una exposici\u00f3 dedicada al postmodernisme<\/a>. De fet hi s\u00f3n, s\u00f3n peces de Hans Hollein, Alessando Mendini, Howard Meister o Ron Arad. S\u00f3n la imatge protot\u00edpica d’una \u00e8poca, d’uns anys o d’una manera de fer que identifiquem amb els vuitanta del segle passat -nom\u00e9s fa trenta anys! Ja fa trenta anys!- I una etiqueta que semblava qualificar-ho tot: postmodernisme. Com b\u00e9 comenten els comissaris de l’exposici\u00f3, Glenn Adamson i Jane Pavitt, llavors tot era post-: “post-industrialitzaci\u00f3, post-fordisme, post-colonialisme, post-disciplinarietat, post-g\u00e8nere, fins i tot post-hum\u00e0” citen al cat\u00e0leg. Per\u00f2 la virtut de l’exposici\u00f3 “Postmodernism. Style and subversion, 1970-1990 ” \u00e9s mostrar que en aquests sof\u00e0s rars, en aquestes llums de ne\u00f3, en la m\u00fasica, l’art, el disseny o l’arquitectura d’aquests anys, es van plantejar moltes q\u00fcestions que van m\u00e9s enll\u00e0 d’un estereotip i , m\u00e9s encara, que segueixen sent v\u00e0lides i presents.\u2028<\/p>\nPrimer aclariment, no \u00e9s una exposici\u00f3 sobre la postmodernitat, amb tota la complexitat filos\u00f2fica que hagu\u00e9s pogut comportar, sin\u00f3 sobre el postmodernisme identificat com una manera de fer que dura vint anys, m\u00e9s o menys, a partir de 1970. I segon aclariment, \u00e9s una exposici\u00f3 en un museu d’arts aplicades, el V & A de Londres. L’art o la literatura il\u00b7lustren a l’exposici\u00f3 de la mateixa manera que a d\u00b4altres exposicions s\u00f3n els mobles els que il\u00b7lustren a les obres d’art. Potser no podria ser d’altra manera, ja que el postmodernisme s’inicia com a moviment o tend\u00e8ncia en arquitectura i disseny. Primer problema i av\u00eds dels comissaris: ni a l’exposici\u00f3 ni al cat\u00e0leg trobarem cap definici\u00f3 de postmodernisme. Com fer-ho d’una etiqueta que tothom ha volgut treure\u00b4s de sobre? Com fer-ho sobre unes pr\u00e0ctiques qualificades per la seva ambig\u00fcitat? No feia falta per tant l’av\u00eds sobre que aquesta \u00e9s una exposici\u00f3 a un museu d’arts decoratives i que per aix\u00f2 tindria preemin\u00e8ncia l’arquitectura o el disseny (cosa que queda de manifest al llarg del recorregut). Perqu\u00e8 la clau, com els comissaris estan disposats a assenyalar, est\u00e0 en aquest car\u00e0cter h\u00edbrid del postmodernisme, en la seva ambig\u00fcitat (la que impedeix trobar una definici\u00f3).<\/p>\n
Ambig\u00fcitat i hibridaci\u00f3 no s\u00f3n nom\u00e9s barreja de g\u00e8neres i \u00e8poques, que tamb\u00e9, sin\u00f3 que tenen a veure amb aquesta post-disciplinarietat que apareix com un post-m\u00e9s. De fet, amb tots aquests post- que citen. Laurie Anderson m\u00fasica, Laurie Anderson performer, Laurie Anderson poeta, Laurie Anderson videoartista. Tota una secci\u00f3 de l’exposici\u00f3, la dedicada a la m\u00fasica, amb l’escenografia de la caracter\u00edstica discoteca o bar d’aspecte industrial de l’\u00e8poca, les portades de discs de New Order i Joy Division o els v\u00eddeos de Talking Heads posa en evid\u00e8ncia la col\u00b7laboraci\u00f3 entre m\u00fasics, artistes, dissenyadors de moda, grafistes, cineastes … Com si el conegut “tot val” hagu\u00e9s estat un desqualificatiu malici\u00f3s per intentar eliminar una expressi\u00f3 m\u00e9s insultant, m\u00e9s complexa i menys abastable. Un “tant se val!” que tamb\u00e9 recollia el Punk i el post-Punk (un altre post-) molt presents a l’exposici\u00f3 (\u00e9s un museu brit\u00e0nic que ja ha dedicat una exposici\u00f3 a Vivianne Westwood). El “tant se val!” \u00e9s despreocupat, per\u00f2 tamb\u00e9 descarat, es correspondria llavors amb el subt\u00edtol de l’exposici\u00f3, “estil i subversi\u00f3”, termes que podrien semblar contradictoris. Aquest “tant se val!” parlaria del salt entre categories i la col\u00b7laboraci\u00f3 entre diferents creadors com una caracter\u00edstica del postmodernisme i, per tant, de la seva falta de respecte per uns r\u00e8gims econ\u00f2mics que estableixen la divisi\u00f3 entre arts (i que sembla que hem acceptat sense m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies, encantats d’un mercat pr\u00f2sper que ara se n’ha anat en orris). Per\u00f2, i aqu\u00ed l’aparent contradicci\u00f3, des d’una llibertat que barreja sense prejudicis, que es vesteix i disfressa. Com David Byrne cantant “Girlfriend Is Better”, amb un vestit deu talles m\u00e9s gran, a la pel\u00b7l\u00edcula documental “Stop Making Sense” de Jonathan Demme (Talking Heads era un dels grups favorits de l’assass\u00ed Patrick Bateman, protagonista de la novel\u00b7la ” American Psycho “de Bret Easton Ellis). Una llibertat que afusella, talla i enganxa.\u2028<\/p>\n
Grace Jones fotografiada i retallada fins a compondre una figura d’una elasticitat impossible molt abans del Photoshop (Grace Jones paradigma de l’ambig\u00fcitat! Grace Jones post-g\u00e8nere!), L’skyline de Las Vegas com un collage fet de cartells publicitaris lluminosos fotografiat per Venturi i Denise Scott Brown; la portada del disc “Movement” de New Order de Peter Saville afusellant un p\u00f2ster futurista de Fortunato Depero; Blade Runner en un escenari que va quaranta anys endavant fins al 2019 amb cotxes voladors i quaranta anys enrere amb antics Cadillacs en una ciutat que \u00e9s Los Angeles i Xangai al mateix temps. L’homo-sampler del qu\u00e8 parla Eloy Fern\u00e1ndez Porta apareix al final de la modernitat, qualifica el postmodernisme abans de l’aparici\u00f3 d’Internet el 1991 (d’aqu\u00ed la data de tall de l’exposici\u00f3) i, per tant, tamb\u00e9 abans d’una desaforada persecuci\u00f3 de la c\u00f2pia com a aval davant d’uns drets d’autor que defensen una impossible originalitat.<\/p>\n
Per\u00f2 els setanta, data que l’exposici\u00f3 pren com a disparador del postmodernisme, van comen\u00e7ar amb una crisi i es van desplegar cap als vuitanta amb el thatcherisme, Reagan, el comprom\u00eds pol\u00edtic d’artistes com Jenny Holzer i la SIDA. Casualitat, en aquests dies s’estrena la pel\u00b7l\u00edcula biopic sobre Margaret Thatcher, la defensora de Pinochet, la Dama de Ferro. Els vuitanta estan de tornada. El postmodernisme est\u00e0 de moda. A la botiga preparada a la sortida de l’exposici\u00f3 es venen Ray-Ban Wayfarer de colors que tornen a estar “in”. La crisi torna a ser aqu\u00ed i el gir conservador tamb\u00e9. Al cat\u00e0leg els comissaris no neguen l’oportunitat. I ho argumenten generacionalment. Ells, com molts altres, es van formar cultural, intel\u00b7lectual i emocionalment en el per\u00edode que va de 1970 a 1990. Els seus referents hi s\u00f3n. Tamb\u00e9 ara a Espanya es revisen aquests anys en programes de televisi\u00f3 dedicats a la moguda (per cert, Mariscal, Almod\u00f3var i Ouka Leele tenen espai a l’exposici\u00f3 com a representants de l’euf\u00f2ria dels vuitanta i els bars de disseny a Espanya). Referents que recorden, efectivament, copes en bars d’est\u00e8tica post-industrial asseguts en cadires inc\u00f2modes mentre sonen els Talking Heads i es consumeixen revistes com el i-D.<\/p>\n
L’aud\u00e0cia de la proposta del V & A Museum \u00e9s anar m\u00e9s enll\u00e0 d’una nost\u00e0lgia amb qu\u00e8 diverses generacions poden identificar-se i veure qu\u00e8 es va aportar, qu\u00e8 segueix vigent i que cal recuperar. Pensar en una llibertat desacomplexada, en oblidar una ressaca que va tornar a posar-ho tot sota l’ordre econ\u00f2mic no seria poc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
“Postmodernism. Style and subversion, 1970-1990” pret\u00e9n revisar uns anys que s’associen amb una llibertat creativa desinhibida, el cut&paste, la cita i la festa. Tamb\u00e9 s\u00f3n els anys de la Thatcher,…<\/p>\n","protected":false},"author":1237,"featured_media":10976,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5673],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n
Just abans de l'avorriment – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Just abans de l'avorriment – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"“Postmodernism. Style and subversion, 1970-1990” pret\u00e9n revisar uns anys que s’associen amb una llibertat creativa desinhibida, el cut&paste, la cita i la festa. Tamb\u00e9 s\u00f3n els anys de la Thatcher,...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2012-01-09T03:06:45+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/01\/arton1280.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"435\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"David G. Torres\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"David G. Torres\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"6 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"David G. Torres\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/\",\"name\":\"Just abans de l'avorriment – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/01\/arton1280.jpg\",\"datePublished\":\"2012-01-09T03:06:45+00:00\",\"dateModified\":\"2012-01-09T03:06:45+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/7381bbdb39f260ec0a87c87552487a72\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/01\/arton1280.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/01\/arton1280.jpg\",\"width\":600,\"height\":435},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Just abans de l’avorriment\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/7381bbdb39f260ec0a87c87552487a72\",\"name\":\"David G. Torres\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/6f917ea5cf8345bb5ac51d4861792640\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ec4c6a2eb8a0dfca52ad37adba8a93c2?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ec4c6a2eb8a0dfca52ad37adba8a93c2?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"David G. Torres\"},\"description\":\"Catal\u00e0\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/david\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Just abans de l'avorriment – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Just abans de l'avorriment – A*Desk","og_description":"“Postmodernism. Style and subversion, 1970-1990” pret\u00e9n revisar uns anys que s’associen amb una llibertat creativa desinhibida, el cut&paste, la cita i la festa. Tamb\u00e9 s\u00f3n els anys de la Thatcher,...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2012-01-09T03:06:45+00:00","og_image":[{"width":600,"height":435,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/01\/arton1280.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"David G. Torres","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"David G. Torres","Temps estimat de lectura":"6 minuts","Written by":"David G. Torres"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/","name":"Just abans de l'avorriment – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/01\/arton1280.jpg","datePublished":"2012-01-09T03:06:45+00:00","dateModified":"2012-01-09T03:06:45+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/7381bbdb39f260ec0a87c87552487a72"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/01\/arton1280.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/01\/arton1280.jpg","width":600,"height":435},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/justo-antes-del-aburrimiento\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Just abans de l’avorriment"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/7381bbdb39f260ec0a87c87552487a72","name":"David G. Torres","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/6f917ea5cf8345bb5ac51d4861792640","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ec4c6a2eb8a0dfca52ad37adba8a93c2?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ec4c6a2eb8a0dfca52ad37adba8a93c2?s=96&d=mm&r=g","caption":"David G. Torres"},"description":"Catal\u00e0","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/david\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10977"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1237"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10977"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10977\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10976"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10977"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10977"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10977"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=10977"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}