A les sales d’exposicions d’un museu, una agent de seguretat ha recollit, durant anys informaci\u00f3 sobre el que hi passa. Mireia C. Saladrigues convida a l’agent de seguretat a escriure les mem\u00f2ries d’aquest periode. La mirada, i les opinions, d’aquell que suposadament \u00e9s invisible dins de l’exposici\u00f3 serveix com a punt de partida per analitzar comportaments institucionals i, tamb\u00e9, de p\u00fablic. Saladrigues publica un llibre amb les mem\u00f2ries de la vigilant i, recentment, ha estat la primera proposta del cicle d\u2019exposicions de l\u2019Espai 13, “The End is Where We Start From”, comissariat per Karin Campbell. <\/p>\n
\nOriol Fontdevila: El teu projecte expositiu “El seu museu” es focalitza en el paper d’una gu\u00e0rdia jurat, la Montserrat, que ha treballat durant anys a les sales d’un museu. El nom del museu, del que en relata els records a la publicaci\u00f3, queda ocult en tot moment. Per quina ra\u00f3 vas convidar a un agent de seguretat a escriure les seves mem\u00f2ries?<\/p>\n
Mireia C. Saladrigues: La Montserrat la conec des de fa forces anys. Va ser per casualitat, ella em tenia vista de la pastisseria que tenen els meus pares i un dia, trobant-me jo al museu on ella treballava, em va recon\u00e8ixer i em va preguntar, \u201cescolta, tu no ets tal?\u201d. Tot plegat hagu\u00e9s pogut quedar en una an\u00e8cdota, per\u00f2 a mesura que visitava les exposicions del museu, es va anar construint una relaci\u00f3 m\u00e9s propera. <\/p>\n
Em cridava l\u2019atenci\u00f3 la manera en com ella subjectivava les normes de l\u2019espai muse\u00edstic, que si b\u00e9 partia d\u2019una implicaci\u00f3 molt forta amb el treball, la seva identificaci\u00f3 tamb\u00e9 acabava per ser excessiva i a voltes la portava a sentir-se el museu com a propi. Una cosa similar passava amb la seva relaci\u00f3 amb l\u2019uniforme: si d\u2019entrada aquest tindria la funci\u00f3 de matisar la subjectivitat de qui exerceix d\u2019agent de seguretat, en el seu cas s\u2019invertia la relaci\u00f3 i utilitzava l\u2019uniforme per potenciar encara m\u00e9s la seva feminitat, fent-se ajustar els pantalons, substituint el cal\u00e7at pla per uns talons, etc\u00e8tera. <\/p>\n
La invisibilitat que usualment tenen les hist\u00f2ries que m\u2019explicava, la seva capacitat d\u2019observaci\u00f3 i alhora la desimboltura amb qu\u00e8 afrontava la relaci\u00f3 amb el p\u00fablic, \u00e9s el qu\u00e8 em va fer pensar en l\u2019inter\u00e8s que podia tenir convidar-la a escriure unes mem\u00f2ries a l\u2019entorn d\u2019aquesta experi\u00e8ncia, en les quals hem estat treballant des de principis de 2010. Pel que fa a l\u2019anonimat en qu\u00e8 es mant\u00e9 el museu on treballava, t\u00e9 a veure amb la cl\u00e0usula de confidencialitat que ella ha de complir, alhora que tampoc vol\u00edem que l\u2019atenci\u00f3 del lector es pos\u00e9s sobre un museu en particular, sin\u00f3 que vol\u00edem tractar de \u201del museu\u201d, ja que al cap i a la fi les viv\u00e8ncies de la Montserrat es poden trespolar a qualsevol altre instituci\u00f3. <\/p>\n
OF: Pots explicar com ha anat la negociaci\u00f3 amb ella? La Montserrat \u00e9s conscient de que amb l\u2019exposici\u00f3 del seu cas tu est\u00e0s articulant una mirada cr\u00edtica envers el mateix dispositiu de seguretat del que ella forma part?<\/p>\n
MC: No ho hem arribat a verbalitzar d\u2019aquesta manera; jo crec que el seu conflicte \u00e9s que no se sent com una persona disciplinadora i si no port\u00e9s un uniforme no actuaria tal i com ho fa. Per\u00f2 no crec que a partir d\u2019aquest projecte es plantegi si els museus haurien de funcionar d\u2019aquesta o d\u2019una altra manera. De fet, les converses que hem mantingut al llarg d\u2019aquest temps tamb\u00e9 son el punt de partida de “Radicalment emancipat(s)” (Barcelona, 2011), que tracta sobre els robatoris de parts d\u2019obres d\u2019art per part del p\u00fablic. Per\u00f2 des del seu punt de vista aquestes actituds s\u00f3n absolutament reprovables, sense que doni peu per reflexionar sobre la relaci\u00f3 que mantenim amb els objectes art\u00edstics o el desig que aquests poden suscitar en l\u2019espectador. Pel que fa a “El seu museu” l\u2019hem plantejat com un projecte d\u2019ajuda m\u00fatua. Per la seva banda ha deixat la feina de vigilant de seguretat recentment i est\u00e0 en proc\u00e9s d\u2019establir-se com a terapeuta, aix\u00ed com la publicaci\u00f3 del llibre la veu com un pont envers a la seva dedicaci\u00f3 a l\u2019escriptura, que tamb\u00e9 vol potenciar.<\/p>\n
OF: Com creus que hauria de ser un museu en l\u2019actualitat?<\/p>\n
MS: No ho s\u00e9 del cert encara. Per\u00f2 crec que hi hauria d\u2019haver m\u00e9s espai dial\u00f2gic i de negociaci\u00f3 amb el p\u00fablic. <\/p>\n
Em sembla divertit que em facis una entrevista, perqu\u00e8 de cop i volta \u00e9s com estar a l\u2019altra banda. Precisament \u00e9s un format que utilitzo sovint per l\u2019elaboraci\u00f3 dels meus projectes, especialment els que he realitzat per tractar a l\u2019entorn d\u2019aspectes que componen el mateix sector de l\u2019art. \u00c9s el cas de “Projecte E\/F” (Barcelona, 2007-2008), que reflexionava sobre aspectes relacionats amb la condici\u00f3 de l\u2019artista. En aquella ocasi\u00f3 vaig realitzar una trentena d\u2019entrevistes a diferents agents a l\u2019entorn del t\u00f2pic que per tenir una carrera exitosa cal marxar a l\u2019estranger. <\/p>\n
OF: I qu\u00e8 creus al respecte d\u2019aix\u00f2?<\/p>\n
MS: Ara mateix tinc clar que vull ser conseq\u00fcent amb els meus projectes. I anir\u00e9 on aquests em portin. El meu objectiu no \u00e9s arribar a con\u00e8ixer certs comissaris o exposar en uns determinats centres d\u2019art. En el moment que vaig fer “Projecte E\/F” acabava d\u2019arribar de la meva primera resid\u00e8ncia a l\u2019estranger, a Helsinki, i la realitzaci\u00f3 del projecte em va fer adonar que no em volia sentir desvinculada del context art\u00edstic d\u2019aqu\u00ed. Contr\u00e0riament, em va semblar prioritari con\u00e8ixer-lo b\u00e9, saber que estava passant. <\/p>\n
OF: De fet “Projecte E\/F” ja interroga el funcionament del mateix circuit art\u00edstic en el qu\u00e8 et mous. <\/p>\n
MS: Exactament, va ser dels primers projectes que vaig fer amb aquesta intenci\u00f3. Per altra banda tamb\u00e9 havia estat realitzant projectes al carrer, deslocalitzats, com \u00e9s el “Projecte Taulell” (Figueres – Terrassa, 2004-2005), els quals es basaven en generar espais de di\u00e0leg amb els participants. En aquests casos, per\u00f2, m\u2019inquietava trobar maneres per valorar l\u2019aportaci\u00f3 que amb el projecte estava fent al p\u00fablic. Estava cansada de llegir llibres sobre est\u00e8tica relacional o art contextual, que el qu\u00e8 feien era tractar de projectes d\u2019artistes basats en la interacci\u00f3 amb p\u00fablics, per\u00f2 en els que no es tractava en cap cas de la recepci\u00f3 que aquests tenen, la reacci\u00f3 de les persones amb qui s\u2019havia fet aquell projecte, les comunitats a qui havia afectat, etc\u00e8tera. Crec que s\u2019estava generant un discurs on semblava haver-hi for\u00e7a implicaci\u00f3 pol\u00edtica per part d\u2019alguns artistes, per\u00f2 escassament es parlava dels efectes socials que els projectes tenien ni de la manera en com aquests s\u2019havien d\u2019avaluar. En certa manera em semblava poc responsable.<\/p>\n
OF: Projectes com aquest es podrien entendre com una avaluaci\u00f3 per ells mateixos a l\u2019entorn d\u2019uns aspectes determinats del sector art\u00edstic. En quin sentit creus que son \u00fatils els teus projectes, en relaci\u00f3 amb quins par\u00e0metres cerquen tenir efic\u00e0cia? Creus que poden servir per a la millora de les institucions amb qu\u00e8 interactues?<\/p>\n
MS: Crec que el qu\u00e8 estic fent t\u00e9 molt a veure amb una recerca que abans de res \u00e9s personal. En el cas de projectes com “El poder de la convocat\u00f2ria” o tamb\u00e9 “0912 10″(Barcelona, 2010), aix\u00ed com ara mateix “El seu museu”, hi ha igualment una voluntat d\u2019activaci\u00f3 de la consciencia del rol per part del p\u00fablic, per\u00f2 en cap cas no hi ha un objectiu directe i clar de satisfer o donar resposta a segons quines institucions. Crec que aix\u00f2 \u00e9s bastant delicat i precisament em fa bastant respecte la manera en com aquestes interpreten els meus projectes. De fet, abans de veure\u2019ls \u00fatils, crec que a les institucions els resulten for\u00e7a inc\u00f2modes, pel component de cr\u00edtica institucional que comporten. Pel que fa a la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 crec que els ha resultat considerablement inc\u00f2mode el rol de la Montserrat i la visibilitzaci\u00f3 que es fa d\u2019un agent que es dedica al control de p\u00fablics. De fet, als visitants de la Fundaci\u00f3 se\u2019ls deixa bastant de marge en comparaci\u00f3 amb moltes altres institucions culturals. En aquest cas, de gu\u00e0rdia jurats no n\u2019hi ha a les sales d\u2019exposici\u00f3 i, per tant, els xocava deixar-ne un a l\u2019Espai 13 actuant amb els criteris que li son propis. En tot cas s\u00ed que m\u2019ha sorpr\u00e8s la fredor amb qu\u00e8 s\u2019ha reaccionat al respecte d\u2019aquest agent, que est\u00e0 a la sala interactuant amb el p\u00fablic, recollint dades, escrivint un diari de l\u2019experi\u00e8ncia al seu torn, i \u00e9s ben cert que aix\u00f2 tamb\u00e9 els podria ser una informaci\u00f3 significativa de cara a la gesti\u00f3 del mateix espai. <\/p>\n
OF: I per acabar, el rol de l\u2019artista, quin creus que hauria de ser en relaci\u00f3 a la societat actual?<\/p>\n
MS: Soc molt conscient que he de generar pensament cr\u00edtic, per\u00f2 alhora tamb\u00e9 crec que en certa manera aix\u00f2 ens ve imposat per l\u2019estructura on ens movem. Per qu\u00e8 carai se\u2019m pressuposa una funci\u00f3 p\u00fablica? Pel fet que se\u2019m faciliten uns diners per produir els projectes que s\u00f3n p\u00fablics? O b\u00e9 en aix\u00f2 encara hi ha el p\u00f2sit de l\u2019\u00e8poca de Vel\u00e1zquez o de Goya, quan s\u2019entenia que la funci\u00f3 d\u2019aquests artistes era la de pintar el rei? En realitat, tot i que em sento responsable pol\u00edtica i socialment, la funci\u00f3 de l\u2019artista pr\u00e0cticament me la q\u00fcestiono a diari.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A les sales d’exposicions d’un museu, una agent de seguretat ha recollit, durant anys informaci\u00f3 sobre el que hi passa. Mireia C. Saladrigues convida a l’agent de seguretat a escriure…<\/p>\n","protected":false},"author":1402,"featured_media":10921,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5645,5646,5638],"coauthors":[6446],"acf":[],"yoast_head":"\n