“Dublin Contemporary” neix com a projecte dins d\u00b4un context de crisi econ\u00f2mica i en un pa\u00eds en recessi\u00f3. Presentat pels pol\u00edtics com un esdeveniment que ajudaria a convertir Irlanda en una destinaci\u00f3 tur\u00edstica cultural, la proposta oferia propostes d’uns 150 participants en set localitzacions de la ciutat de Dublin.<\/p>\n
\nTota cr\u00f2nica d’una biennal d’art es mou per un c\u00e0non de continguts ja marcats per endavant, per la qual cosa constitueix un g\u00e8nere propi de l’escriptura d’art. Es suposa que el cronista comen\u00e7ar\u00e0 amb el context de la ciutat amfitriona, dins dels par\u00e0metres del branding urb\u00e0. Quan el nexe entre ciutat i cultura ja existeix, s’afegir\u00e0 un punt d\u00b4avaluaci\u00f3 m\u00e9s: el grau d’inserci\u00f3 de la tesi del comissari a la matriu local (d’aquesta f\u00f3rmula se sol eximir les biennals patriarques com Ven\u00e8cia i Sao Paulo, at\u00e8s que el seu context ja \u00e9s global i els seus localismes s’esgoten). Nom\u00e9s complert aquests requisits previs, el cr\u00edtic s’allibera per anar desgranant les parts a base d’artistes i les seves obres, b\u00e9 contextualitzades o no.<\/p>\n
En el cas de [Dublin Contemporary->www.dublincontemporary.com
\n] (amb el t\u00edtol “Terrible Beauty”, prestat del poeta Yeats) celebrada despr\u00e9s de l’estiu a nombroses seus, hem de fixar-nos en el context, i m\u00e9s encara si pensem que es tracta d’un esdeveniment de nova planta impulsat per un pa\u00eds “intervingut”, en estat financer cr\u00edtic. Invertir en cultura enmig d’un proc\u00e9s d’involuci\u00f3 pressupostari no \u00e9s f\u00e0cil. El “tigre celta” ja rugeix menys, per\u00f2 es despr\u00e8n de la gent de la capital una certa enyoran\u00e7a pels anys de bonan\u00e7a, els dublinesos no es resignen per l’afonia del fel\u00ed, que s’ent\u00e9n com a s\u00edmptoma passatger. Aix\u00ed que una segona edici\u00f3 es projecta per el 2016, coincidint amb el centenari de la Easter Rebellion.<\/p>\n
Si Dublin Contemporary es va acceptar com un impuls leg\u00edtim, va ser en part per qu\u00e8 les aspiracions culturals de Dubl\u00edn segueixen intactes. La inclusi\u00f3 per part dels comissaris Jota Castro i Christian Viveros-Faun\u00e9 de m\u00e9s de trenta artistes irlandesos -de la rep\u00fablica o b\u00e9 del nord- dels m\u00e9s de 150 participants va ser un altre al\u00b7licient. La projecci\u00f3 dels mags de m\u00e0rqueting de 150.000 visites al final es va complir gr\u00e0cies a l’entusiasme local, ja que Dublin Contemporary desprenia un aire proper i intel\u00b7ligible que animava a fam\u00edlies amb nens i persones que mai abans havien vist tant art contemporani a tafanejar per les aules expositives.<\/p>\n
Parlem d’aules de veritat. La seu principal, l’edifici neocl\u00e0ssic de Earlsfort Terrace, havia format part del University College Dublin, i en comptes de revestir l’interior es va deixar intacte: llargs passadissos administratius connectaven sales modestes en estat brut, amb pissarres a les parets, sense obsessionar-se per repintar-ho tot. Un espai retro-institucional, amb un encant enorme. Destacava el petit amfiteatre amb el v\u00eddeo d\u00b4Omer Fast, “Five Thousand Feet is the Best” (2010), un enc\u00e0rrec, com un 60% de l’obra exposada. Entre les obres a destacar a Earlsfort, el treball de pantalles m\u00faltiples de Bj\u00f6rn Melhus sobre l’estr\u00e8s posttraum\u00e0tic dels militars (“This is My Home”, 2011), un v\u00eddeo sobre treballadors migrants de Taiwan per Chen-Chieh Jen, i, d’entre els irlandesos, una recreaci\u00f3 de la visita a Irlanda d’Artaud al 1937, de Patrick Jolley, o “This short-term evacuation” (2011) de Brian Duggan, amb una maqueta d’una s\u00ednia abandonada per la fuga de Txern\u00f2bil. A la pel\u00b7l\u00edcula Elmina, Doug Fishbone introdueix un home blanc com a protagonista a un melodrama produ\u00eft per al consum massiu a Ghana. Entre els pintors, i dels pocs a tractar un tema local, els quadres de Brian Maguire sobre els assassinats entre bandes de Dubl\u00edn.<\/p>\n
S’ha dit que Dublin Contemporary reflectia un cert gust neo-povera d’acord amb el moment, per\u00f2 el terme conf\u00f3n el materialisme essencial del concepte original amb la relaxaci\u00f3 formal, la manca de refinament i les configuracions ca\u00f2tiques a base d’eixams de refer\u00e8ncies culturals. Jo diria que \u00e9s m\u00e9s aviat un gust “ratera”, una atracci\u00f3 per l’agitaci\u00f3 org\u00e0nica derivada de les conjuntures contaminades del nostre temps. S\u00f3n est\u00e8tiques que coincideixen amb la depressi\u00f3 econ\u00f2mica, per\u00f2 que no deriven d\u00b4aquesta. A Dubl\u00edn es veia nom\u00e9s a una part de la mostra, i no sempre la m\u00e9s interessant. Per a alguns artistes de m\u00e9s cotitzaci\u00f3 es reservaven sales m\u00e9s nobles, incloent una ala luxosa del Museu Nacional amb una instal\u00b7laci\u00f3 una mica r\u00edgida de Brian O’Doherty sobre Beckett, m\u00e9s els quadres de Manuel Ocampo i el intrigant Jorge Tacla.<\/p>\n
Alguns creadors es destacaven a d\u00b4altres espais muse\u00edstics, amb mostres monogr\u00e0fiques. D’una banda, els luxosos quadres de Lisa Yuskavage de lolitas enlluernadores, el seu colorit dif\u00fas i factura experta factors m\u00e9s a la seva problem\u00e0tica, una provocaci\u00f3 si m\u00e9s no per les ortod\u00f2xies moralitzants de la mirada. Yuskavage es reconeix per haver ajudat a rescatar la pintura figurativa novaiorquesa, encara que a Espanya les seves nenes es desconeixen. Un altre autor de m\u00e8rit ha estat Willie Doherty, amb un treball sobre el paisatge de torba de Donegal, “Ancient Ground” (2011). La gran coher\u00e8ncia de la reflexi\u00f3 de Doherty sobre terra i identitat, duta a terme al llarg de tants anys, s’afirmava aqu\u00ed amb una obra d’una maduraci\u00f3 po\u00e8tica i conceptual lloable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
“Dublin Contemporary” neix com a projecte dins d\u00b4un context de crisi econ\u00f2mica i en un pa\u00eds en recessi\u00f3. Presentat pels pol\u00edtics com un esdeveniment que ajudaria a convertir Irlanda en…<\/p>\n","protected":false},"author":1363,"featured_media":10970,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5760],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n