{"id":11064,"date":"2012-03-19T10:43:40","date_gmt":"2012-03-19T10:43:40","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2012\/03\/19\/des-de-lambit-de-les-arts-quedar-fascinat-pel-concepte-de-participacio-em-sembla-perillos\/"},"modified":"2012-03-19T10:43:40","modified_gmt":"2012-03-19T10:43:40","slug":"des-de-lambit-de-les-arts-quedar-fascinat-pel-concepte-de-participacio-em-sembla-perillos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/des-de-lambit-de-les-arts-quedar-fascinat-pel-concepte-de-participacio-em-sembla-perillos\/","title":{"rendered":"“Des de l’\u00e0mbit de les arts, quedar fascinat pel concepte de participaci\u00f3 em sembla perill\u00f3s”"},"content":{"rendered":"

Roger Bernat i el seu equip han estrenat “Pendiente de voto” al Centro Nacional de Teatro de Madrid. Durant el temps que dura la funci\u00f3 el teatre es converteix en un parlament on els espectadors passen a ser els actors pol\u00edtics d’un fals debat parlamentari vigent. Les votacions dirigeixen el proc\u00e9s. Roger Bernat \u00e9s un dels exemples m\u00e9s significatius de com el teatre pot ser una plataforma per a la investigaci\u00f3 i l’experimentaci\u00f3, sense oblidar la cr\u00edtica i l’emoci\u00f3.\u2028<\/p>\n


\nSAOIA OLMO: Ahir eres tu qui preguntava i avui s\u00f3c jo, sents que tens el poder?<\/strong><\/p>\n

ROGER BERNAT: En tot projecte art\u00edstic un accepta prendre la paraula i prendre la paraula ja \u00e9s prendre una part del poder. Si a m\u00e9s quan jo prenc la paraula el que faig \u00e9s fer-te preguntes, nom\u00e9s pel fet de contestar-me ja acceptes que jo s\u00f3c qui domina la situaci\u00f3.<\/p>\n

SO: Com ha estat el proc\u00e9s art\u00edstic a “Pendiente de voto”<\/a>? Com \u00e9s habitualment el teu proc\u00e9s art\u00edstic, parteixes d’un inter\u00e8s, d’una intu\u00efci\u00f3, d’un objectiu o d’una hip\u00f2tesi? Consideres el teu treball art\u00edstic com una investigaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

RB: Des de fa uns anys estic en aquest treball on ens prenem el teatre des d’una perspectiva terriblement arcaica. Teatre ent\u00e8s com aquell lloc on es reuneix una s\u00e8rie de gent per preguntar-se qu\u00e8 significa viure en comunitat i si el concepte de comunitat \u00e9s real o \u00e9s una fantasia que necessitem construir per m\u00e9s o menys sobreviure. En aquesta l\u00ednia de treball, el que estic fent des de fa temps \u00e9s aquest tipus de projectes on desapareix l’actor com a centre de la mirada i l’espectador pren una mica el paper que normalment havia pres l’actor. Del que es tracta b\u00e0sicament \u00e9s de generar una mena de situaci\u00f3, un espectacle on el grup de persones que v\u00e9nen a veure-ho formalitzen alguna cosa. \u00c9s a dir, l’espectacle no pren forma fins que no arriba l’espectador. En la teoria de receptor cl\u00e0ssica, \u00e9s el lector el que d\u00f3na forma al llibre llegint-lo, per\u00f2 aqu\u00ed realment aquest llibre gaireb\u00e9 ha desaparegut i cada funci\u00f3 pren una forma diferent en funci\u00f3 dels espectadors que han vingut i de les vies que ells decideixen prendre. A “Pendiente de voto” aix\u00f2 \u00e9s especialment aix\u00ed ja que vosaltres esteu davant d’un hipertext i preneu una de les vies possibles. Deuen haver-hi unes 1.000 pantalles possibles i vosaltres al final de l’espectacle acabeu veient-ne unes cent, cent cinquanta.<\/p>\n

SO: Diries llavors que el que est\u00e0s fent \u00e9s crear una situaci\u00f3 que deixes que es desenvolupi? Et sents c\u00f2mode amb el concepte “Teatre”? O potser et sents m\u00e9s c\u00f2mode amb altres termes com “Performance” o “Live Arts”? On et situes?<\/strong><\/p>\n

RB: Jo s\u00f3c un fervent defensor de la paraula teatre i em sembla que “Performance”, “Live Art”, s\u00f3n paraules que hem necessitat importar perqu\u00e8 el teatre ha estat monopolitzat per un tipus de creaci\u00f3, per un tipus d’interpretaci\u00f3 del que aix\u00f2 significa i no tant per una necessitat. Jo crec que hem de reapropiar la paraula teatre, reapropiar la tradici\u00f3 de la que ve el teatre, reapropiar el sentit de teatre p\u00fablic, ja que en els pa\u00efsos on vivim, el teatre p\u00fablic segueix tenint un lloc, segueix tenint una import\u00e0ncia i jo s\u00f3c defensor d’aquest lloc.<\/p>\n

SO: Per\u00f2 potser tu el que est\u00e0s oferint \u00e9s m\u00e9s una experi\u00e8ncia que una representaci\u00f3 per a ser vista … Genera aix\u00f2 un tipus de coneixement i fru\u00efci\u00f3 a les persones? \u00bfExperi\u00e8ncia vs contemplaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

RB: B\u00e9 en general ser part\u00edcep de les coses fa que la teva relaci\u00f3 amb elles sigui m\u00e9s propera, per\u00f2 aix\u00f2 jo no ho titllaria d’experi\u00e8ncia perqu\u00e8 em sembla que hi ha un element aix\u00ed com gaireb\u00e9 m\u00e0gic que jo no ficaria dins d\u00b4una cosa tan simple com \u00e9s el teatre. D’altra banda, l’experi\u00e8ncia teatral sempre ha tingut quelcom de participatiu, que anava m\u00e9s enll\u00e0 de l’experi\u00e8ncia de l’observador. No s\u00e9, el teatre del Siglo de Oro, els corrals de com\u00e8dies, all\u00e0 no nom\u00e9s s’anava a veure, s’anava a beure, s’anava a fer l’amor, ja que hi havia prostitutes associades als diferents teatres. S\u00b4anava a fer un munt de coses. No hi anaves una hora i mitja, anaves all\u00e0 tota la tarda i et quedaves fins a la nit i all\u00f2 era com qui se’n va de festa. I per aix\u00f2 estaven prohibits els teatres intramurs, era realment un lloc de perdici\u00f3, per\u00f2 en el bon sentit del que l’art hauria de ser, aquesta contraimatge de la vida social. Intentar portar aquestes idees a l’actualitat em porta d’una manera natural a aix\u00f2 que tu anomenes teatre d’experi\u00e8ncia, per\u00f2 que jo no en diria aix\u00ed, sin\u00f3 que simplement pel fet de tenir un cert grau dionis\u00edac, s\u00ed que tens aquesta sensaci\u00f3 de ser m\u00e9s part\u00edcep, d’estar m\u00e9s en perill. Per\u00f2 tota experi\u00e8ncia art\u00edstica hauria de posar-te com a espectador en aquesta situaci\u00f3 d’abisme.<\/p>\n

SO: Respecte a “El espectador emancipado” de Jacques Ranci\u00e8re, que planteja que no es tracta de fer passar a l’espectador una situaci\u00f3 activa sin\u00f3 que la pr\u00f2pia contemplaci\u00f3 pugui ser un acte actiu depenent de com es faci, estaries d’acord amb aquesta consideraci\u00f3 ?<\/strong><\/p>\n

RB: S\u00ed, sobretot perqu\u00e8 tota la idea de la participaci\u00f3 ha estat segrestada pels poders p\u00fablics. Jo crec que com m\u00e9s participaci\u00f3 es demana des dels estaments de poder, d’alguna manera m\u00e9s s’est\u00e0 amagant la poca performativitat del ciutad\u00e0 respecte de les pol\u00edtiques a les quals se sent sotm\u00e8s. Des de l’\u00e0mbit de les arts, quedar-se fascinat pel concepte de participaci\u00f3 em sembla perill\u00f3s. Jo no confrontaria participaci\u00f3 vs observaci\u00f3. En els meus espectacles una persona pot ser totalment passiva. A l’espectacle que vas veure ahir una persona pot entrar i no tocar el comandament de votaci\u00f3, no canviar\u00e0 res per a ell. Pot seguir el transcurs de l’espectacle fins al final. Jo deixaria de banda aquesta discussi\u00f3.<\/p>\n

SO: D\u00b4acord. Com de dirigit o obert \u00e9s l’efecte que vols crear en el p\u00fablic? Fas un disseny predefinit on l’espectador encaixa o un plantejament d’una situaci\u00f3 que es desenvolupa per si mateixa de la que el final \u00e9s imprevisible?<\/strong><\/p>\n

RB: \u00c9s totalment dirigit. Jo pretenc arribar a que l’espectador entengui una s\u00e8rie de coses i vaig a fer tot el possible perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui aix\u00ed. S\u00ed que l’espectador t\u00e9 molts camins per on transitar, s\u00ed que l’espectador t\u00e9 moments durant l’espectacle on pot fins i tot parlar i discutir amb altres espectadors de certs temes, per\u00f2 l’espectacle et portar\u00e0 al final a un seguit d’escenes on s’expliquen una s\u00e8rie de coses. A m\u00e9s, en funci\u00f3 d\u00b4all\u00f2 que ha passat anteriorment, jo puc demostrar que l’espectador \u00e9s molt m\u00e9s previsible del que moltes vegades pensem. Per exemple, a la primera part de l’espectacle es fan una s\u00e8rie de preguntes, de tipus pol\u00edtic, i a la tercera part es repeteixen algunes d’aquestes preguntes i el sentit del vot de l’espectador canvia. Qu\u00e8 ha canviat de la primera a l’\u00faltima part? Que a la primera part el vot \u00e9s individual i a l’\u00faltima part el vot ha de consensuar-se en un col\u00b7lectiu, en un partit pol\u00edtic. Quan ha de consensuar-se el vot, la decisi\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s “progressista” que a la primera part quan l’espectador vota en \u00edntima convicci\u00f3. I \u00e9s una de les coses que explica l’espectacle. Si aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, el moment en qu\u00e8 jo explico “\u00bft’has fixat com ha canviat el teu vot?”, aix\u00f2 no passaria per aqu\u00ed, per\u00f2 \u00e9s que des que hem comen\u00e7at l’espectacle, passem per aqu\u00ed.<\/p>\n

SO: La lectura que fem d’aquest resultat \u00e9s que les persones seguim patrons m\u00e9s est\u00e0ndards del que pensem o que les condicions o el disseny de l’espectacle fa que tothom vagi cap a una direcci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

RB: No, jo diria m\u00e9s. Jo diria que el que demostren d’alguna manera aquestes dues escenes confrontades de l’espectacle \u00e9s que les condicions de decisi\u00f3 d’una comunitat canvien les decisions mateixes, el que demostra que una democr\u00e0cia representativa tendeix a models m\u00e9s conservadors que una democr\u00e0cia m\u00e9s de tipus assembleari.<\/p>\n

SO: El teu proc\u00e9s de creaci\u00f3 amb el teu equip de treball, s’assembla m\u00e9s a un sistema parlamentari, dictatorial, presidencial, an\u00e0rquic, assembleari …?<\/strong><\/p>\n

RB: \u00c9s interessant. Jo diria que d’una manera o altra, els nostres processos de treball s’assimilen molt als espectacles. Som grups grans de persones fent l’espectacle, jo d’alguna manera assumeixo la presid\u00e8ncia de la cambra, ordeno els torns de paraula, etc. i al final acabem consensuant una formalitzaci\u00f3 determinada. Si vols, d’alguna manera jo llen\u00e7o la primera pedra, per\u00f2 funcionem d’una manera molt anarquitzant.<\/p>\n

SO: Recentment llegia al fil\u00f2sof Reinaldo Laddaga, qui deia que “all\u00f2 que els artistes de tot tipus inventaran s\u00f3n formes d’associar la construcci\u00f3 d’imatges i discursos amb la promoci\u00f3 de formes in\u00e8dites de conversa”. El que tu tractes de crear a les teves obres s\u00f3n noves formes de conversa amb el p\u00fablic o no \u00e9s un element prioritari?<\/strong><\/p>\n

RB: No s\u00e9 si jo el que pretenc \u00e9s elaborar formes de conversa amb el p\u00fablic sin\u00f3 formes de conversa entre el p\u00fablic. \u00c9s a dir que els espectadors entrin en relaci\u00f3 els uns amb els altres des de diferents perspectives, des de diferents llocs. A l’espectacle aix\u00f2 passa diverses vegades, per exemple la relaci\u00f3 que tu prenies com a \u00fanica persona amb el poder al final de l’espectacle, amb la resta dels espectadors era una relaci\u00f3 molt curiosa i em sembla que aix\u00f2 \u00e9s part de la riquesa del espectacle.<\/p>\n

SO: Em va cridar l’atenci\u00f3 una pantalla a l’espectacle que deia \u201c\u00bfy si dejamos de votar?\u201d. Primer l’estava interpretant com un suggeriment de l’obra a abandonar el joc, ja que facis el que facis no importa qu\u00e8 votis, ja que pesa molt m\u00e9s el sistema en s\u00ed que el teu vot individual. Despr\u00e9s pensava que potser el sistema no et donaria m\u00e9s l’opci\u00f3 a votar. \u00c9s a dir, una proposta de trencar el joc fictici davant d’una constataci\u00f3 de poder absolutista. Creus que l’art pot proposar models alternatius? \u00c9s la seva funci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

RB: S\u00ed, crec que l’art proposa cont\u00ednuament models alternatius, perqu\u00e8 precisament treballa amb les formes i en aquesta construcci\u00f3 de formes apareixen noves possibilitats i formes m\u00e9s complexes, que fan que una altra manera d’imaginar la vida de l’\u00e9sser hum\u00e0 sigui possible. Que despr\u00e9s aix\u00f2 es traslladi a la societat civil \u00e9s el que em sembla m\u00e9s dubt\u00f3s, per\u00f2 nom\u00e9s pel fet d’imaginar, em sembla que ja s’obre la porta d\u00b4all\u00f2 possible.<\/p>\n

SO: Et pretens allunyar de la idea d’espectacle a les teves obres o no necess\u00e0riament? Com et posiciones davant la idea d’espectacle?<\/strong><\/p>\n

RB: S\u00f3n un espectacle. S\u00f3n espectacles, s\u00ed, en tant que han d’estar prenyats d’aquest element dionis\u00edac i una mica fascinador de l’espectacle, no?<\/p>\n

SO: Hi ha una reflexi\u00f3 al mateix temps que una estetitzaci\u00f3 del joc democr\u00e0tic a “Pendiente de voto”? L’art amb intenci\u00f3 pol\u00edtica o l’art sobre la pol\u00edtica est\u00e0 de moda en el context art\u00edstic, \u00e9s senyal d’intel\u00b7lecte, esperit cr\u00edtic i\/o comprom\u00eds social?<\/strong><\/p>\n

RB: Jo crec que nom\u00e9s cal mirar al nostre voltant per adonar-nos que \u00e9s un clam, que estan rebaixant el sou de la gent, que estan tirant la gent al carrer.\u2028Seria terrible que no fos aix\u00ed, perqu\u00e8 la indignaci\u00f3 que es viu al carrer \u00e9s molt palpable. M’imagino que s\u00ed que \u00e9s possible treballar en una l\u00ednia art\u00edstica molt m\u00e9s abstreta, per\u00f2 entenc que hi hagi molta gent que com a vehicle de comunicaci\u00f3 utilitzi l’art per denunciar, per intentar comprendre, per ajudar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Roger Bernat i el seu equip han estrenat “Pendiente de voto” al Centro Nacional de Teatro de Madrid. Durant el temps que dura la funci\u00f3 el teatre es converteix en…<\/p>\n","protected":false},"author":1300,"featured_media":11063,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5864],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n"Des de l'\u00e0mbit de les arts, quedar fascinat pel concepte de participaci\u00f3 em sembla perill\u00f3s" – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\""Des de l'\u00e0mbit de les arts, quedar fascinat pel concepte de participaci\u00f3 em sembla perill\u00f3s" – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Roger Bernat i el seu equip han estrenat “Pendiente de voto” al Centro Nacional de Teatro de Madrid. Durant el temps que dura la funci\u00f3 el teatre es converteix en...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2012-03-19T10:43:40+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1364.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"411\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Saioa Olmo\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Saioa Olmo\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Saioa Olmo\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/\",\"name\":\"\\\"Des de l'\u00e0mbit de les arts, quedar fascinat pel concepte de participaci\u00f3 em sembla perill\u00f3s\\\" – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1364.jpg\",\"datePublished\":\"2012-03-19T10:43:40+00:00\",\"dateModified\":\"2012-03-19T10:43:40+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/98782a366a81f02d13259e674db23214\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1364.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1364.jpg\",\"width\":600,\"height\":411},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"“Des de l’\u00e0mbit de les arts, quedar fascinat pel concepte de participaci\u00f3 em sembla perill\u00f3s”\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/98782a366a81f02d13259e674db23214\",\"name\":\"Saioa Olmo\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/ffccc70563c2b2e499f84178a2324115\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/5cdfa6d8385d1ef853a8c0eeb13a2b9f?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/5cdfa6d8385d1ef853a8c0eeb13a2b9f?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Saioa Olmo\"},\"sameAs\":[\"http:\/\/\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/olmo\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"\"Des de l'\u00e0mbit de les arts, quedar fascinat pel concepte de participaci\u00f3 em sembla perill\u00f3s\" – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"\"Des de l'\u00e0mbit de les arts, quedar fascinat pel concepte de participaci\u00f3 em sembla perill\u00f3s\" – A*Desk","og_description":"Roger Bernat i el seu equip han estrenat “Pendiente de voto” al Centro Nacional de Teatro de Madrid. Durant el temps que dura la funci\u00f3 el teatre es converteix en...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2012-03-19T10:43:40+00:00","og_image":[{"width":600,"height":411,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1364.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Saioa Olmo","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Saioa Olmo","Temps estimat de lectura":"10 minuts","Written by":"Saioa Olmo"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/","name":"\"Des de l'\u00e0mbit de les arts, quedar fascinat pel concepte de participaci\u00f3 em sembla perill\u00f3s\" – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1364.jpg","datePublished":"2012-03-19T10:43:40+00:00","dateModified":"2012-03-19T10:43:40+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/98782a366a81f02d13259e674db23214"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1364.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1364.jpg","width":600,"height":411},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/desde-el-ambito-de-las-artes-quedarse-fascinado-por-el-concepto-de-participacion-me-parece-peligroso\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"“Des de l’\u00e0mbit de les arts, quedar fascinat pel concepte de participaci\u00f3 em sembla perill\u00f3s”"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/98782a366a81f02d13259e674db23214","name":"Saioa Olmo","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/ffccc70563c2b2e499f84178a2324115","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/5cdfa6d8385d1ef853a8c0eeb13a2b9f?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/5cdfa6d8385d1ef853a8c0eeb13a2b9f?s=96&d=mm&r=g","caption":"Saioa Olmo"},"sameAs":["http:\/\/"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/olmo\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11064"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1300"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11064"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11064\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11063"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11064"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11064"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11064"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=11064"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}