Una nau industrial abandonada de l’est de Londres \u00e9s l’escenari escollit pel brit\u00e0nic Ryan Gander per representar el seu \u00faltim i m\u00e9s ambici\u00f3s projecte fins al moment, amb el suport de la prestigiosa productora Artangel. L’elecci\u00f3 de verb \u2018representar\u2019 no \u00e9s circumstancial: \u201cLocked Room Scenario\u201d \u00e9s un h\u00edbrid entre una exposici\u00f3 d’art, una obra de teatre, una novel\u00b7la de misteri i un viatge mental paranoic.<\/p>\n
\n\u00c9s probable que molts dels quals van comen\u00e7ar a llegir durant els anys vuitanta recordin la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cTria la teva pr\u00f2pia aventura\u201d, aquells llibres infantils en els quals l’elecci\u00f3 de diferents opcions\/p\u00e0gines produ\u00efa diversos desenlla\u00e7os, oferint a l’intr\u00e8pid lector varis llibres en un. El seu lema, que inclo\u00efa suggeridores frases com \u201cLes possibilitats s\u00f3n m\u00faltiples: recorda que tu decideixes l’aventura, que tu ets l’aventura\u201d, s’ajusta a la perfecci\u00f3 per descriure aquest projecte de Ryan Gander, on el visitant ha de desengreixar els espais ocults de la seva imaginaci\u00f3 per poder navegar en aquesta inquietant instal\u00b7laci\u00f3.<\/p>\n
\u2028Per visitar \u201cLocked Room Scenario\u201d \u00e9s necessari concertar una cita, ja que nom\u00e9s vuit persones pot estar en l’espai al mateix temps. El dia de la meva visita, de bon mat\u00ed, rebo un missatge de text en la qual un tal Spencer A. m’insta a quedar amb ell en un pub proper, deu minuts abans de la meva cita. Clar, que aix\u00f2 ho vaig saber despr\u00e9s perqu\u00e8 d’entrada, sense haver vist el pub de cam\u00ed, vaig atribuir el missatge a una estranya equivocaci\u00f3. La informaci\u00f3 pr\u00e8via disponible sobre el projecte \u00e9s m\u00e9s aviat escassa: un sap l’adre\u00e7a i que haur\u00e0 d’adoptar certa mentalitat detectivesca per estudiar els objectes i les persones presents i descobrir el misteri.<\/p>\n
\u2028A l’arribar a la porta de la nau veig un grup de persones esperant per entrar. Mirades esquives i frontals s’intercanvien sense rubor. Sospito que alguns d’ells poden ser actors a les ordres de Gander i crec que ells sospiten el mateix de mi. De sobte, se senten uns crits, que semblen propis d’uns animals o d’uns \u00e9ssers humans assilvestrats. El reixat s’obre i ens van deixant entar poc a poc. Despr\u00e9s d’endinsar-me en l’edifici agafo un passad\u00eds sense il\u00b7luminar. Tot \u00e9s negre i haig de fer lliscar la meva m\u00e0 per la paret emmoquetada per poder avan\u00e7ar. Vaig a poc a poc, a cegues, amb por a xocar amb els altres visitants que han entrat abans de mi. De sobte, sento el so d’un projector de diapositives, que es materialitza en un buit en la paret a la meva dreta, arran de terra i projectat al rev\u00e9s, com si estigu\u00e9s pensat per ser vist des d’una habitaci\u00f3 central a la qual\u2013 aviat descobreixo\u2013 no hi ha acc\u00e9s. Penso en les laber\u00edntiques instal\u00b7lacions de l’artista Mike Nelson i per un moment, en la foscor, tinc por de no saber trobar la sortida.<\/p>\n
\u2028Despr\u00e9s de diverses batzegades i topades amb portes tancades, arribo al que suposo \u00e9s l’entrada principal. Veig una porta doble, amb un cartell que m’informa que ens trobem en una galeria anomenada Kimberling, per veure l’exposici\u00f3 col\u00b7lectiva \u201cField of Meaning\u201d, amb una llista d’artistes tan desconeguts (i ficticis) com la pr\u00f2pia galeria, entre els quals es troba Spencer Anthony, al que ara reconec com l’autor del missatge de text matiner. La porta d’acc\u00e9s a l’exposici\u00f3 est\u00e0, evidentment, tancada.<\/p>\n
\u2028Aconsegueixo colar-me per un altre passad\u00eds poc il\u00b7luminat, on sento una m\u00fasica de sal\u00f3 que em fa pensar en els fantasmes congregats en el bar de l’hotel de “The Shining”. Mentre avan\u00e7o, cada vegada m\u00e9s frustrada, no puc parar de pensar que alg\u00fa ens observa en directe, a mi i a tots els altres, a trav\u00e9s de les c\u00e0meres de seguretat instal\u00b7lades. Som rates de laboratori d’un experiment sociol\u00f2gic-art\u00edstic? S’est\u00e0 rient Ryan Gander de la meva poca ast\u00facia, de la meva inhabilitat per accedir a l’habitaci\u00f3 tancada del t\u00edtol? Al final del passad\u00eds, una finestra amb unes persianes mig tancades em permet veure la part posterior de l’habitaci\u00f3 i algunes peces de l’elusiva exposici\u00f3: un peluix gegant en blau Klein signat per Santo Sterne, una esp\u00e8cie d’altar de fusta amb una col\u00b7lecci\u00f3 d’imatges en les quals abunden fotos de Lee Miller i altres obres de tall modern, un parell de pintures figuratives sobre fusta\u2026 Al costat, una habitaci\u00f3 tamb\u00e9 tancada, on unes llums de ne\u00f3 parpellegen sense parar em fa pensar en Martin Creed i en la seva pe\u00e7a \u201cThe Lights Going On and Off\u201d.<\/p>\n
\u2028Les pistes o signes se succeeixen r\u00e0pidament: en una paret una cronologia explica els detalls de la vida dels artistes i la seva participaci\u00f3 en corrents clau del segle XX com el Situacionisme, el Conceptualisme i Fluxus. A la sortida, dos adolescents asseguts en l’escala fumant cigarrets criden a una altra visitant, que indignada els insulta de tornada. \u201cActors\u201d, penso, mentre els meus ulls es topen amb una tela de peluix blau Klein tirada en un contenidor, exactament igual a la de l’obra que he entrevist uns moments abans. Hores despr\u00e9s, consumida per la febre d’entendre qu\u00e8 he vist, descobreixo que Santo Sterne \u00e9s un artista fictici creat per Gander, i que ha comptat amb la seva fantasmag\u00f2rica pres\u00e8ncia en diversos projectes anteriors. A Internet, descobreixo alguna dubtosa menci\u00f3 a alguns dels artistes de la llista. Fins i tot visito la Web de la galeria, per topar-me amb una p\u00e0gina-miratge, buida. <\/p>\n
\u2028\u201cLocked Room Scenario\u201d \u00e9s l’astuta culminaci\u00f3 de moltes de les inquietuds que recorren l’obra de Gander. L’artista, obsessionat amb els enigmes i amb explicar hist\u00f2ries, ha creat aqu\u00ed un escenari, per moments frustrant, que obliga a l’espectador a omplir els buits que ell es nega a cobrir. \u201cLocked Room Scenario\u201d \u00e9s una pe\u00e7a on la suggesti\u00f3 del visitant ho \u00e9s tot, on nom\u00e9s aquells que utilitzin la seva imaginaci\u00f3 gaudiran plenament (o sofriran) l’experi\u00e8ncia. \u00c9s un misteri a quina ressoluci\u00f3 arribar\u00e0 o no depenent de les ganes de seguir investigant una vegada que s’abandona el recinte. Gander, fascinat per les associacions tangencials, ha aconseguit en aquest projecte materialitzar a gran escala q\u00fcestions que ja va plantejar en peces anteriors, com les seves xerrades performatives titulades \u201cLoose Associations\u201d o en les seves exposicions \u201cYou walk into a space, any space\u201d (Lisson Gallery, Londres, 2010) o \u201cIt\u2019s a right Heath Robinson affair\u201d (Gb Agency i Kadist Art Foundation, Paris, 2009), on grans quantitats de referents i signes s’insinuen a l’espectador, encarregat de desentranyar les suggestives narratives propostes amb no poc esfor\u00e7. <\/p>\n
\u2028Molts podran acusar a Ryan Gander de ser un artista opac, dif\u00edcil de llegir. I elitista, ja que aquesta lectura nom\u00e9s pot efectuar-se amb un suficient coneixement de la(es) hist\u00f2ria(es) de l’art i de la producci\u00f3 cultural contempor\u00e0nia. No \u00e9s un art democr\u00e0tic ni accessible, i en cap moment aspira a ser-ho. Com el propi Gander explica en una recent entrevista: \u201cEls espectadors del meu treball han d’emprar temps i energia en ell per poder rebre alguna cosa a canvi. \u00c9s la meva manera de filtrar i trobar a la gent que no nom\u00e9s busca un tema de conversa per a un sopar. El veritable valor de l’obra d’art resideix en l’experi\u00e8ncia que es t\u00e9 amb la pe\u00e7a una vegada que es deixa f\u00edsicament\u201d. \u201cLocked Room Scenario\u201d supera aquesta missi\u00f3 amb escreix. Ryan Gander, opac, irritant i tamb\u00e9 brillant, ho ha tornat a fer.\u2028<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una nau industrial abandonada de l’est de Londres \u00e9s l’escenari escollit pel brit\u00e0nic Ryan Gander per representar el seu \u00faltim i m\u00e9s ambici\u00f3s projecte fins al moment, amb el suport…<\/p>\n","protected":false},"author":1405,"featured_media":10776,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5861],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n