Dues pel\u00b7l\u00edcules, dues produccions del MACBA conjuntament amb Artangel, aix\u00ed com amb altres centres d’art i la galeria comercial Marian Goodman. Amb Maribel Verd\u00fa com a actriu i dos artistes d’aquests que funcionen en el context que sigui. Una situaci\u00f3 de guerra i alguns resultats visuals i sonors.<\/p>\n
\nIntroduir-se en la iconografia d\u00b4Anri Sala (Tirana, 1974) et situa en una correlaci\u00f3 d’objectes quotidians, en una successi\u00f3 d’accions habituals observades des d’una \u00f2ptica concreta. Angles que parlen dels carrers de Tirana o Par\u00eds, horitzons que acullen una platja o un zoo, una esgl\u00e9sia o suburbis de Par\u00eds.<\/p>\n
La c\u00e0mera llisca entre escenaris per desarmar la imatge, \u00e9s, com se’ns recorda en alguns dels par\u00e0grafs de “El ojo inteminable” de Jaques Aumont, la seva m\u00e0quina d’escriptura, el seu aparell de dissecci\u00f3 audiovisual. Sala compon i descompon, investiga el contingut d’estructures, desconstrueix subjectes i objectes per tal de desemmascarar els nivells ps\u00edquics, pol\u00edtics, socioculturals de percepci\u00f3.<\/p>\n
El seu ull analitza el contingut audiovisual d’una manera que rares vegades es presenta tan literal: imatge i so com a reclam a l’interrogatori portat a terme sobre la realitat. Aquesta \u00e9s al mateix temps la que no es presenta evident, la que exigeix \u200b\u200ba l’ull ser interpel\u00b7lada. Per aquest motiu en un dels seus primers projectes, “Intervista-Finding Finding the words” (1998), Sala va a la recerca de vocables perduts en el temps a trav\u00e9s d’imatges que han estat mutilades. El desencadenant de l’obra \u00e9s la troballa d’una vella pel\u00b7l\u00edcula que cont\u00e9 material hist\u00f2ric sobre l’Alb\u00e0nia de finals de la d\u00e8cada dels setanta, imatges que el transporten al passat de la seva mare i del seu pa\u00eds, un discurs que es teixeix entre all\u00f2 privat i all\u00f2 p\u00fablic. No obstant aix\u00f2, les imatges no tenen so. Sala comen\u00e7a a cercar paraules articulades per la seva mare a l’entrevista. Imatges d’un record que es resisteix a ser oblidat. L’artista recorre a una escola de sordmuts per desvetllar les paraules silenciades, quan aconsegueix completar la pe\u00e7a i la mostra a la seva mare, aquesta roman confosa i sense parla. Una confrontaci\u00f3 directa amb la seva pr\u00f2pia mem\u00f2ria en un acte que s’inscriu en la voluntat de guanyar la batalla a l’oblit. La naturalesa de l’obra ens acosta a una de les parcel\u00b7les que descriuen les categories entre les quals es mouen els treballs de l’artista. D’una banda, un conjunt de peces de cad\u00e8ncia documental i, de l’altra, obres amb una forta c\u00e0rrega est\u00e8tica com “Cymbal” (2004) o “Doldrum” (2008). En ambd\u00f3s casos l’estrat\u00e8gia es basa en la capacitat de presentar un temps susp\u00e8s, a a\u00efllar elements per poder-los llegir des d’un primer gra\u00f3 en el que all\u00f2 aut\u00f2nom es descriu en relaci\u00f3 a un significat latent. El treball de Sala s’articula a trav\u00e9s d’un lectura semi\u00f2tica de la imatge, el seu ull revela signes que permeten interpretar la realitat des de perspectives no evidents ni aparentment visibles.<\/p>\n
El treball que presenta aquests dies al MACBA \u00e9s un projecte cinematogr\u00e0fic dut a terme juntament amb l’artista \u0160ejla Kameri\u0107 (Sarajevo, 1976) en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Ari Benjamin Meyers. Ha estat creat, desenvolupat i filmat de manera conjunta i subratlla un dels trets que millor defineixen el treball de Sala, el di\u00e0leg del qual parl\u00e0vem entre imatge i so, entre el visible i el que no visible, entre el silenci i l’ac\u00fastic. El material audiovisual s’ha confeccionat sota les mateixes premisses per\u00f2 ha donat lloc a dues peces independents.<\/p>\n
Sala i Kameri\u0107 han dut a terme dues pel\u00b7l\u00edcules confeccionades a partir d’un mateix material per\u00f2 llegit des de mirades individuals. Per \u0160ejla Kameri\u0107 suposa un tornar a la seva hist\u00f2ria m\u00e9s recent, situacions que situen contra les imatges del dolor, contra aquestes geografies de la sutura que tan b\u00e9 descriuen la nostra contemporane\u00eftat. La seva experi\u00e8ncia personal ha marcat d’una manera inequ\u00edvoca la seva actitud, no nom\u00e9s com a artista, sin\u00f3 com a individu que se sap part d’un context que destil\u00b7la esgarrapades en all\u00f2 com\u00fa. La seva escriptura, ja sigui audiovisual o fotogr\u00e0fica, s’inscriu en una s\u00e8rie de pr\u00e0ctiques que permeten arrelar q\u00fcestions sociopol\u00edtiques i personals a trav\u00e9s d’un indagar en esquerdes personals de signatura an\u00f2nima. Contextos individuals i universals adre\u00e7ats a una recerca de la pr\u00f2pia identitat.<\/p>\n
“1395 Days without Red” (2011), \u00fanic t\u00edtol per designar les dues pel\u00b7l\u00edcules, parla dels 1395 dies que la ciutat de Sarajevo va romandre assetjada entre el 5 d’abril de 1992 i el 29 de febrer de 1996. Durant aquest temps la ciutat es va reduir de 435.00 a 300.000 habitants i m\u00e9s de 56.000 persones van resultar ferides per franctiradors i l’explosi\u00f3 de granades. Les narracions audiovisuals es situen en un territori que lluita contra l’oblit, en l’exercici de rescatar records, el paisatge, visual i sonor, abordat des de la contenci\u00f3. La mateixa contenci\u00f3 que impossibilita el di\u00e0leg entre els personatges que apareixen a la pel\u00b7l\u00edcula, la mateixa contenci\u00f3 que es respira en l’atmosfera que ens introdueix en els racons i carrers de la ciutat, la mateixa que ens permet escoltar la 6a Simfonia de Txaikovski interpretada per l’Orquestra Simf\u00f2nica de Sarajevo a la vegada que ens impedeix veure els rostres dels m\u00fasics, per\u00f2 sobretot, \u00e9s la mateixa contenci\u00f3 que envolta els personatges cada vegada que han de decidir creuar o no creuar el carrer on poden ser assassinats per un franctirador.<\/p>\n
El film es centra en el recorregut que porta a terme una dona, interpretada per Maribel Verd\u00fa, que, sense rumb aparent, llisca per la ciutat amb pas ferm. Aturar-se o c\u00f3rrer, la seva detenci\u00f3 a la cru\u00eflla la condueix a un dubte existencial, un gest que va m\u00e9s enll\u00e0 de l’enquadrament i que apuntala la fragilitat d’un temps i un espai. Un viatge cap a la mem\u00f2ria universal prenent la c\u00e0mera com a eina de reflexi\u00f3, permetent que les imatges dialoguin amb el passat al qual pertanyen, amb el present en qu\u00e8 es reconeixen i entre elles mateixes. Aqu\u00ed rau part de l’exercici audiovisual que duen a terme ambd\u00f3s artistes, dues propostes plenes de refer\u00e8ncies amagades entre elles, de silencis contraposats a imatges, de simfonies que sonen no nom\u00e9s al local de l’orquestra, sin\u00f3 marcant el temps del film des del silenci i el murmuri. Els dos films s’erigeixen com una partitura en la qual el tempo marca el ritme de la imatge. La voluntat de seguir tocant \u00e9s la mateixa que encoratja la carrera d’homes i dones que decideixen creuar, seguir endavant.<\/p>\n
Ambdues pel\u00b7l\u00edcules exigeixen pensar la imatge a partir d’una lectura que vehicula temps i espai com a mitj\u00e0 de resist\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dues pel\u00b7l\u00edcules, dues produccions del MACBA conjuntament amb Artangel, aix\u00ed com amb altres centres d’art i la galeria comercial Marian Goodman. Amb Maribel Verd\u00fa com a actriu i dos artistes…<\/p>\n","protected":false},"author":1264,"featured_media":10891,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5551,5890],"coauthors":[6451],"acf":[],"yoast_head":"\n