La creaci\u00f3 de situacions f\u00edlmiques per a contextos reals comporta que la pr\u00e0ctica de la performance activi pors at\u00e0viques, pregunti sobre el nostre context i ens deixi, com a usuaris, davant d’un mar de dubtes sobre la comunicaci\u00f3, la veritat, la narraci\u00f3 o la nostra fragilitat. Frederic Montorn\u00e9s participa a “Te o\u00edmos beber” i explica, en primera persona, les seves reaccions.<\/p>\n
\nUn dia vaig rebre un email amb informaci\u00f3 sobre una exposici\u00f3. El missatge deia el seg\u00fcent: \u201cuna pe\u00e7a d’Alex Reynolds per a un \u00fanic espectador\u201d. M\u00e9s que una exposici\u00f3, havia de tractar-se d’una acci\u00f3, una performance. He de que confessar que la idea de participar en alguna cosa que nom\u00e9s es feia per a un \u00fanic espectador, em va captivar immediatament. Vaig pensar que quan un va a veure una exposici\u00f3 sempre es veu obligat a compartir-la amb altres persones. Algunes vegades amb coneguts, altres no. Participar en alguna cosa on res d’aix\u00f2 succe\u00eds i que, a m\u00e9s, no podria comentar amb ning\u00fa, em va intrigar des del principi.\u2028<\/p>\n
Sense esperar ni un sol dia \u2013la possibilitat de quedar-me fora va fer que an\u00e9s r\u00e0pid- em vaig apuntar com a candidat seguint les instruccions que se’m donaven. I un cop fet, nom\u00e9s calia esperar.<\/p>\n
Sabia que l’art\u00edfex d’aquesta obra produ\u00efda per Barcelona Producci\u00f3 2011 \u2013\u00e9s a dir, La Capella-, era Alex Reynolds, una artista de la qual feia poc havia pogut experimentar una altra de les seves propostes. Es tractava d’una obra que, concebuda per a dues persones i a la manera d’una \u00e0udio-guia, aconseguia que al final del recorregut per l’espai d’exposici\u00f3, ambdues persones es trobessin en un mateix punt despr\u00e9s d’haver viscut experi\u00e8ncies molt diferents. Per\u00f2 aix\u00f2 era una altra cosa. Ni el t\u00edtol de la proposta, un cr\u00edptic “Te o\u00edmos beber”, em permetia endevinar qu\u00e8 s’amagava darrere d’aquesta proposta.\u2028<\/p>\n
Em vaig oblidar del tema fins que al cap d’un mes vaig rebre un mail comunicant-me que m’havien seleccionat. Tamb\u00e9 em preguntaven quin dels dos dies que proposaven m’anava millor aix\u00ed, aix\u00ed com quina franja hor\u00e0ria. Aquest missatge el signava un tal Juan. Ni rastre ja de l’Alex.<\/p>\n
A la possibilitat d’acudir a un acte que nom\u00e9s es fes per a un \u00fanic espectador, vaig comen\u00e7ar a notar que se li anava sumant alguna cosa que, com el temps, de vegades \u00e9s molt dif\u00edcil descriure. Vaig comen\u00e7ar a prendre consci\u00e8ncia que encara que la pe\u00e7a hagu\u00e9s estat prevista per a finals de maig o principis de juny, en realitat havia comen\u00e7at el dia en qu\u00e8 vaig respondre el primer mail. Cada vegada que pensava en aix\u00f2 m’enva\u00efa una estranya sensaci\u00f3. Com si juguessin amb mi, com si els hagu\u00e9s donat la clau per tal que fessin amb mi el que volguessin. I ja no nom\u00e9s l’Alex. Tamb\u00e9 aquest Juan al que encara no li poso cara. De manera que eren dos o m\u00e9s els que estaven a l’altre costat movent els fils d’alguna cosa que desconeixia i que em concernia directament.\u2028<\/p>\n
Un mes despr\u00e9s vaig rebre un altre mail demanant-me que confirm\u00e9s dia i hora. Vaig respondre i despr\u00e9s de cinc dies em van escriure de nou informant-me sobre on havia d’anar. Tamb\u00e9 el que havia de fer: seguir a la Carmen en tot moment, durant aproximadament una hora, el temps previst de durada de la pe\u00e7a. Em vaig oblidar de la Carmen. Un detall que, pel que vaig saber despr\u00e9s, era tan clar i prec\u00eds com a imprescindible per l’esdevenir de la pe\u00e7a. Per\u00f2 no vaig lamentar la meva malaptesa. \u00c9s m\u00e9s, la vaig introduir en la hist\u00f2ria fins al punt de permetre l’entrada al personatge que es comunicaria amb mi. Via sms i, com no, anomenat Juan.\u2028<\/p>\n
Vaig arribar al lloc previst amb quinze minuts d’antelaci\u00f3. I aix\u00f2 va ser el que va succeir: a trav\u00e9s d’un sms en Juan em diu que torni una mica m\u00e9s tard ja que fer-ho en aquell moment podria ser perill\u00f3s. Vaig pensar: Sembla que no era poca la intriga i me n’administren una altra dosi!. On m’havia ficat?, qu\u00e8 (m’) anava a succeir? Nom\u00e9s sabia que ja era tard per tirar-me enrere. Havia de seguir fins al final. Pass\u00e9s el que pass\u00e9s. I una altra cosa: vaig intuir que, a partir d’aquell moment, seria observat. Veurien el que estava fent sense que jo pogu\u00e9s veure’ls. De manera que, alhora que m’havien convidat a participar en alguna cosa que es feia nom\u00e9s per a mi, jo els convertia en els espectadors de l’obra que l’Alex Reynolds (tamb\u00e9) havia concebut per a un \u00fanic actor.<\/p>\n
A l’hora acordada, m’apropo al portal seguint instruccions i truco al pis que se’m diu. S’obre la porta, pujo amb ascensor i en arribar al pis veig que la porta est\u00e0 oberta. Entro, saludo, ning\u00fa respon i em dirigeixo cap al final del pis mirant-ho tot com si es tract\u00e9s d’una exposici\u00f3. Buscava alguna cosa que no anava a trobar. Tot era normal, molt normal. Excepte una cosa: el cable del tel\u00e8fon que hi havia damunt de la taula sortia d’una porta tancada i barrada\u2026<\/p>\n
Sense res a fer, vaig seure al sof\u00e0 a l’espera que alguna cosa succe\u00eds. Vaig engegar el tocadiscs per escoltar el vinil que estava posat: crec que la banda sonora de Citizen Kane. No vaig trigar a treure’l. I vaig provar l’altre dels dos discos que hi havia: m\u00fasica de jazz. Encara que sabia que no ho aconseguiria, necessitava sentir-me com a casa o almenys, en un lloc conegut. Per aix\u00f2 em vaig apropiar d’aquell lloc fent l’\u00fanica cosa que podia fer: decidint la m\u00fasica que volia escoltar.\u2028<\/p>\n
A l’adonar-me de que m’havia deixat la porta oberta, em vaig aixecar per tancar-la. I al cap de poca estona, vaig sentir que la porta s’obria i que alg\u00fa entrava. El primer que vaig veure va ser un impressionant gos negre seguit d’una persona que, jutjant per la corretja, vaig sospitar que era cega. Una vegada dins del pis \u2013el seu pis- es va comportar com si en el seu interior no hi hagu\u00e9s ning\u00fa. Com si jo fos invisible\u2026 De res va servir que la salud\u00e9s. Despr\u00e9s de deixar el que portava i dirigir-se al bany, l’\u00fanica cosa que jo podia notar era la mirada del gos assegut als meus peus. Estant ella encara al bany, va sonar el tel\u00e8fon. Va sortir del bany per respondre. Una mica alterada per l’estranya conversa que va iniciar sobre un tal Juan, la cega va canviar la m\u00fasica seguint les instruccions que li donaven \u2013no hi havia dubte: m’estaven observant-, es va fer amb un pl\u00e0nol que va trobar en un dels calaixos de la cuina i despr\u00e9s de canviar-se va sortir de l’apartament a la recerca de no se sap qu\u00e8. Abans de sortir, la Carmen es va assegurar d’haver agafat un rev\u00f2lver\u2026 I va abandonar el pis deixant-me dins i sense saber que fer. <\/p>\n
En Juan em va haver de recordar via sms que havia de seguir a la Carmen en tot moment. Vaig baixar al carrer amb la finalitat d’unir-me a ella i al seu gos. Creuem junts un parell de carrers quan, de sobte ,un taxi es para i la Carmen hi puja. Al cap d’una estona \u2013i, una vegada m\u00e9s, l’assist\u00e8ncia via sms d\u00b4en Juan recordant-me el que havia de fer- pujo al mateix taxi. Sense amb prou feines adonar-me del que passa, abandonem un barri que, malgrat no resultar-me massa familiar, deixa de ser l’escenari en el qual fins llavors tot transcorria. Ara l’escenari s’ampliava a la ciutat; tamb\u00e9 les possibilitats del que pogu\u00e9s succeir\u2026 Vaig sentir que perdia el control d’una situaci\u00f3 que mai havia controlat. Vaig recordar que era el subjecte d’una acci\u00f3 \u201cfeta nom\u00e9s per a mi\u201d. Tamb\u00e9 d’una acci\u00f3 representada per mi.<\/p>\n
Sense previ av\u00eds, el taxi es va aturar en una cantonada. Per la porta en la qual jo estava assegut va entrar una invident, amiga de la Carmen, amb qui va iniciar una conversa que va assolir tints de melodrama a l’esmentar el nom d’un personatge que, sense amb prou feines haver vist, ja comen\u00e7ava a con\u00e8ixer: en Juan. La conversa va acabar quan la Carmen va instigar a l’altra cega a baixar del taxi per seguir amb un prop\u00f2sit que jo desconeixia del tot. L’escenari va canviar de nou i va ampliar el seu espai m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits de la ciutat. <\/p>\n
Sortim de Barcelona per la Ronda Litoral direcci\u00f3 cap a un lloc en el qual mai no havia estat. Solament el record del qu\u00e8 havia estat aquest lloc, va fer que em pregunt\u00e9s de nou qu\u00e8 estava jo fent all\u00e0. En un dels llocs m\u00e9s inh\u00f2spits de la ciutat, prop del moll de c\u00e0rrega del port i sense cap \u00e9sser hum\u00e0 a la vista, el taxi es va aturar indicant-li a la Carmen que havia arribat al lloc. Ella va baixar i jo despr\u00e9s d’ella. I com dos estaquirots ens vam quedar la Carmen i jo, un al costat de l’altre, esperant que alg\u00fa o alguna cosa ens indiqu\u00e9s qu\u00e8 hav\u00edem de fer. Esper\u00e0vem instruccions. Com qui apareix del no-res, es va apropar a nosaltres un personatge del que, abans de parlar, ja vaig comen\u00e7ar a dubtar si era un actor o efectivament un habitant de la zona. Sense esperar cap paraula per part nostra va comen\u00e7ar una mena de mon\u00f2leg al voltant dels seus dots de psicomorf\u00f2leg, o sigui, la ci\u00e8ncia \u2013va dir- que estudia la psique a partir de la fisonomia. Per a aquesta mena de dissertaci\u00f3 a la qual jo \u2013confesso- li prestava poca atenci\u00f3 per temor al fet que la Carmen m’abandon\u00e9s all\u00e0 mateix, va fer servir fotografies de peri\u00f2dics i una capacitat orat\u00f2ria que ja voldrien tenir m\u00e9s d’un comissari d’exposicions. Absort entre aquella llauna, l’escenari en el qual em trobava sota del pont de la Ronda del Litoral i la imatge de la Carmen i el seu gos esperant no-se-sap-qu\u00e8, va sonar el tel\u00e8fon de la Carmen. A l’acabar la conversa, vaig veure que es precitava cap a la via del tren amb la finalitat de creuar-la. Va ser llavors quan vaig percebre que, a l’altre costat de la via, l’esperaven tres personatges: un dins d’un cotxe i dos fora. Vaig abandonar el psicomorf\u00f2leg per adherir-me a la Carmen com una paparra. Ja no podia oblidar que havia de seguir-la en tot moment.<\/p>\n
En reunir-se amb el grup vaig saber que un d’ells (invident tamb\u00e9) era en Juan i que entre els dos havia existit alguna cosa que, si s’ha de jutjar pel to de les seves veus, no vaig creure que pogu\u00e9s acabar b\u00e9. I aix\u00ed va ser. Despr\u00e9s d’un moment de retrobament rom\u00e0ntic tenyit de telenovel\u00b7la, la cosa es va encendre i abans que el segon invident s’un\u00eds a la parella, es van sentir uns trets que van acabar amb la vida de tots. No donava cr\u00e8dit al que acabava de presenciar. Una matan\u00e7a de joguina en un lloc inh\u00f2spit. I sense poder-ho explicar a ning\u00fa!. I m\u00e9s sol que la una\u2026 fins que, com qui no vol la cosa, es van aixecar del terra, van comentar la jugada, van pujar al cotxe i, despr\u00e9s de prohibir-me entrar-hi, van marxar muntanya amunt deixant-me sol sota aquell pont i sense saber com tornar.<\/p>\n
Vaig fer el que qualsevol hagu\u00e9s fet: desfer els meus passos. A meitat del recorregut, un cotxe frena al costat del meu genoll i el seu conductor, summament alterat, m’insta a pujar. En menys del temps que trigo a reaccionar, no aconsegueixo endevinar la velocitat a la que anem. Nom\u00e9s s\u00e9 que si fins a aquell moment podia haver deixat all\u00f2 en qualsevol fase del projecte, ara ni tan sols podia baixar del cotxe. Tret que volgu\u00e9s morir. A la mateixa velocitat que anava el cotxe, parlava el seu conductor: el psicomorf\u00f2leg una altra vegada. Que va seguir i va seguir amb la seva llauna fins a arribar a la part posterior de les Drassanes i, tallant de sobte el seu discurs, em diu que baixi. No em puc negar. De manera que li faig cas, baixo del cotxe i veig que se’n va.<\/p>\n
I all\u00e0 em vaig quedar jo fins que al cap d’una mitja hora i sense que res pass\u00e9s, ni ning\u00fa em digu\u00e9s res o en Juan m’envi\u00e9s un sms, vaig pensar que potser havia arribat el moment d’abandonar aquell lloc. Per molt que em sent\u00eds observat, all\u00f2 ja no era el mateix. Ni el mateix teatre, ni el mateix cinema. Era el transcurs normal de la vida. I els seus personatges, persones que passaven pel meu costat i que potser no entenien perqu\u00e8 els mirava d’una manera especial. O qu\u00e8 feia jo recolzat en el tronc d’un arbre tan an\u00f2nim i perdut com aquell en el qual em van deixar. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La creaci\u00f3 de situacions f\u00edlmiques per a contextos reals comporta que la pr\u00e0ctica de la performance activi pors at\u00e0viques, pregunti sobre el nostre context i ens deixi, com a usuaris,…<\/p>\n","protected":false},"author":1337,"featured_media":10785,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5596],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n