A la paradoxa de Fermi es combinen l\u2019enunciaci\u00f3 d\u2019un desig i la seva insufici\u00e8ncia emp\u00edrica. A la gran probabilitat que hi hagi altres civilitzacions intel\u00b7ligents en l\u2019univers observable s\u2019uneix l\u2019abs\u00e8ncia de testimoni d\u2019aquestes civilitzacions. A la gran pregunta ontol\u00f2gica que la humanitat se segueix fent des de fa segles -qui som? – s\u2019uneix una altra pregunta en qu\u00e8 es filtra la por a la solitud de l\u2019esp\u00e8cie: estem sols a l\u2019Univers?<\/p>\n
La paradoxa de Fermi va apar\u00e8ixer en la d\u00e8cada dels anys 50 als Estats Units, en un moment d\u2019euf\u00f2ria at\u00f2mica. Com a resposta a la contradicci\u00f3 entre la creen\u00e7a i l\u2019evid\u00e8ncia, Enrico Fermi va incorporar en les seves conclusions el zeitgeist<\/i> de l\u2019\u00e8poca i una considerable dosi d\u2019antropocentrisme: Per qu\u00e8 l\u2019univers no d\u00f3na senyals de vida? Perqu\u00e8, en el cas d\u2019existir, tota civilitzaci\u00f3 avan\u00e7ada de la gal\u00e0xia es dirigeix cap a la seva pr\u00f2pia aniquilaci\u00f3 gr\u00e0cies al desenvolupament de la seva tecnologia. Si estem sols \u00e9s perqu\u00e8 altres, abans que nosaltres, van estr\u00e8nyer el seu propi bot\u00f3 nuclear sense tenir en compte les conseq\u00fc\u00e8ncies hol\u00edstiques del gest m\u00ednim. A l\u2019espera de tal confirmaci\u00f3, el disc d\u2019or de la Voyager 1 segueix viatjant pel buit c\u00f2smic. Potser, dins de 40000 anys, els membres d\u2019una civilitzaci\u00f3 capa\u00e7 de realitzar viatges interestel\u00b7lars ensopeguin amb ell en les proximitats de l\u2019estrella m\u00e9s propera al sistema solar i posseeixin alguna cosa semblant a un gram\u00f2fon per poder escoltar la informaci\u00f3 que cont\u00e9. O podria ser que el sistema solar del qual som part fos una mena de Galactic Radio Quiet Zone<\/i> en la qual altres habitants de la gal\u00e0xia tenen prohibit emetre senyals per comunicar-se entre si perqu\u00e8 s\u00f3n ells els que ens estudien a nosaltres amb la dist\u00e0ncia que exigeix tota estrat\u00e8gia prudent.<\/p>\n
La paradoxa de Fermi \u00e9s tamb\u00e9 coneguda com El Gran Silenci. Aquest segon nom apunta cap a una conclusi\u00f3 diferent a la del mateix Fermi, sent recollida per Ted Chiang per al text que forma part del projecte hom\u00f2nim d\u2019Allora y Calzadilla. En ell, un lloro es dirigeix a nosaltres per a dir-nos que mai hem estat sols. Per\u00f2 no ja a l\u2019Univers, sin\u00f3 a la Terra. “Una soluci\u00f3 proposada a la paradoxa de Fermi \u00e9s que les esp\u00e8cies intel\u00b7ligents intenten ocultar la seva pres\u00e8ncia activament per evitar ser atacades per invasors hostils. En nom d\u2019una esp\u00e8cie que ha estat condu\u00efda gaireb\u00e9 a l\u2019extinci\u00f3 pels \u00e9ssers humans, puc testificar que aix\u00f2 \u00e9s una estrat\u00e8gia s\u00e0via. T\u00e9 sentit romandre en silenci i evitar atreure l\u2019atenci\u00f3”. La resposta de Fermi augmenta la pulsi\u00f3 de mort de la psicoan\u00e0lisi a una escala tan gran que l\u2019espai exterior podria ser vist com una necr\u00f2polis infinita en la qual no nom\u00e9s s\u00f3n les estrelles els cossos que desapareixen a milers d\u2019anys llum. La deducci\u00f3 d\u2019aquest lloro an\u00f2nim apel\u00b7la, per\u00f2, a una activaci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia basada en un simulacre d\u2019abs\u00e8ncia a trav\u00e9s del silenci.<\/p>\n
El sigil com a estrat\u00e8gia de superviv\u00e8ncia dins d\u2019un univers que no \u00e9s tan silenci\u00f3s com hem cregut durant milers d\u2019anys. Els forats negres es resisteixen a ser vistos per l\u2019ull del telescopi. Tan sols poden ser escoltats. Per\u00f2 hi ha un altre silenci que el lloro de Ted Chiang assenyala. I aquest no deriva de l\u2019abs\u00e8ncia de so, sin\u00f3 que es produeix per l\u2019abstracci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie humana amb si mateixa, incapa\u00e7 de absentar-se del llenguatge per a la comprensi\u00f3 de tot all\u00f2 que l\u2019envolta. De fet, si som capa\u00e7os d\u2019entendre el missatge d\u2019aquest lloro desencantat amb l\u2019esp\u00e8cie humana \u00e9s perqu\u00e8 fa servir una llengua reconeixible per a nosaltres. Participa de la mateixa intel\u00b7lig\u00e8ncia discursiva. \u00c9s m\u00e9s, ni tan sols ens parla ell. Ted Chiang parla en nom seu i ell, al seu torn, parla en nom d\u2019una esp\u00e8cie animal que s\u00ed posseeix indicis d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia que, al seu torn, funciona com a recurs ret\u00f2ric de les teories que afirmen que all\u00f2 que anomenem natura tamb\u00e9 posseeix un llenguatge amb el que altres entitats ens parlen. Que no siguem capa\u00e7os de descodificar o escoltar \u00e9s el nostre problema, no el seu.<\/p>\n
En el seu privilegi de la intel\u00b7lig\u00e8ncia associada al llenguatge discursiu, la humanitat busca incansablement formes de vida amb qu\u00e8 relacionar-se d\u2019igual a igual. O fins i tot, des d\u2019un desig de subalternitat c\u00f2smica, civilitzacions m\u00e9s avan\u00e7ades que la nostra que aconsegueixin treure\u2019ns del centre que el nostre enteniment de la realitat ens ha garantit durant segles. Que aconsegueixin silenciar-nos, emmudir-nos o deixar-nos af\u00f2nics. Si els telescopis apuntessin cap a la Terra, la resposta potser no seria diferent. Hem obligat a la tecnologia a escoltar amb les orelles. El gran silenci habita en el nostre m\u00f3n. Dir que la naturalesa -i, per extensi\u00f3, les coses- (ens) parlen suposa un intent de distribuir de manera m\u00e9s \u00e8tica el valor a totes les entitats com a tals. No obstant aix\u00f2, aquest exercici ret\u00f2ric mant\u00e9 la correlaci\u00f3 entre llenguatge i \u00e8tica. La parla com una qualitat privilegiada assignada a aquells cossos que objectivament no parlen. O que, en el cas d\u2019emetre sons, aquests no contribueixen a la intersubjectivitat que genera el llenguatge. No \u00e9s el mateix parlar “a” que parlar “amb”. La dimensi\u00f3 \u00e8tica del llenguatge es fonamenta en aquest aspecte. En fer-nos humans a trav\u00e9s de la interacci\u00f3 d\u2019uns amb altres mitjan\u00e7ant el llenguatge. Podria existir tal cosa com una dimensi\u00f3 \u00e8tica del silenci? L\u2019ag\u00e8ncia (pol\u00edtica) passa inevitablement pel llenguatge? Quina \u00e9s la capacitat d\u2019acci\u00f3 del silenci? \u00bfCal que les coses ens parlin per tenir-les en compte? Tenen les coses capacitat d\u2019emetre discurs sense parlar? O de parlar sense discurs? \u00c9s imprescindible el discurs per a la vitalitat compartida de totes les coses?<\/p>\n
Com tantes vegades, la soluci\u00f3 a moltes preguntes est\u00e0 en la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Tot i la contradicci\u00f3 d\u2019haver estat produ\u00efts amb llenguatge hum\u00e0, Solaris i The Universe of Things presenten situacions en qu\u00e8 el contacte amb altres formes de vida no passa pel discurs. Solaris \u00e9s un planeta-oce\u00e0 amb vida que es resisteix al coneixement cient\u00edfic. \u00c9s una forma de vida silenciosa que t\u00e9, per\u00f2, capacitat d\u2019acci\u00f3. Al frac\u00e0s del llenguatge com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 entre diferents formes de vida intel\u00b7ligents s\u2019uneix el frac\u00e0s del llenguatge a l\u2019hora d\u2019entendre un m\u00f3n que traspassa les fronteres de la Terra. Solaris es comunica amb els humans, per\u00f2 segueix formant part del gran silenci. No podem comunicar-nos amb ell i no sabem qu\u00e8 dir sobre ell. Si no pot complir les expectatives humanes del contacte \u00e9s perqu\u00e8 les sobrepassa, accedint a la vida interior dels tripulants de la nau espacial que porta anys sobre ell. Solaris \u00e9s un cos que transcendeix el seu propi cos. The Universe of Things instal\u00b7la al nostre planeta a una civilitzaci\u00f3 extraterrestre, les Aleutianes, la superioritat de la qual rau en que la seva tecnologia est\u00e0 literalment viva i que formen part d\u2019una continu\u00eftat mat\u00e8rica sense fronteres entre els cossos. S\u00f3n capa\u00e7os de compartir sentiments o records a trav\u00e9s de l\u2019intercanvi de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques. Sense la necessitat d\u2019un llenguatge oral o escrit. La vida com a experi\u00e8ncia que no necessita ser tradu\u00efda, dita. S\u00f3n \u00e9ssers vius dins d\u2019un m\u00f3n completament viu en el qual no hi ha difer\u00e8ncia entre ells i les coses. Les coses parlen, no perqu\u00e8 tinguin la capacitat del llenguatge, sin\u00f3 perqu\u00e8 estan intr\u00ednsecament vives. I \u00e9s des d\u2019aquesta for\u00e7a vital que es produeix la interacci\u00f3 cont\u00ednua entre elles i les Aleutianes. Des d\u2019un intercanvi del llenguatge per un contacte entre cossos que tampoc passa per la literalitat del tacte sin\u00f3 per l\u2019experi\u00e8ncia de tot l\u2019entorn com una xarxa de connexions. Potser la dimensi\u00f3 \u00e8tica d\u2019una comprensi\u00f3 del m\u00f3n menys antropoc\u00e8ntrica no est\u00e0 en fer que les coses parlin o en demanar-les-hi que tinguin un llenguatge propi, sin\u00f3 en el seu dret al silenci i acceptar que aquest \u00e9s igual d\u2019important que la nostra dimensi\u00f3 discursiva.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A la paradoxa de Fermi es combinen l\u2019enunciaci\u00f3 d\u2019un desig i la seva insufici\u00e8ncia emp\u00edrica. A la gran probabilitat que hi hagi altres civilitzacions intel\u00b7ligents en l\u2019univers observable s\u2019uneix l\u2019abs\u00e8ncia…<\/p>\n","protected":false},"author":1273,"featured_media":21306,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5909],"tags":[],"coauthors":[6453],"acf":[],"yoast_head":"\n