{"id":11080,"date":"2012-03-19T10:43:28","date_gmt":"2012-03-19T10:43:28","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2012\/03\/19\/whitney-fantasma-2\/"},"modified":"2017-08-10T10:31:30","modified_gmt":"2017-08-10T10:31:30","slug":"whitney-fantasma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/whitney-fantasma\/","title":{"rendered":"Whitney Fantasma"},"content":{"rendered":"

El museu americ\u00e0 celebra la seva setanta-sisena edici\u00f3 de la Biennal des de 1932, (al principi era una anual) amb la mirada cap als artistes que redefineixen o revisen la seva pr\u00e0ctica enlla\u00e7ant-la amb les narratives d’altres artistes, cultures i tecnologies: un forcejament intel\u00b7lectual que no sempre porta a bon port. Aix\u00f2 s\u00ed, per a aquesta edici\u00f3 hi ha menys artistes que de costum, nom\u00e9s cinquanta-un, i no tots americans.<\/p>\n


\nEl dilluns 27 febrer molta gent va esmorzar amb aquesta p\u00e0gina<\/a>, un bell fake que anunciava al m\u00f3n una biennal millor, ja que renunciava a la esponsoritzaci\u00f3 de dos d’aquells que s’aprofiten de la crisi, Sotheby’s i Deutsche Bank, per deixar anar llastre en forma d’acomiadaments improcedents i hipoteques fraudulentes. Tres dies m\u00e9s tard, en plena inauguraci\u00f3, diversos grups de l’encara actual moviment “Occupy Wall Street” es presentaven a les portes del museu per protestar juntament amb els treballadors de Sotheby’s i altres damnificats d’aquesta biennal. Mentre la comiss\u00e0ria rebia encantada als activistes, les noies de la premsa i protocol anaven disparant mirades a la recerca d’aquells vips encara per arribar. Tot amenitzat per la imminent setmana de les fires d’art a Nova York i per la incipient primavera que ha ajudat a escalfar m\u00e9s l’ambient pol\u00edtic d’aquest any electoral.<\/p>\n

Andrea Fraser, participa en aquesta Biennal amb un assaig sobre les relacions del mercat i l’art,<\/a> aquesta situaci\u00f3 contradict\u00f2ria, on com ella diu es promouen certes pr\u00e0ctiques cr\u00edtiques que al mateix temps s’absorbeixen per una maquin\u00e0ria alimentada per les mateixes forces corruptes i explotadores de les nostres societats. Fraser identifica els discursos de l’art, (hist\u00f2ria, cr\u00edtica, comissariat i “artists statments”) com a principals eines per amagar les condicions socials de l’art, i per tant un exercici de cinisme on tamb\u00e9 “la desvinculaci\u00f3 del poder i la dominaci\u00f3 de les condicions materials de l’exist\u00e8ncia, han resultat end\u00e8miques al nostre discurs pol\u00edtic nacional i han contribu\u00eft a la marginalitzaci\u00f3 de les lluites de la classe treballadora. “Tinguin en compte que mentre es nega l’exist\u00e8ncia de classes als Estats Units s’est\u00e0 tornant a una escletxa, entre rics i pobres, similar a la de principis de segle. (Segurament no nom\u00e9s als EUA). No obstant aix\u00f2 Fraser tamb\u00e9 recalca all\u00f2 que Pierre Bourdieu ja va detectar: que qualsevol discurs de l’art que es redueix nom\u00e9s a les condicions socials, o que no tingui en compte la negaci\u00f3 d’aquestes, com “l\u00f2gica genu\u00efna del fenomen art\u00edstic” falla a entendre de qu\u00e8 va l’art. Seguint el seu argument, tota aquesta multitud de propostes de pr\u00e0ctica social, producci\u00f3 de relacions, emancipaci\u00f3 de l’espectador, intervenci\u00f3 a l’espai urb\u00e0, parla d’aquest m\u00f3n social, especialment en el seu aspecte “econ\u00f2mic i afectiu” incessantment, per precisament no parlar-ne, performant la seva negaci\u00f3. Si una biennal \u00e9s un pols a l’art d’avui, l’assaig de Fraser \u00e9s un veritable diagn\u00f2stic: la contradicci\u00f3 del m\u00f3n de l’art est\u00e0 en el discurs de l’art, no amb all\u00f2 que fem sin\u00f3 amb all\u00f2 que diem sobre el que fem. No deixin de llegir-lo.<\/p>\n

A “1% C’est Moi”, un altre assaig disponible en el mateix enlla\u00e7, publicat per Texte zur Kunst, obre amb un gr\u00e0fic sobre la desigualtat econ\u00f2mica als Estats Units que es va publicar an\u00f2nimament a Artforum l’estiu del 2011 com part d’un projecte de Jacob Fabricius. En aquest, Fraser desgrana la llista de col\u00b7leccionistes i patrons de l’art global, les seves vel\u00b7le\u00eftats pol\u00edtiques i les seves inversions art\u00edstiques. Hi podem trobar un raonament de com les \u00e8poques de desigualtat propicien els booms de l’art. I que a m\u00e9s, s\u00f3n les fortunes que comercien amb art les que substitueixen a l’erari p\u00fablic en la generaci\u00f3 i promoci\u00f3 de biennals, fires, programes d’estudis, publicacions, resid\u00e8ncies, premis i altres. No hi ha m\u00f3n de l’art sense el suport de qui amb la seva activitat perjudica el m\u00f3n on vivim. Paradoxalment als Estats Units es segueix mirant al model Europeu de subvenci\u00f3 cultural com una cosa que pot revertir aquest bucle vici\u00f3s, al mateix temps que a Europa s’estan desarticulant aquests models a favor del daurat somni americ\u00e0. A la primavera del 2010 Fraser va comen\u00e7ar aquesta investigaci\u00f3 per a l’edici\u00f3 d’estiu de Artforum dedicada als museus, on es tra\u00e7ava les relacions entre els patrons del MoMA i la crisi de les subprime, l’article no es va publicar i el seu projecte de convertir la recerca en una web de f\u00e0cil acc\u00e9s, on seguir els secrets de l’art-diners, encara no s’ha realitzat.<\/p>\n

Una c\u00f2pia del cat\u00e0leg on es pot llegir el text de Fraser ocupa un pedestal blanc a l’esquerra de l’entrada al primer pis. A partir d’aleshores es desplega, amb un aire encantat quasi de fantasia irreal, una exposici\u00f3 plena de refer\u00e8ncies, cites o trobades amb la intenci\u00f3 de fer-nos pensar en com un artista desenvolupa la seva recerca. Conscients del moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 viuen, dels precedents i de les maneres de fer. Els comissaris Elisabeth Sussman (curadora de fotografia del Whitney) i Jay Sanders (independent), parlen d’una biennal oberta a totes les disciplines, per estrany que sembli encara sorpr\u00e8n a alg\u00fa tenir un espai dedicat a la performance.<\/p>\n

En general podem trobar artistes que assumeixen altres pells com la polonesa Joanna Malinowska, que combina la seva “bottle rack” duchampiana feta amb ossos falsos i a mida superior amb un v\u00eddeo en el qual re-actua l\u00b4”America likes me and I like America” de Beuys, al costat d’una pintura de Leonard Peltier, un artista natiu-americ\u00e0 i heroi comparat amb Mandela en estar injustament a la pres\u00f3 des de 1976. S\u00ed, un conjunt interessant on podem tra\u00e7ar una reflexi\u00f3 sobre la naturalesa en el context americ\u00e0, i entreveure la separaci\u00f3 que la cultura anglosaxona ha imposat, contrastada amb altres refer\u00e8ncies culturals que poden suggerir una altra forma d’harmonitzar combinant all\u00f2 m\u00e9s avantguardista amb la tradici\u00f3 escult\u00f2rica primitiva. B\u00e9. Werner Herzog t\u00e9 a la seva habitaci\u00f3 una multi-projecci\u00f3 dels gravats d\u00b4Hercules Segers, un artista holand\u00e8s del XVII que va portar el paisatge al seu vessant m\u00e9s expressionista. Prop d’aqu\u00ed hi ha una altra habitaci\u00f3 amb la selecci\u00f3 que Robert Gober ha fet de les pintures de Forrest Bess, un pintor abstracte contemporani de Rothko i Pollock, per\u00f2 que va passar una mica desapercebut i que amaga una interessant hist\u00f2ria ja que es va auto-aplicar cirurgia per obrir-se un forat just per sota del penis, amb la idea que la retenci\u00f3 de semen l’ajudaria com va ajudar al seu dia al poeta Yeats, en la seva creativitat. Segons ell, el seu pseudo-hermafrodisme el connectaria amb una transcend\u00e8ncia, renovant la seva vitalitat al apropar-se a l’orgasme femen\u00ed. El seu projecte per\u00f2, va quedar inconcl\u00fas i mai va poder implantar-se el segon penis que li hauria reportat una altra dimensi\u00f3. Bess, que va acabar els seus dies en un manicomi, sempre va voler exposar fotos de les seves operacions al costat de les seves pintures, doncs b\u00e9, aqu\u00ed finalment ho veiem tot junt. Despr\u00e9s hi ha un v\u00eddeo de Michael Robinson, on es barreja la pel\u00b7li de Cle\u00f2patra d’Elisabeth Taylor amb l’egiptomania de Michael Jackson – suposo que alg\u00fa ho havia de fer- el resultat \u00e9s una fantasmagoria psicod\u00e8lica i hipn\u00f2tica.<\/p>\n

Al segon pis destaca l’obra de Sam Lewitt, que utilitza el ferroflu\u00efd, aquestes part\u00edcules ferromagn\u00e8tiques que amb un solvent org\u00e0nic o aigua s\u00f3n atretes magn\u00e8ticament per fer unes escultures que varien amb la forma del suport met\u00e0l\u00b7lic i magn\u00e8tic. A una altra sala destaquen uns tapissos d\u00b4Elaine Reichek sobre el mite d’Ariadna on hi ha tra\u00e7at un laberint amb la llegenda “There ‘s no need to build a labyrinth when the entire universe is one”, sens dubte un recordatori a qu\u00e8 no cal complicar-se la vida.<\/p>\n

Al tercer pis hi ha la proposta de l’artista Dawn Kasper, que ha traslladat el seu estudi-habitaci\u00f3 al museu, potser una mica evitant pagar lloguer durant els mesos d’exhibici\u00f3 i aix\u00ed treure alguna cosa de la Biennal (als artistes no els paguen) o potser \u00e9s una admiradora secreta d’Albert Porta\/Zush\/Evru i es dedica a refer la seva obra. Tamb\u00e9 destaquen les pintures de Jutta Koether, que actualitza les quatre estacions de Poussin, al sumar-li “fashion weeks” i altres temporades del nostre temps. I els retrats primitiu-expressionistes de la francesa Nicole Eisenman.<\/p>\n

En el quart pis, hi ha un gran espai dedicat a les performances de Sarah Michelson i Michael Clark, aquest \u00faltim conegut per les seves col\u00b7laboracions a la seva Anglaterra natal amb artistes com Leigh Bowery, Sarah Lucas o The Fall. Tots dos han establert una resid\u00e8ncia durant els mesos de la Biennal. La part d’art viu culmina en un maniqu\u00ed que mou a una nina com si fos un ventr\u00edloc d’aspecte tenebr\u00f3s, mantenint un di\u00e0leg sobre el mal, obra col\u00b7laborativa de Gis\u00e8le Vienne i Dennis Cooper. Finalment hi ha una reproducci\u00f3 d’un club de transsexuals llatines de Los Angeles, obra de Wu Tsang, on es projecten v\u00eddeos de les seves actuacions en una habitaci\u00f3 carregada de mobles, vestuari i gent, que segons es rumoreja els hi paguen per ser aqui tot patint la calor ambiental.<\/p>\n

En definitiva, una biennal plena de fantasmes, reals si pensem en la quantitat de morts aqu\u00ed invocats, que ben segur ens han d’afectar en aquest ambient enrarit de la nostra contemporane\u00eftat en crisi. Afavorint l’explotaci\u00f3 de la fantasia com a lloc on tot \u00e9s possible, on el collage hum\u00e0 que representa la permeabilitat d\u00b4all\u00f2 p\u00fablic i all\u00f2 privat es transforma en energia psicod\u00e8lica encobridora de les reals condicions socials d’aquest m\u00f3n anomenat art. O segurament sigui el meu discurs el que encobreix tot, i potser com Jed Martin “Ni s\u00e9 tan sols si continuar\u00e9 en l’art”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El museu americ\u00e0 celebra la seva setanta-sisena edici\u00f3 de la Biennal des de 1932, (al principi era una anual) amb la mirada cap als artistes que redefineixen o revisen la…<\/p>\n","protected":false},"author":1267,"featured_media":11079,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5578,5724],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nWhitney Fantasma – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Whitney Fantasma – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El museu americ\u00e0 celebra la seva setanta-sisena edici\u00f3 de la Biennal des de 1932, (al principi era una anual) amb la mirada cap als artistes que redefineixen o revisen la...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2012-03-19T10:43:28+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-08-10T10:31:30+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1372.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"366\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/\",\"name\":\"Whitney Fantasma – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1372.jpg\",\"datePublished\":\"2012-03-19T10:43:28+00:00\",\"dateModified\":\"2017-08-10T10:31:30+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1372.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1372.jpg\",\"width\":600,\"height\":366},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Whitney Fantasma\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71\",\"name\":\"Xavier Acar\u00edn\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/1929f37f38708befce0fc2eabae8ff74\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Xavier Acar\u00edn\"},\"sameAs\":[\"http:\/\/ww.xaviacarin.net\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/acarin\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Whitney Fantasma – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Whitney Fantasma – A*Desk","og_description":"El museu americ\u00e0 celebra la seva setanta-sisena edici\u00f3 de la Biennal des de 1932, (al principi era una anual) amb la mirada cap als artistes que redefineixen o revisen la...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2012-03-19T10:43:28+00:00","article_modified_time":"2017-08-10T10:31:30+00:00","og_image":[{"width":600,"height":366,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1372.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Xavier Acar\u00edn","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Xavier Acar\u00edn","Temps estimat de lectura":"8 minuts","Written by":"Xavier Acar\u00edn"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/","name":"Whitney Fantasma – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1372.jpg","datePublished":"2012-03-19T10:43:28+00:00","dateModified":"2017-08-10T10:31:30+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1372.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/arton1372.jpg","width":600,"height":366},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/whitney-fantasma\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Whitney Fantasma"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71","name":"Xavier Acar\u00edn","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/1929f37f38708befce0fc2eabae8ff74","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g","caption":"Xavier Acar\u00edn"},"sameAs":["http:\/\/ww.xaviacarin.net"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/acarin\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11080"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1267"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11080"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11080\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14171,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11080\/revisions\/14171"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11079"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11080"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11080"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11080"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=11080"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}