Els espais independents poden arribar a ser els llocs on ocorre l’art. Paral\u00b7lels a din\u00e0miques institucionals o no, l’aparici\u00f3 de propostes independents suposa demostrar que un context art\u00edstic \u00e9s viu i vol ser present. M I A M I \u200b\u200b\u00e9s un exemple d’aix\u00f2, a Bogot\u00e0.<\/p>\n
\nSi pensem en el cervell com una mena de laboratori humanista n\u00f2mada, quan a aquest li toca desxifrar un context nou, la comparaci\u00f3 es presenta immediatament com un dels m\u00e8todes freq\u00fcents a disposici\u00f3 del pensament. Confrontar all\u00f2 desconegut amb all\u00f2 que ja es coneix \u00e9s un h\u00e0bit de l’enteniment. I, encara que odioses, les comparacions resulten inevitables. Si pensem en l’art emergent com un fenomen global marcat per les particularitats locals de cada territori, el m\u00e9s freq\u00fcent, en una primera presa de contacte amb un context nou, \u00e9s procedir per comparaci\u00f3 amb el context que ja es coneix.\u2028\u2028\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n
Acostumats al fort pes de la instituci\u00f3 dins de les din\u00e0miques de l’art emergent a Catalunya (podent arribar a atorgar-li el qualificatiu d’institucional) no \u00e9s estrany doncs, que sorprenguin espais com M I A M I<\/a> a Bogot\u00e0, Col\u00f2mbia. A primera vista, M I A M I \u00e9s una casa m\u00e9s a l’atractiu barri de Teusaquillo. No obstant aix\u00f2, la bandera negra que oneja al seu exterior, ja ens diu que alguna cosa particular es cou all\u00e0 dins. La hist\u00f2ria de M I A M I comen\u00e7a fa tot just un any de la seg\u00fcent manera: grup d’artistes busca espai que serveixi com a taller per algun d’ells. Ensopeguen amb una casa en arrendament i, sense pensar-s’ho dues vegades, la lloguen sense tenir tampoc molt clar a priori qu\u00e8 fer amb l’espai. En aquest punt el pensament per contrast ens recorda que, a ciutats com Barcelona, \u200b\u200bles exig\u00e8ncies juridico-econ\u00f2miques a l’hora de llogar un espai s\u00f3n tan grans que procedir tan informalment com van fer els fundadors de M I A M I resulta, si no inimaginable, bastant inversemblant.\u2028\u2028\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n El proc\u00e9s de conformaci\u00f3 de M I A M I com un espai independent de producci\u00f3, exhibici\u00f3 i difusi\u00f3 d’art contemporani \u00e9s invers a la l\u00f2gica te\u00f2rica habitual, segons la qual els projectes v\u00e9nen abans que els espais on aquests tindran lloc. Aquesta peculiaritat fundacional serveix, de passada, per entendre tamb\u00e9 que M I A M I encara estigui en proc\u00e9s de testeig, examen i transformaci\u00f3. I que aix\u00f2 no sigui una debilitat sin\u00f3 un punt fort. Per\u00f2 anem a pams.\u2028\u2028\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n M I A M I funciona com a espai de producci\u00f3 gr\u00e0cies als tallers d’artista que allotja al seu interior i que, a m\u00e9s, suposen la font d’ingressos fonamental amb qu\u00e8 costejar, com a m\u00ednim, les despeses del lloguer de la casa. M I A M I funciona com a espai d’exhibici\u00f3 gr\u00e0cies a les exposicions que produeix amb una agenda que, si b\u00e9 est\u00e0 m\u00e9s o menys planificada, permet la inclusi\u00f3 espont\u00e0nia d’altres projectes externs. M I A M I funciona com a espai de divulgaci\u00f3 gr\u00e0cies a la presentaci\u00f3 i llan\u00e7ament de publicacions i a la projecci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules en format cineclub. M I A M I funciona, a m\u00e9s, com a espai de discussi\u00f3. Interna, si pensem en el proc\u00e9s de reavaluaci\u00f3 constant dels seus integrants; externa, amb la introducci\u00f3 de debats oberts al voltant de cadascuna de les exposicions que acull el dia de la inauguraci\u00f3.\u2028\u2028\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n El fet que dins de la casa hi hagi tallers on artistes produeixen obra podria portar a pensar que \u00e9s aquesta producci\u00f3 interna la que sost\u00e9 i construeix les exposicions. Res m\u00e9s lluny de la realitat. Si b\u00e9 la pol\u00edtica de M I A M I no exclou que els artistes “de la casa” puguin exposar, la seva conducta \u00e9s m\u00e9s procliva a introduir material extern per tal d’estimular un espai que podr\u00edem qualificar, assumint la problem\u00e0tica del terme, com obert. \u00c9s cert que tot col\u00b7lectiu art\u00edstic est\u00e0 format per persones i que aquestes es relacionen mitjan\u00e7ant unes sin\u00e8rgies determinades que f\u00e0cilment podrien desembocar en confondre autogesti\u00f3 i autonomia amb una endog\u00e0mia exclusivista. Per\u00f2 en el cas de M I A M I, aquesta possibilitat sembla intentar dissoldre\u00b4s perqu\u00e8 dins de les seves parets no nom\u00e9s ens trobem amb artistes. Hi ha tamb\u00e9 un lloc per a dissenyadors i creadors d’altres disciplines que, a m\u00e9s, intervenen en el debat intern d’un projecte conceptualment por\u00f3s.\u2028\u2028\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n Cada context art\u00edstic t\u00e9 uns paradigmes, una problem\u00e0tica, un debat i una recerca de solucions propies. Escoltant als impulsors de M I A M <\/a>I i llegint projectes de cr\u00edtica com Esfera P\u00fablica<\/a>, la varietat i heterogene\u00eftat d’espais independents disseminats per Bogot\u00e0 fan que la discussi\u00f3 actual graviti, no sobre les possibilitats i els l\u00edmits de la instituci\u00f3 art\u00edstica sin\u00f3 al voltant de l’adjudicaci\u00f3 de categories com independent i\/o alternatiu als diversos espais que estan sorgint. La demanda, des d’un posicionament cr\u00edtic, davant aquesta proliferaci\u00f3 d’espais independents \u00e9s l’establiment d’un di\u00e0leg reflexiu entre els diferents projectes, alhora que es revisen espais difunts que van sorgir (i potser desapar\u00e8ixer) per la seva radical fidelitat a all\u00f2 independent. Com apuntava Gabriel Mej\u00eda, un dels cinc “socis fundadors” de M I A M I, un ha de ser conscient que la major part de projectes d’aquest tipus “s\u00f3n de curta durada” ja que no destaquen tant per la seva longevitat com per la seva activitat.\u2028\u2028\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n El recent inter\u00e8s de les pol\u00edtiques estatals per participar en el finan\u00e7ament d’aquests espais de producci\u00f3 i circulaci\u00f3 ha fet saltar a la palestra la controv\u00e8rsia d\u00b4all\u00f2 independent entorn de l’art contemporani a Bogot\u00e0. En el cas concret de M I A M I, que recentment ha guanyat un d’aquests ajuts estatals, aquests impulsos governamentals no van estar exempts de certa desconfian\u00e7a inicial a l’hora de presentar el projecte a concurs. Ja se sap que els diners gratis poques vegades no tenen interessos o exig\u00e8ncies col\u00b7laterals. I que no a tot arreu la producci\u00f3 art\u00edstica ha tingut una tradici\u00f3 d’incentius per al seu finan\u00e7ament des de els diners p\u00fablics. Sospites sobre l’inter\u00e8s de les pol\u00edtiques governamentals en mat\u00e8ria d’art a un costat (quan s’interessen perqu\u00e8 s’interessen i quan no, perqu\u00e8 no ho fan, el recel \u00e9s una constant), a Bogot\u00e0 l’atenci\u00f3 estatal est\u00e0 reorientant-se cap als espais art\u00edstics front als cl\u00e0ssics formats de convocat\u00f2ries per a la producci\u00f3 o les resid\u00e8ncies internacionals que tots coneixem.\u2028\u2028\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n Si alguna cosa caracteritza actualment a una instituci\u00f3 d’art contemporani \u00e9s l’inter\u00e8s, l’estudi i la reflexi\u00f3 respecte a una de les grans parts implicades en el seu ecosistema cultural: el p\u00fablic. Aix\u00ed com hi ha una ideologia determinada darrere de cada espai institucional, hi ha estrat\u00e8gies d’acci\u00f3 per a la formaci\u00f3 de p\u00fablics possibles. Pensem, per exemple, en la introducci\u00f3 de programes p\u00fablics a molts museus d’art contemporani on la creaci\u00f3 d’un eix discursiu para-acad\u00e8mic \u00e9s tan important com el seu programa d’exposicions. Encara que quan pensem en els espais independents, el primer que ve al cap \u00e9s la fascinaci\u00f3 per l’impuls d\u00b4all\u00f2 aut\u00f2nom, la q\u00fcesti\u00f3 del p\u00fablic tampoc \u00e9s aliena a ells. De moment i a causa de les condicions d’exist\u00e8ncia m\u00e9s o menys prec\u00e0ries que poden influir en el desenvolupament dels espais independents d’art, aquesta formaci\u00f3 de p\u00fablics que ve de la m\u00e0 d’una estrat\u00e8gia millor o pitjor planificada, no sembla estar tan present com en l’\u00e0mbit institucional. Un dels riscos que corren aquests espais \u00e9s que, en comptes de tenir un p\u00fablic cr\u00edtic i asidu, nom\u00e9s aconsegueixin tenir aquest tipus de visitants espor\u00e0dics -a m\u00e9s d’amics propers- que van als llocs quan ofereixen l’encant de la novetat, estan de moda i es parla d’ells en els petits cercles de la societat art\u00edstica. Els membres de M I A M I, per exemple, s’han adonat que, de moment, semblen tenir dos grans sectors de p\u00fablic: el que s’acosta a con\u00e8ixer les exposicions i el que, regularment, va a les projeccions del cineclub. La pregunta aqu\u00ed, per a ells, \u00e9s com aconseguir que aquests dos tipus de p\u00fablic s’interrelacionin i s’interessin per totes les activitats de la casa.\u2028\u2028\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n Seguint l’exemple de M I A M I, dels que podr\u00edem dir que “van comen\u00e7ar la casa per la teulada”, aquesta cr\u00f2nica podria acabar per on comencen la major part de les coses. Pel seu nom. M I A M I, l’evid\u00e8ncia al poder, deu el seu nom a la famosa ciutat nord-americana i, tot i les contradiccions geogr\u00e0fiques, una de les ciutats m\u00e9s important de Llatinoam\u00e8rica com a somni per a molts llatinoamericans. No obstant, des de Teusaquillo pensen m\u00e9s en una relaci\u00f3 conceptual que en l’emigraci\u00f3 cap a paradisos artificials. M I A M I s’apropia de Miami per la condici\u00f3 de resist\u00e8ncia a les definicions herm\u00e8tiques que habita en tots dos llocs.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els espais independents poden arribar a ser els llocs on ocorre l’art. Paral\u00b7lels a din\u00e0miques institucionals o no, l’aparici\u00f3 de propostes independents suposa demostrar que un context art\u00edstic \u00e9s viu…<\/p>\n","protected":false},"author":1273,"featured_media":11053,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n