{"id":10890,"date":"2011-11-14T05:09:54","date_gmt":"2011-11-14T05:09:54","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2011\/11\/14\/di-solucions-dart\/"},"modified":"2011-11-14T05:09:54","modified_gmt":"2011-11-14T05:09:54","slug":"di-solucions-dart","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/di-solucions-dart\/","title":{"rendered":"Di-solucions d&#8217;Art"},"content":{"rendered":"<p class=\"post_excerpt\">La definici\u00f3 d&#8217;un m\u00f3n de l&#8217;art basat en individualitats -habitualment masculines- que generen les seves obres per passar a ser material consumible es posa en dubte en la crisi global. La necessitat d&#8217;acci\u00f3 i resposta social porta a Tania Bruguera a plantejar la bellesa d&#8217;all\u00f2 \u00fatil per intentar superar barreres, dist\u00e0ncies i posicions c\u00f2modes, amb la voluntat de fer preguntes de dif\u00edcil resposta.<\/p>\n<p><!--more--><br \/>\nDeia Allan Kaprow que el No-art \u00e9s m\u00e9s art que l&#8217;art art. Que el m\u00f2dul lunar supera qualsevol esfor\u00e7 escult\u00f2ric contemporani, i que per tant, l&#8217;artista deixa de ser tal per, com no-artista, fluir entre la vida i l&#8217;art. Una cosa similar est\u00e0 passant a Queens, amb el &#8220;Immigrant Movement International&#8221; Tania Bruguera fa de iniciadora d&#8217;un projecte que vol eliminar l&#8217;espectador i replantejar les relacions entre poder, ciutadania i mercat.<\/p>\n<p>El projecte parteix amb el suport de Creative Time i el Queens Art Museum, i viu la seva primera fase a Corona Park, un barri de majoria llatina dins de l&#8217;amalgama d&#8217;or\u00edgens d&#8217;aquesta part de Nova York. El local a peu de carrer, actua com a centre comunitari, on s&#8217;organitzen des de sessions gratu\u00eftes amb advocats, a classes d&#8217;angl\u00e8s, dibuix o v\u00eddeo. Bruguera viu a la mateixa zona, comparteix la seva vida amb il\u00b7legals i sobreviu amb el salari m\u00ednim.<\/p>\n<p>El 2010 dos Museus van omplir el seu espai amb dues propostes que per a alguns va significar l&#8217;entronitzaci\u00f3 de l&#8217;est\u00e8tica relacional als Estats Units. Mentre Marina Abramovic estava asseguda a l&#8217;atri del MoMA mirant fixament durant tres mesos a m\u00e9s de 1.400 persones, a l&#8217;espiral del Guggenheim la gent passejava xerrant sobre el progr\u00e9s amb els int\u00e8rprets de Tino Sehgal. Ambdues situacions constitueixen un exemple de com utilitzar al museu en totes les seves dimensions i al mateix temps incloure al p\u00fablic en l&#8217;esdevenir de la pe\u00e7a, generant experi\u00e8ncia.<\/p>\n<p>La redefinici\u00f3 de l&#8217;espectador revela segons Jacques Ranci\u00e8re un proc\u00e9s d&#8217;emancipaci\u00f3. L&#8217;espectador deixa de ser tal per constituir-se com contacontes (storyteller), activant aix\u00ed no tan sols la seva participaci\u00f3 en el moment present, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el proc\u00e9s de gravaci\u00f3 humana per excel\u00b7l\u00e8ncia: la mem\u00f2ria.<\/p>\n<p>El p\u00fablic es fa protagonista de l&#8217;art en ser ell mateix qui dirigeix \u200b\u200bi digereix la seva implicaci\u00f3. No obstant aix\u00f2 el paper de l&#8217;artista en aquestes peces quedava refor\u00e7at. En l&#8217;exercici de sorpresa d&#8217;Abramovic, ella \u00e9s el canal d&#8217;energia on hem de reflectir el nostre interior. A l\u00b4organicitat c\u00edvica en espiral de Sehgal, ell roman omnipresent, com a autor-guionista dels passos que donem.<\/p>\n<p>La distribuci\u00f3 d&#8217;all\u00f2 sensible \u00e9s per Ranci\u00e8re el que defineix les formes de l'&#8221;estar junts&#8221; la transformaci\u00f3 s&#8217;imbueix en all\u00f2 pol\u00edtic. La creaci\u00f3 d&#8217;una comunitat d&#8217;espectadors emancipats trenca la mediaci\u00f3 mim\u00e8tica del teatre per reformular els rols i aprofundir en la &#8220;immediata perfomance \u00e8tica&#8221;. Per Ranci\u00e8re hi ha un gir \u00e8tic en la nostra contemporane\u00eftat, una cosa fonamental i evident a la pl\u00e0stica social. Bruguera \u00e9s conscient d&#8217;aix\u00f2 al situar-se com no-artista i en avan\u00e7ar en el concepte d\u00b4&#8221;art \u00fatil&#8221; com a m\u00e8tode per &#8220;proposar solucions als d\u00e8ficits de la realitat&#8221; per aix\u00f2 ha creat l&#8217;Associaci\u00f3 d&#8217;Art \u00datil que entre altres alimenta el <a href=\"http:\/\/immigrant-movement.us\/\">Immigrant Movement International<\/a><\/p>\n<p>Amb aquest nom, el 1969, Eduardo Costa va fer dues accions que consistien en: una, instal\u00b7lar les plaques d&#8217;una s\u00e8rie de carrers de Manhattan on aquestes no existien, i dos, pintar l&#8217;estaci\u00f3 del metro del carrer 42. L&#8217;abril d&#8217;aquest any, en un esdeveniment de presentaci\u00f3 del projecte per al m\u00f3n de l&#8217;art novaiorqu\u00e8s, Bruguera va definir que all\u00f2 que li interessa, no \u00e9s tant la bellesa de l&#8217;objecte \u00fatil, sino la bellesa d&#8217;all\u00f2 \u00fatil. Seguint aquesta f\u00f3rmula, el re-ingr\u00e9s a la utilitat de l&#8217;urinari de Duchamp, trenca amb d\u00e8cades d&#8217;auto-complaen\u00e7a est\u00e8tica de l&#8217;art. Al mateix temps que es banya en les genealogies de la definici\u00f3 del paper de l&#8217;artista i les de l&#8217;objecte com codificador de desitjos.<\/p>\n<p>Claire Bishop va respondre a l&#8217;est\u00e8tica relacional amb la idea de que no es pot evitar la implicaci\u00f3 social. Thomas Hirschhorn o Santiago Sierra vindrien a ressaltar aquesta posici\u00f3 quan s&#8217;insereixen a la comunitat o a l&#8217;explotaci\u00f3. En una recent confer\u00e8ncia de Living as Form, el projecte que Nato Thompson (<a href=\"http:\/\/creativetime.org\/programs\/archive\/2011\/livingasform\/about.htm\">Creative Time<\/a>) ha ideat com a hub-arxiu d'&#8221;art socialment comprom\u00e8s&#8221;, Bishop va exposar la necessitat de trobar una forma d&#8217;avaluar aquest tipus de pr\u00e0ctiques socials. \u00c9s necessari rastrejar els seus efectes entre els que hi participen per assegurar-se que el canvi social proposat arriba a algun dest\u00ed. Al juny passat, a un acte a la Kitchen que formava part de l&#8217;exposici\u00f3 organitzada per les comiss\u00e0ries del Whitney Program d&#8217;aquest any, Bruguera proposava signar un document on el sotasignant es comprometia a defensar i\/o actuar quan alg\u00fa fes \u00fas d&#8217;un discurs exclusivista en contra dels immigrants. Al cap d&#8217;un mes, els signants rebien una trucada per fer-los recordar el seu comprom\u00eds, al cap d&#8217;uns mesos m\u00e9s rebien a casa el document amb una acreditaci\u00f3 pel respecte donat. Ai! Qui a Europa es pot imaginar signant un comprom\u00eds per no ofendre i respectar la immigraci\u00f3?<\/p>\n<p>Seguint la narrativa d&#8217;Empire, Hardt i Negri identifiquen la multitud i el seu proc\u00e9s de presa de poder, com el subjecte i l&#8217;objecte de la globalitzaci\u00f3. L&#8217;\u00e9sser migrant respon a la necessitat de la manera de producci\u00f3, i per tant \u00e9s una pe\u00e7a clau a la qual encara no s&#8217;ha trobat una entitat pol\u00edtica corresponent a aquest efecte. El &#8220;Papers per a tothom&#8221; ressona al projecte de Bruguera, que busca definir tamb\u00e9 una identitat pol\u00edtica per a aquells que no la tenen o m\u00e9s encara, redefinir el concepte de ciutadania d&#8217;acord amb els moviments de capital, b\u00e9ns i informaci\u00f3.<\/p>\n<p>L&#8217;ecologia social que Bruguera gestiona, es troba en un lloc intermedi, fora dels circuits de l&#8217;art contemporani, a mig cam\u00ed entre l&#8217;acci\u00f3 pol\u00edtica i la intervenci\u00f3 art\u00edstica. Com llavors participar, o experimentar aquesta performance continuada? La resposta es alguna cosa aix\u00ed com &#8220;s&#8217;ha de venir aqu\u00ed i ser part d&#8217;aix\u00f2&#8221;. No hi ha una posici\u00f3 c\u00f2moda, davant de les circumst\u00e0ncies i condicions legals, laborals i personals no serveixen propostes per sublimar la situaci\u00f3. L&#8217;espai del moviment actua com a generador de di\u00e0legs, com a xarxa de suport, com a acci\u00f3 col\u00b7lectiva on el treball de l&#8217;artista-activista nom\u00e9s pot ser actuar-arxivar (participaci\u00f3 i mem\u00f2ria).<\/p>\n<p>Un cop aquesta fase del projecte acabi al desembre, Bruguera proposa una expansi\u00f3, qualsevol persona o col\u00b7lectiu podr\u00e0 muntar el seu propi espai del moviment a qualsevol rac\u00f3 del planeta, no es tracta de franqu\u00edcies sin\u00f3 d&#8217;obrir la creativitat com a forma col\u00b7lectiva per al canvi social. Ella esmenta com a refer\u00e8ncia de la &#8220;creativitat com\u00fa&#8221; el projecte de Parreno i Huyghe, Annlee (l&#8217;\u00e9sser animat japon\u00e8s que va passar de mans per ser intervinguda, re-contextualitzada o re-interpretada).<\/p>\n<p>La dissoluci\u00f3 de l&#8217;art o la democratitzaci\u00f3 de les pr\u00e0ctiques de l&#8217;art, no tan sols s&#8217;insereixen en el llarg discurs de l&#8217;art-vida o les re-definicions de l&#8217;artista, sin\u00f3 que tamb\u00e9 formen part de la necessitat de re-pensar l&#8217;articulaci\u00f3 del sistema pol\u00edtic-econ\u00f2mic a escala humana. Una sensibilitat que est\u00e0 d&#8217;acord amb la pluralitat i horitzontalitat pr\u00f2pies dels moviments que sacsegen les places del m\u00f3n. L&#8217;acci\u00f3 en massa ha de transformar les formes d&#8217;actuaci\u00f3 de la ciutadania cap a la construcci\u00f3 de la governan\u00e7a global. Un projecte infinit que passa per assumir un canvi en el sistema de l&#8217;art. La individualitat amb qu\u00e8 s&#8217;ha vestit l&#8217;art de l&#8217;era capitalista queda desfasada en aquest context. El proper 18 de desembre amb motiu del dia Internacional del Migrant, s&#8217;ha llan\u00e7at una <a href=\"http:\/\/immigrant-movement.us\/events-2\/december18\/\">convocat\u00f2ria<\/a> perqu\u00e8 artistes de tot el globus proposin accions o continu\u00efn accions proposades. Seguint el fil de crear convocat\u00f2ries mundials, empenyent el local i el global cap a una reacci\u00f3 on es q\u00fcestioni, s&#8217;investigui i s&#8217;experimenti amb noves formes d&#8217;activaci\u00f3 tant en el pol\u00edtic com en l&#8217;art\u00edstic. Al mateix temps aquestes circumst\u00e0ncies ens obliguen a repensar les formes amb les que escrivim sobre art. Segurament resultat pot haver comen\u00e7at d&#8217;una altra manera:<\/p>\n<p>Als Estats Units viuen al voltant de 11 milions d&#8217;immigrants il\u00b7legals (el 70% d&#8217;origen Llatinoameric\u00e0), despr\u00e9s de gaireb\u00e9 quatre anys encara esperen la regulaci\u00f3 promesa per Obama. L&#8217;anomenada Dream Act segueix encallada al Congr\u00e9s de majoria republicana. Poders f\u00e0ctics com el Tea Party (32% al Congr\u00e9s) governen les ments d&#8217;aquest pa\u00eds, marquen la l\u00ednia discursiva i alimenten les pors a una invasi\u00f3 del sud. Ells s\u00f3n darrere de les lleis d&#8217;Arizona i Alabama, que criminalitzen l&#8217;immigrant per la seva condici\u00f3 de migrant al mateix temps que restringeix l&#8217;acc\u00e9s a la sanitat i l&#8217;educaci\u00f3 que amena\u00e7a sobretot a la poblaci\u00f3 jove. La barrera ideol\u00f2gica suposa tamb\u00e9 una barrera econ\u00f2mica, m\u00e9s del 40% de representants al Congr\u00e9s i el 66% dels senadors s\u00f3n milionaris, i racial dels 435 membres del Congr\u00e9s 361 s\u00f3n blancs, dels 100 senadors 96. Quants amb servei hisp\u00e0 o jardinera asi\u00e0tica?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La definici\u00f3 d&#8217;un m\u00f3n de l&#8217;art basat en individualitats -habitualment masculines- que generen les seves obres per passar a ser material consumible es posa en dubte en la crisi global&#8230;.<\/p>\n","protected":false},"author":1267,"featured_media":10889,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5463,5712],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Di-solucions d&#039;Art &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Di-solucions d&#039;Art &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La definici\u00f3 d&#8217;un m\u00f3n de l&#8217;art basat en individualitats -habitualment masculines- que generen les seves obres per passar a ser material consumible es posa en dubte en la crisi global....\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2011-11-14T05:09:54+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/arton1219.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"469\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/\",\"name\":\"Di-solucions d'Art &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/arton1219.jpg\",\"datePublished\":\"2011-11-14T05:09:54+00:00\",\"dateModified\":\"2011-11-14T05:09:54+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/arton1219.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/arton1219.jpg\",\"width\":600,\"height\":469},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Di-solucions d&#8217;Art\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71\",\"name\":\"Xavier Acar\u00edn\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/1929f37f38708befce0fc2eabae8ff74\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Xavier Acar\u00edn\"},\"sameAs\":[\"http:\/\/ww.xaviacarin.net\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/acarin\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Di-solucions d'Art &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Di-solucions d'Art &#8211; A*Desk","og_description":"La definici\u00f3 d&#8217;un m\u00f3n de l&#8217;art basat en individualitats -habitualment masculines- que generen les seves obres per passar a ser material consumible es posa en dubte en la crisi global....","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2011-11-14T05:09:54+00:00","og_image":[{"width":600,"height":469,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/arton1219.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Xavier Acar\u00edn","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Xavier Acar\u00edn","Temps estimat de lectura":"8 minuts","Written by":"Xavier Acar\u00edn"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/","name":"Di-solucions d'Art &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/arton1219.jpg","datePublished":"2011-11-14T05:09:54+00:00","dateModified":"2011-11-14T05:09:54+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/arton1219.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/arton1219.jpg","width":600,"height":469},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/di-soluciones-de-arte\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Di-solucions d&#8217;Art"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71","name":"Xavier Acar\u00edn","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/1929f37f38708befce0fc2eabae8ff74","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g","caption":"Xavier Acar\u00edn"},"sameAs":["http:\/\/ww.xaviacarin.net"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/acarin\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10890"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1267"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10890"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10890\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10889"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10890"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10890"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10890"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=10890"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}