El pasado s\u00e1bado el Teatre Kaddish present\u00f3 en el Museo Picasso el espect\u00e1culo “Manifest Groc”. Un espect\u00e1culo basado en el manifiesto que en 1928 redactaron Salvador Dal\u00ed, Llu\u00eds Montany\u00e0 y Sebasti\u00e0 Gasch. Adem\u00e1s de algunos momentos impagable como la explicaci\u00f3n f\u00edsica del porqu\u00e9 la Cola-Cola reacciona como una fuente con caramelos Mentos, el repaso y el recuerdo del “Manifest Groc” vale la pena. Sobre todo si pensamos en su posible vigencia. Basta con pensar hoy y aplicar a hoy algunas de sus proclamas, por ejemplo:<\/p>\n
“In\u00fatil qualsevol discussi\u00f3 amb els actuals representants de l’actual cultura catalana, negativa art\u00edsticament per b\u00e9 que efica\u00e7 en altres ordres.”<\/p>\n
“ENS LIMITEM a assenyalar el grotesc i trist\u00edssim espectacle de la intel\u00b7lectualitat catalana d’avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.”<\/p>\n
“ANOTEM que els concerts, confer\u00e8ncies i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a \u00e9sser sin\u00f2nims de llocs irrespirables i avorrid\u00edssims.”<\/p>\n
“DENUNCIEM l’absoluta indocumentaci\u00f3 dels cr\u00edtics respecte l’art d’avui i l’art d’ahir”<\/p>\n
“DENUNCIEM l’art decoratiu que no sigui l’estandaritzat”<\/p>\n