El Reina Sof\u00eda treballa amb diverses l\u00ednies en relaci\u00f3 als pa\u00efsos d’Am\u00e8rica Llatina. El binomi Espanya – Llatinoam\u00e8rica no ha estat mai f\u00e0cil. Sang, identitat, legitimaci\u00f3, diners, transport, economia, literatura i, tamb\u00e9 art, formen part d’una relaci\u00f3, o la manca d’ella, que continua sorprenent.<\/p>\n
\nLa idea era parlar del Reina Sof\u00eda en relaci\u00f3 a la creaci\u00f3 art\u00edstica a Am\u00e8rica Llatina. La idea era destacar que el m\u00e0xim museu p\u00fablic d’art contemporani de titularitat espanyola estava en un proc\u00e9s realment apassionant per aconseguir una posici\u00f3 adequada, per generar sinergies interessants i per esdevenir un node important dins d’un pensament de xarxa, no necess\u00e0riament horitzontal per\u00f2 xarxa al cap i a la fi, en relaci\u00f3 a la creaci\u00f3 art\u00edstica i la pol\u00edtica a Am\u00e8rica Llatina. Aquesta era la idea.<\/p>\n
La temptaci\u00f3 era, i continua sent, entendre que all\u00f2 que el museu est\u00e0 fent \u00e9s aplicar, per primera vegada, una pol\u00edtica d’exteriors intel\u00b7ligent en relaci\u00f3 als pa\u00efsos llatinoamericans. Una pol\u00edtica cultural sota un criteri que supera la transici\u00f3 i pot significar un canvi important. Per\u00f2 en el proc\u00e9s de definici\u00f3 del text, alguna cosa va passar que va comportar que la maquin\u00e0ria espanyola de fabricaci\u00f3 de mites i enemics es pos\u00e9s en marxa.<\/p>\n
Superant el Franquisme, que com brutal dictadura no t\u00e9 sentit demanar-li feina ben feta, el moment de la transici\u00f3 -que no acaba mai- ha mostrat una incapacitat alta per plantejar la relaci\u00f3 d’Espanya amb Am\u00e8rica Llatina. La conquesta segueix present i no hi ha necessitat de demanar perd\u00f3. El pensament colonial, des de la posici\u00f3 de colonitzadors, segueix marcant el pas. El nacionalisme espanyol t\u00e9 en el seu ADN aquest tarann\u00e0 conqueridor, aquest “tot el que \u00e9s b\u00f2 \u00e9s meu i que es fotin els altres” que tants beneficis d\u00f3na en forma de samarreta de \u201cla roja\u201d, diaris sencers dedicats a Fernando Alonso, el recordar constantment que Messi \u00e9s argent\u00ed i, per tant, no dels “nostres” i tota aquesta gent molesta amb l’angl\u00e8s, aquest idioma del diable. Idioma, a aquests illetrats els vam donar un idioma, els vam donar cultura, els vam portar cap al futur. Aix\u00ed que a qu\u00e8 demanar perd\u00f3. Aquesta \u00e9s la base.<\/p>\n
I aix\u00ed seguim. En un nivell econ\u00f2mic hi ha el mateix patr\u00f3. La colonitzaci\u00f3 t\u00e9 en els seus n\u00e9ts l’actuaci\u00f3 de Telef\u00f2nica, Dragados, Planeta, Repsol i altres empreses que veuen a Am\u00e8rica Llatina l’espai natural on treure partit d’una manera salvatge. Un cop destrossat el 90% de les platges d’Espanya i multiplicades les perif\u00e8ries de les ciutats per un nombre est\u00fapid, els mestres del totxo van “descobrir” que podien fer la mateixa jugada a, per exemple, Argentina. Els grans grups editorials espanyols van veure que si controlaven els mercats llatins tindrien un nombre de lectors (beneficis) impressionant gr\u00e0cies a la multitud de gent que hi ha en aquests indrets. Doncs es controla el mercat i es busca el sistema per dominar els continguts: en la seva majoria, els escriptors llatinoamericans que vulguin viure de l’escriptura, necessiten passar per una editorial espanyola perqu\u00e8 els fiqui en el seu mercat local, mercat local carregat de versions b dels grups editorials amb seu a Espanya.<\/p>\n
Per\u00f2 b\u00e9, aix\u00f2 de l’economia \u00e9s aix\u00ed ja que estem en el super-capitalisme i llavors no hi ha \u00e8tica ni pol\u00edtica que valgui i bla bla bla. Per\u00f2 quan Argentina decideix nacionalitzar la petroliera YPF de Repsol (que s\u00ed, que segur que hi ha populisme i moltes m\u00e9s coses) la resposta que es d\u00f3na des d’Espanya \u00e9s en clau pol\u00edtica i, Repsol \u00e9s espanyol i saltem directament al grau superior de la filosofia del nacionalisme espanyol que es representa perfectament en les paraules “a por ellos, oe, a por ellos, oe”.<\/p>\n
Si parlem de pol\u00edtiques culturals i d’exteriors en relaci\u00f3 a Am\u00e8rica Llatina sembla mentida que l’evid\u00e8ncia d’una cosa tan significativa com que l’Institut Coervantes est\u00e0 \u00fanicament al Brasil no comporti cap problema. S\u00ed, perd\u00f3, el suposat vaixell ins\u00edgnia de l’exportaci\u00f3 cultural no \u00e9s present. Encara que la cultura, i menys l’art, no s\u00f3n el seu camp real de treball. El Cervantes va de vendre cursos d’idioma i la cultura no \u00e9s m\u00e9s que una tapadora aix\u00ed que, quin sentit tindria que estigu\u00e9s en pa\u00efsos de parla hispana?, oi? cultura espanyola \u00e9s idioma, \u00e9s poder ling\u00fc\u00edstic i \u00e9s fer caixa amb aix\u00f2. I, com que la cultura \u00e9s una cosa secund\u00e0ria, apareixen programes culturals espor\u00e0dics, tripijocs diversos, incapacitat per a l’avaluaci\u00f3 i, a m\u00e9s, ens trobem amb una xarxa paral\u00b7lela amb el mateix nivell d’autoritarisme i situacions rares com els centres culturals de l’AECID. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que de vegades tots dos han realitzat bons projectes, per\u00f2 no com a resultat de l’inter\u00e8s o el desig dels seus caps. B\u00e0sicament els bons projectes neixen de la desorganitzaci\u00f3, del caos i de persones en espec\u00edfic que no tenen perqu\u00e8 ser els dels grans sous ni vinculades amb els nomenaments directes, que aqu\u00ed no hi ha concurs que valgui ni bones pr\u00e0ctiques. Different countries, different rules. El pressupost de l’Instituto Cervantes \u00e9s m\u00e9s del doble que el del Reina Sof\u00eda, aix\u00ed que fins i tot seria l\u00f2gic exigir el doble de professionalitat i resultats, i una pol\u00edtica d’exportaci\u00f3 i intercanvi cultural amb un m\u00ednim sentit.<\/p>\n
I \u00e9s llavors quan l’intent per part del Reina Sof\u00eda de treballar sigil\u00b7losament per oferir una plataforma de producci\u00f3 i discussi\u00f3 des de posicions llatinoamericanes sembla m\u00e9s necessari i, alhora, m\u00e9s fora de lloc. Fora de lloc pel lloc, per l’entorn, per tenir un altre ritme, uns objectius i un pla. Durant ja un bon per\u00edode de temps, amb Manuel Borja-Villel com a director, el Reina Sof\u00eda ha participat activament de la Red Conceptualismos del Sur. Una xarxa que recupera la mem\u00f2ria pol\u00edtica mitjan\u00e7ant l’art, que connecta situacions fins ara distants per\u00f2 que comparteixen moment i procediments. La Red Conceptualismos del Sur \u00e9s l’eina per canviar la hist\u00f2ria i hauria de ser quelcom que en un futur s’estudi\u00e9s juntament amb la Documenta de Szeemann, els deliris de Pontus Hult\u00e9n i les propostes de Hans-Ulrich Obrist. Sempre que ning\u00fa s’ho carregui. Fins al moment, que sigui alguna cosa sense massa visibilitat, que es materialitzi en una s\u00e8rie de trobades, textos, petites produccions i, en definitiva, coses gens sexys ha perm\u00e8s un grau de llibertat alt pel que fa al que es pot fer, el que es pot dir i el nivell pol\u00edtic de la cosa.<\/p>\n
Properament es presentar\u00e0 al museu una exposici\u00f3 resultat d’alguns treballs de la xarxa. Arguments complexos, situacions de marginalitat pol\u00edtica, propostes de redefinici\u00f3 del cos, gestos cap all\u00f2 col\u00b7lectiu, lluita … elements que tindran davant seu la l\u00f2gica de “Repsol \u00e9s espanyol” i el maltractament habitual als immigrants llatinoamericans convertits en infraclasse. Un moment de visibilitat en un context carregat que pot comportar un desig, per part de l’estament pol\u00edtic, de fer callar veus, de demostrar qui mana i que ok a aix\u00f2 de presentar exposicions que no s’entenen per\u00f2 fins aqu\u00ed hem arribat, que qui us creieu que sou fent pol\u00edtica des d’un museu.<\/p>\n
Per\u00f2, com en tot bon pla, Borja-Villel no s’ho juga tot a una carta. En paral\u00b7lel a la feina amb la Red Conceptualismos del Sur, el Reina Sof\u00eda va signar un acord amb la Fundaci\u00f3 Cisneros\/Col\u00b7lecci\u00f3 Patricia Phelps de Cisneros. I s\u00ed, a Cisneros tenen all\u00f2 que tot museu amb pretensi\u00f3 de ser “el museu de l’art llatinoameric\u00e0” necessita. Una col\u00b7lecci\u00f3 privada espectacular en nombre i qualitat. Tamb\u00e9 tenen la seva oficina central a Nova York, de manera que els Estats Units tornen a ser el lloc de definici\u00f3 de qu\u00e8 \u00e9s l’art de qualitat produ\u00eft en els pa\u00efsos llatinoamericans. Com comentava Sofia Hern\u00e1ndez Chong Cuy de la Fundaci\u00f3 Patricia Phelps de Cisneros, per a ells la relaci\u00f3 amb el Reina Sof\u00eda \u00e9s estrat\u00e8gica i suposa la millor porta per entrar a Europa. \u00c9s a dir, que aqu\u00ed hi ha un eix interessant: les teles\u00e8ries que es produeixen a Vene\u00e7uela i es consumeixen als Estats Units, i arreu del m\u00f3n, permeten les compres que es defineixen a Nova York, que passen a ser disponibles a Madrid per obrir-se cap a Par\u00eds o Berl\u00edn.<\/p>\n
Eixos, tamb\u00e9 ten\u00edem l’eix Madrid \u2013 Red Conceptualismos del Sur que vindria a ser una mena teixit sud prescindint dels Estats Units i Europa, en un primer moment, per despr\u00e9s presentar-se als ve\u00efns de dalt amb una redefinici\u00f3 de la hist\u00f2ria que els encantaria. Ja els va encantar “Tucum\u00e1n Arde” aix\u00ed que la jugada ve entrenada i amb alguns dels mateixos jugadors i t\u00e8cnic -del millor que hi ha- en l’equip.<\/p>\n
Funciona. L’aposta de Borja-Villel al Reina Sof\u00eda en relaci\u00f3 a Am\u00e8rica Llatina, ja testejada al MACBA, funciona i t\u00e9 un enorme potencial. I es fa des d’un altre plantejament que el neocolonialisme que l’envolta. El problema \u00e9s que l’entorn pol\u00edtic del Reina Sof\u00eda frega l’esperpent. \u00c9s veritat que no \u00e9s una cosa nova, l’esperpent, i que Borja-Villel en sap una estona d\u00b4enlluernar-los, per\u00f2 fins ara simplement era l’esperpent local. Qu\u00e8 passa quan els pol\u00edtics a Am\u00e8rica Llatina passen a l’acci\u00f3 en relaci\u00f3 a Espanya? Segurament els resultats els veurem en el moment en que el Reina Sof\u00eda presenti una exposici\u00f3 al voltant de les propostes art\u00edstiques a Am\u00e8rica Llatina. Aqu\u00ed poden saltar els pitbull. O es carrega l’exposici\u00f3 amb discurs perqu\u00e8 l’avorriment els guanyi o alg\u00fa haur\u00e0 de ser extremadament fort.<\/p>\n
Encara que si la jugada del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sof\u00eda \u00e9s redefinir el mapa general de l’art, convertint-se en el punt central entre el passat i el futur, entre Am\u00e8rica Llatina i Europa\/Estats Units, entre la modernitat del nord i la contraproposta del sud, potser el museu nacional estar\u00e0 superant l’etiqueta de “nacional” per passar a una definici\u00f3 molt m\u00e9s global superant aix\u00ed una aproximaci\u00f3 nacionalista. I, sorprenentment, sense la necessitat absoluta de la visibilitat i els blockbusters que suposadament demanen els grans vaixells internacionals de l’art.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Reina Sof\u00eda treballa amb diverses l\u00ednies en relaci\u00f3 als pa\u00efsos d’Am\u00e8rica Llatina. El binomi Espanya – Llatinoam\u00e8rica no ha estat mai f\u00e0cil. Sang, identitat, legitimaci\u00f3, diners, transport, economia, literatura…<\/p>\n","protected":false},"author":1238,"featured_media":11140,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5552,5539],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n