En un context d’imatge i velocitat, la pintura segueix transitant despr\u00e9s de la seva repetida i anunciada mort. Preguntar sobre el paper de la pintura significa, tamb\u00e9, analitzar qui domina la imatgeria actual, com barregem passat amb present i quins desitjos econ\u00f2mics apareixen entre pinzellades.<\/p>\n
\nFrancesch repr\u00e8n la Hist\u00f2ria de l’Art (amb maj\u00fascules): Picasso, els retrats de la reialesa, Vel\u00e1zquez i l’art Pop amb Warhol i Basquiat. Al seu costat, incorpora una tirallonga de personatges an\u00f2nims de la fauna urbana, com grafiters, estrelles del rock i dones de la neteja, a m\u00e9s de celebritats de la cultura popular, des de Frankenstein, Lola Flores, Bob Esponja, fins als Clicks de Playmobil. Tots ells reflectits amb una est\u00e8tica propera a la publicitat i el m\u00f3n del c\u00f2mic, per\u00f2 a trav\u00e9s d’una t\u00e8cnica completament convencional d’oli sobre tela. El resultat suggereix m\u00e9s una invasi\u00f3 de l’espai pict\u00f2ric per part d’anuncis publicitaris que una exposici\u00f3 de llen\u00e7os pintats. Aquesta indiscreci\u00f3 hauria de respondre a alguna cosa m\u00e9s que un simple caprici, normalment. No obstant aix\u00f2, si parlem de personatges contemporanis -reals i ficticis- retratats en pintura i penjats a la paret d’una galeria, la q\u00fcesti\u00f3 es complica una mica, sobretot al relacionar-los amb personatges i elements propis de la hist\u00f2ria de l’art. La pregunta \u00e9s, davant de qu\u00e8 ens trobem?<\/p>\n
A primer cop d\u00b4ull, aquesta barreja de registres, el passat glorificat de la hist\u00f2ria de l’art i la banalitat quotidiana del present, resulta com a m\u00ednim xocant. El primer impuls \u00e9s el de pensar en la publicitat, buscant el significat culte i la marca que pret\u00e9n al\u00b7ludir. En lloc d’icones actuals, veiem marques i refer\u00e8ncies a l’oci i la moda. En cap moment ens plantegem que igual que la just\u00edcia o l’\u00e0guila -elements iconogr\u00e0fics presents en infinitat d’edificis p\u00fablics del m\u00f3n- aquestes icones, podrien amagar elements al\u00b7leg\u00f2rics propis del m\u00f3n actual. Encara que es tracti de Homer Simpson, aquest podria definir o al\u00b7ludir un aspecte de la vida com l’entenem avui en dia, sense necess\u00e0riament passar a ser un eina en mans dels creatius d’una ag\u00e8ncia de publicitat, entestats a vendre’ns alguna cosa m\u00e9s.<\/p>\n
Acceptem que la iconografia d’obres mestres pugui ser Art i al mateix temps pugui ser utilitzada com a imatge dins de la publicitat i els mitjans de comunicaci\u00f3. Les obres de Picasso, Vel\u00e1zquez, Warhol i fins i tot Basquiat, gaudeixen d’aquest doble significat. Depenent del context, aquestes icones, tal com passa amb imatges emblem\u00e0tiques com la Gioconda, poden ser una mostra de la pintura dels grans mestres o una al\u00b7lusi\u00f3 capitalista i tergiversada d’una marca, o fins i tot una al\u00b7legoria disfressada de broma publicit\u00e0ria. Ja no resulta xocant aquest \u00fas indiscriminat de les icones del passat com a material divertit per a les campanyes publicit\u00e0ries del present.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, aquesta doble exist\u00e8ncia es reserva nom\u00e9s a all\u00f2 que ja es pot considerar part del passat. Les icones actuals es veuen limitades al seu \u00fas publicitari, incapaces de demostrar la seva v\u00e0lua com a elements part\u00edceps d’obres art. La societat contempor\u00e0nia poques vegades mira a la pintura per plasmar les imatges que la defineixen. A la sala d’exposicions, l’art pict\u00f2ric \u00e9s nom\u00e9s un convidat acceptable si \u00e9s una expressi\u00f3 abstracta dins d’un marc conceptual habitualment reservat per els espais del cub blanc. Lluny estem d’un pintura figurativa que jugui amb els registres que presenta la societat. Potser l’\u00fanic exemple de veritat sigui la pintura de la cultura pop, el regne de Warhol i Basquiat. Encara que avui en dia qualsevol intent de fer el mateix queda immediatament qualificat d’apropiaci\u00f3 d’una t\u00e8cnica i una est\u00e8tica del passat, d’alguna manera desmereixent l’obra que s’ha creat, i impedint el naixement d’un estil independent i actual.<\/p>\n
Una altra part del problema, \u00e9s que des de fa anys, els responsables de recollir i plasmar les icones socials i culturals s\u00f3n els mitjans de comunicaci\u00f3. Aquests tenen el control sobre la difusi\u00f3 i la creaci\u00f3 dels referents iconogr\u00e0fics que produeix la nostra societat. La iconografia que abans presentaven els llen\u00e7os dels grans pintors -aquella que s’ha gravat en el nostre inconscient-, ha estat traslladada, adoptada, mutilada i integrada for\u00e7osament en una cultura consumista, tamb\u00e9 a nivell visual, que els reprodueix incessantment a qualsevol lloc on puguin ser impresos o projectats.<\/p>\n
El mateix passa amb els personatges an\u00f2nims de la societat contempor\u00e0nia. Aquests no solen ser objecte de l’art, a menys que siguin retratats per la lent d’una c\u00e0mera. Policies i dones de la neteja, i fins i tot soldats, no s\u00f3n elements sobre els quals la pintura t\u00e9 per costum reflexionar. La responsabilitat d’inventariar la realitat ha estat atorgada a la fotografia, si es tracta d’un acostament realista. Per\u00f2 si el retrat no \u00e9s realista, tornem a trobar-nos de nou dins el m\u00f3n de la publicitat.<\/p>\n
Les obres de Francesch, arran del seu aparent atreviment per contradir la l\u00f2gica art\u00edstica actual, obren, per molt poc que sigui, terreny per a la pintura. Als seus quadres, l’art pict\u00f2ric es presenta com a mitj\u00e0 d’expressi\u00f3 i suport per a la iconografia de la nostra \u00e8poca. Veiem a cada quadre les influ\u00e8ncies que han marcat la vida de l’artista, aquelles que la meitat de nosaltres tamb\u00e9 compartim. En conjunt, representen la seva visi\u00f3 de la societat actual, sintetitzada en figures de contorns clarament definits i colors brillants. Per\u00f2 encara que la mostra estigui subjecta a aquest concepte global, cada quadre destaca en si mateix, escapant de ser un exemple il\u00b7lustratiu. Amb morda\u00e7 ironia i, capa rere capa de significat, s\u00f3n plens d’estranyes trobades i ins\u00f2lites reunions que insten a revisar l’estat actual del m\u00f3n, per\u00f2 sempre amb humor.<\/p>\n
Cada un dels quadres suposa una mostra visual del que veiem cada dia als carrers i els mitjans de comunicaci\u00f3, temes que defineixen i q\u00fcestionen el valor de la vida al segle XXI. Revisions dels mestres com “Un Rinc\u00f3n familiar”, on Dora Maar, musa de Picasso, ens presenta la seva sala d’estar, plena d’al\u00b7lusions a la cultura del c\u00e0nnabis i un peculiar retrat de Frankenstein. O “Mentira Cochina”, que reuneix a una voluptuosa Senyoreta d’Aviny\u00f3 i un Pinocchio una mica obsc\u00e8. Sat\u00edrics retrats de la reialesa, substitu\u00efts pels Senyors de la cultura pop, Warhol i Basquiat, amb perruca rossa inclosa. Refer\u00e8ncies a la cultura barcelonina i els seus venedors de cervesa -tota una icona entre les masses de la nit-, a “Una de Paqui”, que demostra el poder al\u00b7leg\u00f2ric dels elements contemporanis. Un cert homenatge al graffiti i l’art urb\u00e0 amb “La Clase de graffiti”, on un policia contempla un “gamberro” mentre acuradament dibuixa a Dora Maar a l’estil cubista de Picasso, fent veure que els artistes de l’esprai s\u00f3n justament aix\u00f2, artistes.<\/p>\n
Francesch es centra en la vida contempor\u00e0nia amb humor, fent-la una mica m\u00e9s f\u00e0cil de digerir, d’analitzar. Alliberada del pes negatiu que solen generar a la portada d’un diari, aqu\u00ed es mostren com a eina per fer riure i divertir, alhora que ajuden a comprendre les malformacions que ha creat la nostra cultura visual. Aix\u00f2 t\u00e9 com a resultat un retrat del present xifrat sota una barreja de simbolisme i consumisme, on els personatges deixen de ser marques per esdevenir al\u00b7legories que construeixen la realitat que ens envolta.<\/p>\n
Si ho pensem detingudament, aquestes estranyes reunions entre personatges com a la “Vieja friendo huevos” on introdueix un Homer Simpson amb barret de cuiner al costat del personatge de Vel\u00e1zquez, no estan tan allunyades de la realitat. En una cultura visual on qualsevol cosa pot ser manipulada per restar-li o afegir-li un cert significat, on la tradici\u00f3 es barreja amb les modes i l’al\u00b7legoria sempre passa per la televisi\u00f3 abans de prendre el seu propi significat, resulta gaireb\u00e9 normal que l’\u00e0nec Donald conegui el Click de Playmobil. I, encara que potser exagerem una mica, una Lola Flores s\u00faper hero\u00efna pot convertir-se en pura mitologia contempor\u00e0nia. Aix\u00f2 resulta encara m\u00e9s plausible, si pensem que la idolatria s’ha traslladat a les icones de la cultura pop i la cultura de masses. De fet, si la retrat\u00edstica tradicional encara fora treball dels pintors, aquesta s’encarregaria de crear els retrats d’aquests representants del poder. Reflectiria tots els estereotips del g\u00e8nere: el posat t\u00edpic d’una parella de monarques, els atributs que al\u00b7ludeixen el seu poder i la seva identitat. Potser el resultat no seria igual al retrat de Basquiat i Warhol, per\u00f2 segurament seria molt semblant.<\/p>\n
Segons molts el paper de l’art d\u00b4avui en dia hauria de ser el d’oferir perspectiva a l’espectador. Potser, per aconseguir aix\u00f2, revelar all\u00f2 dolent del m\u00f3n i all\u00f2 denunciable no siguin les \u00faniques vies possibles. Mostrar com \u00e9s el m\u00f3n en la seva integritat, inclosos els elements m\u00e9s banals de la cultura contempor\u00e0nia, all\u00f2 que avui en dia realment la defineixen, potser sigui d’ajuda. Potser el fet de plasmar aquestes suposades aberracions visuals amb humor sigui una manera molt efectiva de presentar el m\u00f3n on vivim i impulsar un pensament cr\u00edtic al p\u00fablic. Sigui com sigui, H\u00e9ctor Francesch recorda una possibilitat: el lloc que pot tenir la pintura en la nostra societat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En un context d’imatge i velocitat, la pintura segueix transitant despr\u00e9s de la seva repetida i anunciada mort. Preguntar sobre el paper de la pintura significa, tamb\u00e9, analitzar qui domina…<\/p>\n","protected":false},"author":1257,"featured_media":11031,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n