Igualtat? \u00c9s l’art un context on tot \u00e9s possible? Som molt molt tolerants i els m\u00e9s avan\u00e7ats? Centrar-se en un lloc espec\u00edfic i en una situaci\u00f3 en concret ens pot demostrar que no, que encara falta un llarg cam\u00ed a rec\u00f3rrer per superar desigualtats hist\u00f2riques, assumpcions de poder que no es discuteixen i maneres de fer que s\u00f3n la mateixa hist\u00f2ria. Un cas? dones i art basc, o all\u00f2 de la lliga de segona divisi\u00f3.<\/p>\n
\nNo m’agrada molt la llei de paritat. D’una banda, em sembla que sovint amaga com un rebl\u00f3 fluix el veritable forat, que \u00e9s la pregunta de per qu\u00e8 les dones tenen tantes dificultats per arribar a llocs representatius. D’altra banda, facilita que aquells que pensen que el feminisme \u00e9s una teoria conspiratoria paranoica de la hist\u00e8ria uterina reivindiquin a viva veu que en el lloc de totes aquestes dones agafades per estad\u00edstica podria haver-hi un home que ho mereix\u00e9s per capacitat.<\/p>\n
I a m\u00e9s, en molts casos, com en el de l’art, ni tan sols representa la realitat: des de fa anys, el nombre de llicenciades en Belles Arts a la facultat de Bilbao dobla el d’homes. Per qu\u00e8, en canvi, el nombre de dones a cert\u00e0mens com Ertibil, al qual es presenten artistes que han acabat la carrera durant els \u00faltims deu anys aproximadament, en una sola ocasi\u00f3 (2010) ha estat m\u00e9s gran el nombre de dones que el d\u00b4homes? No seria m\u00e9s interessant analitzar en profunditat qu\u00e8 provoca que les dones no es dediquin plenament al treball art\u00edstic professional, no es presentin a aquests espais de visibilitat, o quines s\u00f3n les raons que porten a un jurat a preferir unes obres sobre unes altres, abans que simplement esborrar als \u00faltims quatre nois i ficar les noies corresponents?<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, en topar-se amb casos com el que trec avui a col\u00b7laci\u00f3, una ent\u00e9n que alguna cosa s’ha de fer, perqu\u00e8 la situaci\u00f3 \u00e9s realment cr\u00edtica, tot i amagar-se darrera d’un atape\u00eft vel d’il\u00b7lusi\u00f3. Amics, amigues, ara parlar\u00e9 del Museu de Belles Arts de Bilbao. Despr\u00e9s de la creaci\u00f3 del Guggenheim, a molta gent li va passar per alt que el museu p\u00fablic encarregat de crear una col\u00b7lecci\u00f3 d’art p\u00fablica (perd\u00f3 per la insist\u00e8ncia) \u00e9s en realitat el Museu de Belles Arts de la molt honorable vila. Despr\u00e9s de la seva fusi\u00f3 el 1945 amb el Museu d’Art Modern, ha estat responsabilitat d’aquesta instituci\u00f3 comprar no nom\u00e9s obres hist\u00f2riques, sin\u00f3 tamb\u00e9 contempor\u00e0nies. I si alg\u00fa l’ha visitat, sabr\u00e0 que compta amb l’autodenominada millor col\u00b7lecci\u00f3 d’art basc dels segles XIX i XX, i amb intenci\u00f3 d’incloure aviat les sigles “XXI”.<\/p>\n
No \u00e9s novetat per a les quals creuem sovint les portes que el programa ha estat, sobretot des de la incorporaci\u00f3 de Javier Viar com a director el 2003, bastant cl\u00e0ssic i segur, exceptuant alguna excentricitat que comentarem en breu. I igual que les exposicions, ho han estat les adquisicions. Les compres dels museus acostumen avaluar-se a nivell p\u00fablic des d’un \u00fanic punt de vista: l’econ\u00f2mic. El fet que conformin una narrativa de la cultura art\u00edstica, que formin una hist\u00f2ria oficial, sembla absolutament secundari. Ja pot dir missa la museologia internacional sobre programes p\u00fablics i arguments de compra, que mai no s’analitza de manera cr\u00edtica en quina visi\u00f3 de la realitat cultural s’inverteix els nostres diners.<\/p>\n
El Museu de Belles Arts ha rebut un pr\u00e9stec del BBVA amb el qual, durant els \u00faltims deu anys, ha anat adquirint fons per completar la seva col\u00b7lecci\u00f3. Aquests fons s’han presentat p\u00fablicament fa uns mesos, amb general alegria i confetti per part dels mitjans de comunicaci\u00f3 majoritaris. Es tracta de 269 obres en total; 64 s\u00f3n realitzades a partir de 1945, i la meitat exacta, 32, entre el 1990 i avui en dia. Del tram m\u00e9s contemporani, nom\u00e9s 3 corresponen a dones: dues a Mari Puri Herrero i una a Susana Talayero. No arriba al 10%. La de Mari Puri Herrero \u00e9s aix\u00ed mateix l’\u00fanica obra de dona anterior a 1990. Hi ha tamb\u00e9 una obra de CVA (Juan Luis Moraza i Maria Luisa Fern\u00e1ndez) de 1982.<\/p>\n
Per fer just\u00edcia, he de dir que la segregaci\u00f3 del museu no s’est\u00e9n nom\u00e9s a les dones: no hi ha fotografies ni v\u00eddeos, i tot just dos o tres instal\u00b7lacions. Aqu\u00ed les Belles Arts es mantenen en els cavallets. I per descomptat, no hi ha peces, ja no realitzades per dones, sin\u00f3 de tem\u00e0tica feminista, homosexual o representativa de qualsevol tipus de reivindicaci\u00f3 social.<\/p>\n
\u00c9s dur, a m\u00e9s, que el museu comuniqui al respecte que les seves prioritats en aquest moment s\u00f3n l’art contemporani i l’art basc, com si aix\u00f2 no fes encara m\u00e9s \u00f2bvia la seva marginaci\u00f3, ja que en aquests \u00e0mbits temporals i espacials \u00e9s on, precisament , sorgeixen les propostes. Quina classe de col\u00b7lecci\u00f3 d’art del Pa\u00eds Basc t\u00e9 obra de Sergio Prego i no d’Itziar Okariz; de Xabier Salaberria i no d’Abigail Lazkoz; de Chillida (com per anomenar una sala) i no d’Esther Ferrer; una sola pe\u00e7a d’Elena Asins i dos de Mari Paz Jim\u00e9nez, comprades en temps immemorials i tan perdudes en els registres que ni apareixen a la col\u00b7lecci\u00f3 online; res de Marisa Gonz\u00e1lez, ni de Bego\u00f1a Zubero, ni d’Ana Laura Al\u00e1ez, ni d’Azucena Vieites, ni de cap altra dona del context basc actual?<\/p>\n
Aix\u00f2 s\u00ed: cada cinc anys exactes es dedica una exposici\u00f3 al “tema de la dona”. Fa deu anys va ser una mostra de dones impressionistes, partint d’un quadre de Cassat que per alguna estranya ra\u00f3 el museu va adquirir en el seu moment; fa cinc, “Kiss Kiss Bang Bang”, l’excepci\u00f3 absoluta, comissariada per Arakis i dedicada a l’art feminista, que els va permetre respirar una mic i tancar el cap\u00edtol de reivindicacions com a m\u00ednim durant un parell de d\u00e8cades; i aquest any, “Hay m\u00e1s en ti”, una exposici\u00f3 sobre la imatge de la dona a la baixa edat mitjana en la qual el mateix t\u00edtol mostrava que l’\u00f2ptica no partia des del subjecte dona, sin\u00f3 que es limitava a la seva representaci\u00f3 objectable. \u00c9s clar que de les 24 exposicions individuals realitzades en els \u00faltims deu anys cap ha estat d’una dona. Perqu\u00e8 per al Museu de Belles Arts de Bilbao la dona (sigui com a objecte de desig, de representaci\u00f3 religiosa o com pesada cridanera feminista) \u00e9s un tema com qualsevol altre que es pot intercalar amb bodegons, mitologia o paisatges holandesos, per\u00f2 no un subjecte d\u00b4acci\u00f3 ni generadora de discurs.<\/p>\n
\u00c9s comprensible, per altra banda, que no es pugui dedicar diners a comprar obres de dones: s’ha d’invertir en ratificar una tradici\u00f3 mat\u00e8rica i creadora d’una certa identitat. No han faltat en la compra els Badiola, els Irazu, els Lazkano, els Moraza, els Morquillas, els Bados, els Chillida (car\u00edssims, clar que s\u00ed), els Oteiza, els Mendiburu. Les tradicions han de quedar ben establertes, i curiosament, aquesta tradici\u00f3 a les nostres terres no inclou dones.<\/p>\n
Una es pregunta quantes vegades m\u00e9s caldr\u00e0 presenciar les m\u00fatues felicitacions per la gran gesti\u00f3 i millor programaci\u00f3 que pol\u00edtics i alts c\u00e0rrecs de museus i fundacions es reparteixen m\u00fatuament entre flaixos de premsa feli\u00e7 mentre nosaltres, el tema, esperem entre el p\u00fablic que ens dirigeixin una somriure de commiseraci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Igualtat? \u00c9s l’art un context on tot \u00e9s possible? Som molt molt tolerants i els m\u00e9s avan\u00e7ats? Centrar-se en un lloc espec\u00edfic i en una situaci\u00f3 en concret ens pot…<\/p>\n","protected":false},"author":1255,"featured_media":10837,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n