Comunitats de desenvolupadors que posen a punt projectes de programari lliure decisius per a l’avan\u00e7 de la inform\u00e0tica i Internet; grups de cient\u00edfics que treballen en xarxa per a crear bases de dades p\u00fabliques sobre informaci\u00f3 gen\u00e8tica del m\u00f3n; legions de redactors i editors que elaboren enormes compendis de saber enciclop\u00e8dic accessibles de manera lliure i gratu\u00efta des de qualsevol terminal connectat a la web; moviments ciutadans que s’organitzen de forma espont\u00e0nia per enderrocar governs dictatorials o per exigir una transpar\u00e8ncia pol\u00edtica en els Estats democr\u00e0tics. Aquests s\u00f3n nom\u00e9s alguns exemples d’un dels fen\u00f2mens m\u00e9s notables dels \u00faltims anys: el sorgiment de nombroses xarxes auto organitzades que utilitzen les noves tecnologies digitals per establir relacions de col\u00b7laboraci\u00f3. <\/p>\n
\nUna de les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s notables de la implantaci\u00f3 de les noves tecnologies de comunicaci\u00f3 ha estat l’aparici\u00f3 de grans grups de subjectes que es connecten a trav\u00e9s dels seus ordinadors personals i els seus dispositius m\u00f2bils per implicar-se en projectes conjunts. Amb la generalitzaci\u00f3 de les xarxes digitals, assistim a l’aparici\u00f3 de noves formes de col\u00b7laboraci\u00f3 i interacci\u00f3 col\u00b7lectiva que estan transformant la manera d’entendre les relacions socials, la forma de generar coneixement i, fins i tot, les estrat\u00e8gies d’acci\u00f3 pol\u00edtica i els mecanismes de representaci\u00f3 democr\u00e0tica. Congregats en les noves \u00e0gores virtuals d’Internet, enormes grups de persones s’organitzen per impulsar projectes conjunts amb finalitats l\u00fadiques, empresarials, cient\u00edfiques, socials o pol\u00edtiques. En conjunt, aquests grups constitueixen les anomenades “multituds intel\u00b7ligents”-per fer servir el terme encunyat per Howard Rheingold-, que s’han convertit en un important factor de creaci\u00f3 i canvi. \u2028<\/p>\n
Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s significatives de les multituds intel\u00b7ligents, la petjada de les quals es fa notar en gaireb\u00e9 tots els \u00e0mbits de la nostra vida, ha estat la seva capacitat per fer efectives noves formes d’organitzaci\u00f3, capa\u00e7os de posar en dubte els models de funcionament de les institucions tradicionals. Davant les maneres d’operar verticals, r\u00edgides i centralitzades d’aquestes, els col\u00b7lectius connectats en xarxa han sabut generar formes d’organitzaci\u00f3 relativament informals i descentralitzades, que es caracteritzen per les relacions horitzontals entre els seus membres i per la manca d’estructures jer\u00e0rquiques predeterminades. <\/p>\n
No \u00e9s d’estranyar que el museu d’art, una instituci\u00f3 conservadora per definici\u00f3, representi un dels \u00e0mbits que es mantenen m\u00e9s refractaris a l’acci\u00f3 de les multituds. Creats amb l’objectiu de preservar les creacions (suposadament) m\u00e9s significatives i valuoses de les nostres societats, els museus art\u00edstics han acostumat a elaborar els seus discursos a partir de la legitimitat social de les institucions que els creen i sostenen (per regla general, Estats i administracions p\u00fabliques, o b\u00e9, grans corporacions) i del prestigi acad\u00e8mic dels curadors i els directors que els gestionen i dirigeixen. En \u00faltima inst\u00e0ncia, aquests centres-la funci\u00f3 dels quals no \u00e9s altra que la d’establir els l\u00edmits del consens cultural i expulsar fora dels seus marges tots els productes creatius sospitosos d’escapar als seus patrons-han elaborat les seves narratives des d’una posici\u00f3 hegem\u00f2nica i han mantingut una relaci\u00f3 vertical enfront del seu p\u00fablic. <\/p>\n
Degut a les seves formes d’organitzaci\u00f3 flexibles, horitzontals i des-jerarquitzades, les multituds interconnectades representen una mol\u00e8stia, quan no un perill obert, per als museus. Per aquesta ra\u00f3, els seus directors i els seus equips curatorials tendeixen a actuar com si no existissin. Fins i tot, quan alguns museus d’art contemporani creen xarxes i comunitats per entrar en contacte amb els usuaris, procuren tutelar la seva relaci\u00f3 amb aquests. Despr\u00e9s de tot, com hem pogut comprovar aquests \u00faltims mesos, el comportament de les multituds pot ser imprevisible, a m\u00e9s els seus interessos no solen coincidir amb els de les institucions que diuen representar-les. <\/p>\n
Ara b\u00e9, els museus d’art no poden romandre al marge de les profundes transformacions culturals a que est\u00e0 provocant la irrupci\u00f3 de les multituds intel\u00b7ligents. \u00c9s evident que el poder dels col\u00b7lectius organitzats en xarxa produir\u00e0, si no \u00e9s que est\u00e0 produint ja, notables canvis en la identitat i la funci\u00f3 d’aquestes institucions. Sobre el car\u00e0cter d’aquests canvis, podem aventurar dues hip\u00f2tesis. <\/p>\n
La primera d’elles parteix del sup\u00f2sit que els museus buscaran adaptar-se de forma gradual a les expectatives de les multituds intel\u00b7ligents. Per atorgar als seus llocs web un car\u00e0cter m\u00e9s obert, probablement intentaran obrir vies de comunicaci\u00f3 bidireccional, que aniran m\u00e9s enll\u00e0 dels t\u00f2pics perfils a xarxes socials. Potser buscaran crear mecanismes i eines que permetin la participaci\u00f3 efectiva dels usuaris i intentaran afavorir el desenvolupament d’entorns oberts de recerca i treball en col\u00b7laboraci\u00f3 a trav\u00e9s del web. <\/p>\n
Fins i tot, hi ha la possibilitat que, en els casos m\u00e9s extrems, s’animin a crear aplicacions que permetin que qualsevol persona afegeixi informaci\u00f3 contextual a les fitxes dels cat\u00e0legs en l\u00ednia o que, fins i tot, ofereixin l’oportunitat de que algun usuari o grup d\u00b4usuaris proposi ordenacions de la col\u00b7lecci\u00f3 diferents de les plantejades pels curadors del museu. Segons aquesta idea, els museus d’art es valdran de la tecnologia per facilitar les interaccions amb la societat. Amb la intenci\u00f3 de redefinir les relacions amb els seus p\u00fablics, buscaran crear canals d’obertura cap a l’exterior basats en les noves tecnologies digitals. De fet, alguns museus del nostre entorn ja s’estan preparant per fer-ho, com \u00e9s el cas de la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies, amb el seu projecte Arts combinat\u00f2ries, encara en fase beta. <\/p>\n
La segona hip\u00f2tesi \u00e9s m\u00e9s radical, ja que es basa en la premissa que les multituds intel\u00b7ligents estan comen\u00e7ant a desenvolupar estrat\u00e8gies de museificaci\u00f3 del nostre llegat cultural al marge dels propis museus. D’acord amb aquesta hip\u00f2tesi, la tasca de seleccionar les creacions m\u00e9s significatives-i, per tant, la tasca de decidir quins fragments del nostre patrimoni mereixen preservar-se- ja no recau tant en les institucions muse\u00edstiques com en les xarxes en col\u00b7laboraci\u00f3 que operen a Internet. Es tracta d’un fenomen recent, per\u00f2 altament disruptiu: en poc temps, els usuaris de les comunitats virtuals han aconseguit crear estructures m\u00e9s o menys espont\u00e0nies, capa\u00e7os d’emular els mecanismes de creaci\u00f3 i articulaci\u00f3 de col\u00b7leccions dels museus tradicionals. <\/p>\n
Mitjan\u00e7ant les xarxes socials i les aplicacions en col\u00b7laboraci\u00f3 disponibles a Internet, les multituds intel\u00b7ligents estan generant formes in\u00e8dites de col\u00b7leccionisme el potencial de les quals supera amb escreix les dels museus tradicionals. Comunitats \u00e0mplies d’individus connectats a la xarxa han aconseguit dissenyar estrat\u00e8gies informals de cooperaci\u00f3 per crear i donar sentit a portentoses col\u00b7leccions de propostes creatives i b\u00e9ns culturals. Aquestes col\u00b7leccions van sorgint i creixent a temps real gr\u00e0cies a l’acci\u00f3 de les persones que publiquen arxius i documents multim\u00e8dia a la web; van conformant el seu sentit com a resultat de la tasca dels individus que afegeixen metadades i informaci\u00f3 contextual als arxius publicats; i van guanyant visibilitat a mesura que els usuaris recomanen i enllacen els diferents materials publicats. <\/p>\n
Amb l’ajuda de les noves tecnologies de comunicaci\u00f3, milions de persones a tot el m\u00f3n estan donant vida al museu de la multitud. \u00c9s un espai virtual, constitu\u00eft per m\u00faltiples col\u00b7leccions de peces intercanviables, que creix i es reordena de manera permanent gr\u00e0cies a l’activitat incansable d’un gran nombre de persones que col\u00b7laboren en xarxa. \u00c9s el resultat de la intel\u00b7lig\u00e8ncia de les multituds que, partint de formes d’organitzaci\u00f3 complexes per\u00f2 flexibles, realitzen inventaris del nostre patrimoni cultural, proposen itineraris per aproximar-s’hi i ens ofereixen informaci\u00f3 per analitzar i comprendre.<\/p>\n
Si estem d’acord amb la hip\u00f2tesi que el museu de la multitud \u00e9s una realitat, no ens queda m\u00e9s remei que recon\u00e8ixer que les institucions muse\u00edstiques tradicionals s’enfronten a un enorme desafiament. Durant molt de temps, elles han gaudit d’una posici\u00f3 hegem\u00f2nica que els ha perm\u00e8s elaborar gaireb\u00e9 sense traves les seves narracions sobre la creaci\u00f3 i han tingut una autoritat que els ha ajudat a fer callar les veus discordants. No obstant aix\u00f2, les noves tecnologies de comunicaci\u00f3, que han obert la possibilitat que qualsevol usuari connectat a Internet gaudeixi de poderosos instruments de producci\u00f3 de coneixement, han fet possible la irrupci\u00f3 d’uns actors inesperats: les comunitats auto organitzades, posse\u00efdores de la capacitat de discernir, d’una manera aut\u00f2noma, all\u00f2 que \u00e9s valu\u00f3s del que no ho \u00e9s i dotades de les eines adequades per atorgar rellev\u00e0ncia p\u00fablica a les seves eleccions. <\/p>\n
Molt hauran de fer els museus per transformar-se si no volen perdre influ\u00e8ncia davant les noves comunitats d’usuaris que han descobert el poder relacional de les tecnologies digitals de comunicaci\u00f3. Si les institucions muse\u00edstiques no s\u00f3n capaces d’obrir veritables canals d’interacci\u00f3 -basats en relacions parit\u00e0ries i en el benefici com\u00fa-a mb els ciutadans digitals, \u00e9s molt probable que siguin ignorades per ells. Al final, les multituds intel\u00b7ligents han descobert que posseeixen armes formidables per decidir quins aspectes de la nostra cultura mereixen ser difosos i conservats, al marge del que pensin els directors i els equips curatorials dels museus tradicionals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Comunitats de desenvolupadors que posen a punt projectes de programari lliure decisius per a l’avan\u00e7 de la inform\u00e0tica i Internet; grups de cient\u00edfics que treballen en xarxa per a crear…<\/p>\n","protected":false},"author":1256,"featured_media":10841,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n