Utilitzem el terme \u201cintermediari\u201d (o intermediaria) com a denominador general per a la identitat productiva, inclosos els rols nominals d\u2019artista, cr\u00edtic, comissari. Prenguem-nos a nosaltres mateixos, per exemple, artista\/escriptor i cr\u00edtic\/comissari respectivament. Som al mateix temps productors i consumidors d\u2019art. Intermediaris entre nosaltres.<\/p>\n
L\u2019any 1970, el cr\u00edtic Harold Rosenberg va dir: \u201cA l\u2019actualitat \u2013 i aix\u00f2 explica l\u2019inter\u00e8s mostrat en el treball de [els comissaris] \u2013 nom\u00e9s l\u2019intermediari t\u00e9 el poder de fer realitat el somni de la uni\u00f3 entre el individu i la societat creativa\u201d. El concepte d\u2019 \u2018intermediari\u2019 de Rosenberg, de gaireb\u00e9 30 anys d\u2019edat, ressona junt amb les moltes funcions de l\u2019actual cultura florent de l\u2019Intermediari: curadors, assessors, agents, periodistes, dj, facilitadors, spindoctors, etc. Persones, la professi\u00f3 dels quals consisteix en intervenir o en evitar que els problemes sorgeixin. Sembla que l\u2019intermediari \u00e9s un agent privilegiat de la societat burocr\u00e0tica-capitalista tardana. No obstant aix\u00f2, el concepte d\u2019intermediari va m\u00e9s enll\u00e0 que el de meres descripcions de treball, i m\u00e9s enll\u00e0 que una cr\u00edtica a certes funcions. La nostra idea \u00e9s que l\u2019\u201dintermediat\u201d \u00e9s avui una condici\u00f3 general de l\u2019autoria i la conducta productiva. L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019intermediaris \u00e9s indicatiu que l\u2019intercanvi en si mateix \u00e9s fonamental per a la forma en qu\u00e8 es calcula el valor. Significa estar implicat intensament, \u00e9s un retrat del desig de complicitat. No existeix, per dir-ho d\u2019una altra manera, un \u201cintermediari des de fora\u201d: Tothom \u00e9s un intermediari. Aix\u00f2 no vol dir que no fem les coses de diferents maneres en diferents llocs, sin\u00f3 que \u00e9s una condici\u00f3 omnipresent en la subjectivitat en l\u2019economia globalitzada.<\/p>\n
L\u2019any 1993, Pierre Bourdieu va escriure sobre el camp de la producci\u00f3 cultural: \u201c\u2026 el subjecte de producci\u00f3 de l\u2019obra -del seu valor, per\u00f2 tamb\u00e9 del seu significat- no \u00e9s el productor que realment crea l\u2019objecte en la seva materialitat, sin\u00f3 tot el conjunt d\u2019agents que participen en el camp. Entre elles es troben els productors d\u2019obres classificades com art\u00edstiques, els cr\u00edtics de totes les tend\u00e8ncies, els col\u00b7leccionistes, intermediaris, els curadors, etc.; en fi, tots els que tenen vincles amb l\u2019art, que viuen per a l\u2019art i, en diversos graus, d\u2019ell, i que s\u2019enfronten uns amb altres en les lluites on la imposici\u00f3, no nom\u00e9s d\u2019una visi\u00f3 del m\u00f3n, sin\u00f3 tamb\u00e9 d\u2019una visi\u00f3 del m\u00f3n de l\u2019art est\u00e0 en joc, i que a trav\u00e9s d\u2019aquestes lluites, participen en la producci\u00f3 del valor de l\u2019artista i de l\u2019art.\u201d (The Field of Cultural Production, 1993, p\u00e0g 261). L\u2019an\u00e0lisi de Bourdieu semblaria apte, si no fos per la identitat productiva que assigna a l\u2019artista com un creador d\u2019\u201dobjectes materials\u201d. A l\u2019era del treball immaterial present apareix com una cosa antiquada. En altres paraules, Bourdieu considera el lloc de la creaci\u00f3 art\u00edstica com una escena primitiva de classes; nosaltres volem argumentar que no existeix tal escena prim\u00e0ria de producci\u00f3. Aquesta \u00e9s una idea moderna. En canvi, la producci\u00f3-consum d\u2019avui gira entorn com dissenyar un mosaic de material intervingut.<\/p>\n
Fem una ullada a quins mecanismes d\u2019autoritzaci\u00f3 sustenten el paper del productor cultural. Estem parlant del que podria anomenar-se una \u2018avaluaci\u00f3 de poder\u2019, una dissecci\u00f3 d\u2019un entramat complex que envolta el significat d\u2019autoritat. Com ens va dir Michel Foucault, tenir poder o estar \u2018apoderat\u2019 o facultat no \u00e9s un problema en si mateix. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s com el poder \u00e9s usat i representat. Hem de trobar maneres positives d\u2019avaluar el poder des del paper dels intermediaris, des de la posici\u00f3 del treball en xarxa i estar connectats en xarxa.<\/p>\n
El problema cl\u00e0ssic amb l\u2019intermediari \u00e9s que tan aviat com ell o ella interfereix, la situaci\u00f3 ja no \u00e9s \u2018un a un\u2019. Els intermediaris s\u00f3n vistos com els que -en silenci- segueixen les tend\u00e8ncies del mercat. L\u2019intermediari nom\u00e9s est\u00e0 implicat en el proc\u00e9s una part del temps, per\u00f2 en aquest moment l\u2019\u2019agenciament\u2019 afecta significativament el curs posterior d\u2019aquest proc\u00e9s. En general, la seva participaci\u00f3 augmenta el valor dels b\u00e9ns que estan en circulaci\u00f3. \u00c9s vist com un agent fuga\u00e7 amb lleialtats canviants, assegut c\u00f2modament entre mercat i productor, gaudint d\u2019un cert grau d\u2019immunitat. No se\u2019l pot reduir i no pots afegir-l\u2019hi res. Per\u00f2 al mateix temps que t\u00e9 el poder, no \u00e9s realment la persona al comandament, motiu pel qual \u00e9s dif\u00edcil dirigir-se a ell com una autoritat.<\/p>\n
Per\u00f2 d\u2019altra banda -i aquest \u00e9s l\u2019altre aspecte dels intermediaris- cal tenir en compte les infraestructures colonitzades en el passat i el present. L\u2019intermediari no \u00e9s nom\u00e9s alg\u00fa que segueix en silenci, sin\u00f3 que pot ser part de les infraestructures b\u00e0siques. A \u201cThis Sex Wich is not One\u201d, el pensador feminista Luce Irigaray parla sobre la dona com un intermediari, en haver funcionat com \u201cuna infraestructura, no reconeguda com a tal per la societat i la cultura \u2026 tot dep\u00e8n de la seva complicitat: Les dones s\u00f3n la possibilitat mateixa de la mediaci\u00f3, transacci\u00f3, de transici\u00f3, la transfer\u00e8ncia -entre l\u2019home i els seus semblants, de fet entre l\u2019home i si mateix\u201d. Sembla que l\u2019intermediari pot ser m\u00e9s que aquell que -com el capitalisme- arriba quan tot est\u00e0 a punt. I les infraestructures, per descomptat, poden transmetre molts desitjos diferents, depenent de la seva composici\u00f3. Els fluxos que posem en \u00f2rbita poden ser mers ornaments, per\u00f2 tamb\u00e9 poden ser grans onades o columnes d\u2019aire ascendent, a punt per anar a qualsevol lloc amb la finalitat de veure amb qu\u00e8 xoquen, com deia Gilles Deleuze.<\/p>\n
En una confer\u00e8ncia que va pronunciar al Centre d\u2019arts B\u00e0ltic a Newcastle, fa gaireb\u00e9 exactament dos anys, Hans Ulrich Obrist va declarar: \u201c(El que importa \u00e9s:) com, en la pr\u00e0ctica curatorial i tamb\u00e9 dins de les institucions, es pot retornar, en un context d\u2019acceleraci\u00f3 evident, a noves formes de lentitud? Com podem tornar a injectar la lentitud en la velocitat?\u201d Ens agradaria deconstruir aquesta declaraci\u00f3, ja que tot i que \u00e9s una cr\u00edtica important a la velocitat de producci\u00f3\/consum, encara assumeix que li correspon a l\u2019autoritat curatorial -autoritat no art\u00edstica- l\u2019alentir les coses i dur a terme l\u2019operaci\u00f3 de \u201creinjectar lentitud\u201d. El curador o l\u2019intermediari poden accelerar les coses i minorar la velocitat de nou; en efecte, aquest \u00e9s un harmonitzador. Per\u00f2 pot l\u2019intermediari tamb\u00e9 ser un \u2018radicalitzador\u2019? Com actua aquest acte de subjectivitat que injecta lentitud? Els comissaris poden ser productors, mediadors, traductors i custodis -fins i tot activistes. D\u2019altra banda, els comissaris poden decidir amb quin format institucional o met\u00e0fora treballar; arxiu, laboratori, plataforma, exposici\u00f3, etc. En qualsevol cas, sembla que els curadors tenen la llibertat d\u2019escollir diferents identitats productor\/consumidor i diferents conjunts d\u2019operacions per si mateixos.<\/p>\n
Quan parlem dels comissaris, no haur\u00edem d\u2019a\u00efllar la seva identitat professional en la seva subjectivitat pragm\u00e0tica. Intentem per un moment pensar m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest paper especialitzat i tenir una discussi\u00f3 sobre la ubicaci\u00f3 cultural de la mediaci\u00f3.<\/p>\n
La subjectivitat de la mediaci\u00f3 \u2013 l\u2019intermediari \u2013 \u00e9s la subjectivitat que ens porta la modernitat. A trav\u00e9s nostre viatja la informaci\u00f3. Sovint, sentim com els comissaris urgim a ampliar els l\u00edmits, parlem de la urg\u00e8ncia d\u2019introduir noves estrat\u00e8gies per a involucrar a nous p\u00fablics, pr\u00e0ctiques art\u00edstiques i formes d\u2019\u00fas de la instituci\u00f3. El comissari \u00e9s curi\u00f3s, busca noves formes i eines per posar en pr\u00e0ctica aquestes noves estrat\u00e8gies. El comissari espera ser emplenat de nous coneixements, noves qualificacions. El comissari \u00e9s alg\u00fa que apr\u00e8n \u201cde l\u2019art i dels artistes\u201d, i un \u201cpont de vianants entre l\u2019artista i el p\u00fablic\u201d, en paraules de Maria Lind i Alexander Dorner. Una subjectivitat migrat\u00f2ria, que va completant-se amb cada nova trobada, nova ciutat, nova informaci\u00f3, nova significaci\u00f3.<\/p>\n
Avui en dia, la producci\u00f3\/consum s\u2019organitza i es distribueix en seq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s curtes, a trav\u00e9s de la reinvenci\u00f3 discont\u00ednua de les institucions. En la societat del treball en xarxa, cada punt nodal d\u2019aquesta \u00e9s un intermediari entre fluxos, de material en moviment. El cr\u00edtic cultural B\u00fclent Diken ha escrit que \u201cel poder de la xarxa gira entorn la capacitat d\u2019escapar, els seus instruments s\u00f3n la flu\u00efdesa, la liquiditat i la velocitat\u201d. A la \u201cmodernitat l\u00edquida\u201d el poder resideix en la capacitat de \u201cviatjar lleuger\u201d. Tenint aix\u00f2 en compte, ens agradaria citar el comissari Fransesco Bonami, i el seu text del cat\u00e0leg del Manifesta 4: \u201cAnomenar el Manifesta \u2018exposici\u00f3\u2019 \u00e9s engany\u00f3s [\u2026] A causa que la seva estructura \u00e9s fundacionalment flu\u00efda i amb les seves seus itinerants, resulta impossible identificar Manifesta amb un especial lloc o identitat\u201d. Probablement sense buscar-ho, Bonami ofereix aqu\u00ed una definici\u00f3 molt precisa de l\u2019autoritat, que avui ja nom\u00e9s existeix en la seva forma amorfa: senzillament, no pot ser assenyalada amb precisi\u00f3. No sabem quina forma t\u00e9 l\u2019autoritat o on resideix; defuig ser identificada. El novel\u00b7lista Charles Willeford va declarar l\u2019any 1971 que \u201cL\u2019[art] cr\u00edtic ha de parlar del que est\u00e0 aqu\u00ed, no \u00e9s una cosa que pugui estar en un altre lloc\u201d. No obstant aix\u00f2, en la societat en xarxa, els par\u00e0metres tradicionals d\u2019avaluaci\u00f3 han desaparegut.<\/p>\n
Ara, la via m\u00e9s entenedora per a entaular una relaci\u00f3 entre les m\u00faltiples operacions de l\u2019objecte d\u2019estil -o les m\u00faltiples operacions del flux d\u2019estil- seria una via d\u2019interpretaci\u00f3 m\u00e9s que de mapeig.<\/p>\n
Quan fem servir el terme \u2018material mediat\u2019, volem parlar de \u201cel que hi ha\u201d darrere de certes condicions; aquest material que existeix a causa dels interessos econ\u00f2mics, ideol\u00f2gics o psicol\u00f2gics, pel que sempre existeix, tamb\u00e9, en un altre lloc, a saber, en el context d\u2019aquests interessos. El \u2018material mediat\u2019 sempre est\u00e0 ja produ\u00eft\/consumit, i seria absurd criticar aquest fet. En canvi, caldria centrar-se en la manera d\u2019entendre la import\u00e0ncia i el potencial del material mediat com una q\u00fcesti\u00f3 indiscutible. Volem parlar de la import\u00e0ncia de l\u2019eco -el ress\u00f2 en si mateix, sense fer refer\u00e8ncia a la font, ja que per un proc\u00e9s de reverberaci\u00f3, es produeix una versi\u00f3 de la font que \u00e9s tamb\u00e9 una divisi\u00f3; acabant amb dues estructures diferents-. Un ress\u00f2 produeix \u201cuna mica m\u00e9s\u201d, i en el context de l\u2019eco, \u00e9s \u201cel que hi ha\u201d.<\/p>\n
La producci\u00f3 d\u2019un eco que \u00e9s promogut deliberadament mostra el desig de produir \u201cuna mica m\u00e9s\u201d mitjan\u00e7ant la generaci\u00f3 de la divisi\u00f3 en les versions. La producci\u00f3 d\u2019un eco \u00e9s una manera d\u2019escapar de l\u2019autoritat de la font, pel que realitza una promesa impl\u00edcita de canvi i difer\u00e8ncia. Com entenem aquest tipus de productivitat \u00e9s en gran mesura la ra\u00f3 de ser de l\u2019intermediari, perqu\u00e8 el material es posa en un estat de flux que permet una adquisici\u00f3 de control, arribant a la q\u00fcesti\u00f3, una vegada m\u00e9s, de com relacionar-se amb aquests gestos de la promesa i el desig produ\u00eft per les operacions dels intermediaris. En altres paraules: Com podem confiar en l\u2019intermediari? Com podem confiar en nosaltres mateixos com a intermediaris?<\/p>\n
Hem parlat molt de com i quan aquest agent de la productivitat va entrar a la civilitzaci\u00f3 occidental i ens agradaria ara fer aquesta pregunta d\u2019una altra manera, \u00bfcom i quan comen\u00e7a Occident a confiar en la feina dels intermediaris com agents culturals? Com i quan l\u2019Intermediari va guanyar poder en els seus propis termes? Suggerim que la feina de Phil Spector al principi dels 1960 \u00e9s crucial, quan es tracta de la productivitat cultural\/est\u00e8tica, que \u00e9s el marc d\u2019aquesta discussi\u00f3. Curiosament, l\u2019ascens de Spector va tenir lloc durant el que s\u2019ha descrit com el \u201ccap de setmana perdut del rock\u201d (\u00e9s a dir, des de 1959 fins a 1964, a partir de la declivi d\u2019Elvis fins a la irrupci\u00f3 mundial dels Beatles). Spector es trobava en un punt diferent del de les mitologies del bard. Mai va actuar, rarament va compondre (simplement va for\u00e7ar el seu aut\u00f2graf en les composicions) i tot i aix\u00ed, es va convertir en un nom estrella de la m\u00fasica pop. El que va fer va ser produir m\u00fasica en un sentit molt exhaustiu de la paraula. Nascut al Bronx i criat en part a Los Angeles, Phil Spector es va establir com a reeixit productor independent amb 19 anys, realitzant discos d\u2019\u00e8xit per al \u2018top 10\u2019 en el m\u00f3n de la m\u00fasica popular. Va formar el seu pr\u00f2pia companyia discogr\u00e0fica (Phillies) amb 21 anys i des de llavors va prendre el control absolut de tots els aspectes de la m\u00fasica que produ\u00efa i llan\u00e7ava; contractar compositors i m\u00fasics de forma freelance \u2013 les identitats dels artistes van ser dissenyades una vegada i una altra, ja fos com a solistes o com a artistes de grup- i les t\u00e8cniques d\u2019enregistrament i estudis es van desenvolupar per adaptar-se a la producci\u00f3 del so de Spector: The Wall of Sound.<\/p>\n
Aix\u00ed, Phil Spector va produir un so, un estil de producci\u00f3 musical. Cal esmentar que la m\u00fasica pop de Phil Spector va ser en el moment considerada com altament preocupant, ja que les can\u00e7ons tractaven els problemes d\u2019adolescents i el so era \u201cpl\u00e0stic\u201d \u2013 no era m\u00fasica de veritat, sin\u00f3 un s\u00edmptoma dels temps. Ell era molt conscient d\u2019aix\u00f2 i es definia a si mateix com un rebel, tant per haver atorgat a la sensibilitat adolescent una forma cultural, com per transgredir en el funcionament de la ind\u00fastria de la m\u00fasica \u2013 un doble gest que combinava l\u2019ambici\u00f3 per apoderar-se dels mitjans de producci\u00f3 i de generar un flux de p\u00fablic originat en els desitjos adolescents, en aquest temps vastament exclosos de l\u2019esfera p\u00fablica. El que \u00e9s de gran import\u00e0ncia aqu\u00ed \u00e9s que Spector no va operar per mitj\u00e0 de la dial\u00e8ctica, no va establir una ant\u00edtesi (una forma contra-cultural\/subversiva), sin\u00f3 que va voler obtenir impacte en el \u2018top 10\u2019 mundial de la cultura popular. El que va fer va ser establir una nova s\u00edntesi dels mitjans de producci\u00f3\/consum, i el que suggerim \u00e9s que nom\u00e9s un intermediari podria assumir aquesta operaci\u00f3, la de tenir la capacitat de fer front a tots els aspectes de la producci\u00f3 que es necessita per guanyar autoritat \u2013 l\u2019autoria de l\u2019intermediari \u00e9s el control del flux de producci\u00f3. No existeix el reclam d\u2019autonomia en el \u201cWall of Sound\u201d de Spector, no \u00e9s m\u00e9s que un flux organitzat de desitjos que es fa ress\u00f2 d\u2019una certa sensibilitat cultural. En conseq\u00fc\u00e8ncia, quan aquesta sensibilitat va canviar i l\u2019estil de producci\u00f3 de Spector es va expandir a tota la ind\u00fastria de la m\u00fasica, els seus poders es van reduir. Aquest \u00e9s el dest\u00ed de l\u2019intermediari: tan aviat com perds el control del flux, ets substitu\u00eft.<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019estil en la producci\u00f3 podria ser la cosa que ens dugui m\u00e9s lluny en aquesta discussi\u00f3 sobre els intermediaris. La historiadora d\u2019art Ina Blom ha fet algunes observacions interessants sobre l\u2019estil de l\u2019art contemporani en el seu assaig \u201cDealing with\/in Style\u201d (2001). Ella troba que els discursos d\u2019estil han desaparegut a causa de la influ\u00e8ncia de les terminologies de l\u2019art conceptual i la cr\u00edtica institucional, que consideren aquests debats una simple q\u00fcesti\u00f3 de refer\u00e8ncia i formal. El que assenyala Blom \u00e9s que \u201chi ha una gran \u2018ambig\u00fcitat productiva\u2019 de l\u2019estil en gran part de l\u2019art recent, que no pot ser representat en els discursos abans esmentats: En [\u2026] aquests discursos [\u2026] l\u2019estil funciona com un marcador o una formaci\u00f3 simptom\u00e0tica que sembla estar en tensi\u00f3 al voltant de figures opositores com a singular\/general, subjecte\/sistema, art\/quotidianitat. Potser seria igualment rellevant, llavors, centrar-se menys en el que \u00e9s l\u2019estil i m\u00e9s en la forma en qu\u00e8 es porta a terme una mena de doble gest que tant produeix aquestes divisions com les torna incertes\u201d. El punt aqu\u00ed \u00e9s que una discussi\u00f3 contempor\u00e0nia sobre l\u2019estil hauria d\u2019\u201dallunyar-se de la idea postmoderna de la diversitat d\u2019estil i apropar-se a l\u2019atenci\u00f3 a la diversitat \u2013 o les m\u00faltiples operacions \u2013 de l\u2019objecte d\u2019estil propi\u201d. Aquesta \u00e9s una producci\u00f3 de difer\u00e8ncia i ambival\u00e8ncia que t\u00e9 molt a veure amb l\u2019actual situaci\u00f3 post-mitjans de producci\u00f3 art\u00edstica, on les categories formals dels mitjans de comunicaci\u00f3 ja no s\u00f3n rellevants i on la productivitat s\u2019auto-defineix en termes de \u201cprojecte\u201d, \u201csituaci\u00f3\u201d o \u201cestructura\u201d.<\/p>\n
Per dur les consideracions d\u2019Ina Blom una mica m\u00e9s enll\u00e0, trobem que aquestes observacions sobre l\u2019estil s\u2019apliquen molt b\u00e9 a l\u2019aparen\u00e7a general de moltes exposicions col\u00b7lectives recents, on el treball curatorial ha de ser considerat tamb\u00e9 com un organisme de l\u2019estil que \u2018realitza una mena de doble gest que tant produeix [\u2026] divisions com les torna incertes\u201d. Un mosaic de material mediat per etapes per tal de produir difer\u00e8ncies. D\u2019aquesta manera, l\u2019ambici\u00f3 d\u2019Obrist de tornar a injectar lentitud representaria el desig de les difer\u00e8ncies de velocitat, i la descripci\u00f3 de Bonami del Manifesta exposa un desig d\u2019autoritzar ambig\u00fcitat.<\/p>\n
Ara, la via m\u00e9s entenedora per a establir una relaci\u00f3 entre les m\u00faltiples operacions de l\u2019objecte d\u2019estil -o les m\u00faltiples operacions del flux d\u2019estil- seria la d\u2019una via d\u2019interpretaci\u00f3 m\u00e9s que de mapeig. Amb el desig d\u2019interpretaci\u00f3 es t\u00e9 l\u2019oportunitat de comprendre i mantenir la difer\u00e8ncia, mentre que el mapeig \u2013 inherent al concepte de la paleta d\u2019estil post-moderna \u2013 \u00e9s un gest d\u2019arxiu que \u00e9s potencialment perjudicial per a la invenci\u00f3. El subjecte del mapatge controla els fluxos fent-los irreversibles en dominis a\u00efllats, sense considerar-se ell o ella mateix \/ a com a part d\u2019aquest domini.<\/p>\n
Per tant, per a nosaltres, els par\u00e0metres de confian\u00e7a depenen de la historicitat i la materialitat en qu\u00e8 es forma un flux. Com pots avaluar els fluxos compostos i el teu propi paper en aquest flux quan en formes part? Els dominis han de ser oberts, els rols canviats, i els nivells d\u2019experi\u00e8ncia sincronitzats per tal d\u2019establir relacions i cedir el control.<\/p>\n
Per resumir les coses, estem suggerint que l\u2019intermediari no s\u2019ha de reduir a un autoritzador de formacions simptom\u00e0tiques (cosa que ha estat un punt de cr\u00edtica de la tasca curatorial, per exemple), sin\u00f3 que m\u00e9s aviat, l\u2019Intermediari estableix una autoritat en el control del flux de la productivitat. En altres paraules, l\u2019intermediari \u00e9s un autor \u2013 i l\u2019autor \u00e9s un intermediari \u2013 que exposa el desig d\u2019organitzar el material intervingut, generant per tant, subjectivitat.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Utilitzem el terme \u201cintermediari\u201d (o intermediaria) com a denominador general per a la identitat productiva, inclosos els rols nominals d\u2019artista, cr\u00edtic, comissari. Prenguem-nos a nosaltres mateixos, per exemple, artista\/escriptor i…<\/p>\n","protected":false},"author":2598,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n