En els treballs d’I\u00f1aki Garmendia conflueixen diverses q\u00fcestions. Les subcultures juvenils i els seus models d’oci, les tensions entre local i global, la consci\u00e8ncia de la impossibilitat inherent al llenguatge… Les imatges adquireixen un cert grau d’autonomia, i amb aix\u00f2 la capacitat de repensar-se a si mateixes. Les formes d’abordatge s\u00f3n variades i, en ocasions, contradict\u00f2ries. L’acostament passa per l’acceptaci\u00f3 pr\u00e8via de ho fragmentari. I per un intent de suportar all\u00f2 incomplet. <\/p>\n
\nNo hi ha signe que no hagi existit pr\u00e8viament. Si no, seria una altra cosa. Tot remet a alguna cosa anterior. Repeteix. <\/p>\n
Un monitor bastant elevat sobre una peana mostra un v\u00eddeo que es recrea en la fesomia d’una bicicleta Orbea verda. El “cos” mec\u00e0nic apareix fragmentat en trossos que componen una totalitat que l’enfocament converteix en impossible. Hi ha una fascinaci\u00f3 esc\u00f2pica per les formes de la bicicleta: primers plans ensenyen trossos inconnexos, la c\u00e0mera juga a eliminar la dist\u00e0ncia per mitj\u00e0 de l’enfocament-desenfocament. La imatge \u00e9s subtil i hiperrealista a la vegada. Subtil perqu\u00e8 acaricia l’objecte. Hiperreal perqu\u00e8 s’acosta, perqu\u00e8 s’engrandeix, perqu\u00e8 opera a l’interior d’un r\u00e8gim d’obscenitat. <\/p>\n
Per Baudrillard l’obscenitat implica la p\u00e8rdua de tota escena. Aqu\u00ed, la forma pura i buida. Abs\u00e8ncia de narrativitat i abs\u00e8ncia d’escena. L’excessiu acostament acaba per instaurar una dist\u00e0ncia insalvable. I l’exc\u00e9s de veritat \u00e9s massa per a ser veritable: mitjan\u00e7ant la c\u00e0mera i la subjectivitat constru\u00efda de qui construeix. <\/p>\n
Si S.T. Orbea (Ordu\u00f1a) (2007) obre l’exposici\u00f3 i se situa del costat de la visibilitat absoluta, l’\u00faltima pe\u00e7a, Bolueta (2011) estableix un interessant contrapunt. Enfront del car\u00e0cter invasiu del primer pla, Bolueta es decanta per l’ambig\u00fcitat de pres\u00e8ncies i abs\u00e8ncies. Dues c\u00e0meres s’oculten de nit davant de la sortida d’una discoteca. El que els v\u00eddeos mostren \u00e9s el que es va gravar, sense talls, segurament sense intervenci\u00f3. Les nocions de vigil\u00e0ncia i \/ o voyeurisme s\u00f3n evidents i es potencien a trav\u00e9s del display expositiu: els monitors es col.loquen sobre dues peanes que sobrepassen amb escreix l’altura de qui contempla. <\/p>\n
Aqu\u00ed si hi ha una escena, o almenys aix\u00f2 sembla. La c\u00e0mera est\u00e0 quieta, abandonada a l’atzar que determina all\u00f2 (sempre fragmentari) que es col.locar\u00e0 en el seu camp de visi\u00f3. Passa alguna cosa estranya, sinistre, relacionada amb el lloc on es desenvolupen els fets registrats: quelcom que t\u00e9 a veure, no amb el q\u00fcestionament, sin\u00f3 amb el reconeixement i l’acceptaci\u00f3 d’un r\u00e8gim de vigil\u00e0ncia. La imatge \u00e9s familiar, podria ser aqu\u00ed, al costat, podria ser ahir, podria ser jo, fins i tot tu. <\/p>\n
La manca de nitidesa incomoda i excita al voyeur, \u00e9s el contrari a all\u00f2 expl\u00edcit del porno. Les coses i les persones no s’acaben de veure, les converses no arriben, la impossibilitat subjau en l’escena. Aquesta “veritat” que no es pot veure condueix de nou a la comparaci\u00f3 dels dos r\u00e8gims de visibilitat que exploren les dues obres. Qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s veritable, el “cos” hiperreal de la bicicleta o les imatges fantasm\u00e0tiques que poblen la sortida de la discoteca? <\/p>\n
Els v\u00eddeos de Garmendia operen des de l’interior d’una amalgama de signes. Aprofiten la supremacia de la imatge en moviment en l’era dels mass-media en un intent de q\u00fcestionar les formes de representaci\u00f3 imperants i exploren els l\u00edmits i possibilitats d’aquest fet representacional. Els signes s\u00f3n m\u00faltiples i, com sempre, els hem vist ja en altres llocs. El retrat de les subcultures juvenils i les seves formes d’oci i divertiment a l’obaga del post-capitalisme, referents que exploren all\u00f2 local i operen des d’una posici\u00f3 global, la m\u00fasica, la impossibilitat del llenguatge… El significant no ens pertany, s’escapa, posseeix una estructura que li \u00e9s pr\u00f2pia. <\/p>\n
La forma pura i buida de S.T. Orbea (Ordu\u00f1a) potser no \u00e9s tan buida. No hi ha potser signes en la representaci\u00f3 de la pr\u00f2pia bicicleta, en el seu color verd, en el t\u00edtol de l’obra que remet al model de la bici ia la localitat bisca\u00efna que posteriorment Garmendia assenyala en un dels mapes de l’exposici\u00f3? <\/p>\n
El reconeixement de certs signes dep\u00e8n de vegades del grau de familiaritat amb el context. Un reconeixement no necessari, per\u00f2 el qual de vegades \u00e9s impossible separar. Com en les fotos que retraten diverses discoteques de la geografia basca o, m\u00e9s concretament, la seva arquitectura. Imatges aparentment buides, de car\u00e0cter taxon\u00f2mic, que simplement semblen documentar un g\u00e8nere: el de l’arquitectura de discoteques (si \u00e9s que existeix). Es tracta d’imatges di\u00fcrnes que descontextualitzen la funcionalitat eminentment nocturna d’aquests espais. Els edificis apareixen en llocs deshabitats, envoltats del verd caracter\u00edstic de les muntanyes basques. La q\u00fcesti\u00f3 del color sembla tenir certa import\u00e0ncia, ja que l’artista realitza dues s\u00e8ries de fotografies que mantenen pr\u00e0cticament el mateix enfocament, la difer\u00e8ncia fonamental rau en el color d’una enfront del blanc i negre de l’altra. L’arquitectura de discoteques torna a documentar-se a N-634 (2011), un diaporama constru\u00eft sobre la base del recorregut per la carretera de la qual pren el t\u00edtol, que congrega diversos d’aquests llocs. <\/p>\n
Jazz-berri, Non Stop, Txitxarro, Itzel … llocs de peregrinaci\u00f3 techno d’una part de la joventut basca a finals de la d\u00e8cada dels noranta. Una versi\u00f3 local de la “ruta del bakalao” en qu\u00e8 ETA va identificar un nou opi del poble. El techno, l’\u00e8xtasi i els cotxes tunejats allunyaven a la joventut basca de la lluita pol\u00edtica i la revoluci\u00f3. El 10 de setembre del 2000, Txitxarro, una de les discoteques m\u00e9s concorregudes del moment, saltava pels aires. <\/p>\n
Les fotografies mostren l’estat de la discoteca despr\u00e9s de l’explosi\u00f3 de la bomba. Per\u00f2 Garmendia s’atura especialment en la reixa tancada que donava entrada a Txitxarro. Les l\u00ednies rectes i diagonals de tub met\u00e0l.lic que componen la seva estructura s\u00f3n traslladades a paper i sotmeses a un proc\u00e9s d’abstracci\u00f3 relativa. Relativa perqu\u00e8 el dibuix dep\u00e8n primer de la seva relaci\u00f3 directa amb la porta i, despr\u00e9s, del grau de reconeixement d’aquest, com a signe descontextualitzat, per part de l’espectador. Massa depend\u00e8ncies? El dibuix deixa de ser abstracte quan \u00e9s reconegut com a reixa. Per\u00f2 ho \u00e9s quan aquest reconeixement no es produeix. Aix\u00ed, renuncia en certa manera a ser signe i es converteix en significant no associat. Adquireix autonomia, tanta que s’erigeix \u200b\u200ben imatge de l’exposici\u00f3. Imatge buida, forma pura, o imatge sobrecarregada de connotacions.<\/p>\n
El dubte roman. Topa de ple amb q\u00fcestions relatives a la subjectivitat de tota an\u00e0lisi. Amb l’exist\u00e8ncia de m\u00faltiples capes interpretatives. Amb q\u00fcestions que tenen a veure amb el pes ideol\u00f2gic que conferim a tota forma com suposada portadora de significats. <\/p>\n
Tot consisteix a donar la volta a les imatges, a fer que girin, en explorar les seves estructures per desestabilitzar-les. En dissociar significats de significants perqu\u00e8 perilli el signe, en a\u00efllar referents. Per\u00f2 constantment, una i altra vegada, desfent el fet, tornant-lo a fer. El que queda \u00e9s fragmentari. I transmet una forta sensaci\u00f3 d’immediatesa. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En els treballs d’I\u00f1aki Garmendia conflueixen diverses q\u00fcestions. Les subcultures juvenils i els seus models d’oci, les tensions entre local i global, la consci\u00e8ncia de la impossibilitat inherent al llenguatge……<\/p>\n","protected":false},"author":1270,"featured_media":10812,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5566],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n