Dues exposicions sobre la pantalla a la mateixa ciutat per\u00f2 en institucions diferents, signifiquen una oportunitat per reflexionar sobre com plasmar l’empremta de la tecnologia dins d’un centre d’art. La comparaci\u00f3 \u00e9s temptadora, i m\u00e9s encara si analitzem el valor del discurs i la seva perillosa aproximaci\u00f3 a l’apologia propagand\u00edstica.<\/p>\n
\nTots en algun moment de la nostra vida ens hem vist reflectits a una pantalla apagada, reflectits com fantasmes descolorits, com una aparici\u00f3 enmig d’una gelatinosa foscor. Per un moment est\u00e0vem a l’altra banda del mirall. Aquell mirall que des de fa ja temps, encara que no tant com sembla, s’ha convertit en una pres\u00e8ncia gaireb\u00e9 constant.<\/p>\n
Prove\u00efda de m\u00faltiples formats i mides, i fins i tot despr\u00e9s de diversos canvis conceptuals, la pantalla \u00e9s un objecte que ens acompanya, de vegades com a punt de refer\u00e8ncia per a l’angle del nostre sof\u00e0, i d\u00b4altres com una petita caixa que guarda tota la nostra exist\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2, el seu abast arriba molt m\u00e9s lluny del que se sol contemplar. Com a concepte, es manifesta fins i tot quan no som conscients. Ens persegueix de principi a fi, des del monitor d’ecografies fins a ser l’encarregat de registrar els nostres \u00faltims batecs.<\/p>\n
En la seva omnipres\u00e8ncia \u00e9s on resideix el seu atractiu. No \u00e9s d’estranyar llavors, que de la mateixa manera que ha passat en les ci\u00e8ncies socials, l’an\u00e0lisi de la seva complexitat a poc a poc es converteixi en un component intr\u00ednsec dels discursos expositius. De fet, en ser l’element central d’una exposici\u00f3, es presenta com una oportunitat per a la reflexi\u00f3 i la cr\u00edtica carregada d’un enorme potencial. En aquest context, la pantalla com a fenomen, reflex i component de la societat, requereix una an\u00e0lisi constru\u00efda amb deteniment i responsabilitat.<\/p>\n
Davant d’aquest panorama, l’interrogant que se’ns planteja \u00e9s, com tractar la complexitat impl\u00edcita en la seva naturalesa i al mateix temps tra\u00e7ar un discurs coherent? A Barcelona dos centres p\u00fablics, el CCCB amb “Pantalla Global<\/a>” i l’Arts Santa M\u00f2nica amb “M\u00f2bil-U<\/a>“, s’han enfrontat a aquest mateix repte des de perspectives molt diferents.<\/p>\n “Pantalla Global” t\u00e9 com a objectiu mostrar ‘el poder de la pantalla’. En una macro-an\u00e0lisi que s’est\u00e9n al terreny de la xarxa sense limitar-se al muntatge f\u00edsic, la mostra presenta la pantalla en tots els seus formats a trav\u00e9s de les imatges produ\u00efdes i transmeses pel mass media. Centrada gaireb\u00e9 del tot en les pantalles p\u00fabliques i semip\u00fabliques, com el cinema i la televisi\u00f3, pret\u00e9n mostrar l’impacte de la cultura de masses sobre gaireb\u00e9 tots els aspectes de la vida.<\/p>\n “M\u00f2bil-U” pren una direcci\u00f3 diferent. L’exposici\u00f3 es centra en l’\u00e0mbit de la pantalla privada, la que es troba en els dispositius m\u00f2bils, i en concret, al smartphone. No obstant aix\u00f2, el veritable protagonista \u00e9s la tecnologia que deriva i es construeix al seu voltant. L’an\u00e0lisi de la transformaci\u00f3 que ha representat per a la comunicaci\u00f3 i els canvis socials gaireb\u00e9 sembla desapar\u00e8ixer a favor d’una explicaci\u00f3 exhaustiva de les meravelles de la tecnologia m\u00f2bil.<\/p>\n Reprenent la idea del poder de la pantalla, hem de recon\u00e8ixer que es tracta d’un concepte contundent i cridaner. Gilles Lipovetsky, Jean Serroy i Andr\u00e9s Hispano, comissaris de la mostra del CCCB, analitzen els nombrosos papers que adopta l’autoritat de la pantalla des de la seva faceta m\u00e9s entremaliada fins la seva banda m\u00e9s controvertida: el seu magnetisme innat i la seva capacitat seductora, el seu costat vigilant i depredador, la seva decadent obsessi\u00f3 amb mostrar un fatalisme hipn\u00f2tic, el seu aspecte l\u00fadic i interactiu, i fins i tot la seva faceta consumista i persuasiva.<\/p>\n “Pantalla Global” pret\u00e9n mostrar l’espectre de la pantalla com mai abans l\u00b4hav\u00edem vist, exposada cruament per ser contemplada en tot el seu esplendor i foscor. Com a proposta expositiva, aquesta t\u00e9 un gran potencial, el qual aconsegueix explotar al m\u00e0xim en alguns aspectes. No obstant aix\u00f2, abastar tots els punts de vista necessaris per dur a bon port una reflexi\u00f3 d’aquesta magnitud no \u00e9s una tasca f\u00e0cil. Encara m\u00e9s, si es pret\u00e9n sumar un entramat de conclusions que incitin a l’exercici cr\u00edtic, cosa que resulta gaireb\u00e9 impossible si s’enfronta amb embuts. Si la mostra s’aborda en conjunt, combinant la plataforma de continguts digitals i l’exposici\u00f3, aquesta adquireix una coher\u00e8ncia interna molt interessant, encara que jugui perillosament amb un exc\u00e9s d’informaci\u00f3.<\/p>\n Una visita pr\u00e8via als recursos digitals, els quals van ser ideats abans que l’exposici\u00f3 f\u00edsica, ens presentar\u00e0 una gran quantitat de material preparatori. Bibliografia, v\u00eddeos, entrevistes i articles diversos que ens ajuden a explorar les hip\u00f2tesis plantejades pels comissaris. Aqu\u00ed la mostra pren vida, presentant diverses reflexions entorn als beneficis, les deformacions, els inconvenients i els abusos per part de la pantalla. Per poder apreciar el discurs, que per la seva envergadura \u00e9s dif\u00edcil d’abastar en la seva totalitat, \u00e9s recomanable seguir aquest ordre. D’aquesta manera, l’exposici\u00f3 es presenta com una continuaci\u00f3 o un aparador reflex dels textos i els v\u00eddeos consultats a priori. En cas contrari, l’exposici\u00f3 corre el risc de presentar un discurs t\u00edmid i poc expl\u00edcit en les seves reflexions.<\/p>\n La timidesa discursiva \u00e9s provocada per l’escassa reflexi\u00f3 sobre l’impacte i el valor de les imatges, si m\u00e9s no d’una manera directa. Les seq\u00fc\u00e8ncies de v\u00eddeo semblen limitar-se a retransmetre imatges ic\u00f2niques de diferents tipologies: guerra, viol\u00e8ncia, mis\u00e8ria, estrelles del cinema, publicitat, imatges esportives… No obstant aix\u00f2, com ja hem dit, el potencial de la mostra es fa pal\u00e8s en alguns moments clau, com a la ‘Pantalla pol\u00edtica’ i la ‘Pantalla vigil\u00e0ncia’, on la instal\u00b7laci\u00f3, les imatges escollides i el text que les acompanya semblen portar l’an\u00e0lisi un pas m\u00e9s enll\u00e0. Aqu\u00ed la timidesa desapareix per donar pas a un discurs s\u00f2lid i atrevit, on la reflexi\u00f3 per part de la instituci\u00f3 \u00e9s evident. Aix\u00f2 \u00e9s cert sobretot a la ‘Pantalla vigil\u00e0ncia’, on el conjunt \u00e9s espectacular, presentat com un joc de miralls que introdueix a l’espectador dins d’una surrealista pantalla rusc que sembla multiplicar-se fins l’infinit. La met\u00e0fora visual que construeix \u00e9s el complement perfecte per a la representaci\u00f3 d’aquesta tipologia de pantalla, i incita de manera directa a reflexionar sobre la seva exist\u00e8ncia i el seu impacte en les nostres vides.<\/p>\n On a “Pantalla Global” trobem la naturalesa canviant de la pantalla i fins i tot la seva faceta m\u00e9s fosca, a “M\u00f2bil-U” se’ns presenta un m\u00f3n feli\u00e7, on la pantalla del m\u00f2bil es converteix en el pont cap a una felicitat garantida.<\/p>\n Patrocinada per la Fundaci\u00f3 Vodafone Espanya, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Nokia, RIM \/ Blackberry, Emporia i Samsung, i comissariada per Caroline Ragot, mobile strategist de Infojobs.com i anteriorment directora de m\u00e0rqueting i directora executiva de Code Factory, l’exposici\u00f3 es presenta com la cara cultural del Mobile World Congress, celebrat a Barcelona el mes mar\u00e7l. El subt\u00edtol de la mostra, “Connectivitat, Societat i Creativitat”, exposa els conceptes claus del seu discurs. Pret\u00e9n ser una experi\u00e8ncia interactiva que mostra les implicacions del m\u00f2bil en les relacions humanes. Dividida en tres mercats diferents, un dirigit al p\u00fablic adolescent, un altre als usuaris emprenedors i el tercer als discapacitats, la mostra construeix un recorregut per guiar-nos al llarg de 24 hores en la vida de tres individus. L’objectiu \u00e9s mostrar com aquests utilitzen el m\u00f2bil per complir amb \u00e8xit els seus respectius objectius, fent \u00fas de les \u00faltimes tecnologies i serveis.<\/p>\n L’exposici\u00f3 demostra el comprom\u00eds de la Fundaci\u00f3 Vodafone Espanya amb la cultura en patrocinar l’exposici\u00f3. Al dossier de premsa podem llegir el seu objectiu primordial: “acostar els dispositius i la connectivitat als usuaris, per a qu\u00e8 puguin provar de primera m\u00e0 les \u00faltimes tecnologies i serveis que la companyia posa a la seva disposici\u00f3”. L’apropament al m\u00f3n del m\u00f2bil comen\u00e7a per una explicaci\u00f3 did\u00e0ctica dels tipus d’aplicacions (apps) disponibles segons les necessitats de cada un dels tres casos d’estudi. La informaci\u00f3 disponible sobre cada aplicaci\u00f3 \u00e9s de car\u00e0cter purament informatiu, semblant a la informaci\u00f3 de producte disponible a les p\u00e0gines webs conegudes com ‘markets’ des d’on es poden descarregar les apps. Les dades que aporten un nivell de reflexi\u00f3 s\u00f3n les diferents estad\u00edstiques sobre temes com les desc\u00e0rregues de les aplicacions, quina plataforma \u00e9s la m\u00e9s utilitzada o quin percentatge de la poblaci\u00f3 utilitza un determinat servei.<\/p>\n Com a complement a la informaci\u00f3, que ajuda a mantenir clar la llarga llista d’aplicacions que es presenten, la mostra disposa de diverses instal\u00b7lacions interactives on posar a prova la nostra destresa amb aquestes tecnologies. Des jugar al mini joc Angry Birds, passant per utilitzar lectors de veu per escriure un sms amb el teclat tapat, fins a aplicacions que compleixen la funci\u00f3 d’esbrinar la can\u00e7\u00f3 que taral\u00b7legem. Una vegada m\u00e9s, els textos que acompanyen les instal\u00b7lacions es limiten a ser informatius i fins i tot inciten a provar les aplicacions amb un estil que pot recordar vagament a una frase publicit\u00e0ria: “Sabies que existeixen apps que reconeixen una can\u00e7\u00f3 si la cantes? Afina una mica i prova-ho! ”<\/p>\n “M\u00f2bil-U” sembla passar per alt la faceta m\u00e9s controvertida de la tecnologia m\u00f2bil per centrar-se en les seves virtuts. El recorregut construeix un discurs d’apologia de les meravelles que un smartphone pot aportar a les nostres vides, a trav\u00e9s dels beneficis que ofereixen les aplicacions destinades a actuar sobre cada aspecte de la vida social. Aqu\u00ed la pantalla del m\u00f2bil serveix com a finestra a un model d’Internet que passa per un predomini de les aplicacions sobre la Web. Aix\u00f2 reflecteix un canvi substancial en la comunicaci\u00f3 i en la relaci\u00f3 de l’usuari amb Internet i la informaci\u00f3 a la que pot tenir acc\u00e9s.<\/p>\n Com \u00e9s d’esperar quan la tecnologia entra en escena, un cert grau d’interactivitat \u00e9s requerit. En totes dues exposicions, hi ha la possibilitat d’implicar-se de manera individual amb el contingut a trav\u00e9s de dispositius m\u00f2bils. “Pantalla Global” ens brinda la possibilitat de portar l’experi\u00e8ncia de l’\u00faltima pantalla un pas m\u00e9s enll\u00e0 a trav\u00e9s de l’app que podem descarregar-nos i de la realitat augmentada que s’amaga darrera d’uns codis QR. A “Mobile-U” descarregar l’app de l’exposici\u00f3 per poder provar les instal\u00b7lacions interactives disponibles, descobrir que hi ha darrere dels codis QR distribu\u00efts pel recorregut o participar en el concurs de dispositius m\u00f2bils que es sortegen a l’exposici\u00f3.<\/p>\n El poder de la pantalla arriba molt m\u00e9s lluny del que podem intuir a simple vista. Aquest poder ha de ser analitzat amb deteniment i respecte. Com ja hem dit, buscar el seu impacte a la nostra societat, suposa un valu\u00f3s camp d’estudi i una oportunitat amb gran potencial. S’ha de reflexionar sobre el vocabulari utilitzat, per retratar de manera fidel i realista la tecnologia, sent conscients de no caure en l’error d’utilitzar marques o productes concrets com a sin\u00f2nims de la tecnologia a la qual pertanyen. La propaganda i l’apologia f\u00e0cil no tenen cabuda en un discurs sobre les implicacions culturals i socials d’una faceta tan important de la vida actual. En primer lloc, hem de recordar l’autoritat que li hem atorgat a la pantalla. \u00c9s capa\u00e7 de transformar la manera com vivim a aquesta banda del mirall.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dues exposicions sobre la pantalla a la mateixa ciutat per\u00f2 en institucions diferents, signifiquen una oportunitat per reflexionar sobre com plasmar l’empremta de la tecnologia dins d’un centre d’art. La…<\/p>\n","protected":false},"author":1257,"featured_media":11091,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5453,5491],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n