All\u00f2 real i l\u00b4aparen\u00e7a, la percepci\u00f3 i la llum. Navid Nuur presenta a Matadero una exposici\u00f3 on l’experi\u00e8ncia f\u00edsica permet realitzar un recorregut fins als or\u00edgens de l’art, fins a algunes de les preguntes primordials sobre el sentit del treball i la funci\u00f3 de l’art.<\/p>\n
\nNavid Nuur actua com un il\u00b7lusionista que t\u00e9 com a principal material de treball la llum. Convida a que les seves obres siguin explorades per tal de despertar la curiositat que la sorpresa genera. I \u00e9s que a “Hocus Focus” la m\u00e0gia de la llum transforma els objectes davant nostre. Navid Nuur diu estar interessat en com incideix la llum en la nostra comprensi\u00f3 dels objectes. Els despulla i els mostra tal com s\u00f3n. Els materials que formen les obres s\u00f3n quotidians, funcionals: pl\u00e0stics, tubs, una muntanya de sal, diapositives que es transformen en la foscor, emergint amb el seu propi resplendor, alliberats de la seva funcionalitat. L’espai de l’exposici\u00f3, la nau 16 de Matadero Madrid, \u00e9s un lloc ampli, amb parets de ma\u00f3, d’aspecte industrial, que es contraposa a la calidesa de les luminesc\u00e8ncies que Nuur ha disposat i que pul\u00b7lulen aqu\u00ed i all\u00e0.<\/p>\n
Travessant l’entrada, les misterioses paraules “Hocus Focus” es presenten com el portal a un estrany m\u00f3n, evocant el lluny\u00e0 m\u00f3n de l’esot\u00e8ric, els trucs de m\u00e0gia, per\u00f2 tamb\u00e9 el joc i l’enganyifa. El m\u00f3n de la hist\u00f2ria de l’art occidental \u00e9s tamb\u00e9 el de l’engany a la mirada. Sense \u00e0nim de remuntar-me massa enrere en el temps, caldria assenyalar els tractats sobre pintura o perspectiva d’Alberti o Piero della Francesca, per citar dos il\u00b7lustres antecedents. Tota representaci\u00f3 \u00e9s una ficci\u00f3 de versemblan\u00e7a. I com afirmava el mateix Alberti a “Della Pittura”, el llibre can\u00f2nic de l’art occidental durant diversos segles, l’objectiu del pintor (artista) \u00e9s “representar amb perfils i colors sobre una superf\u00edcie llisa (…) certes parts dels objectes presentant-les a la vista de tal manera que a una dist\u00e0ncia i posici\u00f3 donades sembli que estan en relleu i s\u00f3n molt similars a aquests objectes. ”<\/p>\n
Tota representaci\u00f3 \u00e9s una ficci\u00f3 de versemblan\u00e7a. I com afirmava el mateix Alberti a “Della Pittura”, el llibre can\u00f2nic de l’art occidental durant diversos segles, l’objectiu del pintor (artista) \u00e9s “representar amb perfils i colors sobre una superf\u00edcie llisa (…) certes parts dels objectes presentant-les a la vista de tal manera que a una dist\u00e0ncia i posici\u00f3 donades sembli que estan en relleu i s\u00f3n molt similars a aquests objectes. ”
\n\u2028En aquell afany cientificista en qu\u00e8 la il\u00b7lusi\u00f3 de la realitat es desplegava mitjan\u00e7ant f\u00f3rmules matem\u00e0tiques i principis de geometria entre les diferents l\u00ednies de fuga del sistema perspectiu, s’assistia a una s\u00e8rie d’experiments \u00f2ptics que tractaven de plasmar la realitat mitjan\u00e7ant el reflex especular. Alberti no feia sin\u00f3 consolidar una vella tradici\u00f3 que es remunta a l’art antic: la versemblan\u00e7a en l’engany. Fer creure a l’ull que all\u00f2 que veu \u00e9s tan cert com all\u00f2 que creu estar veient. Per\u00f2 les avantguardes del segle XX van situar la import\u00e0ncia de l’objecte art\u00edstic per se en un primer pla i no la seva representaci\u00f3. Els treballs de la psicologia moderna impulsarien l’estudi dels l\u00edmits de la percepci\u00f3 humana i amb aix\u00f2 el naixement del Op Art com experiment de la visi\u00f3.<\/p>\n
El que Nuur ens proposa \u00e9s que ens introdu\u00efm en una cambra fosca on els l\u00edmits dels objectes es veuen definits pels l\u00edmits f\u00edsics dels qui els contemplen. Aquests, per\u00f2, apareixen en plenitud.<\/p>\n
Hi ha qui pensar\u00e0 en les similituds de l’obra de Nuur amb la de Dan Flavin, el material de treball s’associa immediatament als tubs de ne\u00f3. Per\u00f2 Flavin disposava la llum dels fluorescents com una barreja d’est\u00edmuls visuals, creant ambients de vegades difusos, on la percepci\u00f3 es confonia entre la barreja de tons i colors perfectament aut\u00f2noms. Al jugar amb les nostres percepcions, Nuur no busca crear atmosferes, tampoc es limita a ensenyar-nos trucs de m\u00e0gia com h\u00e0bilment ens anuncia en una mena de joc sem\u00e0ntic. Perqu\u00e8, en el fons, els que parlen a la seva obra s\u00f3n els objectes mateixos, en la seva qualitat indiferent i que ens resulta aliena, lluny del rol que generalment se’ls atribueix com a objectes de consum.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
All\u00f2 real i l\u00b4aparen\u00e7a, la percepci\u00f3 i la llum. Navid Nuur presenta a Matadero una exposici\u00f3 on l’experi\u00e8ncia f\u00edsica permet realitzar un recorregut fins als or\u00edgens de l’art, fins a…<\/p>\n","protected":false},"author":1410,"featured_media":11071,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5701],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n