{"id":17585,"date":"2012-11-18T01:00:00","date_gmt":"2012-11-18T01:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2012\/11\/18\/donde-estan-las-obras-maestras-de\/"},"modified":"2017-09-24T18:29:54","modified_gmt":"2017-09-24T18:29:54","slug":"on-son-les-obres-mestres-del-nostre-temps","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/on-son-les-obres-mestres-del-nostre-temps\/","title":{"rendered":"On s\u00f3n les obres mestres del nostre temps?"},"content":{"rendered":"

\"documenta-13-pierre-huyghe-human.jpg\" Si la noci\u00f3 d\u2019obra mestra pertany a una categoria modernista de l\u2019art, aleshores podem certificar que a la nostra postmodernitat, ja no hi tenen cabuda. Hist\u00f2ricament, una de les tasques primeres de les anomenades obres mestres fou la de perioditzar. Aquesta qualitat de representar l\u2019esperit del temps, el Zeitgeist<\/em>, les arrossegava cap a una plusv\u00e0lua en el mercat, encara que en ocasions, la seva entrada al patrimoni de la humanitat les protegia dels vaivens mercantils. La pregunta que d\u00f3na t\u00edtol a aquest text \u00e9s \u00f2bviament ret\u00f2rica, si b\u00e9 hauria d\u2019interrogar-nos per aquelles obres contempor\u00e0nies que posseeixen o adquireixen una categoria representacional del Zeitgeist<\/em>. Podria fer-se una enquesta entre professionals i aficionats a l\u2019art per exemples d\u2019aquestes obres dels \u00faltims deu o vint anys. Les respostes serien d\u2019all\u00f2 m\u00e9s variades. Si b\u00e9 el mercat de l\u2019art intenta inflar l\u2019horitz\u00f3 amb eternes promeses de \u201cnext-big-things\u201d<\/em>, la durabilitat d\u2019aquestes promeses es rebel\u00b7len ef\u00edmeres. Tot i aix\u00f2, el mercat segueix jugant el seu paper, potser no en la fabricaci\u00f3 d\u2019obres mestres, per\u00f2 s\u00ed en l\u2019aixecament de monuments que aspiren a erigir-se com a s\u00edmbols atemporals, a la vegada que representacions de conjuntures hist\u00f2riques.<\/p>\n

Resulta a m\u00e9s a m\u00e9s inevitable, en qualsevol consideraci\u00f3 sobre les obres mestres contempor\u00e0nies, l\u2019associaci\u00f3 amb l\u2019arquitectura i amb l\u2019esfera dels arquitectes. Art i arquitectura. Em refereixo a Ai Weiwei amb el seu estadi ol\u00edmpic a Beijing (2008, conjuntament amb Herzog&de Meuron); o m\u00e9s recentment, l\u2019escultura ArcelorMittal Orbit<\/em> d\u2019Anish Kapoor (tamb\u00e9 amb motiu de les Olimp\u00edades de Londres d\u2019aquest any). En ambd\u00f3s casos, es tracta d\u2019un art en estreta alian\u00e7a amb el capital i el poder. Si ara establ\u00edssim una altra enquesta sobre les obres art\u00edstiques que millor representen l\u2019actual fase de capitalisme global, possiblement aquestes dues tindrien totes les butlletes. D\u2019aix\u00f2 se\u2019n deriva (per fortuna per a nosaltres), que l\u2019art per s\u00ed mateix \u00e9s incapa\u00e7, ni tan sols mitjan\u00e7ant la pol\u00e8mica i l\u2019esc\u00e0ndol, de concentrar tota l\u2019atenci\u00f3 medi\u00e0tica i impacte social que a qualsevol obra mestra se li reclamaria. L\u2019arquitectura contempor\u00e0nia, o aquesta associaci\u00f3 d\u2019interessos entre poder i capital que he mencionat, ho aconsegueix, encara que fracassant a nivell cr\u00edtic, doncs malgrat la seva popularitat (o populisme), aquests nous monuments de la cultura de l\u2019espectacle veten la seva pr\u00f2pia entrada en el pante\u00f3, per exc\u00e9s i grandiloq\u00fc\u00e8ncia. No ens serveixen. Resulta a m\u00e9s ir\u00f2nic que tant Kapoor com Weiwei hagin rendit tribut en temps recents al Monument a la Tercera Internacional <\/em> (1919-1920) de Vladimir Tatlin; el primer, amb la seva torre a Londres, i el segon, amb Fountain of Light<\/em> (2007), una \u201cversi\u00f3\u201d personal del monument de Tatlin per\u00f2 com si d\u2019una gran aranya de llum es tract\u00e9s. Aquestes obres convertides en espectacles sols donen idea d\u2019un estil post-modernista t\u00edpic, citacionista, sense inter\u00e8s.<\/p>\n

Potser, enlloc de mirar cap aquesta direcci\u00f3, un tipus d\u2019art m\u00e9s modest pot il\u00b7luminar-nos en la nostra indagaci\u00f3. \u00c9s sabut que la Documenta de Kassel ha estat sempre el lloc on el vol\u00e0til Zeitgeist<\/em> ha tingut una estan\u00e7a on materialitzar-se. La mem\u00f2ria acumulada de l\u2019art gira la nostra atenci\u00f3 una vegada i una altra sobre la cita alemanya, i el p\u00f2sit va solidificant. Els noms, les obres, flueixen en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. Documenta, al marge de que produeixi o no produeixi obres mestres, sempre ha estat generosa amb l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019imatges que operen com indicadors del Zeitgeist<\/em>. Existeix for\u00e7a consens entre la cr\u00edtica en qu\u00e8 la obra de la \u00faltima dOCUMENTA (13) que millor aspira a ocupar qualsevol pla\u00e7a d\u2019honor \u00e9s la de Pierre Huyghe. Untilled <\/em> (2011-2012) t\u00e9 a la seva cartel\u00b7la explicativa els seg\u00fcents materials: \u201centitats vives i coses inanimades, fetes i no fetes\u201d. Huyghe, un gran nom dins de l\u2019art, pot agradar m\u00e9s o menys, tot i que aquesta obra, feta de mat\u00e8ria, animals i escombraries ,ha de ser presa molt seriosament. Seria ingenu no veure aqu\u00ed tamb\u00e9, el mercat (la cartel\u00b7la ho deixava clar), per\u00f2 la difer\u00e8ncia respecte als anteriors exemples \u00e9s notable. <\/p>\n

La circulaci\u00f3 d\u2019imatges del no-lloc assenyalat per Huyghe amplifica el seu efecte, junt amb la mitologia oral i experiencial (qui va veure al gos llebrer i qui no!, o fins i tot, qui va veure Huyghe, i qui no!). Un ha de recon\u00e8ixer amb pesar, que de la marat\u00f3 per la dOCUMENTA (13) i el Karlsaue, la instal\u00b7laci\u00f3 de Huyghe va quedar pendent. Tot i aix\u00ed, la circulaci\u00f3 del record d\u2019aquells que la van experimentar, pot ser suficient; Untilled <\/em> esdev\u00e9 l\u2019obra que simbolitza l\u2019esfondrament actual en el que s\u2019endinsen les coses. El detritus i el compostatge com a met\u00e0fores del nostre esperit d\u2019\u00e8poca, del nostre Zeitgeist. La bellesa del rebuig, del \u201cno man\u2019s land\u201d <\/em> i l\u2019aband\u00f3, semblen alimentar un esperit en descomposici\u00f3 que necessita processar, reciclar, compostar… per esdevenir mat\u00e8ria renovada. No sabem si obra mestra, per\u00f2 Untilled mereixeria entrar en la categoria de obra no-mestra que representa la totalitat del m\u00f3n destil\u00b7lant els seus s\u00edmptomes de descomposici\u00f3. <\/p>\n