T\u00e9 utilitat l’art?, Per a qui? I en quin sentit? L’espai Off Limits a Madrid proposa a trav\u00e9s d’una mostra col\u00b7lectiva una reflexi\u00f3 sobre la utilitat de l’art i la seva implicaci\u00f3 en el context social i pol\u00edtic actual.<\/p>\n
\nComissariada pel col\u00b7lectiu Democracia i l’artista Tania Bruguera, la mostra “Arte \u00fatil”, pret\u00e9n q\u00fcestionar la utilitat i funci\u00f3 de l’art actual, aix\u00ed com la seva capacitat com a eina de transformaci\u00f3 de la realitat. L’exposici\u00f3 es basa en les obres publicades a l’\u00faltim n\u00famero de Nolens Volens, revista anual editada per la Universitat Europea de Madrid. En aquest exemplar es reflexiona sobre l’art com una eina v\u00e0lida de transformaci\u00f3 social, i atorga a la mostra un marc te\u00f2ric, necessari en aquest cas, ja que la exposici\u00f3 \u00e9s m\u00e9s interessant per all\u00f2 que planteja que per all\u00f2 que mostra.<\/p>\n
\u00c9s possible expropiar diners a les entitats banc\u00e0ries? Aix\u00f2 sembla, si seguim les instruccions del manual de l’artista N\u00faria G\u00fcell, on recomana una s\u00e8rie d’estrat\u00e8gies per expropiar diners a les entitats banc\u00e0ries creant diners del no-res, \u00e9s a dir, a semblan\u00e7a dels bancs. El col\u00b7lectiu Todo por la praxis crea mobiliari guerriller, com un banc amb aparen\u00e7a de barricada; un urbanisme de guerrilla que reivindica un \u00fas de l’espai p\u00fablic diferent a l’imposat per les administracions municipals. Destaca tamb\u00e9 el projecte de “Turismo raro” de Unofficial Tourism, en el qual s’han creat una s\u00e8rie de rutes tur\u00edstiques on es proposen itineraris alternatius a la ciutat de Madrid, diferents dels convencionals (pistes de bitlles, bars horteres, espais autogestionats o r\u00e8tols comercials de ne\u00f3). “Real State”, de Dom\u00e8nec, \u00e9s un simulacre d’oficina immobili\u00e0ria que es publicita en premsa escrita a Israel i on s’ofereixen cases a bon preu a Territoris Palestins Ocupats. “Rifiuto Con Affeto” (Rebuig amb amor) \u00e9s el projecte del grup d’artistes Publink, una barata d’objectes i roba usada “tirats a les escombraries amb amor”. La majoria dels treballs suposen “atemptats simb\u00f2lics” que tenen com a objectiu operar a la realitat, encara en la m\u00e9s quotidiana, fent \u00fas de t\u00e0ctiques micro pol\u00edtiques i t\u00e8cniques subversives de tall situacionista.<\/p>\n
Enfront de la concepci\u00f3 de l’art pour l’art, -o els diners pels diners-, d’un art burg\u00e8s abocat a la mera contemplaci\u00f3, sense comprensi\u00f3, encara que aix\u00f2 s\u00ed, amb un valor de canvi alt\u00edssim, l’exposici\u00f3 planteja la necessitat de reflexionar sobre un art amb valor d’\u00fas. \u00c9s a dir, sobre un art que serveixi per construir “coses” i canviar, o almenys repensar, el context en qu\u00e8 s’insereixen les nostres vides. En definitiva, un art destinat a l’acci\u00f3 m\u00e9s que a la mera producci\u00f3 de mercaderies. La promesa emancipadora de l’art, i la cultura en general, encara que avui pugui semblar irris\u00f2ria, \u00e9s l’esperan\u00e7a que ens queda, la de viure en la utopia, sent conscients que tot \u00e9s, com no, pol\u00edtica.<\/p>\n
M\u00e9s que la pregunta de si l’art \u00e9s \u00fatil, que sempre ho ha estat, sobretot en la seva vessant propagand\u00edstica-pol\u00edtic-religiosa, caldria preguntar-se, com ho fa encertadament Daniel Villegas: Pot l’art deixar de ser \u00fatil? No ens enganyem, avui en dia per a la immensa majoria l’art contemporani \u00e9s del tot in\u00fatil, i no precisament en el sentit d’Oscar Wilde. Com diu Jos\u00e9 Luis Marzo “El 85 per cent de la poblaci\u00f3 no va als museus, el 85 de la poblaci\u00f3 no pot estar equivocada.” Que l’art sigui \u00fatil en el futur dependr\u00e0 de les decisions que es prenguin a l’actualitat sobre les pol\u00edtiques culturals, d\u00b4acord amb una major formaci\u00f3 i participaci\u00f3.<\/p>\n
De la mateixa manera que el m\u00f3n no canviar\u00e0 fins que no es produeixi una redistribuci\u00f3 de la riquesa, l’art i la cultura no alliberaran cap proc\u00e9s emancipador fins que, seguint Jacques Ranci\u00e8re, es produeixi un repartiment d\u00b4all\u00f2 sensible, insistint en pol\u00edtiques educatives , d’inclusi\u00f3 i participaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
T\u00e9 utilitat l’art?, Per a qui? I en quin sentit? L’espai Off Limits a Madrid proposa a trav\u00e9s d’una mostra col\u00b7lectiva una reflexi\u00f3 sobre la utilitat de l’art i la…<\/p>\n","protected":false},"author":1246,"featured_media":10863,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n