La cultura de l’arxiu es revisita des de la nost\u00e0lgia. Nost\u00e0lgia, una paraula carregada emotivament i, tamb\u00e9, pol\u00edticament. La mirada al passat, familiar i com\u00fa, a l’exposici\u00f3 d’I\u00f1aki Bonillas a La Virreina sobre l’arxiu cap all\u00f2 personal i les emocions al treball conceptual.\u2028<\/p>\n
\nL’exposici\u00f3 “Arxiu J.R. Plaza” d’I\u00f1aki Bonillas reuneix 20 obres produ\u00efdes des de 2003, quan l’artista va comen\u00e7ar a treballar amb una col\u00b7lecci\u00f3 heretada de fotografies i altres documents que havien estat del seu avi. L’exposici\u00f3 s’acompanya d’un petit llibre d’artista, que b\u00e9 podria assemblar-se f\u00edsicament a la “Petita hist\u00f2ria de la fotografia” de Walter Benjamin, si tal volum s’hagu\u00e9s arribat a publicar. A les seves p\u00e0gines hi ha vint assaigs curts, de vint escriptors diferents.<\/p>\n
Fer un cop d’ull al muntatge de diapositives que I\u00f1aki Bonillas ha fet amb el material del seu avi \u00e9s, una cosa aix\u00ed, com tractar de contemplar esdeveniments hist\u00f2rics presentats en un diorama: resumint, \u00e9s pr\u00e0cticament impossible assimilar-ho tot. En el seu llibre “Passats presents”, Andreas Huyssen debatia una tend\u00e8ncia global de discursos de la mem\u00f2ria en progr\u00e9s al llarg de finals del segle XX. Aqu\u00ed havia aparentment un intent de consolidar una mem\u00f2ria que -o aix\u00ed es va percebre en certs cercles- estava amena\u00e7ada per la velocitat del canvi tecnol\u00f2gic. Es podria dir que, pel que fa a la fotografia de l’era digital, el moment arcadi\u00e0 va ser l’anal\u00f2gic, que va crear un nou fetitxe per al segle XXI. La majoria d’imatges en aquesta exposici\u00f3 han estat tractades i impreses digitalment, amb unes poques excepcions, sense que es pugui dir que hi ha un fetitxisme de la tecnologia obsoleta. El tractament de les fotografies \u00e9s conceptual, \u00e9s a dir, cada obra ha conceptualitzat i formalitzat alguna cosa detectable en els documents primaris. Amb aquesta finalitat, l’artista ha objectivat les fotografies d’una manera de vegades torbadora per a l’espectador, ja que al cap i a la fi representen a membres m\u00e9s o menys propers de la fam\u00edlia de l’artista i fan que un es pregunti: quin \u00e9s el fi de tal objectivaci\u00f3? Potser una resposta sigui que \u00e9s un intent d’apartar-se d’una forta sensaci\u00f3 de nost\u00e0lgia: nost\u00e0lgia dels temps de la gent que apareix a les imatges i nost\u00e0lgia dels temps de la tecnologia anal\u00f2gica. Aquest allunyament podria detectar, tal com va escriure Walter Benjamin, la “espurna de la conting\u00e8ncia” a les imatges, que podem vincular amb el present i projectar cap al futur, i potser representa un “salt del tigre” cap al passat en el que al retro es refereix.<\/p>\n
Si ets fot\u00f2graf, aficionat o no, qu\u00e8 fas quan vols oblidar a alg\u00fa que ocupa gran part de l’arxiu fotogr\u00e0fic que tractes de preservar? En un aspecte m\u00e9s personal, qu\u00e8 fas quan un amic et traeix? Li cobreixes la cara amb una marca negra, retalles la seva silueta a les teves fotografies i ja est\u00e0? Podries realment oblidar la tra\u00efci\u00f3 d’un amic \u00edntim? Sona banal dir que s\u00ed, per\u00f2 la mem\u00f2ria i l’oblit s\u00f3n el camp de batalla de l’arxiu fotogr\u00e0fic personal i de qualsevol altre arxiu. Una altra complicaci\u00f3 \u00e9s la falsa mem\u00f2ria que pot derivar d’una fotografia. Llavors, era realment equivocat que la Tyrell Corporation, a Blade Runner, proporcion\u00e9s una falsa mem\u00f2ria als replicants? La mem\u00f2ria prot\u00e8sica ha format part de la nostra psique acceptada des que es va estendre l’\u00fas de la nova tecnologia fotogr\u00e0fica, al comen\u00e7ament de segle. La mem\u00f2ria org\u00e0nica sembla estar en el seu punt m\u00e9s fort, per\u00f2, all\u00e0 on hi ha hagut trauma i la imatge no \u00e9s necess\u00e0ria, en alguns casos \u00e9s impossible. La supressi\u00f3 s’ha convertit en el lloc en qu\u00e8 ni el llenguatge ni la visualitzaci\u00f3 poden expressar el record; aquest \u00e9s un dels punts cecs de l’impuls arxivista que s’entreveu en l’arnada obra “Tineidae” (2010), inclosa a l’exposici\u00f3.<\/p>\n
El llenguatge \u00e9s una altra expressi\u00f3 de la nostra mem\u00f2ria; el conflicte que es pot iniciar entre la visi\u00f3 i el llenguatge pot venir de la comparaci\u00f3 entre diari i fotografia. “A Sombra e o brilho” confronta tal aparellament, alhora que brinda evocacions en l’\u00fas de llum i foscor, fantasia i realitat, visibilitat i invisibilitat. All\u00f2 visual pot distreure la contemplaci\u00f3 portant-ho a una denigraci\u00f3 de la visi\u00f3 i ha exercit un paper important en gran part de l’art del segle XX, per\u00f2 el llenguatge pot sobrecontextualizar all\u00f2 visual. Ni la visi\u00f3 ni el llenguatge s\u00f3n \u00fanicament fiables com a ubicaci\u00f3 de la veritat: l’arxiu pot ser la llei i el llegat, per\u00f2 en aquesta falta de fiabilitat est\u00e0 la seva lluita o la seva febre.<\/p>\n
El concepte de fotografia sembla posar-se a examen en una projecci\u00f3 amb quatre projectors de diapositives titulada “Banyeres” (2005), on veiem la imatge d’un n\u00favol davant del sol, amb tres de les projeccions movent-se lentament per les possibles variacions crom\u00e0tiques dels canals blau, vermell i verd, que van, to per to, del blau al groc, del vermell al cian i del verd al magenta. El quart projector va de la foscor total a la lluminositat total. Aquest l\u00e0nguid i serpentejant tractament de la naturalesa de la llum blanca destaca tamb\u00e9 les difer\u00e8ncies i la naturalesa complement\u00e0ria de la tecnologia digital i anal\u00f2gica. D’altra banda, a la pe\u00e7a “Doble clarobscur” (2008-2010) l’artista utilitza les possibilitats d’animaci\u00f3 del film de 16 mil\u00b7l\u00edmetres, en ordenar per tons les fotografies digitals en blanc i negre preses d’una fotografia quadriculada del seu avi i convertir-les en una projecci\u00f3 en 16 mil\u00b7l\u00edmetres. Sens dubte, l’edat relativa de la fotografia va influenciar tamb\u00e9 a l’artista en la seva elecci\u00f3 del mitj\u00e0 final per al film.<\/p>\n
La c\u00f2pia fotogr\u00e0fica dep\u00e8n de la qualitat dels materials emprats per ampliar la imatge i varia d’un lloc a un altre; \u00e9s aquesta materialitat el que separa la imatge omnipresent de l’objecte d’art singularitzat. Tornant a les evocacions que poden trobar-se en el llenguatge, “El imitador de voces”, una pe\u00e7a decididament conceptual, presenta l’obra de copistes professionals mexicans, que transcriuen tot tipus de documents. Se’ls va demanar que transcrivissin la hist\u00f2ria de l’home capa\u00e7 d’imitar qualsevol veu excepte la pr\u00f2pia. Cada c\u00f2pia \u00e9s diferent i cont\u00e9 diminuts ajustaments o errors comesos pels copistes. La petita broma inherent en la hist\u00f2ria -que l’imitador pot reproduir qualsevol veu excepte la pr\u00f2pia- es repeteix despr\u00e9s en la part que l’artista afegeix als autoretrats del seu avi simulant diverses professions, “Una targeta per J.R. Plaza” (2007), una targeta de visita mecanografiada. I\u00f1aki Bonillas interv\u00e9 en aquesta obra d’apropiaci\u00f3: a part d’encarregat, propietari, representant i llenyataire, hi ha una targeta sense fotografia que declara, planerament: Autorretratista.<\/p>\n
Tal com s’ha debatut ja prou, dins la pr\u00e0ctica de l’art contemporani s’ha vist una notable tend\u00e8ncia a furgar en els arxius, a reexaminar la hist\u00f2ria o escodrinyar fets, objectes o fins i tot deixalles, tal com ho faria un arque\u00f2leg. En aparen\u00e7a, aquesta exposici\u00f3 seguiria aquesta tend\u00e8ncia, per\u00f2 en un nivell m\u00e9s profund atrau la nostra atenci\u00f3 cap a la naturalesa t\u00e8cnica de la fotografia en el seu desenvolupament, incloent l’aspecte t\u00e8cnic de la seva relaci\u00f3 amb la nostra mem\u00f2ria. F\u00e0cils de percebre s\u00f3n la propensi\u00f3 conceptual i un inter\u00e8s en la relaci\u00f3 entre la hist\u00f2ria del conceptualisme i la fotografia. En molts aspectes \u00e9s un estudi de la naturalesa de la fotografia en aquest punt mort tecnol\u00f2gic, o aquest moment fin de si\u00e8cle.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La cultura de l’arxiu es revisita des de la nost\u00e0lgia. Nost\u00e0lgia, una paraula carregada emotivament i, tamb\u00e9, pol\u00edticament. La mirada al passat, familiar i com\u00fa, a l’exposici\u00f3 d’I\u00f1aki Bonillas a…<\/p>\n","protected":false},"author":1411,"featured_media":11142,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5745,5566],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n