La Capella ha presentat diferents projectes desenvolupats en els \u00faltims anys en relaci\u00f3 al centre ACVIC en un intent de cartografiar el panorama de l’art dissident actual. La proposta no anava mal encaminada, per\u00f2 ha deixat en evid\u00e8ncia la necessitat de reflexionar sobre els canvis en la producci\u00f3 art\u00edstica i la urg\u00e8ncia d’obrir les possibilitats a altres formes de fer per no acabar fent el mateix amb els mateixos.<\/p>\n
\nQue el sistema capitalista hagi periclitat l’exercici de l’artesania afavorint la producci\u00f3 en s\u00e8rie, \u00e9s un fet ja assumit. L’art d’elit, d’altra banda, amb la seva preocupant capacitat d’adaptaci\u00f3 al stablishment, ha aconseguit inserir-se al circuit del mercat global reinventant-se com a producte de f\u00e0brica per no perdre el cach\u00e9 pel cam\u00ed. Aqu\u00ed tenim a les grans marques multinacionals DamienHirst – JeffKoons – OlafurEliasson proveint amb grans (i milion\u00e0ries) sumes de mercaderia el sistema de l’art global. En un intent de tra\u00e7ar una l\u00ednia de fuga, la proposta que ha exhibit les \u00faltimes setmanes La Capella reivindicava l’art com artesania, com una mena de dispositiu antag\u00f2nic centrat en una realitat contextualitzada, on podien albirar-se diversos processos de treball a trav\u00e9s dels quals operen alguns ressons cr\u00edtics de l’art actual. Projectes art\u00edstics, que han anat sorgint des d’\u00e0mbits m\u00e9s o menys propers, i que s’han reunit ara sota la idea com\u00fa de taller d’autoproducci\u00f3.<\/p>\n
“Artesans. Construccions col\u00b7lectives de l’espai social” s’ha articulat a trav\u00e9s de cinc metodologies de treball (Art i educaci\u00f3, Disseny \u00fatil, Espai p\u00fablic i dispositius m\u00f2bils, Cartografies col\u00b7laboratives i Cr\u00edtica social), donant a con\u00e8ixer la pluralitat d’estrat\u00e8gies que es proposen des de l’art contemporani en relaci\u00f3 a les pol\u00edtiques de l’espai i del coneixement col\u00b7lectiu. Per\u00f2 el suggeriment corria el risc de fregar la lleugeresa per l’estancament amb qu\u00e8 es presenten els diferents processos art\u00edstics, com capelles independents dins d’una mateixa esgl\u00e9sia. Processos que semblaven quedar redu\u00efts a objectes tipol\u00f2gics per la insist\u00e8ncia a mostrar el resultat d’ofici, deixant de banda el potencial cr\u00edtic de la investigaci\u00f3 art\u00edstica: el desenvolupament en la construcci\u00f3 de la m\u00e0quina dissident, que \u00e9s on realment es troba all\u00f2 que ens interessa del fet artesanal.<\/p>\n
El que ens pertoca d\u00b4all\u00f2 artesanal va molt m\u00e9s enll\u00e0 de rescatar el valor de la manufactura, de la t\u00e8cnica manual, de la mecanicitat amb qu\u00e8 es construeixen una s\u00e8rie de trastos que s’oposa a la producci\u00f3 en s\u00e8rie; all\u00f2 interessant d’aquests projectes \u00e9s la seva capacitat de proposar un ‘do it yourself’, la possibilitat d’emancipaci\u00f3 i apoderament que presta als col\u00b7lectius socials mitjan\u00e7ant l’autoproducci\u00f3, permetent aplicar diferents solucions d’acord a un context espec\u00edfic. Per\u00f2 a m\u00e9s, com assenyalaria Richard Sennett (en el treball que, per cert, d\u00f3na t\u00edtol a l’exposici\u00f3), l’artes\u00e0 contemporani \u00e9s aquell que \u00e9s capa\u00e7 de generar ‘artefactes’, dispositius en el sentit m\u00e9s maqu\u00ednicament guattari\u00e0, que no significa fabricar \u00fanicament objectes, sin\u00f3 m\u00e0quines cr\u00edtiques que s\u00e0piguen conciliar teoria i praxi, i que s’activen d’acord a la seva inserci\u00f3, un escenari i unes problem\u00e0tiques reals (\u00e9s aqu\u00ed on pot coincidir la cr\u00edtica social, el disseny, l’arquitectura, la pedagogia i la pr\u00e0ctica cartogr\u00e0fica) .<\/p>\n
L’espai urb\u00e0 contemporani, en el seu progressiu empobriment de l’experi\u00e8ncia, reclama la urg\u00e8ncia de produir nova realitat. D’aquesta manera s’explica per qu\u00e8 el treball dels artesans contemporanis t\u00e9 molt m\u00e9s a veure amb la producci\u00f3 de coneixement que amb la producci\u00f3 d’objectes pr\u00f2piament dits. Les cartes de “Aplicaci\u00f3n legal desplazada # 3: F.I.E.S .”de N\u00faria G\u00fcell, les receptes urbanes de Santiago Cirugeda, els Wikitankers de Straddle3 i Todo por la Praxis, la construcci\u00f3 d’artefactes ‘makejats’, i el joc de construcci\u00f3 del projecte “Al portal de casa. Els constructors” de Jordi Canudas, no s’han d’entendre com peces a\u00efllades que evidencien una tasca artesanal, sin\u00f3 inscrites en diversos processos de treball impulsats per la necessitat comuna d’explorar els barris, de plantejar possibles f\u00f3rmules d’activaci\u00f3 d’una certa quotidianitat a les ciutats i permetre el coneixement d’una realitat ‘empresonada’. Tampoc la pr\u00e0ctica cartogr\u00e0fica ens interessa com a tal, l’art de limitar el territori sempre ha existit lligat a una estrat\u00e8gia hegem\u00f2nica. La novetat seria, en tot cas, explicar com els treballs de Iconoclasistas, Torolab, Stalker\/Primavera Romana, Efra\u00edn Foglia, Mona Fawaz, Ahmad Gharbieh i Mona Harb, utilitzen la cartografia com
\nuna contra-metodologia, com una t\u00e0ctica dins d’una investigaci\u00f3 cr\u00edtica per visibilitzar la complexitat i les contradiccions del territori: per generar nou territori.<\/p>\n
\u00c9s en aquest sentit com all\u00f2 artesanal hagu\u00e9s tingut cabuda en el context de l’exposici\u00f3 de La Capella, per\u00f2 l’escassa documentaci\u00f3 que evidenciava les diferents fases dels projectes i l’aplicaci\u00f3 contextualitzada d’aquests, juntament amb la manca d’un suport te\u00f2ric que els situ\u00e9s, donava lloc a un espai convertit en magatzem, un gran magatzem d’artefactes separats del seu escenari d’actuaci\u00f3 que (no ho oblidem!) no \u00e9s altre que l’espai p\u00fablic. D’aquesta manera, les diferents propostes ben podrien haver-se llegit com la imposici\u00f3 d’un model desterritorialitzat, com prototips estandarditzats que s’han anat generalitzant a trav\u00e9s d’una s\u00e8rie d’esdeveniments endog\u00e0mics.<\/p>\n
El treball que ACVIC i IDENSITAT han desenvolupat durant els \u00faltims anys sota la direcci\u00f3 de Ramon Parram\u00f3n, mereix l’aplaudiment per la responsabilitat social amb la qual es generen cada un dels projectes, la seva aposta per determinades pr\u00e0ctiques art\u00edstiques dedicades a la recerca critico-social – pedag\u00f2gica, el treball en xarxa que desenvolupa amb altres centres i associacions, i la posada en marxa de tot un seguit de tallers col\u00b7lectius on es forma l’art local m\u00e9s emergent. Per\u00f2 perpetuar models sin\u00f2nims, atenir-se als paradigmes originats \u00fanicament al voltant de la xarxa Arquitecturas Colectivas, significaria posar en risc la pluralitat de les propostes art\u00edstiques actuals, neutralitzar el discurs dissident i afavorir un panorama art\u00edstic de consens.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Capella ha presentat diferents projectes desenvolupats en els \u00faltims anys en relaci\u00f3 al centre ACVIC en un intent de cartografiar el panorama de l’art dissident actual. La proposta no…<\/p>\n","protected":false},"author":1298,"featured_media":11144,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5596],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n