{"id":11115,"date":"2012-04-23T04:30:03","date_gmt":"2012-04-23T04:30:03","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2012\/04\/23\/art-sense-poder-per-a-la-submissio-del-public\/"},"modified":"2012-04-23T04:30:03","modified_gmt":"2012-04-23T04:30:03","slug":"art-sense-poder-per-a-la-submissio-del-public","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/art-sense-poder-per-a-la-submissio-del-public\/","title":{"rendered":"Art sense poder per a la submissi\u00f3 del p\u00fablic"},"content":{"rendered":"

B\u00f2lit presenta un projecte de Job Ramos dividit en dos espais: Per una banda una exposici\u00f3 amb objectes que neguen l’element documental que a vegades volem otorgar a l’art. Per l’altra, Ramos situa l’espectador d’art a l’escenari d’un teatre per tal que despr\u00e9s entri a l’espai que hi ha just a sota on experimentar una obra que no sabem si es representa o est\u00e0 enregistrada. Sons i control, desde les referencies a una r\u00e0dio amb c\u00e0rrega pol\u00edtica fins al teatre de les relacions del dia a dia.<\/p>\n


\nEntre el nom de l\u2019ag\u00e8ncia American Comitte for Liberation from Bolchevism i l\u2019emissora que aquesta va impulsar a mitjans de la d\u00e8cada dels cincuanta, Radio Liberty, hi ha un mat\u00eds en la terminologia que probablement no \u00e9s anod\u00ed: la persecuci\u00f3 del comunisme que Estats Units va escometre tant portes endins com enfora els primers anys de la Guerra Freda, no es va tardar a presentar al m\u00f3n, ja no com un \u201calliberament de\u201d, sin\u00f3 que com una promoci\u00f3 de la \u201cllibertat\u201d en uns par\u00e0metres absoluts. En relaci\u00f3 amb la pr\u00e0ctica de l\u2019art, \u00e9s igualment sabut com l\u2019expressionisme abstracte tamb\u00e9 va servir a la causa de posicionar un pa\u00eds i un sistema pol\u00edtic i econ\u00f2mic determinats com a exponents d\u2019una llibertat que les teles de pintors com Jackson Pollock o Willem de Kooning rubricaven com a plenament realitzable. Finan\u00e7ada per la CIA, Radio Liberty es va encarregar de difondre propaganda anticomunista per\u00f2 tamb\u00e9 tota la ideologia d\u2019aquest American way of life pel m\u00f3n occidental i, especialment, filtrar-la i recordar-la persistentment a l\u2019antiga URSS, gr\u00e0cies a la posici\u00f3 geoestrat\u00e8gica que l\u2019emissora va trobar a la platja de Pals.<\/p>\n

Immunitat del Capvespre<\/a> pren el nom de la franja del dia en qu\u00e8 l\u2019emissi\u00f3 cap al bloc sovi\u00e8tic des d\u2019aquest punt de la Costa Brava no era pr\u00e0cticament interceptable. Job Ramos, abans de res, ubica el seu projecte com un enc\u00e0rrec que va rebre pel desenvolupament d\u2019un cas d\u2019estudi a prop\u00f2sit de l\u2019emissora, per tenir lloc primerament en el marc de l\u2019exposici\u00f3 “Camps invisibles”, comissariada per Jos\u00e9 Lu\u00eds de Vicente i Honor Hager a l\u2019Arts Santa M\u00f2nica a finals de 2011. Tot i aix\u00ed, l\u2019artista r\u00e0pidament va inc\u00f3rrer a recercar en les respectives \u201cfranges d\u2019immunitat\u201d, els espais de llibertat que al seu torn podia obrir en aquest mateix camp d\u2019acci\u00f3 i que li permetrien portar el projecte cap al seu terreny. El proc\u00e9s de treball, tal i com el planteja, podria recordar a alguns projectes que ha desenvolupat anys enrere, com “El d\u00eda en que Jim Pomeroy conquist\u00f3 el Vall\u00e9s” (2005) o “La Tina diu que el cel est\u00e0 dividit” (2008), en els quals un input inicial li servia com a excusa per engegar processos de deriva i endinsar-se en investigacions err\u00e0tiques sobre aspectes que progressivament esdevindrien m\u00e9s i m\u00e9s heterogenis. <\/p>\n

Tal i com el mateix Job Ramos explica, \u201csempre escullo un tema molt r\u00e0pid, per oblidar-me\u2019n encara m\u00e9s r\u00e0pid\u201d. En el cas del projecte de Radio Liberty aix\u00f2 l\u2019hauria portat a rec\u00f3rrer l\u2019indret de Pals a la recerca de dades tangencials, an\u00e8cdotes d\u2019estiuejants, rumors que circulen entre els ve\u00efns, aix\u00ed com a recol\u00b7lectar objectes i imatges que li permeten flanquejar una vegada i altra la hist\u00f2ria de l\u2019emissora, sense arribar a penetrar mai en la seva ra\u00f3 de ser a nivell macropol\u00edtic. El gest de desobedi\u00e8ncia que l\u2019artista pr\u00e0cticament s\u2019autoimposa, es produeix, aix\u00ed, per partida doble: primer de tot en relaci\u00f3 al propi proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3, el desafiament envers la comanda que se li fa i el perjudici persistent a qu\u00e8 sotmet les pr\u00f2pies certeses. En segon lloc, la desobedi\u00e8ncia que es fruit d\u2019esquivar la hist\u00f2ria oficial i que el porta a enfocar la cara d\u00e8bil de les grans estrat\u00e8gies de dominaci\u00f3: la mateixa possibilitat que s\u2019hagin donat accidents i efectes imprevistos a red\u00f3s de Radio Liberty, confirma que l\u2019estrat\u00e8gia macropol\u00edtica \u00e9s inevitablement insuficient i incapa\u00e7 de resoldre\u2019s amb impecabilitat en totes les seves facetes. <\/p>\n

En la segona part del projecte ens trobem amb pr\u00e0cticament l\u2019opci\u00f3 oposada d\u2019aquest plantejament. Podr\u00edem dir que hi \u00e9s complement\u00e0ria, per\u00f2 en certa manera tamb\u00e9 hem de recon\u00e8ixer que hi conviu amb dificultat. A la sala d\u2019exposicions de la Cambra de la propietat de Girona, el centre d\u2019art B\u00f2lit ha convidat a Job per reinstal\u00b7li alguns dels objectes i imatges a qu\u00e8 hem al\u00b7ludit, aix\u00ed com ha promogut que l\u2019artista en generi de nous, els quals menarien, en aquest cas, cap a un nou escenari. La sala d\u2019exposicions esdev\u00e9 aqu\u00ed l\u2019avantsala d\u2019un segon espai, al qual una informadora ens explica sobre com arribar-hi despr\u00e9s de visitar l’exposici\u00f3. La situaci\u00f3 que s\u2019hi produeix \u00e9s pr\u00e0cticament la contr\u00e0ria a la qu\u00e8 hem descrit fins ara: en el nou espai, les refer\u00e8ncies directes a Radio Liberty es deixen enrere per desplegar-se un moment de dominaci\u00f3 in situ, amb una major c\u00e0rrega dram\u00e0tica i de la qual es fa c\u00f2mplice al visitant, que s\u2019inclou a la performance per confrontar-se al seu rol en tant que espectador. <\/p>\n

La virul\u00e8ncia amb qu\u00e8 es resol aquesta acci\u00f3 \u00e9s possiblement la que haur\u00edem esperat observar en relaci\u00f3 amb l\u2019emissora ianqui. Per\u00f2, inversament, mentre que l\u2019itinerari per R\u00e0dio Liberty es soluciona per mitj\u00e0 d\u2019una mirada err\u00e0tica vers les seves perif\u00e8ries, en el moment en qu\u00e8 el projecte es proposa enfocar de cara les relacions de dominaci\u00f3, ho fa per mitj\u00e0 de resituar-les una vegada m\u00e9s en el pla d\u2019all\u00f2 local i concret, la quotidianitat i el contacte interpersonal. El gir de mostrar l\u2019efic\u00e0cia del poder en relaci\u00f3 amb all\u00f2 que \u00e9s m\u00ednim, crec que \u00e9s una pirueta considerablement intel\u00b7ligent per part de l\u2019artista, comportant tamb\u00e9 el despla\u00e7ament d\u2019una concepci\u00f3 de poder que \u00e9s obsoleta cap a un concepte que \u00e9s pr\u00f2piament postmodern i \u00e0 la Foucault. Enlloc de diferenciar-se entre unes estructures o agents com a m\u00e9s fonamentals pel que fa a l\u2019anhel de dominaci\u00f3, amb “Immunitat del Capvespre” s\u2019acaba per posar en evid\u00e8ncia que les relacions de poder s\u00f3n consubstancials a cadascun dels nexes que conformen l\u2019entramat social. <\/p>\n

Tot i aix\u00ed, en aquest gir del projecte, en la situaci\u00f3 de performance final, crec que hi falta contund\u00e8ncia. Per contrastar-ho amb un projecte anterior del mateix artista, “Un altre parad\u00eds sense clavegueram” (2008), all\u00ed tots els elements que circumdaven la q\u00fcesti\u00f3, si b\u00e9 a voltes feien concessions a l\u2019absurd, estaven molt m\u00e9s orientats envers a generar un dilema moral al visitant al respecte del trasllat d\u2019un arbre viu a l\u2019interior d\u2019una sala d\u2019exposicions \u2013que concretament es tractava del malaurat Espai 01 d\u2019Olot-. En el cas de “Immunitat del capvespre”, per\u00f2, la major aleatorietat i vagareig amb qu\u00e8 es dirimeix la investigaci\u00f3 a l\u2019entorn de Radio Liberty, si b\u00e9 t\u00e9 l\u2019atractiu de permetre\u2019n rellegir la hist\u00f2ria en clau de micropol\u00edtica, acaba per dificultar, si m\u00e9s no, el cam\u00ed de tornada que llavors es proposa amb el seg\u00fcent acte, amb la possibilitat que aquest informi d\u2019alguna manera o altra sobre, posem pel cas, la Guerra Freda. \u00c9s a dir, l\u2019exc\u00e9s d\u2019all\u00f2 que \u00e9s anecd\u00f2tic i circumstancial penso que dificulta finalment que la quotidianitat es pugui rellegir tamb\u00e9 en clau de macropol\u00edtica. <\/p>\n

En aquest sentit, penso que hi podria ajudar si, en relaci\u00f3 a la relectura que es proposa de les situacions de dominaci\u00f3, s\u2019entr\u00e9s a reflexionar tamb\u00e9 sobre el seu presumpte contrari, la q\u00fcesti\u00f3 de la llibertat. Tal i com hem suggerit d\u2019entrada, de Radio Liberty es poden considerar com a m\u00ednim de dos aspectes per a la seva deconstrucci\u00f3; en tant que estrat\u00e8gia de dominaci\u00f3 a escala trasnacional, per una banda, per\u00f2, tamb\u00e9, en tant que mascarada fonamentada en un determinat significat de llibertat, per l\u2019altra. Els expressionistes abstractes tamb\u00e9 varen acabar per veure\u2019s immiscits en l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019aquest doble joc i, posats a resseguir els fils de la hist\u00f2ria, ens podem preguntar igualment fins a quin punt \u00e9s deutor del corresponent significat de \u201cllibertat art\u00edstica\u201d que aleshores es va generar, aquesta eclosi\u00f3 que es d\u00f3na avui en dia pels processos aleatoris, per tot all\u00f2 que \u00e9s accidental, erroni i fins i tot fallit. Si b\u00e9 no dubtaria en afirmar que aquest \u201cart aleatori\u201d parteix en bona part d\u2019una posici\u00f3 de sospita dels artistes envers els processos comunicatius en tant que estrat\u00e8gies de dominaci\u00f3, igual de fal\u00b7la\u00e7 em sembla quan aquesta reflexi\u00f3 els porta a retirar-se cap a processos que perpetuen l\u2019estat d\u2019assaig-i-error i l\u2019adopci\u00f3 d\u2019una aparen\u00e7a de \u201cdesempoderament\u201d. <\/p>\n

Al costat del concepte de dominaci\u00f3 que es posa en circulaci\u00f3 amb “Immunitat del capvespre”, crec que queda per actualitzar, per tant, el concepte de llibertat, entesa aquesta, ja no com un conjunt de decisions individuals i aut\u00f2nomes, sin\u00f3 que com una condici\u00f3 que igualment \u00e9s requerida d\u2019estructures, construccions socials i, per tant, de la negociaci\u00f3 entre diferents parts. Aix\u00ed mateix ho reconeix Job Ramos quan explica la seva actitud en relaci\u00f3 amb l\u2019enc\u00e0rrec del projecte. Si b\u00e9, llavors, tamb\u00e9 podem considerar que algun aspecte del projecte queda per afinar entre l\u2019estat d\u2019aleatorietat en qu\u00e8 es situen els objectes en la primera part del treball i la voluntat deliberada per sotmetre al p\u00fablic a una experi\u00e8ncia de dominaci\u00f3 que es produeix amb la segona. A la llum de Radio Liberty i la seva circumst\u00e0ncia crec que, precisament, no ens queda altre remei que entendre i practicar els processos de deriva i de vagareig, sin\u00f3 \u00e9s com a decisions conscients i amb una intencionalitat estrat\u00e8gica en el marc de l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019uns enunciats art\u00edstics i processos de comunicaci\u00f3 m\u00e9s complexos. Altrament, si no actualitzem tamb\u00e9 els significats que hem heretat en relaci\u00f3 a la llibertat art\u00edstica, estar\u00edem incorrent en el perill de bastir noves m\u00e0scares per a la despolititzaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

B\u00f2lit presenta un projecte de Job Ramos dividit en dos espais: Per una banda una exposici\u00f3 amb objectes que neguen l’element documental que a vegades volem otorgar a l’art. Per…<\/p>\n","protected":false},"author":1402,"featured_media":11114,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5654],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nArt sense poder per a la submissi\u00f3 del p\u00fablic – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Art sense poder per a la submissi\u00f3 del p\u00fablic – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"B\u00f2lit presenta un projecte de Job Ramos dividit en dos espais: Per una banda una exposici\u00f3 amb objectes que neguen l’element documental que a vegades volem otorgar a l’art. Per...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2012-04-23T04:30:03+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1400.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"392\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/\",\"name\":\"Art sense poder per a la submissi\u00f3 del p\u00fablic – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1400.jpg\",\"datePublished\":\"2012-04-23T04:30:03+00:00\",\"dateModified\":\"2012-04-23T04:30:03+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/d1db8a4038a87603ec9e9ee5eb38f49c\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1400.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1400.jpg\",\"width\":600,\"height\":392},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Art sense poder per a la submissi\u00f3 del p\u00fablic\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/d1db8a4038a87603ec9e9ee5eb38f49c\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/23414d02100af9cd28000f279a4779c9\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be83a31c192a8d33d08f4a84b74f689f?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be83a31c192a8d33d08f4a84b74f689f?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Oriol Fontdevila\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/oriolfonde\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Art sense poder per a la submissi\u00f3 del p\u00fablic – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Art sense poder per a la submissi\u00f3 del p\u00fablic – A*Desk","og_description":"B\u00f2lit presenta un projecte de Job Ramos dividit en dos espais: Per una banda una exposici\u00f3 amb objectes que neguen l’element documental que a vegades volem otorgar a l’art. Per...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2012-04-23T04:30:03+00:00","og_image":[{"width":600,"height":392,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1400.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Oriol Fontdevila","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Oriol Fontdevila","Temps estimat de lectura":"9 minuts","Written by":"Oriol Fontdevila"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/","name":"Art sense poder per a la submissi\u00f3 del p\u00fablic – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1400.jpg","datePublished":"2012-04-23T04:30:03+00:00","dateModified":"2012-04-23T04:30:03+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/d1db8a4038a87603ec9e9ee5eb38f49c"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1400.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1400.jpg","width":600,"height":392},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/arte-sin-poder-para-la-sumision\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Art sense poder per a la submissi\u00f3 del p\u00fablic"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/d1db8a4038a87603ec9e9ee5eb38f49c","name":"Oriol Fontdevila","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/23414d02100af9cd28000f279a4779c9","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be83a31c192a8d33d08f4a84b74f689f?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be83a31c192a8d33d08f4a84b74f689f?s=96&d=mm&r=g","caption":"Oriol Fontdevila"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/oriolfonde\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11115"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1402"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11115"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11115\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11114"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11115"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11115"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11115"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=11115"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}