Pol\u00edtica, art, realitat, disc\u00f2rdia i ficci\u00f3. En un context social, i global, on la incertesa econ\u00f2mica i pol\u00edtica dominen el dia a dia \u00e9s pertinent preguntar-se sobre el paper de l’art, sobre la connexi\u00f3 amb la pol\u00edtica i amb l’esfera del capital. Quines pr\u00e0ctiques art\u00edstiques s\u00f3n pol\u00edtiques? Com es defineix la pol\u00edtica en art?<\/p>\n
\nEn pensar en els efectes del vincle entre all\u00f2 pol\u00edtic i l’art, com en tota relaci\u00f3 de dos, un tercer element s’interna a la conflictiva relaci\u00f3 per atorgar una dosi de disc\u00f2rdia necess\u00e0ria: la paradoxa. A “El espectador emancipado”, Jacques Ranci\u00e8re ja ho deixa molt clar amb l’expl\u00edcit t\u00edtol d’un dels cap\u00edtols d’aquest recomanable assaig: “Les paradoxes de l’art pol\u00edtic”. Que art i pol\u00edtica mantenen una relaci\u00f3 \u00edntima no \u00e9s una afirmaci\u00f3 nova, encara que de vegades es faci necessari recordar-ho. Com tampoc \u00e9s original deduir que de la intimitat vinculant sempre sorgeixen variants instal\u00b7lades al desordre del conflicte.<\/p>\n
Com recapitula Ranci\u00e8re, un dels c\u00e8lebres i criticats paradigmes que la modernitat instaurava era el poder subversiu de l’art. Paradigma que va caure en un aparent estat d’hibernaci\u00f3 per tornar amb for\u00e7a-i amb complexes contradiccions-al quadril\u00e0ter de les formes est\u00e8tiques. Segons el pensador franc\u00e8s, l’actual exercici de re-polititzaci\u00f3 de l’art comporta una incertesa que es fonamenta en dos breus preguntes de dif\u00edcil resposta: qu\u00e8 \u00e9s l’art? i, per si no n’hi hagu\u00e9s prou, qu\u00e8 \u00e9s la pol\u00edtica? Preguntes tan generals, per\u00f2, no accepten respostes tan gen\u00e8riques. En tot cas, serveixen com a catalitzador per llan\u00e7ar noves preguntes o desoxidar velles q\u00fcestions.<\/p>\n
\u00c9s cert que en els \u00faltims anys hem assistit a un revival de l’art com a territori d\u00b4all\u00f2 p\u00fablic per a la contestaci\u00f3 davant les estrat\u00e8gies de dominaci\u00f3 ideol\u00f2gica i econ\u00f2mica a qu\u00e8 ens t\u00e9 m\u00e9s o menys acostumats el sistema capitalista. La primera de les contradiccions que es deriva d’aqu\u00ed \u00e9s si, com el capitalisme, l’art -com a part de la mateixa cosa- assumeix aquesta acceptaci\u00f3 i metabolitzaci\u00f3 de la cr\u00edtica amb un resultat que \u00e9s favorable a aquest aparador democr\u00e0tic amb el qual es presenta davant nostre. O si tots dos permeten la detracci\u00f3 des de la teoria, per\u00f2 no des d’una pr\u00e0ctica efectiva que comprometi arriscadament ambd\u00f3s models. \u00c9s m\u00e9s, tenint en compte la permissivitat amb qu\u00e8 moltes vegades es relaciona el fet art\u00edstic (especialment per aquells que no s\u00f3n agents directes del mateix), no seria la pr\u00f2pia condici\u00f3 art\u00edstica de l’art la que podria arribar a invalidar-ho com a territori per a una est\u00e8tica pol\u00edtica cr\u00edtica? En aquest punt, l’art \u00e9s com la bogeria: tot el que enuncia no es pren seriosament perqu\u00e8 irremeiablement es presenta com -i \u00e9s- art.<\/p>\n
La tend\u00e8ncia habitual \u00e9s considerar com pol\u00edtiques aquelles pr\u00e0ctiques art\u00edstiques el contingut de les quals pertany a l’ordre de la den\u00fancia social. I, de passada, ressuscitar aquell model mim\u00e8tic que semblava tan obsolet a hores d’ara de la hist\u00f2ria de l’art. En aquest cas la paradoxa sorgeix de nou i truca dues vegades a la porta. D’una banda i pensant, per exemple en la fotografia documental, s’assumeix err\u00f2niament la llei de causa-efecte, creient que l’espectador s’indignar\u00e0 tan sols perqu\u00e8 el contingut que es mostra \u00e9s, operant amb la mateixa terminologia, indignant. Freq\u00fcentment el que es d\u00f3na \u00e9s m\u00e9s una estetitzaci\u00f3 formal i simb\u00f2lica de la trag\u00e8dia representada, acompanyada d’una possible torbaci\u00f3 individual, que una commoci\u00f3 col\u00b7lectiva que traspassi la sala d’exposicions. D’altra banda i continuant amb la posici\u00f3 de l’espectador i, per extensi\u00f3, dels p\u00fablics possibles, una altra contradicci\u00f3 que emergeix \u00e9s la del consens de l’audi\u00e8ncia. Si pensem en tots aquells que acudeixen a l’art amb una anal\u00edtica i atenta mirada a la butxaca, m\u00e9s enll\u00e0 de les din\u00e0miques tur\u00edstiques de la producci\u00f3 art\u00edstica com a motor de les ind\u00fastries culturals i dels visitants que no tenen res millor que fer durant un cap de setmana pluj\u00f3s, el consens ideol\u00f2gic \u00e9s una realitat palm\u00e0ria. En altres paraules: l’art no ens est\u00e0 explicant res que no sapiguem o amb el que no estiguem d’acord pr\u00e8viament i t\u00e0cita. \u00c9s aqu\u00ed on all\u00f2 pol\u00edtic com a esfera de dissens ensopega amb un consentiment general que posiciona l’artista com a ambaixador d’una doctrina assimilada per tots com “el millor dels arts possibles”. Practicant un sil\u00b7logisme argumental que, des de la ironia, val la pena assajar, la conclusi\u00f3 seria la seg\u00fcent: en un context art\u00edstic on el contingut o la perspectiva pol\u00edtica del mateix s\u00f3n la tend\u00e8ncia dominant, i on all\u00f2 pol\u00edtic s’ent\u00e9n com dissentiment d\u00b4all\u00f2 establert , un art pol\u00edtic seria, paradoxalment, aquell no lligat expl\u00edcitament a la representaci\u00f3 d\u00b4all\u00f2 pol\u00edtic. Aquest sil\u00b7logisme podria fins i tot aplicar-se a un cas real: el treball fotogr\u00e0fic de Martin Parr dins el context de l’Ag\u00e8ncia Magnum, que va declarar una vegada que no era menys pol\u00edtic que els seus companys per no capturar conflictes b\u00e8l\u00b7lics a trav\u00e9s del seu objectiu.<\/p>\n
No obstant aquest cert desencant, tornem al text l’ep\u00edgraf del qual ha impulsat aquest altre, “Les paradoxes de l’art pol\u00edtic”, i ens trobem que Jacques Ranci\u00e8re, a manera de “happy end” dins d’un relat condu\u00eft per la sospita a l’hora de definir el vincle entre all\u00f2 pol\u00edtic i all\u00f2 est\u00e8tic, subratlla una funci\u00f3 espec\u00edfica per a l’art: la subversi\u00f3 puntual i simb\u00f2lica de vincles socials molt determinats. Si admetem la seva proposta de que all\u00f2 real existeix com a ficci\u00f3 hegem\u00f2nica i arbitr\u00e0ria i que, tant l’art com la pol\u00edtica estan compromesos entre si per la seva aptitud ficcional a l’hora d’obrir noves escletxes per al terratr\u00e8mol d’all\u00f2 real, llavors \u00e9s cert que un art pol\u00edtic seria aquell capa\u00e7 de llen\u00e7ar per terra aquest real dominant. Per\u00f2 la paradoxa \u00e9s entremaliada i ens fa novament altres preguntes: com, des d’un context tan codificat com l’art\u00edstic es pot soscavar una ficci\u00f3 dominant sense que aquestes altres ficcions possibles es converteixin en un subterfugi?, com fer del poder simb\u00f2lic i puntual de l’art un poder real i extensiu? \u00c9s m\u00e9s, \u00e9s encertat demandar a les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques que subverteixin uns codis sense comen\u00e7ar primer pel propi context de l’art, que reprodueix les din\u00e0miques del sistema que tant critica i sembla oblidar-se d’aix\u00f2 nom\u00e9s perqu\u00e8 la part de visibilitat dels museus ens presenta una est\u00e8tica pol\u00edtica? El que s’ha dit, tot matrimoni conceptual necessita d’un tercer en disc\u00f2rdia, la polivalent paradoxa en aquesta uni\u00f3 de les formes pol\u00edtiques amb les est\u00e8tiques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Pol\u00edtica, art, realitat, disc\u00f2rdia i ficci\u00f3. En un context social, i global, on la incertesa econ\u00f2mica i pol\u00edtica dominen el dia a dia \u00e9s pertinent preguntar-se sobre el paper de…<\/p>\n","protected":false},"author":1273,"featured_media":10935,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5802],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n