Espai2 de la sala Moncunill<\/a> de Terrassa, “Constel\u00b7lacions Familiars”, guanyador de la convocat\u00f2ria Terrassa Comisariat 2012 i comissariat per Alexandra Laudo [Heroinas de la Cultura]. El cicle articula, al llarg de l’any, set projectes expositius que prenen com a punt de partida l’\u00e0mbit de la fam\u00edlia i les relacions entre els seus membres, plantejant aspectes vinculats a l’organitzaci\u00f3 de la identitat i la mem\u00f2ria en relaci\u00f3 a la genealogia, explorant conceptes com el llegat, la transmissi\u00f3, la biografia i l’arxiu.<\/p>\n“Constel\u00b7lacions Familiars” reuneix les propostes de L\u00faa Coderch, Ryan Rivadeneyra, Lola Lasurt, Paco Chanivet, Katerina \u0160ed\u00e1, Mat\u00edas Costa i Sergi Botella. Cada un desenvolupa una exposici\u00f3 individual que incideix en el fet familiar a partir de suposicions diverses. Per descomptat, en les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques dels darrers anys trobem una profusi\u00f3 de treballs que apunten en aquest sentit: projectes que utilitzen el fet biogr\u00e0fic com a material de treball, usos de la pr\u00f2pia hist\u00f2ria o desenvolupaments on es barreja realitat i ficci\u00f3, entre d’altres.<\/p>\n
El cicle coincideix casualment amb altres propostes que comparteixen les mateixes suposicions, com l’estrena de l’\u00faltima pel\u00b7l\u00edcula d’Andr\u00e9s Duque, “Ensayo final para Utop\u00eda” al CCCB o la mostra d’I\u00f1aki Bonillas, “Arxivo J.R. Plaza” a la Virreina. Aprofitant aquesta \u00faltima proposta, alguns dels artistes participants a “Constel\u00b7lacions familiars” realitzen una s\u00e8rie de visites comentades a la mostra del mexic\u00e0. Es crea d’aquesta manera una sinergia entre centres que normalment no apareix en aquestes latituds i que, encara que potser a primera vista costi entendre el com i el perqu\u00e8, \u00e9s una bona iniciativa per generar lligams entre diferents espais i punts de trobada entre els artistes.<\/p>\n
“Constel\u00b7lacions Familiars” comen\u00e7a amb la mostra “Recopilar les fotografies sense mem\u00f2ria de l’arxiu familiar” de L\u00faa Coderch. Una de les nocions clau d’aquesta s\u00e8rie d’exposicions t\u00e9 a veure amb certa idea del llegat, amb la nostra relaci\u00f3 respecte a la biografia anterior a nosaltres, i com transmetem als que ens succeeixen all\u00f2 viscut. I \u00e9s en aquest sentit que l’artista reuneix un conjunt de fotografies que provenen dels \u00e0lbums de la seva fam\u00edlia. Totes elles tenen en com\u00fa el fet que cap familiar ha estat capa\u00e7 de proporcionar la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per poder classificar-les i saber en quines circumst\u00e0ncies han estat realitzades o qui hi apareix. Amb aquest gest, Coderch explora la relaci\u00f3 entre la condici\u00f3 documental de la fotografia i el car\u00e0cter testimonial de la mem\u00f2ria, posant de manifest la import\u00e0ncia del relat i del testimoni, per\u00f2 sobretot la fragilitat de la transmissi\u00f3 en una esfera dom\u00e8stica.<\/p>\n
En observar les fotografies, disposades subtilment a manera de fris sobre dues de les parets de l’espai, una petita sensaci\u00f3 de desassossec o d’incertesa es genera. Paisatges deshabitats, retrats i fotos de grup, l’Alhambra de Granada, carreteres, naturalesa, xocs de trens… totes emanen un car\u00e0cter misteri\u00f3s i una sensaci\u00f3 del passat recent que d’alguna manera podem identificar una mica com a propi. El context i el temps com\u00fa ens acosten a alguns aspectes compartits que podr\u00edem rastrejar en els nostres \u00e0lbums familiars. Al treure les fotografies del seu \u00e0mbit privat, es posen de rellev\u00e0ncia aquests espais no identificats com a propis que traslladen al pro-com\u00fa. D’altra banda, podem pensar tamb\u00e9 en aquests vells \u00e0lbums de l’era predigital com vestigis d’un temps passat. Substitu\u00efts ara per l’\u00e0lbum digital, on en tot moment sabem quan i on es va fer una fotografia. Avui els records es guarden en carpetes en els nostres ordinadors, els compartim amb amics i fam\u00edlia a Internet, i fins i tot les pugem a les xarxes socials, on s’etiqueten i es classifiquen.<\/p>\n
A l’altra paret de la sala un p\u00f2ster esquin\u00e7at alberga la imatge de cinc dones amb l’uniforme falangista. Es tracta de l’\u00e0via de l’artista i unes amigues, per\u00f2 un plec a l’al\u00e7ada de la cara les desfigura, fent-les an\u00f2nimes, i assenyalant-les al mateix temps. Al costat, un prestatge amb uns auriculars completa l’obra “(Homenatge desviat) Per a quatre avis nacionals”, una pe\u00e7a sonora en la qual l’artista canta fragments de can\u00e7ons republicanes popularitzades durant la Guerra Civil, intercalades amb fragments parlats. L’\u00fas de la veu i el so denota un car\u00e0cter perform\u00e0tic i una exploraci\u00f3 en el desenvolupament del format \u00e0udio, aix\u00ed com un inter\u00e8s per aprofundir en les possibilitats de la pr\u00f2pia veu per transmetre un missatge que pertany a la seva hist\u00f2ria personal. I de nou apareix la possibilitat per identificar-se amb el relat: la dificultat de comunicaci\u00f3 dels n\u00e9ts amb els avis al respecte dels successos esdevinguts durant aquella \u00e8poca, l’estranyesa de posicionar-se enfront a les seves ideologies contr\u00e0ries a les nostres, o l’escassetat de relats i converses de car\u00e0cter pol\u00edtic sobre aquells anys en l’esfera familiar s\u00f3n trets comuns de situacions de dictadura o post-dictadura. Sens dubte, una \u00e8poca (Guerra Civil, dictadura i transici\u00f3) clau per entendre l’actual societat espanyola, que necessita ser revisitada, i des de la qual els artistes joves poden articular noves mirades i lectures que puguin generar un pensament cr\u00edtic sobre aix\u00f2, allunyades de clix\u00e9s i idees est\u00e0tiques. Darrere d’aquest treball trobem l’inter\u00e8s de Coderch a investigar els formats art\u00edstics vigents durant aquella \u00e8poca de la hist\u00f2ria espanyola, especialment aquells de filiaci\u00f3 anarquista, aix\u00ed com tamb\u00e9 la dificultat de negociar amb certa her\u00e8ncia ideol\u00f2gica familiar, concretament l’adscripci\u00f3 pol\u00edtica dels seus avis, que van defensar la causa franquista.<\/p>\n
A terra, al centre de la sala, trobem una planxa de marbre amb la cara sense polir a la vista, i al costat d’ella dues planxes de fusta conglomerada t\u00edpica dels mobles d’Ikea. Materials que articulen l’espai, alhora que, d’una forma potser cr\u00edptica, generen un vincle entre les dues obres exposades. El marbre remetent als monuments hist\u00f2rics, a la commemoraci\u00f3, i el conglomerat a l’\u00e0mbit dom\u00e8stic.<\/p>\n
Potser la dist\u00e0ncia temporal entre els dos treballs de l’exposici\u00f3 fa que per moments el relat quedi desmanegat, encara que el recurs d’utilitzar les planxes a mena de monument disfuncional articulador ajuda, tenint en compte la complicada distribuci\u00f3 de l\u00b4Espai2. L’exposici\u00f3 en el seu conjunt parteix de la mem\u00f2ria personal i familiar, d\u00b4all\u00f2 que \u00e9s propi i all\u00f2 privat, portant-lo a un espai com\u00fa i compartit i incorrent en la mem\u00f2ria hist\u00f2rica.<\/p>\n
Mirar al passat per poder avan\u00e7ar, fugir d\u00b4all\u00f2 est\u00e0tic per poder crear pensament cr\u00edtic comen\u00e7ant en l’\u00e0mbit familiar. El punt de m\u00e9s intensitat es troba a la reflexi\u00f3 sobre com assimilar una ideologia que no ens \u00e9s pr\u00f2pia, fins i tot contr\u00e0ria, per\u00f2 que \u00e9s la d’alg\u00fa a qui estimem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u00faa Coderch s’apropa a un passat i a uns records familiars que, sense informaci\u00f3 paral\u00b7lela, van perdent la seva capacitat com a refer\u00e8ncia. Ideologies, llocs, secrets i emocions queden coberts…<\/p>\n","protected":false},"author":1295,"featured_media":11093,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n
Coses de casa – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Coses de casa – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L\u00faa Coderch s’apropa a un passat i a uns records familiars que, sense informaci\u00f3 paral\u00b7lela, van perdent la seva capacitat com a refer\u00e8ncia. Ideologies, llocs, secrets i emocions queden coberts...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2012-04-02T05:43:08+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1379.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"367\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Juan Canela\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Juan Canela\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Juan Canela\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/\",\"name\":\"Coses de casa – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1379.jpg\",\"datePublished\":\"2012-04-02T05:43:08+00:00\",\"dateModified\":\"2012-04-02T05:43:08+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b4be9de22ac18d59478aaf3c1cbd673b\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1379.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1379.jpg\",\"width\":600,\"height\":367},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Coses de casa\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b4be9de22ac18d59478aaf3c1cbd673b\",\"name\":\"Juan Canela\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/836c482f0dd1e131a945b281d0c88bc8\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/385c5f104b508aac04a15a653db49513?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/385c5f104b508aac04a15a653db49513?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Juan Canela\"},\"description\":\"Juan Canela es comisario independiente. Tras muchas vueltas, hace unos a\u00f1os que vive en Barcelona. Entiende el comisariado como un espacio de trabajo que se bifurca en diversos formatos - exposiciones, acciones, encuentros, libros, charlas, radio, paseos, baile, - en el cual lo performativo tiene un papel relevante. Entiende la escritura como una vertiente m\u00e1s de su pr\u00e1ctica curatorial.\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/canela\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Coses de casa – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Coses de casa – A*Desk","og_description":"L\u00faa Coderch s’apropa a un passat i a uns records familiars que, sense informaci\u00f3 paral\u00b7lela, van perdent la seva capacitat com a refer\u00e8ncia. Ideologies, llocs, secrets i emocions queden coberts...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2012-04-02T05:43:08+00:00","og_image":[{"width":600,"height":367,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1379.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Juan Canela","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Juan Canela","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Juan Canela"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/","name":"Coses de casa – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1379.jpg","datePublished":"2012-04-02T05:43:08+00:00","dateModified":"2012-04-02T05:43:08+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b4be9de22ac18d59478aaf3c1cbd673b"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1379.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1379.jpg","width":600,"height":367},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/cosas-de-casa\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Coses de casa"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b4be9de22ac18d59478aaf3c1cbd673b","name":"Juan Canela","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/836c482f0dd1e131a945b281d0c88bc8","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/385c5f104b508aac04a15a653db49513?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/385c5f104b508aac04a15a653db49513?s=96&d=mm&r=g","caption":"Juan Canela"},"description":"Juan Canela es comisario independiente. Tras muchas vueltas, hace unos a\u00f1os que vive en Barcelona. Entiende el comisariado como un espacio de trabajo que se bifurca en diversos formatos - exposiciones, acciones, encuentros, libros, charlas, radio, paseos, baile, - en el cual lo performativo tiene un papel relevante. Entiende la escritura como una vertiente m\u00e1s de su pr\u00e1ctica curatorial.","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/canela\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11094"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1295"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11094"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11094\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11093"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11094"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11094"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11094"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=11094"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}