Una exposici\u00f3 que s’acosta a di\u00e0legs pausats entre cineastes. Una sala d’exposicions que vol ser el lloc, i el temps, per veure un “altre” cinema. Una ampliaci\u00f3, en quantitat, d’una proposta, i una idea ja presentada anteriorment. El CCCB continua generant exposicions en els l\u00edmits de contextos creatius, experimentant formats encara que dins d’unes pautes definides per la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria i estil expositiu.<\/p>\n
\n“Totes les Cartes. Correspond\u00e8ncies f\u00edlmiques” marca un pas m\u00e9s cap a la consolidaci\u00f3 d’un g\u00e8nere cinematogr\u00e0fic que l’any 2005 es va manifestar per primera vegada entre directors de cinema espanyols, la “correspond\u00e8ncia filmada”. Com \u00e9s habitual, els projectes que sorgeixen d’idees anteriors suposen una oportunitat per innovar i provar noves f\u00f3rmules. L’arriscat objectiu de la mostra \u00e9s reunir sis conjunts diferents de cartes-filmades entre cineastes. \u00c9s un ambici\u00f3s experiment que intenta portar al l\u00edmit l’apropiaci\u00f3 d’una sala d’exposicions per part del llenguatge f\u00edlmic. Es tracta d’un risc necessari per poder indagar sobre les possibilitats d’aquest format de comunicaci\u00f3. \u00c9s el risc de l’experiment.<\/p>\n
Els precedents d’aquesta peculiar forma d’establir una relaci\u00f3 entre creadors tenen el seu origen en els anys noranta, quan els cineastes Robert Kramer i Stephen Dowskin per primera vegada traslladen la relaci\u00f3 epistolar al camp del cinema. Uns anys m\u00e9s tard, la cineasta Naomi Kawase -qui tamb\u00e9 participa a l’exposici\u00f3- comen\u00e7a un intercanvi de v\u00eddeo-cartes amb el director Hirokazu Koreeda. Ambdues experi\u00e8ncies van aportar els trets fonamentals a aquest format cinematogr\u00e0fic experimental. Una d\u00e8cada m\u00e9s tard, es consolida a Espanya a trav\u00e9s de l’intercanvi de missives filmades entre V\u00edctor Erice i Abbas Kiarostami, i Isaki Lacuesta i Naomi Kawase, tamb\u00e9 presentades a la mostra.<\/p>\n
Dins de la curta hist\u00f2ria d’aquest format, l’exposici\u00f3 representa la seva presentaci\u00f3 p\u00fablica amb tots els ets i uts. En reunir les cartes intercanviades entre cineastes procedents de llocs tan dispars com Ciutat de M\u00e8xic, Girona o Teheran, la mostra intenta definir un nou cam\u00ed que a pres el cinema contemporani per aprofundir en l’\u00fas de l’escriptura com a eina per enriquir el seu llenguatge. Es tracta d’una eina de creaci\u00f3 personal on la projecci\u00f3 de l’un en l’altre obre nous horitzons. \u00c9s un experiment profund dut a terme a trav\u00e9s de diversos anys d’intercanvi postal. El resultat \u00e9s el reflex de la relaci\u00f3 que s’estableix entre persones diferents que comparteixen certes similituds en la seva creaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica. L’objectiu \u00e9s mostrar-ho no nom\u00e9s com una idea a\u00efllada.<\/p>\n
Cada parella creativa ha afrontat el projecte d’una manera diferent, per\u00f2 tots han mostrat l’acceptaci\u00f3 d’aquest nou llenguatge, el format de la correspond\u00e8ncia filmada no ha estat alterada ni renovada. Simplement veiem ampliat el ventall de cineastes que intervenen, de dos a dotze. Ens serveix per abastar m\u00e9s difer\u00e8ncies i juxtaposicions d’estil dins del mateix espai. Per\u00f2 al mateix temps, fa m\u00e9s expl\u00edcites totes les similituds i resson\u00e0ncies possibles entre aquest grup. En poder comparar una relaci\u00f3 entre dos creadors amb una altra, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil comprendre l’abast i les possibilitats que presenta aquesta manera de concebre el gest f\u00edlmic. En si, a part de la import\u00e0ncia de les obres, aquest \u00e9s el punt innovador de la mostra. Per\u00f2 al mateix temps, \u00e9s la causa que el seu potencial es vegi perjudicat. Les infinites dimensions i matisos que descobreix al camp cinematogr\u00e0fic aquest llenguatge, realment poden arribar a veure’s eclipsades pel format que pren l’exposici\u00f3.<\/p>\n
Des del principi, \u00e9s possible comen\u00e7ar a intuir com de diferent ser\u00e0 l’experi\u00e8ncia comparada amb d’altres exposicions. Parets plenes de text explicatiu i ni rastre d’imatge. Les peces es troben recloses, de manera l\u00f2gica, dins de sales de cinema en miniatura. Un cop assimilada tota la informaci\u00f3 que s’est\u00e9n per les parets del passad\u00eds, arriba el moment de submergir-se en la foscor per endinsar-nos en la visi\u00f3 del m\u00f3n de dos cineastes. El m\u00e9s xocant d’aquest moment, i \u00e9s clar que varia segons l’espectador, \u00e9s que ens adonem que la primera projecci\u00f3 -la primera de les sis- t\u00e9 una durada de 1h i 39 minuts. Tard o d’hora, es fa evident que aquest esquema es repeteix pel passad\u00eds llarg i serpentejant: una passad\u00eds amb text sobre la hist\u00f2ria de cada relaci\u00f3, una sala de cinema i una m\u00e0quina de caf\u00e8, com a fidel aliat contra el cansament.<\/p>\n
Si investiguem una mica, ens adonem que el recorregut ja havia estat adoptat per l’exposici\u00f3 “Erice-Kiarostami. Correspond\u00e8ncies”. La difer\u00e8ncia \u00e9s que a “Totes les Cartes”, pel nombre d’obres projectades i el nombre de participants, l’exposici\u00f3 gaireb\u00e9 es transforma en un documental \u00e8pic sobre el fet cinematogr\u00e0fic. I \u00e9s que el terme “\u00e8pic” \u00e9s el que millor descriu a la mostra amb gaireb\u00e9 vuit hores de projeccions distribu\u00efdes en sis sales. Realment, suposa un desafiament als convencionalismes expositius, ja que la seva estructura recorda m\u00e9s a un festival de cinema que a una exposici\u00f3, que pren com a tema central i punt de partida \u00fanic la correspond\u00e8ncia filmada com a llenguatge a utilitzar.<\/p>\n
\u00c9s cert que pot arribar a ser una experi\u00e8ncia molt interessant, per\u00f2 els visitants han de posar de la seva part, prestant atenci\u00f3 a cada projecci\u00f3 per poder aconseguir captar cada intensa relaci\u00f3 que relaten aquestes imatges. Tot i aix\u00f2, una sola visita no \u00e9s suficient per abastar aquest projecte, cosa que el CCCB ja havia previst. En el fons, el m\u00e9s necessari per veure el potencial d’aquesta exposici\u00f3 \u00e9s tenir voluntat i paci\u00e8ncia. Com ja hav\u00edem dit, \u00e9s el risc de l’experiment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una exposici\u00f3 que s’acosta a di\u00e0legs pausats entre cineastes. Una sala d’exposicions que vol ser el lloc, i el temps, per veure un “altre” cinema. Una ampliaci\u00f3, en quantitat, d’una…<\/p>\n","protected":false},"author":1257,"featured_media":10895,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5491],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n