporani (MACBA) davant els noms el sistema de l\u2019art emergent com s\u00f3n Can Felipa a Poblenou, Espai Zero1 a Olot, la Sala d\u2019Art Jove a Barcelona o Can Xalant a Matar\u00f3 entre d\u2019altres. Visualitzant dades constatem el paper fonamental dels espais de petita escala, els centres de producci\u00f3 i l\u2019esperit actiu de la perif\u00e8ria.<\/p>\n
Entre aquestes cartografies destaca el sistema de convocat\u00f2ries que ha donat visibilitat i difusi\u00f3 a artistes emergents a Catalunya, indicadors fonamentals per a l\u2019exposici\u00f3: El Concurs d\u2019Arts Visuals Premi Miquel Casablancas \u00e9s paradigm\u00e0tic. Importants els projectes de producci\u00f3 que des de diferents organismes han potenciat durant els \u00faltims anys la creaci\u00f3 emergent, sigui BCN Producci\u00f3 o Idensitat. Menys topogr\u00e0fic \u00e9s l’an\u00e0lisi sobre la converg\u00e8ncia productiva entre creaci\u00f3 i acci\u00f3 comissarial per part d\u2019agents culturals, cr\u00edtics i artistes amb la capacitat d\u2019inventar formats expositius i alternatives curatorials en espais privats o precaris (Sala Hab de Mart\u00ed Manen o Se Busca de LaPinta). Especialment rellevant aquest aspecte del panorama local, menys institucional i m\u00e9s creatiu. Tamb\u00e9 la capacitat entre artistes i cr\u00edtics de tirar endavant projectes editorials. El paper fot\u00f2nic dels centres d\u2019art en la formaci\u00f3 de nous autors, aix\u00ed com el paper de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Artistes Visuals de Catalunya, \u00e9s una altra de les claus que el comissari dibuixa com un patr\u00f3 geom\u00e8tric.<\/p>\n
La tercera missi\u00f3 es donar veu i nom a una genealogia sobre la naturalesa art\u00edstica de la producci\u00f3 emergent, assenyalada des de varis termes clau sobre les actuals pr\u00e0ctiques neoconceptuals: la legitimaci\u00f3 de l\u2019obra en proc\u00e9s (la inserci\u00f3 de la temporalitat a l\u2019obra i la seva visibilitat en l\u2019espai expositiu), la pulsi\u00f3 de narrar (el car\u00e0cter processual entre fronteres liter\u00e0ries, videogr\u00e0fiques o perform\u00e0ntiques), l\u2019est\u00e8tica del gag (l\u2019acudit com a estructura ling\u00fc\u00edstica b\u00e0sica) i el discurs sobre la producci\u00f3 (la reflexi\u00f3 sobre el teixit econ\u00f2mic i pol\u00edtic del camp de l\u2019art com una ind\u00fastria cultural). En aquesta relaci\u00f3 de contextos, llenguatges i autors -a la pista de Bordieu- caldria incloure un nou tag que permeti reunir treballs o actituds m\u00e9s compromesos amb la lectura cr\u00edtica del gran paradigma ut\u00f2pic de la modernitat, aglutinant projectes m\u00e9s pol\u00edtics i socials que han sorgit relacionats amb la producci\u00f3 del programa d\u2019Idensitat, per exemple. Si l\u2019art contemporani funciona com un camp de pensament alternatiu i ocupa una posici\u00f3 intermitja entre diferents subjectivitats, l\u2019est\u00e8tica del gag no \u00e9s m\u00e9s efectiva ni vernacular que d\u2019altres produccions instal.lades en el camp social de forma m\u00e9s anal\u00edtica i directa. El terme mapa actua com una met\u00e0fora i serveix per a recon\u00e8ixer, debatre, negociar i transformar una realitat. Les produccions que tracen lectures sobre la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, la lluita de classes o la voluntat d\u2019establir una estructura en relaci\u00f3 a idees de poder per a la comunitat documenten i subverteixen els ordres est\u00e8tics i pol\u00edtics, i han de tenir el seu lloc en aquesta genealogia. No es tracta de posar el dit en els buits o les omissions, entre d\u2019altres coses pel fet que es un projecte sense voluntat de legitimaci\u00f3 i amb un esperit de treball de camp que en tot cas elabora un material d\u2019estudi imprescindible, tant per a descriure una geografia cultural com per a debatre-la.<\/p>\n
De manera resumida aquest \u00e9s l\u2019esquema de treball de l\u2019exposici\u00f3, on les poques obres d\u2019alguns artistes emergents es troben a la sala junt amb d\u2019altres d\u2019autors d\u2019una generaci\u00f3 m\u00e9s gran, dens de l\u2019espectre dels “miralls generacionals” (vincle amb antecessors, complicitat o identificaci\u00f3 generacional). S\u00f3n gaireb\u00e9 cinquanta noms d\u2019artistes els referents de l\u2019estudi. La llista inclou tres estrats generacionals que el criteri del comissari dibuixa com un arbre geneal\u00f2gic d\u2019un mateix llinatge: Ignasi Aball\u00ed, Dora Garc\u00eda o Carlos Pazos ocupen un estrat alt, juntament amb Carles Congost o Mart\u00ed Ans\u00f3n en l’intermedi i Efr\u00e9n \u00c1lvarez, Seraf\u00edn \u00c1lvarez, Luz Broto, Mireia C. Saladrigues o Fito Conesa en les darreres aportacions, entre d\u2019altres.
\nL\u2019exposici\u00f3 ens motiva a abandonar la centralitat barcelonesa i rellegir el paradigma de la producci\u00f3 art\u00edstica emergent des dels contextos i discursos actuals. Convida a analitzar, q\u00fcestionar i avaluar les relacions entre artistes i comissaris, entre institucions i producci\u00f3, entre formaci\u00f3 i mercat, entre llenguatges i formats, tot all\u00f2 que es produeix en els territoris comuns de l\u2019art contemporani. El projecte genera coneixement sobre la realitat de l\u2019art actual, tot i que al final del recorregut expositiu, amb la temptaci\u00f3 per arribar a la meta interpretativa, un dubte apareix: Els artistes i les obres a la sala responen als mapes cognitius de l\u2019estudi sobre el panorama de l\u2019art emergent, o les cartografies s\u2019ajusten a ells?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Amb totes les dificultats i perills que amaga un projecte curatorial sobre el dif\u00fas panorama de l\u2019art emergent a Catalunya, l\u2019exposici\u00f3 que Manuel Segade presenta a La Panera de Lleida…<\/p>\n","protected":false},"author":1263,"featured_media":10760,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5759,5742],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n