Tate<\/a>. Per\u00f2 no ha estat aix\u00ed, i a m\u00e9s Hirst fa molt que va deixar de ser l’enfant terrible encimbellat per Charles Saatchi per a ser el blanc de totes les cr\u00edtiques. Es miri on es miri, sembla ser que hi ha unanimitat. L’actual crisi financera global ja havia comen\u00e7at quan a Hirst se li va acudir boicotejar des de dins l’estructura a la qual pertany. “Beautiful inside my head forever”. El 15 i 16 de setembre de 2008 es va fer un par\u00e8ntesi al local de Sotheby’s de New Bond Street per a que flor\u00eds el lliure comer\u00e7 m\u00e9s ultraliberal, i la compra-venda d’obres d’art de Hirst va alegrar el m\u00f3n. El m\u00f3n dels que seguien i segueixen tenint la possibilitat de gastar els seus diners en art. Hirst, veiem, sol ser sempre una alegria.<\/p>\n\u2028No ho va ser tant, per\u00f2, per altres en el m\u00f3n de l’art, ja que el gest performatiu de Hirst de saltar-se el mediador galerista i tractar ell directament amb la casa de subhastes va ferir moltes sensibilitats. Es va sentir un cor de veus a la llunyania, veus silenciades pel pudor potser, per\u00f2 all\u00e0 estava aquest “Oh” escandalitzat i pujat al cavall de la justa indignaci\u00f3. Les regles. La regla trencada era la comissi\u00f3 contra la qual suposadament anava el gest, el percentatge que s’emporta el galerista en vendre l’obra, en aquest cas Gagosian als Estats Units i White Cube (que avui \u00e9s seva) a Londres. En unes declaracions el mateix artista carregava contra aquest ab\u00fas, adduint que tothom guanya i qui menys s\u00b4emporta \u00e9s el creador. Un acte de rebel\u00b7lia el seu, doncs.<\/p>\n
\u2028Col\u00b7leccionistes de tot el m\u00f3n es van fer amb les 223 obres de la subhasta, que es va tancar amb 200,7 milions de d\u00f2lars, contra els 177,6 milions que havia calculat Sotheby’s. La xifra va sobrepassar el r\u00e8cord aconseguit amb Picasso el 1993 quan es van vendre 88 peces per 20 milions de d\u00f2lars. L’argument de la comissi\u00f3 pul\u00b7lula en l’ambient, ja que com \u00e9s f\u00e0cil deduir, Sotheby’s no fa la feina gratis i tamb\u00e9 s\u00b4emporta la seva part. El 25% dels primers 20.000 d\u00f2lars, el 20% dels seg\u00fcents 20.000 d\u00f2lars fins als 500.000 d\u00f2lars i el 12% de la resta de vendes. Realment poca cosa, tenint en compte la facturaci\u00f3 total. La pe\u00e7a que va assolir el preu m\u00e9s alt en els dos dies de subhasta va ser “The Golden Calf,” el toro blanc conservat en formol, amb pe\u00fclles i banyes d’or de 18 quirats i un disc tamb\u00e9 d’or sobre el cap, el preu del qual es calculava entre 15,8 milions de d\u00f2lars i 23,6 milions. L’obra va atreure 3 postors i finalment es va vendre per tel\u00e8fon a un comprador que va pagar 18,6 milions de d\u00f2lars. Com es va comentar en el seu moment, va ser aquesta la seva primera retrospectiva.<\/p>\n
\u2028Per\u00f2 el tema no s’havia de saldar nom\u00e9s amb les vendes. El Wall Street Journal va c\u00f3rrer a posar les cartes sobre la taula tocant l’assumpte sense embuts: els experts del \u201cmundillo\u201d aclareixen que nom\u00e9s en els casos d’aquells que ocupen el lloc m\u00e9s alt del mercat de l’art, on les vendes en subhasta estan garantides per la fama de l’artista, nom\u00e9s en aquests casos l’intermediari (“middleman” fant\u00e0stica paraula) seria un anacronisme; nom\u00e9s un grapat d’artistes com Hirst o Koons posseeixen la fama necess\u00e0ria, per tant els galeristes encara tenen un paper crucial en aix\u00f2. Aquest aclariment a corre-cuita barreja d’av\u00eds a navegants, aquest punt de nerviosisme mal camuflat, s\u00f3n reveladors d’alguna cosa que no acaba de quadrar ni a qui ho escriu. \u00c9s el nerviosisme general de quan se senten tremolar els fonaments.<\/p>\n
\u2028Aix\u00f2 de carregar-se el missatger \u00e9s el s\u00edmptoma t\u00edpic. La premsa en cor de trag\u00e8dia grega deixa per terra l’obra de Damien Hirst. Els col\u00b7leccionistes de tot el m\u00f3n es llancen a comprar les seves obres a qualsevol preu i milers de visitants omplen les seves exposicions i compren el seu merchandising. Aquests desencaixaments sempre s\u00f3n s\u00edmptomes. Les cr\u00edtiques a la premsa brit\u00e0nica a moments fan empal\u00b7lidir. Per\u00f2 no pel motiu correcte. Hirst no fa les seves obres, les fan ajudants als que maltracta. El preu de les obres de Hirst no es correspon amb el talent de Hirst. All\u00f2 important per Hirst \u00e9s la idea i no la seva materialitzaci\u00f3. Hirst \u00e9s un pirata. Hirst no \u00e9s original. Potser Hirst fins i tot copi\u00ef. Hirst ven taurons en formol per 12 milions de d\u00f2lars quan tothom sap que un taur\u00f3 dissecat \u00e9s molt m\u00e9s barat. El gran \u00e8xit de Hirst com a artista \u00e9s la manipulaci\u00f3. Hirst \u00e9s sensacionalista i babau. Els seus t\u00edtols s\u00f3n pretensiosos. El taur\u00f3 podria tenir una mica m\u00e9s de sentit si almenys l’hagu\u00e9s ca\u00e7at ell mateix. Les calaveres mexicanes s\u00ed que tenen alguna cosa a dir. Totalment mancat d’inter\u00e8s en general. Avorreix. Es repeteix.<\/p>\n
\u2028\u00c9s \u00f2bvia la facilitat amb qu\u00e8 es desmunten aquestes cr\u00edtiques. Podrien citar-se “genis” consagrats els ajudants dels quals participaven en la creaci\u00f3 dels seus murals, comissionats evidentment per figures del poder establert. Per\u00f2 llavors l’art era artesania i avui l’artista \u00e9s alg\u00fa especial. Les persones especials ho fan tot elles mateixes. I, per descomptat, s\u00f3n originals. Quan es creia que els temes de l’autoria rom\u00e0ntica s’havien superat, s’havia llegit profusament a Benjamin, etc, topem de nou amb la reivindicaci\u00f3 dels conceptes m\u00e9s tradicionals en relaci\u00f3 amb la figura de l’artista. Tamb\u00e9 sorpr\u00e8n venint de cr\u00edtics llegits i formats, segurament en llocs dels que nom\u00e9s emana la m\u00e9s sublim “high culture”, \u00e9s l’al\u00b7lusi\u00f3 al valor material de la pe\u00e7a en desproporci\u00f3 amb el valor comercial. \u00c9s com si tots els anys que fa que funciona el mercat de l’art s’evaporessin, com si es visqu\u00e9s d’esquena a la realitat econ\u00f2mica del mercat i, com a “El vestit nou de l’emperador”, es volgu\u00e9s seguir creient en l’\u00f2bvia mentida. Si es critica la desproporci\u00f3 entre valor material de la pe\u00e7a i valor comercial, no nom\u00e9s el mercat de l’art, tot el sistema capitalista s’enfonsa. Com s’enfonsa tot l’art contemporani tal i com el coneixem: la idea i la seva materialitzaci\u00f3. Semblava que ja s’havia solucionat aquesta q\u00fcesti\u00f3, que ja s’havien portat a col\u00b7laci\u00f3 les cr\u00edtiques a les avantguardes i la inevitable evoluci\u00f3 en la hist\u00f2ria de l’art com en la hist\u00f2ria de gaireb\u00e9 tot. Sembla estrany, i fins i tot un desprop\u00f2sit, que els artistes ara treballin amb idees.<\/p>\n
\u2028La repetici\u00f3, l’avorriment, la falta d’originalitat, la resson\u00e0ncia (pseudo) te\u00f2rica. Aquest \u00e9s Hirst i aquesta \u00e9s la grandesa de Hirst. Com escrivia un cr\u00edtic molt enfadat, Hirst i Koons plegats penjaran junts enviant un missatge uniforme de la nostra decad\u00e8ncia fin-de-si\u00e8cle. Aquest \u00e9s el point. La materialitzaci\u00f3 m\u00e9s f\u00e0cil amb la teoria m\u00e9s pretensiosa. I ara baixem els ulls a terra i diguem amb la boca petita que aquest binomi no es d\u00f3na en l’art contemporani. Que de fet no es d\u00f3na en la societat occidental en general. Diguem que ens \u00e9s ali\u00e8. Que som profunds i veritablement compromesos. “Banality as Saviour!” proclamava Koons. Salvador o no, all\u00f2 superficial, fet de pl\u00e0stic i buit ens interpel\u00b7la irremeiablement. I en comptes de passar p\u00e0gina potser seria honest i c\u00ednic alhora, un gest impossible, acceptar cert grau de bellesa en aquest paisatge desolador.<\/p>\n
\u2028Hirst contraataca amb les mateixes armes que li ensenyen els seus mestres. Retorna un reflex. Fa art amb all\u00f2 m\u00e9s baix per\u00f2 es fa passar i acaba sent all\u00f2 m\u00e9s alt. Per\u00f2, per descomptat, no enganya a ning\u00fa. \u00c9s suficient sentir-lo parlar per veure la seva maniobra massiva. No dona la murga, es veu nervi\u00f3s, contesta evasives i obvietats que de tan absurdes fan gr\u00e0cia i sense embuts treballa amb el seu personatge de gamberro de Leeds. La seva genialitat \u00e9s l’absoluta vacu\u00eftat del seu discurs. \u00c9s important subratllar la paraula “absoluta”. Si aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, cal explicar la rellev\u00e0ncia de la seva obra?<\/p>\n
\u2028Amb la predisposici\u00f3 adequada i atenci\u00f3, la retrospectiva de Hirst a la Tate \u00e9s un continu de sensacions, entre parc tem\u00e0tic i visita al cementiri indi. Produeix una varietat d’estats entre el f\u00e0stic profund, un p\u00e8l d’indignaci\u00f3, diversi\u00f3 fast-food, embafament, mareig, pics d’exaltaci\u00f3 i euf\u00f2ria visual. Encara que una de les coses m\u00e9s fascinants \u00e9s sempre l’observaci\u00f3 de l’altre. Els seriosos saberuts contemplant en silenci es barregen amb els visitants descreguts i les seves rialles, i se sumen a la gresca general els abundants nens. \u00c9s sorprenent observar com en fam\u00edlia nens i grans contemplen absorts les lli\u00e7ons d’anatomia dels animals seccionats. Els pares assenyalen amb el dit i els petits miren descobrint els secrets de la natura ja apuntats al cole. De tant en tant algun “Amazing!” irromp en la comuni\u00f3 d’elegits que despr\u00e9s de les cues interminables han aconseguit a les 12 del migdia una entrada per 14 lliures per a les 5 de la tarda. Hirst no fa mal a ning\u00fa. Una de les obres que m\u00e9s crida l’atenci\u00f3 a tots els p\u00fablics \u00e9s sens dubte “Loving in a world of desire”: una pilota de platja gegant suspesa per un raig d’aire sobre una caixa pintada de colors.<\/p>\n
\u2028En un gest d\u00b4”obertura popular” als que s\u00f3n donades algunes institucions culturals, els que no puguin o vulguin pagar per una entrada i els que simplement passin per aqu\u00ed tamb\u00e9 podran participar en l’experi\u00e8ncia. D’una banda la calavera, en un muntatge en l’apote\u00f2sica Turbine Hall, aquest nom tan madmax, consistent en un cub negre, que no cont\u00e9 una icona religiosa ex\u00f2tica com les que poden portar-se d’estranquis al British Museum (o potser s\u00ed, una cosa semblant) sin\u00f3 les restes d’una persona morta amb 8601 diamants enganxats. De encara m\u00e9s f\u00e0cil acc\u00e9s, a la mateixa via p\u00fablica davant de l’entrada principal de l’edifici, l’escultura gegant d’un model d’anatomia humana, “Hymn”. Alg\u00fa ha escrit amb esprai lila “Occupy” en un costat de la part inferior de l’escultura.<\/p>\n
\u2028I de nou aquesta incomoditat latent ens retorna als fonaments esquerdats o les arenes movedisses o qualsevol altre s\u00edmil gastat. Totes les bones intencions del m\u00f3n que provinguin de les produccions dels artistes no faran desapar\u00e8ixer les cases de subhastes, les galeries i les seves comissions, els col\u00b7leccionistes-inversors, el blanqueig de capitals, les institucions p\u00fabliques injectades pel capital privat, l’etern debat sobre l’artista subvencionat, l’etern debat sobre els preus de les obres d’art. L’assumpte dels diners \u00e9s inherent i central en l’art, no veure-ho aix\u00ed \u00e9s ingenu\u00eftat o interessos d’un altre tipus. No ha de ser-ho, aquesta \u00e9s una altra cosa, pot no ser-ho. Per\u00f2 enfront de l’exist\u00e8ncia s\u00f2lida i inamovible d’una cosa anomenada mercat de l’art, hem de seguir fent veure que ens escandalitza?<\/p>\n
\u2028Davant d’aquesta pintada a la qual tots, especialment els nens, responien amb moltes ganes posant per als seus pares davant els intestins i la melsa, la pregunta \u00e9s si no hagu\u00e9s estat m\u00e9s proporcional a la barb\u00e0rie capitalista una pluja de pedres, un intent d\u00b4acabar amb l’est\u00e0tua, volar-la en mil trossos, un crit al timp\u00e0 per rebentar-lo, no xerrameca, que es suma a la llarga, pesada i inesgotable xerrameca al m\u00f3n de l’art de l’estil “Un altre m\u00f3n \u00e9s possible”. Es recorre al la bondat amb una facilitat sorprenent, pocs accepten la bestial contradicci\u00f3 inherent al m\u00f3n de l’art quan vam comen\u00e7ar a entrar en el detall dels diners. I aqu\u00ed apareix l’amic Hirst, el ximple, babau, pirata, manipulador, mancat de tota originalitat, el Hirst que fa carotes davant la premsa, qui ho ha posat tot sobre la taula. Tot el peix. I llavors tots a escandalitzar-se i a esquin\u00e7ar-se les vestidures. Les cares vermelles perqu\u00e8 la pantomima se sost\u00e9 menys que mai. Quanta ret\u00f2rica deixaria d’escriure’s, quants exercicis de legitimaci\u00f3. \u00c9s crisi econ\u00f2mica i de valors, que s\u00ed, que est\u00e0 tot molt malament.<\/p>\n
\u2028L’art\/mercat de l’art seguir\u00e0 mentre segueixi havent-hi fortunes, ja que aquesta \u00e9s part de la seva naturalesa, quelcom econ\u00f2mic. L’art fora d’aqu\u00ed, d’aquest mercat, seguir\u00e0 existint perqu\u00e8 aquesta \u00e9s la seva naturalesa tamb\u00e9, quelcom hum\u00e0. Mai hi ha hagut ni hi haur\u00e0 compartiments estancs ni \u00e9s v\u00e0lid el pensament \u00fanic de bons i dolents, que sempre ve des de dalt. Quan s’observen les obres de Damien Hirst la part m\u00e9s inc\u00f2mode s’obre pas entre resson\u00e0ncies a “social”, “emancipador”, “transversal”, “outputs” i “inputs”. Qu\u00e8 fem amb tot aix\u00f2? Com es diu per aqu\u00ed, “keep calm and carry on”. Damien Hirst segur que \u00e9s bona persona i gr\u00e0cies a ell les noves generacions aprenen veritats sobre el m\u00f3n i, a sobre, gaudeixen molt.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Damien Hirst a la Tate Modern. La suma d’aquests dos elements \u00e9s una de les millors definicions del que \u00e9s un blockbuster en art contemporani. La persona i el lloc….<\/p>\n","protected":false},"author":1366,"featured_media":11122,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5703,5547],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n
Deixeu que els infants vinguin a Hirst – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Deixeu que els infants vinguin a Hirst – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Damien Hirst a la Tate Modern. La suma d’aquests dos elements \u00e9s una de les millors definicions del que \u00e9s un blockbuster en art contemporani. La persona i el lloc....\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2012-04-23T04:30:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1404.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"432\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Alba Mayol Curci\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Alba Mayol Curci\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Alba Mayol Curci\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/\",\"name\":\"Deixeu que els infants vinguin a Hirst – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1404.jpg\",\"datePublished\":\"2012-04-23T04:30:50+00:00\",\"dateModified\":\"2012-04-23T04:30:50+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/9f99c4ffeb997fb68bc0628f711e0d71\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1404.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1404.jpg\",\"width\":600,\"height\":432},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Deixeu que els infants vinguin a Hirst\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/9f99c4ffeb997fb68bc0628f711e0d71\",\"name\":\"Alba Mayol Curci\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/2396b74d8f94d68117643534beb9c774\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/7c1e94ea1f88859d14a3f486fa8e3fa9?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/7c1e94ea1f88859d14a3f486fa8e3fa9?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Alba Mayol Curci\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/alba\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Deixeu que els infants vinguin a Hirst – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Deixeu que els infants vinguin a Hirst – A*Desk","og_description":"Damien Hirst a la Tate Modern. La suma d’aquests dos elements \u00e9s una de les millors definicions del que \u00e9s un blockbuster en art contemporani. La persona i el lloc....","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2012-04-23T04:30:50+00:00","og_image":[{"width":600,"height":432,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1404.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Alba Mayol Curci","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Alba Mayol Curci","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"Alba Mayol Curci"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/","name":"Deixeu que els infants vinguin a Hirst – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1404.jpg","datePublished":"2012-04-23T04:30:50+00:00","dateModified":"2012-04-23T04:30:50+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/9f99c4ffeb997fb68bc0628f711e0d71"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1404.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/arton1404.jpg","width":600,"height":432},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/dejad-que-los-ninos-se-acerquen-a\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Deixeu que els infants vinguin a Hirst"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/9f99c4ffeb997fb68bc0628f711e0d71","name":"Alba Mayol Curci","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/2396b74d8f94d68117643534beb9c774","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/7c1e94ea1f88859d14a3f486fa8e3fa9?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/7c1e94ea1f88859d14a3f486fa8e3fa9?s=96&d=mm&r=g","caption":"Alba Mayol Curci"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/alba\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11123"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1366"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11123"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11123\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11122"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11123"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11123"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11123"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=11123"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}