Una exposici\u00f3 que proposa un viatge a possibles futurs passats. En un moment de necessitat d’idees, de projectes, de plans i de desitjos, l’exposici\u00f3 “Estil Indirecte” ofereix exemples del que no va sortir per\u00f2 que segueix tenint validesa com a possibilitat, com a opci\u00f3 i com a punt de partida per dialogar sobre la unidireccionalitat del nostre present.<\/p>\n
\nEn temps convulsos, la ra\u00f3 es retreu i resulta dif\u00edcil pensar. Molts menys, imaginar com ser\u00e0 el futur. Ens trobem vagant d’un lloc a un altre, d’una ocupaci\u00f3 a una altra. Hem de mostrar el comportament \u00e0gil i obert al canvi que el capitalisme flexible ens exigeix, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la idea recurrent de “res a llarg termini”, leitmotiv del sistema econ\u00f2mic en qu\u00e8 vivim. Emperador de la nostra exist\u00e8ncia, l’economia ens dicta l’\u00fanica manera v\u00e0lida de viure, feli\u00e7ment abandonats a una societat que pret\u00e9n que ens oblidem del dem\u00e0. Abans pa i circ, ara consumisme per via intravenosa, aquest \u00e9s el seu cant de sirena per mantenir-nos distrets. Sempre obcecats amb la immediatesa, amb el present perpetu i estancat, mancats d’espai per a un projecte a llarg termini.<\/p>\n
L’ir\u00f2nia \u00e9s que, ara m\u00e9s que mai, enmig d’aquest present desolador al qual ens enfrontem, som conscients del frac\u00e0s del sistema, de la derrota de les grans utopies de masses que un dia ens van vendre. A partir d’aquesta descoratjadora afirmaci\u00f3 neix el projecte “Estil Indirecte”, presentat a la Fundaci\u00f3 Foto Colectania de Barcelona. L’exposici\u00f3, comissariada per Mart\u00ed Peran, s’articula al voltant d’una imperant necessitat de rehabilitar la capacitat imaginativa com espasa amb la qual combatre la dictatorial amena\u00e7a del present. Malgrat el pessimisme amb qu\u00e8 descriu la conjuntura actual, l’exposici\u00f3 \u00e9s una experi\u00e8ncia gratificant, plena d’est\u00edmuls per imaginacions entumides. \u00c9s una invitaci\u00f3 per rehabilitar la capacitat cr\u00edtica, una mena de ter\u00e0pia visual que crea un espai on exercitar el pensament.<\/p>\n
Mitjan\u00e7ant una t\u00e8cnica narrativa, l’anomenat estil indirecte, la mostra revela vuit futurs un cop imaginats per\u00f2 ara extraviats en el temps. Segons Peran, no es tracta de recordar o de tornar a refugiar-se al passat sense aplicar un criteri espec\u00edfic. L’estil indirecte ofereix una mena de simetria equilibrada entre la mem\u00f2ria i la predicci\u00f3, i a trav\u00e9s de cada assaig, es revela com una eina carregada d’efic\u00e0cia generadora, que permet retrobar la for\u00e7a ut\u00f2pica de somnis antics amb un potencial encara per explotar. Cadascuna de les obres crea un paisatge nou per explorar, on la cl\u00e0ssica pregunta de: qu\u00e8 hauria passat si …? adquireix dimensions extraordin\u00e0ries. Podem preguntar-nos sobre com de diferent que hauria estat el desenvolupament dels negocis a escala global si la Fira Internacional de Zagreb hagu\u00e9s estat un \u00e8xit, com intenta presentar-nos David Maljkovic. A trav\u00e9s dels projectes de Jordi Colomer i Adri\u00e0 Juli\u00e0, podem preguntar-nos, si la vida de la ciutat ut\u00f2pica de Falansteri i les ideades pels seguidors de Fourier fossin una realitat, qu\u00e8 suposaria aix\u00f2 per a la vida contempor\u00e0nia? Pot ser que estiguin una mica allunyats de la realitat quotidiana, per\u00f2 cada un d’aquests assajos revelen com una part significant de la hist\u00f2ria podria haver estat alterada. Potser el que m\u00e9s de prop ens toqui avui en dia, sigui el projecte de Javier Pe\u00f1afiel, que imagina un present i un futur alternatiu per l’Alemanya contempor\u00e0nia, capa\u00e7 de canviar els seus plans econ\u00f2mics a nivell europeu.<\/p>\n
Siguin els que siguin els pensaments que suscita l’exposici\u00f3, el seu enginy po\u00e8tic d\u00f3na visibilitat a la fecunditat del passat i la capacitat del present per desenvolupar-lo. El seu discurs ofereix un par\u00e8ntesi al pessimisme que prediuen un futur buit i incert. Al mateix temps, la mostra allibera l’espectador de qualsevol imposici\u00f3, com l’obligaci\u00f3 a interactuar o sotmetre’s a una experi\u00e8ncia immersiva. Hi ha una emancipaci\u00f3 necess\u00e0ria per procurar que aquest tingui espai per divagar pels terrenys plens del murmuri de relats extraviats. Les imatges no s\u00f3n hostils ni invasives, i en la seva calmada naturalesa visual permeten avan\u00e7ar, retrocedir, analitzar, aturar-se i re-visitar, cadascuna de les seves parts. Aquesta sensaci\u00f3 es veu intensificada per l’espai neutre i ampli de la sala, on l’arquitectura desapareix, deixant en primer i \u00fanic pla les imatges i el text que les acompanya. Els escrits ens guien a trav\u00e9s del desenvolupament d’un mateix concepte en treballs molt diferents, per\u00f2 que utilitzen la fotografia i el muntatge com a mitj\u00e0 d’expressi\u00f3. Les obres estan carregades de nous significants, des-contextualitzats del seu fracassat bagatge anterior, repensats, re-articulats i re-ubicats en una nova narrativa que respon a les urg\u00e8ncies actuals. Els fragments i retalls se solapen, alterant l’espai i el temps lineal de la hist\u00f2ria. El resultat s\u00f3n vuit escenaris on el transcurs dels fets podria haver fet un gir dr\u00e0stic, canviant el present. Cada assaig suposa un est\u00edmul per l’intel\u00b7lecte, el qual percep la possible exist\u00e8ncia d’un oasi enmig del caos per poder deixar enrere la nost\u00e0lgia del passat i mirar cap endavant.<\/p>\n
En un m\u00f3n sense idees, i per descomptat, mancat d’esperit cr\u00edtic per part de molts, es fa encara m\u00e9s evident la necessitat d’una cultura que prengui el relleu. Hi ha una urg\u00e8ncia inevitable de poder imaginar projectes a llarg termini, perqu\u00e8 sense ells el significat de la realitat sembla difuminar-se fins a ser irreconeixible. Potser aquest sigui el paper de la cultura cr\u00edtica en l’actualitat. Rehabilitar la capacitat individual i col\u00b7lectiva d’obrir escletxes en el present per entreveure el futur. Despertar-nos, per poder veure, “la mat\u00e8ria revolucion\u00e0ria sobrant i obsoleta del passat” -com encertadament la descriu Peran- per rescatar els milers de futurs imaginats carregats de for\u00e7a transformadora que van ser sentenciats a l’oblit. Fragments de mat\u00e8ria capa\u00e7os de desenvolupar-se en el context contemporani m\u00e9s enll\u00e0 del present m\u00e9s immediat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una exposici\u00f3 que proposa un viatge a possibles futurs passats. En un moment de necessitat d’idees, de projectes, de plans i de desitjos, l’exposici\u00f3 “Estil Indirecte” ofereix exemples del que…<\/p>\n","protected":false},"author":1257,"featured_media":10933,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5787],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n