M\u00faltiplos, una llibreria especialitzada en llibres d’artista, obre les seves portes. El treball art\u00edstic sobre paper segueix en marxa, creixent i assumint quins s\u00f3n els seus origens i, segurament, quins s\u00f3n els seus objectius. Artistes que produeixen llibres, llibres que formen part d’estrategies i sistemes de treball m\u00faltiple, on una serie de possibilitats de contacte apareixen conjuntament.<\/p>\n
\nEl llibre d\u2019artista pot semblar a aquestes al\u00e7ades una concessi\u00f3 a la nost\u00e0lgia. Entre els casos que es troben a la llibreria que recentment ha obert a Barcelona, M\u00faltiplos, especialitzada en aquest dif\u00fas \u00e0mbit editorial, podem veure que, efectivament, una certa quantitat d’exemples remeten a plantejaments que, al marge de ser m\u00e9s o menys d\u2019arrel conceptual, fan us de solucions gr\u00e0fiques i formals que podem identificar plenament amb l\u2019art conceptual nord-americ\u00e0 de finals dels anys seixanta; aix\u00ed com plantejaments que, remetent igualment a publicacions contraculturals de la d\u00e8cada seg\u00fcent permeten constatar, una vegada m\u00e9s, com aquestes haurien fructificat en una tend\u00e8ncia est\u00e8tica m\u00e9s que no pas a fer extensible l’\u00e0nim contestatari que es trobava en la seva g\u00e8nesi. Tot i aix\u00ed, a l\u2019entorn d\u2019aquest conjunt de publicacions, sovint autoeditades per artistes i col\u00b7lectius i que, en qualsevol cas, es plantegen en la l\u00f2gica de projectes de creaci\u00f3, crec que \u00e9s oport\u00fa preguntar-nos si realment es tracta tan sols de publicacions en una l\u00ednia vintage, o d\u2019una esp\u00e8cie de revival \u2013que si \u00e9s aix\u00ed, aquest ja portaria una bona colla d\u2019anys entre nosaltres-, o b\u00e9 es pot esperar alguna cosa m\u00e9s, encara en l\u2019actualitat, dels anomenats \u201cllibres d\u2019artista\u201d.<\/p>\n
L\u2019any 1969 \u2013retrocedint a un moment clau d\u2019aquesta genealogia de la producci\u00f3 cultural-, Seth Siegelaub, poc temps despr\u00e9s d\u2019haver tancat la seva galeria del West 56th Street de Nova York i haver procedit a la realitzaci\u00f3 d\u2019exposicions que nom\u00e9s han existit en format paper, va afirmar que, gr\u00e0cies a les publicacions, \u201cara la meva galeria \u00e9s el m\u00f3n […], les p\u00e0gines a cat\u00e0legs i revistes es poden distribuir per tot el m\u00f3n molt, molt r\u00e0pidament\u201d. Aquesta consideraci\u00f3 a l\u2019entorn de la difusi\u00f3 massiva i la comunicaci\u00f3 directa en relaci\u00f3 a les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques, la trobem formulada de manera similar en relaci\u00f3 a tants altres casos de dispositius que han perm\u00e8s l\u2019experimentaci\u00f3 medi\u00e0tica a l\u2019art del segle XX, des de la pr\u00e0ctica de cinema amb els constructivistes russos fins a les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques en suport digital a la xarxa d’Internet que s\u2019han donat des de mitjan de la d\u00e8cada dels noranta. Precisament a l\u2019entorn d\u2019aquestes \u00faltimes, una altra asseveraci\u00f3, en aquest cas procedent del manifest de la Soci\u00e9t\u00e9 Anonyme de principis del nou mil\u00b7lenni, hauria plantejat novament el reempla\u00e7ament del dispositiu d\u2019exposici\u00f3: \u201cEn les societats del segle 21, l\u2019art no s\u2019exposar\u00e0. Es produir\u00e0 i es difondr\u00e0\u201d. <\/p>\n
Actualment, per\u00f2, podem constatar que si b\u00e9, efectivament, les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques tenen una pres\u00e8ncia important a Internet i que, fins i tot, pr\u00e0cticament no podrien existir sense tenir en compte aquesta xarxa en una bona part de les seves fases del proc\u00e9s de producci\u00f3 i distribuci\u00f3, al mateix tamb\u00e9 \u00e9s cert que tant les publicacions en paper com tamb\u00e9 les exposicions a galeries o en espais f\u00edsics continuen tenint tanta o m\u00e9s import\u00e0ncia que anteriorment, sense que probablement mai cap d\u2019aquests dispositius hagi aconseguit acabar definitivament amb cap dels seus predecessors. A principis del segle XXI, probablement, si quelcom podem diagnosticar com a obsolet no \u00e9s el de cap dels mitjans ni tecnologies per a la comunicaci\u00f3 que s\u2019han gestat en la darrera cent\u00faria, sin\u00f3 que, probablement, el qu\u00e8 definitivament s\u2019hauria de desterrar de la cultura seria aquesta ret\u00f2rica d\u2019encuny darwinista que tan sovint apareix vinculada als processos d\u2019emerg\u00e8ncia de les novetats tecnol\u00f2giques. I aix\u00ed, pel que fa als llibres d\u2019artista, el qu\u00e8 observem avui en dia \u00e9s que no tan sols aquests no han estat desbancats, sin\u00f3 que, comptant per una banda amb la m\u00e9s recent emerg\u00e8ncia de les tecnologies digitals i per l\u2019altra amb la perviv\u00e8ncia de les sales d\u2019exposicions, el qu\u00e8 constatem \u00e9s com precisament aquests es resignifiquen i transformen el seu modus operandi, en paral\u00b7lel a la redefinici\u00f3 constant dels paisatges medi\u00e0tics on a cada moment s\u2019inserten. <\/p>\n
Anna Pahissa, responsable de M\u00faltiplos, afirmava en el marc de la seva primera activitat p\u00fablica que la llibreria vindria a ser nom\u00e9s el primer pas d\u2019una iniciativa de major dimensi\u00f3, i que per tant ella mateixa prefereix definir la nova iniciativa com \u201cuna plataforma\u201d. Entre els objectius d\u2019aquesta, Anna destacava el de funcionar com una estructura de distribuci\u00f3, contribuint tant a la disseminaci\u00f3 de publicacions nacionals com a l\u2019abastiment d\u2019importacions al nostre context; al mateix temps que parlava de la voluntat d\u2019incidir en la producci\u00f3 de noves publicacions, ja sigui per mitj\u00e0 d\u2019establir col\u00b7laboracions amb altres organitzacions o amb l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019una l\u00ednia editorial pr\u00f2pia; aix\u00ed com, per \u00faltim, es planteja funcionar com un espai d\u2019investigaci\u00f3, amb l\u2019organitzaci\u00f3 de debats i iniciatives relacionades amb l\u2019an\u00e0lisi i la cr\u00edtica. Tot plegat es podria interpretar com a senzillament la voluntat de fer m\u00e9s gran l\u2019empresa, si b\u00e9 penso que aquesta potencialitat que s\u2019apunta tamb\u00e9 d\u00f3na compte tant de la vitalitat en qu\u00e8 es troben aquest tipus de publicacions -podent-se posar aix\u00f2 en correspond\u00e8ncia amb la possible tend\u00e8ncia o revival que hem suposat que s\u2019estaria donant- , aix\u00ed com, i probablement de manera m\u00e9s interessant, tamb\u00e9 es remetria a algunes de les particularitats que actualment es donen amb el desenvolupament de publicacions en relaci\u00f3 a projectes art\u00edstics. <\/p>\n
En la textura del llibre, en la seva condici\u00f3 de significant i en la dimensi\u00f3 objectual d\u2019aquest vehicle, probablement s\u2019hi pugui instal\u00b7lar amb facilitat una certa significaci\u00f3 de dej\u00e0-vu, de retorn o de repetici\u00f3 del passat. I, aix\u00ed mateix, aquest significat tampoc no deixaria de correspondre\u2019s amb l\u2019auge que tamb\u00e9 es viu de pr\u00e0ctiques art\u00edstiques basades en certs dispositius de la mem\u00f2ria i la hist\u00f2ria i que han portat a la recuperaci\u00f3 d\u2019elements que amb les pr\u00e0ctiques conceptuals tamb\u00e9 han estat bastament intervinguts, com s\u00f3n l\u2019arxiu o el document. Al mateix temps, per\u00f2, solament amb la consideraci\u00f3 d\u2019aquesta evocaci\u00f3 i l\u2019exploraci\u00f3 del potencial nost\u00e0lgic, es corre el perill de restablir \u2013i d\u2019una manera que no per estesa segueix sent considerablement paradoxal- la qualitat de fetitxe que la genealogia conceptual de l\u2019art precisament hauria provat de rebatre per mitj\u00e0 de la pr\u00e0ctica del llibre. <\/p>\n
Per altra banda, amb la consideraci\u00f3 del llibre com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 i la seva valoraci\u00f3 en relaci\u00f3 a un entorn medi\u00e0tic que progressivament ha esdevingut m\u00e9s complex, \u00e9s encara possible activar el seu potencial en correspond\u00e8ncia a les solucions multimedi\u00e0tiques per on transiten els projectes art\u00edstics en l\u2019actualitat. En aquest sentit, el llibre d\u2019artista ja no l\u2019hem de considerar solament en relaci\u00f3 a l\u2019escenari medi\u00e0tic de l\u2019\u00e8poca de l\u2019art conceptual i on hauria tendit a utilitzar-se com una alternativa, ja sigui a l\u2019hora de capitalitzar el valor art\u00edstic o b\u00e9 substituir d\u2019altres formes de representaci\u00f3 com son l\u2019exposici\u00f3 o el cat\u00e0leg. En relaci\u00f3 amb el paisatge medi\u00e0tic actual, la utilitzaci\u00f3 de material impr\u00e8s en correspond\u00e8ncia a projectes art\u00edstics penso que es planteja m\u00e9s aviat com un seguit de dispositius que ja no funcionen de manera centr\u00edpeta i que s\u2019activen, en canvi, entre un conjunt d\u2019elements disponibles i en articulaci\u00f3 amb altres mitjans. En aquest sentit, la publicaci\u00f3 impresa assumiria un rol estrat\u00e8gic envers a l\u2019expansi\u00f3 de les possibilitats performatives dels enunciats art\u00edstics, a fi de generar uns significats i situacions enmig d\u2019un itinerari m\u00e9s complex que els projectes en q\u00fcesti\u00f3 tracen entre diferents suports medi\u00e0tics, aix\u00ed com amb la probable activaci\u00f3, en el cas del llibre, dels patrons culturals, narratius i contextuals que hi estan associats en tant que recursos experimentals. <\/p>\n
Possiblement, si nom\u00e9s es tract\u00e9s de nost\u00e0lgia, seria suficient que M\u00faltiplos fos una llibreria o una botiga de curiositats. Si b\u00e9, en relaci\u00f3 amb la multiplicitat de funcions i la capacitat d\u2019intervenci\u00f3 que assumeixen els llibres d\u2019artista, encara avui en dia, es requereix, en canvi, de connectivitat, voluntat d\u2019hibridaci\u00f3 i de treball en col\u00b7laboraci\u00f3. La llibreria compareixeria aix\u00ed com un node rearticulable segons la l\u00f2gica de projectes concrets, com una eina al servei dels productors i agents culturals probablement. Aix\u00ed com el mateix terme, \u201cM\u00faltiplos\u201d, de l\u2019al\u00b7lusi\u00f3 a la serialitzaci\u00f3 que \u00e9s pr\u00f2pia del suport impr\u00e8s, tamb\u00e9 es podria arribar a referir, en la seva activaci\u00f3 en tant que \u201cplataforma\u201d, a l\u2019efecte de la multiplicaci\u00f3 i de desenvolupament exponencial que els processos culturals i art\u00edstics es poden plantejar amb la utilitzaci\u00f3 estrat\u00e8gica i la connexi\u00f3 a voltes imprevisible entre suports medi\u00e0tics; els de darrera generaci\u00f3 i tamb\u00e9 els m\u00e9s antics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
M\u00faltiplos, una llibreria especialitzada en llibres d’artista, obre les seves portes. El treball art\u00edstic sobre paper segueix en marxa, creixent i assumint quins s\u00f3n els seus origens i, segurament, quins…<\/p>\n","protected":false},"author":1402,"featured_media":10816,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5814,5835],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n