La Triennale d\u00b4Okwi Enkwezor tracta els temes candents d’una Fran\u00e7a i una ciutat de Par\u00eds que es pregunta pel seu racisme. La proposta expositiva presenta les claus des de les quals parlar d’una situaci\u00f3, l’actual, que demana a crits una revisi\u00f3.<\/p>\n
\nLa Triennale de Paris va n\u00e9ixer el 2006 per mostrar peri\u00f2dicament art franc\u00e8s. Del plantejament patri\u00f2tic donava fe el seu t\u00edtol, “La Force de l’art”, i la seva realitzaci\u00f3 al Grand Palais, expositor de la fira universal de 1900 que a un dels seus frontons diu: “Monument consagrat per la Rep\u00fablica a la gl\u00f2ria de l’art franc\u00e8s “. La For\u00e7a de l’art representava una escena amb manifestacions gaireb\u00e9 aut\u00f2nomes, constru\u00efdes a partir d’una tradici\u00f3 formal autosuficient i retroalimentada, que nom\u00e9s aspirava a legitimar tautol\u00f2gicament la seva grandesa nacional.<\/p>\n
L’edici\u00f3 de 2012 neix amb uns condicionaments diferencials: el ministre de cultura Fr\u00e9d\u00e9ric Mitterrand va orquestrar la Triennale com l’acte de reobertura del recentment renovat Palais de Tokyo, despr\u00e9s d’un any de treballs finan\u00e7ats en part per la Presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica francesa. Aquesta reinauguraci\u00f3 dins dels marges de la campanya electoral ofereix un context de lectura interessant: el discurs p\u00fablic racista exhibit per Nicolas Sarkozy en els \u00faltims mesos \u00e9s exactament el contrari de l’elecci\u00f3 d\u00b4Okwui Enwezor, comissari nigeri\u00e0 ben conegut pels seus exercicis postcolonials, com a director art\u00edstic de l’esdeveniment. Juntament amb els joves comissaris associats M\u00e9lanie Bouteloup, Abdellah Karroum, \u00c9milie Renard i Claire Staebler, l’exposici\u00f3 presenta prop de 150 artistes en un context de globalitzaci\u00f3 “davant de l\u00b4espectre de replecs identitaris”. O el que \u00e9s el mateix: aquesta Triennale s’ha de comprendre com una anomalia, una discontinu\u00eftat.<\/p>\n
La reforma dels arquitectes Lacaton i Vassal, inclosa entre els artistes presents en l’exposici\u00f3, continua el projecte que havien realitzat als inicis dels 2000. L’espai es duplica gr\u00e0cies a una pla\u00e7a p\u00fablica interior que ells mateixos relacionen amb Jamaa El Fna a Marrakech. Aquesta refer\u00e8ncia topogr\u00e0fica, magrib\u00ed per\u00f2 amb vistes al Sena, introdueix un principi de desterritorialitzaci\u00f3 i resignificaci\u00f3 que \u00e9s l’eix central de la Triennale: la complexitat de la conviv\u00e8ncia de les subjectivitats postidentit\u00e0ries.<\/p>\n
El lema “Intensa proximitat” serveix a Enwezor per prendre com a punt de partida l’antropologia cultural francesa, des de la documentaci\u00f3 de les expedicions del pioner Marcel Griaule o Andr\u00e9 Gide, als dibuixos de L\u00e9vi-Strauss sobre els jocs de mans amb fils i els tatuatges de les cares dels Caduveo del Brasil, que es despleguen com a residus visuals de la gestaci\u00f3 de la teoria estructuralista. Les sales acumulen peces en continu fregament: “Cobra verde” d’Herzog o “Tots ens diem Ali” de Fassbinder, conviuen amb obres formalistes de les ja ancianes Geta Bratescu o Carol Branca, amb obres te\u00f2riques com la d\u00b4Ariella Azoulay, articulacions de display de Daniel Buren, performances com la ideada per Mathieu Kleyebe Abonnenc o artistes nascuts en els 80 com Neil Beloufa o Mihut Boscu.<\/p>\n
A m\u00e9s d’aquesta mostra central, Enwezor recupera el plantejament de plataformes que va construir per a la Documenta 11. D’una banda, les diferents publicacions online completen el cat\u00e0leg, que reedita assajos de refer\u00e8ncia del postcolonialisme franc\u00e8s, des de Leiris a Fanon. De l’altra, incorpora altres centres perif\u00e8rics de Par\u00eds per\u00f2 sense fagocitar-los, convidats a participar d’una complicitat intel\u00b7lectual; no s\u00f3n ocupats per l’exposici\u00f3 sin\u00f3 que cadascun desenvolupa un projecte independent, com la hist\u00f2ria de la introducci\u00f3 de les plantes tropicals a Fran\u00e7a a B\u00e9tonsalon i el projecte performatiu sobre all\u00f2 t\u00f2xic, els cossos estrangers, els de la classe mitjana i els dels obrers, desenvolupat per Pauline Boudry i Renate Lorenz en els Laboratoires d’Aubervilliers.<\/p>\n
Des del punt de vista dels “museus del sud”, aquesta \u00e9s una correcta i estimulant proposta amb un enorme potencial sociopol\u00edtic. Des de Par\u00eds, \u00e9s un exercici de viol\u00e8ncia simb\u00f2lica que cal contextualitzar. Tot i que el racisme \u00e9s impossible pels ideals d’igualtat i fraternitat que construeixen la Rep\u00fablica Francesa, en el moment en qu\u00e8 una identitat concreta genera una col\u00b7lectivitat pateix l’envit del poder, acusada de comunitarisme, el terme codificat pel sarkozisme per referir-se a la insurg\u00e8ncia antirepublicana d’africans, caribenys o algerians. Aquest espai p\u00fablic on l’agonisme, la difer\u00e8ncia o la disc\u00f2rdia no tenen lloc, aplicat a productes culturals, explica la ra\u00f3 que qualsevol obra referida a una comunitat concreta i diferencial, amb una agenda sociopol\u00edtica determinada, es qualifiqui de comunitarisme amena\u00e7ant o de sociologia no legitimada per l’acad\u00e8mia. Potser el republicanisme expliqui tamb\u00e9 l’abs\u00e8ncia de Community Based Projects, la inexist\u00e8ncia en les seves universitats dels Cultural Studies o, fins i tot, la tradici\u00f3 eminentment formal i escenogr\u00e0fica de l’art franc\u00e8s.<\/p>\n
Aqu\u00ed \u00e9s on l’efectivitat de l’exposici\u00f3 ha de ser mesurada: no es tracta d’un exercici de globalitzaci\u00f3 que ajunta casos concrets de problem\u00e0tiques de contextos allunyats, portats per exhibir-se com peces ex\u00f2tiques a la Triennal, sin\u00f3 que el conjunt d’obres ve a integrar-se en un sistema complex de signes que es verifiquen, contradiuen i es fan m\u00e9s complexos els uns als altres en una proximitat tensa. La cr\u00edtica f\u00e0cil al treball comissarial seria assenyalar la seva incapacitat per buscar aquesta proximitat torbadora a la banlieue radicalment propera. Per\u00f2 ja la realitat d’una Rep\u00fablica racista era \u00f2bvia en la inauguraci\u00f3. Gaireb\u00e9 tot el personal de sala del Palais de Tokyo, a difer\u00e8ncia d’altres espais d’art de Par\u00eds, est\u00e0 integrat per negres; fins i tot el personal de neteja s\u00f3n dones negres. Tamb\u00e9 la botiga de Chanel de la propera Avenue Montagne \u00e9s vigilada per un home negre. Enwezor parla en el seu text d’est\u00edmul c\u00edvic. Caldr\u00e0 veure si una Triennale sota govern socialista \u00e9s capa\u00e7 d’enfrontar-se de cara a aquesta proximitat inquietant, amb normalitat i sense anomalies.<\/p>\n
El t\u00edtol d’aquest article \u00e9s una referencia al tema \u201cSwerve the Reeping of All that is Worthwhile (Noir Not Withstanding)\u201d del grup de hip-hop Shabazz Palaces, dins del disc “Black Up” (2011).<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La Triennale d\u00b4Okwi Enkwezor tracta els temes candents d’una Fran\u00e7a i una ciutat de Par\u00eds que es pregunta pel seu racisme. La proposta expositiva presenta les claus des de les…<\/p>\n","protected":false},"author":1332,"featured_media":11172,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5605],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n