![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Infinity_Mirrored_Room_All_the_Eternal_Love_I_Have_for_the_Pumpkins_2016-2.jpg\")
<\/p>\nLa vida i obra de Yayoi Kusama, artista japonesa de 88 anys ressuscitada de la desmem\u00f2ria i ara immensament popular, es descriuen habitualment en termes d\u2019exotisme i car\u00e0cter outsider<\/i>, seguint les pautes contra-heroiques que agraden tant a l\u2019art popularitzant: el seu \u00e8xit als EEUU a la d\u00e8cada dels 60; una certa involuci\u00f3 que acaba l\u2019any 1977 amb l\u2019auto ingr\u00e9s a una instituci\u00f3 per la salut mental a Tokio, on encara resideix; el triomf inesperat i aclaparador dels seus anys daurats. Una mitificaci\u00f3 que ignora la seva voluntat d\u2019integrar-se plenament a l\u2019escena de New York, on s\u2019instal\u00b7la c\u00f2modament. L\u2019excentricitat de l\u2019autora de cabells vermells, des de la perspectiva de la maquin\u00e0ria occidental de recepci\u00f3 cultural, es refor\u00e7a a partir de la seva condici\u00f3 de dona longeva i inconformista, un supervivent extravagant.<\/p>\n
A la narraci\u00f3 que li correspon i es promulga, tot es mant\u00e9 activat, sense renunciar a res, com si fos realment possible una carrera creativa sense fissures. D\u2019aqu\u00ed es deriva un dels debats principals que suscita: la seva producci\u00f3 ha sigut llarga i complexa per\u00f2 poc evolutiva, sense desviar-se d\u2019un seguit de valors moderns primaris: l\u2019humanisme; la resist\u00e8ncia de l\u2019individu; el recurs de les formes org\u00e0niques i la unificaci\u00f3 est\u00e8tica. Kusama d\u00f3na primacia a tot el que comparteixen els \u00e9ssers humans, manies incloses, per sobre de factors diferenciadors. Poc s\u2019altera amb el seu inter\u00e8s d\u2019explorar la seva subjectivitat psicol\u00f2gica i sexual, llargament soferta (ella mateixa s\u2019explica com a discapacitada<\/i>, malgrat moltes accions on se celebra la llibertat sexual). Com passava amb molts creadors marcats per la Segona Guerra Mundial, la trag\u00e8dia compartida es convertia en un impuls cap a la cohesi\u00f3, que permetia als artistes parlar des d\u2019una diversitat de subjectivitats sobre la condici\u00f3 universal. No es desvia de la cerca de l\u2019harmonia com a valor est\u00e8tic i \u00e8tic, ja que sempre acaba domesticant les idiosincr\u00e0sies m\u00e9s rares i patol\u00f2giques. L\u2019\u00e8xit de Kusama, com la seva obra, \u00e9s plenament modern.<\/p>\n
La retrospectiva iniciada pel Hirshhorn de Washington i que vaig poder visitar al Seattle Art Museum (SAM) al juliol de 2017, es destaca per la instal\u00b7laci\u00f3 de sis \u201cenvironments<\/i>\u201d o ambients espacials, les c\u00e8lebres \u201cInfinity Mirror Rooms\u201d. Algunes es van concebre als anys 60 i apareixen ara actualitzades; altres s\u00f3n creacions recents, com Infinity Mirrored Room \u2013 Aftermath of Obliteration of Eternity<\/i> (2009), una composici\u00f3 bell\u00edssima de cin\u00e8tica i llum. Algunes s\u00f3n habitacions tancades, entorns totals; altres funcionen com a peep shows<\/i>, on es mira des de fora a trav\u00e9s de finestrelles. En total Kusama n\u2019ha fet una vintena, moltes ef\u00edmeres i ara perdudes. S\u00f3n, sense dubte, el reclam \u201cespectacular\u201d que ha convertit la mostra en un \u00e8xit sense precedents: les entrades al SAM es van esgotar mesos abans d\u2019acabar, mentre que al Broad de Los Angeles tot estava venut abans d\u2019inaugurar, obligant el museu a ampliar horaris. Pels que no tenen entrada les cues s\u00f3n llargu\u00edssimes, fet que contrasta amb l\u2019experi\u00e8ncia acotada per les habitacions \u201cInfinity\u201d, on els petits grups de persones que hi poden entrar cada vegada disposen de nom\u00e9s 30 segons tancats a dins per a assimilar la riquesa marejadora i altament l\u00fadica dels miralls, llums, colors i moviment, un temps del tot inadequat (per\u00f2, pel que s\u2019explica, acordat amb l\u2019artista) per a la recepci\u00f3 de l\u2019obra.<\/p>\n
<\/p>\n
La import\u00e0ncia dels \u201cInfinity Mirror Rooms\u201d per l\u2019obra de Kusama no \u00e9s menor. Al Jap\u00f3 dels anys 50, produ\u00efa molts dibuixos amb gouache<\/i> i pastel generats a partir de la repetici\u00f3 de formes cel\u00b7lulars, sovint acumulades dintre de recintes amorfs que recorden amebes flotants sobre camps difuminats. Altres treballs pict\u00f2rics d\u2019aquella d\u00e8cada, les \u201cInfinity Nets\u201d, s\u00f3n all-over de punts clars o grisencs sobre fons blancs, malles bitonals que es mouen entre la calma i l\u2019obsessi\u00f3. El que fan els ambients \u201cInfinity\u201d, comen\u00e7ant amb Infinity Mirror Room \u2013 Phalli\u2019\u2019s Field (Floor Show)<\/i> (1965\/2016), \u00e9s reproduir els principis i motius pict\u00f2rics de Kusama en format multidimensional i maxisensorial, convidant l\u2019espectador a deixar-se absorbir per tots els costats. En fotos originals, veiem la Kusama estirada al mig de l\u2019obra citada (s\u2019exhibia amb una lux\u00faria semblant a les seves performances), una estampa personalitzada d\u2019autoria i sensualitat, el cos com a signatura.<\/p>\n
Sovint s\u2019explica que Kusama, de petita, tenia al\u00b7lucinacions on veia puntets i r\u00e0fegues de llum fraccionada, la inspiraci\u00f3 per l\u2019\u00fas disseminat de punts, llunes i seq\u00fc\u00e8ncies picades, que tamb\u00e9 envaeixen la seva roba (on predominen els \u201ctopos\u201d grans). Alternativament, la pres\u00e8ncia a la naturalesa de cl\u00fasters \u2013 les pedres erosionades d\u2019un riu, o les llavors d\u2019una carbassa, tema d\u2019Infinity Mirrored Room \u2013 All the Eternal Love I Have for the Pumpkins<\/i> (2016) \u2013 connecta Kusama de nou amb la seva infantesa entre entorns rurals, animats i panteistes. Segons explica, tot es va perdre en comen\u00e7ar a treballar durant la guerra a una f\u00e0brica enfosquida sota els bombardeigs dels aliats. Personalment, trobo un p\u00e8l gratu\u00efta aquesta insist\u00e8ncia d\u2019atribuir les recurr\u00e8ncies formals d\u2019un creador madur a ocurr\u00e8ncies i traumes infantils.<\/p>\n
Despr\u00e9s dels primers \u00e8xits, Kusama viatja als Estats Units en busca d\u2019una major llibertat i afiliaci\u00f3, arribant a Seattle l\u2019any 1957 (un fet ben contextualitzat al SAM). Com ella, molts artistes japonesos s\u2019havien integrat en discursos internacionals de reconstrucci\u00f3 cultural durant la postguerra, com els col\u00b7lectius Jikken Kobo (Taller Experimental), els radicals de Gutai i els minimalistes de Mono-Ha; Kusama; en contrast, es movia amb m\u00e9s independ\u00e8ncia. Aviat, a Nova York, va afegir les escultures toves (soft sculptures<\/i>) a la producci\u00f3 pict\u00f2rica, amb petites fundes de cot\u00f3, allargades i fins i tot f\u00e0l\u00b7liques, blanques o estampades amb punts, que s\u2019agrupaven per a texturar cadires i altres mobles (el que la situa entre els pioners del disseny radical, normalment associat a corrents italians que apareixerien m\u00e9s tard). Un dels seus sof\u00e0s, Accumulation No. 2<\/i> (1962), va ser incl\u00f2s a una mostra col\u00b7lectiva amb Warhol, Morris, Rosenquist i Oldenburg. El seu \u00e8xit cr\u00edtic va ser continuat durant la d\u00e8cada, amb un seguit de performances, trobades i happenings<\/i>, sovint a l\u2019espai p\u00fablic. Les actuacions on es despullava contrasten amb el que confessa sobre la seva sexualitat, reprimida des de jove, un dels aspectes m\u00e9s tensats de la seva biografia.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Yayoi_Kusama_with_Accumulation_No-_2_in_her_studio_in_New_York_1962-2.jpg\")
<\/p>\n
La seva mala salut mental i f\u00edsica al final la impulsa a tornar a Jap\u00f3 l\u2019any 1973, on m\u00e9s tard estableix com a resid\u00e8ncia permanent el centre de salut mental Seiwa. Amb el taller a poca dist\u00e0ncia, segueix produint obra, a m\u00e9s d\u2019escriure assajos i novel\u00b7les. Apartada per\u00f2 no pas retirada, els primers intents de revifar la seva carrera arriben als anys 90, i fins el present. A setembre de 2017 s\u2019ha inaugurat un museu monogr\u00e0fic de la seva obra a Tokio.<\/p>\n
\u00c9s clar que no tothom accepta l\u2019optimisme l\u00fadic que projecta Kusama, les seves ganes juganeres, les ostentacions visuals que ara s\u2019entenen com a heretades del Pop, f\u00e0cilment assimilables pels grans p\u00fablics. Malgrat tot, el ress\u00f2 popular de Kusama confirma la vig\u00e8ncia del discurs modern del segle passat, humanista, universal i comprom\u00e8s amb un llenguatge transfronterer que esquiva les problem\u00e0tiques m\u00e9s incommensurables i equ\u00edvoques de l\u2019art contemporani m\u00e9s recent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La vida i obra de Yayoi Kusama, artista japonesa de 88 anys ressuscitada de la desmem\u00f2ria i ara immensament popular, es descriuen habitualment en termes d\u2019exotisme i car\u00e0cter outsider, seguint…<\/p>\n","protected":false},"author":1363,"featured_media":21122,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5441],"tags":[],"coauthors":[6454],"acf":[],"yoast_head":"\n