![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Tres_2.jpg\")
<\/p>\n
Els Blackouts<\/i>, que van ocupar un lloc destacat en el conjunt de la seva multifac\u00e8tica pr\u00e0ctica art\u00edstica, eren accions en qu\u00e8 Tres apagava de manera gradual les fonts de subministrament que permeten el funcionament tecnol\u00f2gic d\u2019un edifici, fins sumir-lo en el m\u00e0xim nivell possible de foscor i silenci. La il\u00b7luminaci\u00f3, els equips de ventilaci\u00f3 i calefacci\u00f3, les l\u00ednies telef\u00f2niques, els servidors inform\u00e0tics … anaven sent progressivament desconnectats, en un proc\u00e9s d\u2019eliminaci\u00f3 gradual de la llum i el soroll que b\u00e9 podia entendre\u2019s -tal com el comissari Michal Libera va descriure – com un concert invertit, en qu\u00e8 el so se sostreu en comptes de ser afegit\u00a0[2<\/a>]. Els Blackouts<\/i> s\u00f3n tamb\u00e9 un treball d\u2019investigaci\u00f3 sonora i un exercici d\u2019escolta individual i col\u00b7lectiva, per\u00f2 tamb\u00e9 un moment de presa de consci\u00e8ncia, en el qual es posen de manifest els elevats nivells de soroll el\u00e8ctric i contaminaci\u00f3 lum\u00ednica a qu\u00e8 est\u00e0 sotmesa la nostra exist\u00e8ncia . S\u00f3n accions que possibiliten aix\u00ed mateix una experi\u00e8ncia diferent de l\u2019espai arquitect\u00f2nic, en despullar un edifici del seu artifici tecnol\u00f2gic i revelar la seva condici\u00f3 estrictament material, aix\u00ed com les seves propietats ac\u00fastiques, atmosf\u00e8riques i lum\u00edniques naturals.<\/p>\n El continu estat de funcionament o semifuncionament de molts edificis p\u00fablics i comercials t\u00e9 a veure amb la cultura 24\/7 de la nostra societat tardocapitalista, que tan l\u00fadicament ha descrit Jonathan Crary\u00a0[3<\/a>]. Una societat en la qual les estructures urbanes i tecnol\u00f2giques generen espais per al consum i la productivitat permanent, i en les quals fins i tot en els domicilis privats, en els quals la tecnologia sense fils permet respondre e-mails professionals en plena nit o suportar l\u2019insomni veient programes de televisi\u00f3 i navegant per les xarxes socials, comen\u00e7a a penetrar la din\u00e0mica de la cont\u00ednua operativitat. Aquest fer constant comporta una emissi\u00f3 continuada, m\u00e9s o menys evident, de lluminositat i soroll, el que fa que la nit no sigui ja un espai de foscor i silenci, perqu\u00e8 ja no \u00e9s tampoc un interval necess\u00e0riament reservat al descans. De fet va deixar de ser-ho durant la industrialitzaci\u00f3, quan la introducci\u00f3 d\u2019un sistema efica\u00e7 d\u2019enllumenat el\u00e8ctric va possibilitar la implementaci\u00f3 generalitzada dels torns de nit, per\u00f2 la nova societat tecnol\u00f2gica i sense fils ha consolidat i exacerbat aquesta l\u00f2gica.<\/p>\n En aquest context, els Blackouts<\/i> de Tres constitueixen un acte po\u00e8tic i pol\u00edtic de reivindicaci\u00f3 simb\u00f2lica de la foscor, el silenci i la nit, i una acci\u00f3 curta per\u00f2 intensa de resist\u00e8ncia a la cultura de la hiperproducci\u00f3 i l\u2019operativitat cont\u00ednua. No s\u00f3n accions de guerrilla, ja que les apagades es realitzen amb el consentiment i la col\u00b7laboraci\u00f3 dels agents responsables de l\u2019edifici i amb la complicitat d\u2019un p\u00fablic que ha de romandre en silenci; per\u00f2 tot i ser accions art\u00edstiques transcendeixen la superficialitat de l\u2019exercici est\u00e8tic per la seva contund\u00e8ncia i el seu esperit revolucionari. Com ha assenyalat Valent\u00edn Roma, es tracta d\u2019una producci\u00f3 col\u00b7lectiva de silenci que genera par\u00e8ntesi de sentit, espais de possibilitat que poden llegir-se en clau ut\u00f2pica\u00a0[4<\/a>].<\/p>\n “L\u2019edifici \u00e9s important, i la condici\u00f3 \u00e9s que s\u2019ha de apagar del tot, amb tall de llum al final”, em va escriure Tres quan planej\u00e0vem la possibilitat d\u2019organitzar un nou Blackout<\/i> fa un temps. No hi ha doncs concessions ni simulacres, \u00e9s una apagada real, una clausura efectiva de tota productivitat, una mort moment\u00e0nia. I un rep\u00e0s a la llista de tots els recintes i edificis europeus que Tres apag\u00e0 entre l\u2019any 2000 i el 2016 confirma que, en efecte, l\u2019elecci\u00f3 del lloc no \u00e9s banal: entre d\u2019altres espais dedicats a la producci\u00f3 de m\u00fasica i so, el Sidecar i l\u2019Auditori destaquen com a llocs representatius de dues formes oposades d\u2019entendre i viure la m\u00fasica a Barcelona. Tamb\u00e9 hi ha una llarga llista de centres d\u2019art, museus i altres entitats l\u2019activitat dels quals pivota al voltant de la imatge i la cultura visual: a la ciutat comtal, el centre de producci\u00f3 art\u00edstica Hangar, l\u2019Escola Superior d\u2019Imatge i Disseny Idep, el CCCB , l\u2019antic Centre d\u2019Art Santa M\u00f2nica o la desapareguda Mediateca de CaixaForum, entre d\u2019altres. En territori espanyol, espais com el Centre Cultural Matadero d\u2019Osca, Arteleku a Donosti, Azcuna Centroa a Bilbao i el CA2M de M\u00f3stoles, Madrid, ciutat en la qual Tres tamb\u00e9 va apagar -amb tot el ir\u00f2nic i bell que tenen el gest i el joc ling\u00fc\u00edstic- La Casa Encendida.<\/p>\n Constatem, doncs, que de manera intel\u00b7ligent en el treball de Tres el silenci com a fenomen auditiu apareix associat moltes vegades a la foscor, en una mena d\u2019advert\u00e8ncia de que el soroll, en una societat tan saturada d\u2019imatges, \u00e9s tan ac\u00fastic com fotog\u00e8nic, i que qualsevol forma de generaci\u00f3 de silenci passa per una estrat\u00e8gia de resist\u00e8ncia a la imatge. Probablement no hi ha millor exemple d\u2019aquesta constataci\u00f3 que les seves boles de silenci<\/i> fetes de cinefoil<\/i>, un material que bloqueja completament l\u2019entrada de la llum. En deixar a les fosques tots aquests temples art\u00edstics, aquests espais dedicats a la producci\u00f3 de significat visual, potser Tres ens estava convidant a problematitzar el lloc de la imatge en la nostra contemporane\u00eftat, i a repensar el paper que els centres d\u2019art han de tenir en aquesta era hipervisual. En un m\u00f3n tan soroll\u00f3s i lum\u00ednic, quin \u00e9s el lloc de la imatge art\u00edstica? Com promoure des d\u2019all\u00f2 visual formes de pensament cr\u00edtic? Tres plantejava estrat\u00e8gies d\u2019opacitat i d\u2019assoliment del silenci des de les que potser podrem revalidar la funci\u00f3 de l\u2019art, i fins i tot tamb\u00e9 salvaguardar algunes de les llibertats que ens han estat minvades pels sistemes de control i vigil\u00e0ncia, darrere d\u2019una societat suposadament m\u00e9s segura.<\/p>\n \u00c9s interessant recordar que molt abans dels Blackouts de Tres, hi va haver altres black-outs<\/i> a la ciutat de Barcelona. Durant la guerra civil, per a combatre els agressius atacs aeris que assetjaven la ciutat, l\u2019apagada de les llums i l\u2019enfosquiment de cases i \u00e0rees habitades es va imposar com a estrat\u00e8gia de defensa durant la nit, per tal de dificultar la localitzaci\u00f3 d\u2019objectius a l\u2019aviaci\u00f3 enemiga. Ara ja no se\u2019ns bombardeja des de l\u2019aire, per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 altres amenaces, m\u00e9s amagades, menys sorolloses. \u00c9s tamb\u00e9 pertinent recordar que el primer Blackout<\/i> de Tres va tenir lloc en un cibercaf\u00e8 de Barcelona l\u2019any 2000, quan encara imperava una actitud na\u00eff i entusiasta pel m\u00f3n en l\u00ednia, i la creen\u00e7a que Internet podia ser una eina d\u2019empoderament democr\u00e0tic. Cinc anys despr\u00e9s, Tres apag\u00e0 el CSIC, la major instituci\u00f3 p\u00fablica espanyola dedicada a la recerca, l\u2019objectiu fonamental de la qual \u00e9s “desenvolupar i promoure recerques en benefici del progr\u00e9s cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic”. Els Blackouts<\/i> de Tres, en els quals no nom\u00e9s quedaven inoperatives les llums i les fotocopiadores, sin\u00f3 tamb\u00e9 els sistemes d\u2019alarma, les c\u00e0meres de vigil\u00e0ncia, els llums d\u2019emerg\u00e8ncia, la circulaci\u00f3 de metadades, etc. ens recorden que no s\u00f3n la foscor i el silenci el que ens fa vulnerables, sin\u00f3 m\u00e9s aviat aquesta societat del soroll i la llum permanent, en la qual tot es veu, tot es vigila i tot queda registrat. Potser les apagades siguin la nostra \u00fanica estrat\u00e8gia possible de defensa.<\/p>\n<\/div>\n [1<\/a>] Programa de m\u00e0 de l\u2019exposici\u00f3 Tres. Blackout, 01.04 – 18.06-2017, La Virreina Centre de la imatge, Barcelona. Consultat en l\u00ednia per \u00faltima vegada el 16.09.2017 a http:\/\/ajuntament.barcelona.cat\/lav…<\/a><\/p>\n [2<\/a>] Citat en el document digital BLACKOUT_cast_2016.pdf, facilitat per Tres en correspond\u00e8ncia personal.<\/p>\n [3<\/a>] Jonathan Crary, 24\/7. Late capitalism and the endless of sleep. Londres i Nova York: Verso, 2013.<\/p>\n [4<\/a>] Text de presentaci\u00f3 del CSIC, consultat per \u00faltima vegada el 2017.09.16 a http:\/\/www.csic.es\/presentacion<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n La naturalesa humana -tan donada a fer, a produir, a comunicar- \u00e9s sorollosa, com tamb\u00e9 ho s\u00f3n les arquitectures que alberguen i possibiliten tal operativitat. I aix\u00f2, tan obvi com…<\/p>\n","protected":false},"author":1206,"featured_media":21276,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5909],"tags":[],"coauthors":[6521],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Tres_3.jpg\")
<\/p>\n