{"id":21318,"date":"2017-09-25T09:26:03","date_gmt":"2017-09-25T09:26:03","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2017\/09\/25\/silencio-de-fondo\/"},"modified":"2017-10-25T20:31:37","modified_gmt":"2017-10-25T20:31:37","slug":"silencio-de-fondo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/","title":{"rendered":"Silenci de fons"},"content":{"rendered":"
\n
\n

La idea de silenci \u00e9s paradoxal. La majoria de nosaltres tenim assumid\u00edssims els 4\u201933\u2019\u2019<\/i> de John Cage. Ens vam empassar all\u00f2 que el silenci no existeix gr\u00e0cies a la hist\u00f2ria que ens explicava, que fins i tot en una c\u00e0mera anecoica podem sentir uns sorolls que corresponen als dels \u00f2rgans del nostre propi cos. Un cos que, pobre, fa temps que hem deixat d\u2019escoltar. L\u2019hem silenciat per dedicar-nos a mirar-lo amb obsessi\u00f3. Qu\u00e8 queda del silenci pels que ja no creiem en l\u2019absolut?<\/p>\n

El matem\u00e0tic i enginyer Claude E. Shannon, considerat el pare de la teoria de la informaci\u00f3, va publicar en la d\u00e8cada dels 50 alguns dels seus estudis sobre el soroll\u00a0[1<\/a>]. L\u2019autor explicava la influ\u00e8ncia que tenen les caracter\u00edstiques t\u00e8cniques dels mitjans de comunicaci\u00f3 sobre la informaci\u00f3 transmesa. Shannon ens venia a dir que rastres del pas a trav\u00e9s d\u2019aquests mitjans quedaven gravats al cos de la informaci\u00f3 transmesa, de manera que el contingut que havia enviat l\u2019emissor arribava transformat al receptor. De fet, en determinats moments l\u2019autor era una mica m\u00e9s radical i parlava directament d\u2019errors, afirmant que \u00abDuring transmission the noise introduces errors\u00bb (Durant la transmissi\u00f3 el soroll introdueix errors [al contingut de la informaci\u00f3 que es transmet]). L\u2019objectiu de molts d\u2019aquells estudis era el de calcular num\u00e8ricament els efectes del soroll per reduir-lo o, en el millor dels casos, eliminar-lo.<\/p>\n

El 2011 l\u2019artista i te\u00f2rica del glitch<\/i> Rosa Menkman va comentar la teoria matem\u00e0tica de Shannon, puntualitzant que el soroll aporta dades sobre les relacions entre els agents impl\u00edcits en el proc\u00e9s de transmissi\u00f3\u00a0[2<\/a>]. Menkman remarca la necessitat d\u2019aquest factor per poder contextualitzar la informaci\u00f3 transmesa i afegeix que tamb\u00e9 actuen com a soroll les condicions contextuals, com les culturals i les ling\u00fc\u00edstiques, de cada proc\u00e9s de transmissi\u00f3. Per entendre aix\u00f2, ens podem imaginar les difer\u00e8ncies que trobar\u00edem entre els sorolls que s\u2019escoltarien en l\u2019audici\u00f3 de 4\u201933\u2019\u2019<\/i>, si la present\u00e9ssim en contextos culturalment diversos. Tot i que potser podr\u00edem calcular aquesta mena de sorolls (que podem anomenar culturals, per diferenciar-los dels t\u00e8cnics als que es referia Shannon), recopilant-los per mitj\u00e0 de sensors i traduint-los a estad\u00edstiques per deduir-ne patrons gen\u00e8rics, no s\u00e9 si aquests elements desperten l\u2019inter\u00e8s dels enginyers i matem\u00e0tics que es dediquen al desenvolupament de les TIC. Tinc la sensaci\u00f3 que les tasques de reducci\u00f3 o eliminaci\u00f3 de les empremtes del soroll cultural van a c\u00e0rrec d\u2019uns altres perfils. Qui treballa per aconseguir un silenci de fons?<\/p>\n

La hist\u00f2ria que hi ha darrere la instal\u00b7laci\u00f3 Ruido Blanco<\/i> que l\u2019artista Julia Llerena va presentar el passat mes de maig al centre d\u2019art Addaya, d\u2019Alar\u00f3, em fa pensar que l\u2019eliminaci\u00f3 dels sorolls culturals i la recerca d\u2019un silenci de fons sovint es vehicula per mitj\u00e0 d\u2019accions d\u2019aparen\u00e7a d\u2019all\u00f2 m\u00e9s inofensiva, com pot ser el gest de pintar una paret. Addaya rep peri\u00f2dicament artistes en resid\u00e8ncia i els ofereix tallers. Quan Llerena va arribar al centre se li va assignar un estudi de parets i terra d\u2019un blanc acabat de pintar, aparentment impol\u00b7lut. L\u2019artista va descobrir que la capa de pintura blanca no aconseguia esborrar certes empremtes d\u2019all\u00f2 que havia succe\u00eft en aquell espai abans de la seva arribada. Cada marca era com un f\u00f2ssil que la pintura camuflava, com si fos una disfressa de silenci, novetat i neutralitat que amagava el passat. Per\u00f2 Llerena en va escoltar els ecos i amb Ruido Blanco<\/i> hi va entrar en di\u00e0leg tot afegint sobre cada marca branques i pedres, entre d\u2019altres mat\u00e8ries, que l\u2019artista havia acumulat en les seves expedicions per Mallorca.<\/p>\n

Seria molt agosarat i poc oport\u00fa dir que l\u2019encarregat d\u2019Addaya que va decidir deixar les parets blanques a punt per a cada nou artista resident estava aplicant un acte de censura. Tanmateix, en altres contextos m\u00e9s delicats el gest de silenciar el soroll que han deixat altres per donar pas a una nova veu principal pot ser problem\u00e0tic. Si b\u00e9 callar \u00e9s un dret, quan certes expressions se silencien per ordre d\u2019una determinada autoritat podem parlar de censura. Un exemple d\u2019aix\u00f2 es troba en el cas que explica la poeta xicana Gloria Anzald\u00faa a Borderlands\/La Frontera<\/i> (1989), quan menciona els cursos que determinades universitats del Sud-Oest dels Estats Units havien dissenyat pels estudiants xicans i en els quals se\u2019ls ensenyava a parlar l\u2019angl\u00e8s americ\u00e0 sense el \u00abchicano accent\u00bb\u00a0[3<\/a>].<\/p>\n

De tota manera, la censura es pot vehicular d\u2019altres formes m\u00e9s discretes. No per aix\u00f2 resulta menys violenta per aquells que la pateixen. \u00c9s el cas dels migrants que creuen el Mediterrani de sud a nord els quals, en arribar a les costes europees, veuen com se\u2019ls converteix directament en \u00abrefugiats\u00bb i les seves experi\u00e8ncies passen a ser objecte de traduccions \/interpretacions que es plasmen als principals mitjans de comunicaci\u00f3 occidentals. L\u2019any 2012 Lorena Carbonara i Annarita Taronna, membres del grup de recerca S\/Murare il Mediterraneo, de la Universit\u00e0 degli Studi di Bari, van analitzar el llenguatge que els mitjans feien servir per descriure els tr\u00e0nsits migratoris del Mediterrani\u00a0[4<\/a>]. Van recollir titulars com \u00abThe Tempest \/ Boat-people \/ 20.000 Tunisian migrants washed up on the Italian island of Lampedusa \/ Italy is confronted by a bigger wave \/ The flow of migrants \/ Migration flows \/ The human flows \/ A wave of rebellion began sweeping across North Africa […]\u00bb entre molts altres, que els van servir per denunciar el fet que, en cap cas, aquelles experi\u00e8ncies es narraven amb les paraules dels mateixos migrants.<\/p>\n

En arribar a les costes europees i ser convertits en refugiats, aquelles persones han d\u2019adoptar la llengua que nosaltres utilitzem per parlar d\u2019ells. Les seves veus se silencien i silenci \u00e9s el que tot sovint, carregats de bona fe, pensem que es mereixen. A l\u2019exposici\u00f3 A la vora de la mar<\/i>, comissariada pel music\u00f2leg Oriol Rossinyol, que s\u2019ha pogut veure al Museu Mar\u00edtim de Barcelona aquest estiu, es mostren una s\u00e8rie d\u2019instruments musicals de totes les regions de la Mediterr\u00e0nia i es fan visibles les similituds entre els instruments de les diferents regions al llarg del temps, denotant la idea d\u2019una mateixa cultura mediterr\u00e0nia. Una petita part dedicada a l\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia cont\u00e9 una fotografia d\u2019un bot de migrants com les que fa temps que de tant en tant veiem als mitjans. En comptes de veure un instrument, l\u2019objecte que acompanya la fotografia \u00e9s aqu\u00ed un salvavides taronja que, lluny de donar-me a entendre una idea de silenci \u2013per all\u00f2 que no \u00e9s un instrument musical-, l\u2019objecte em transmet tota una s\u00e8rie de connotacions, un soroll que, com la resta d\u2019instruments que s\u2019exposen a la mostra, parla de les relacions, els ritmes, les harmonies i la complexitat que caracteritzen el Mediterrani a l\u2019actualitat. Sembla, doncs, que el soroll t\u00e9 un car\u00e0cter pol\u00edtic, com tamb\u00e9 ha indicat la traductora \u00c1frica Vidal Claramonte al llibre Dile que le he escrito un \u00abBlues\u00bb. Del texto como partitura a la partitura como traducci\u00f3n en la literatura latinoamericana<\/i> (2017)\u00a0[5<\/a>], en el qual reflexiona sobre el paper del soroll cultural en els processos de traducci\u00f3 liter\u00e0ria. I \u00e9s que cada llengua va acompanyada d\u2019uns sorolls que, com el \u00abchicano accent\u00bb d\u2019Anzald\u00faa, fa que unes paraules no signifiquin el mateix per a uns que per a d\u2019altres, i fa que els silencis siguin plens de sons.<\/p>\n

Callar \u00e9s un dret i, personalment, cada dia em sento menys capa\u00e7 d\u2019omplir amb les meves paraules els silencis dels altres, perqu\u00e8 m\u2019eixorden els sorolls que s\u2019hi poden escoltar.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[1<\/a>] Shannon, Claude E. (1948). \u00abA Mathematical Theory of Communication\u00bb. The Bell System Technical Journal, Vol. 27, pp. 237 \u2013 423, 623 \u2013 656, Juliol, Octubre.<\/p>\n

[2<\/a>] Menkman, Rosa. (2011). The Glitch Moment(um). Amsterdam: Institute of Network Cultures.<\/p>\n

[3<\/a>] Anzald\u00faa, Gloria. (1989). Borderlands\/La Frontera.<\/i> San Francisco: Aunt Lute Books.<\/p>\n

[4<\/a>] Carbonara, Lorena, i Taronna, Annarita. (2012). \u00abIn search of New Sea(e)scapes: The Metaphors of The Mediterranean From Mythological to Contemporary Narratives\u00bb. Democracy and Difference: The US in Multidisciplinary and Comparative Perspectives. Trento: Editrici Universit\u00e0 degli Studi di Trento. pp. 301 \u2013 307.<\/p>\n

[5<\/a>] Vidal Claramonte, \u00c1frica. (2017). Dile que le he escrito un \u00abBlues\u00bb. Del texto como partitura a la partitura como traducci\u00f3n en la literatura latinoamericana. Madrid: Iberoamericana.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La idea de silenci \u00e9s paradoxal. La majoria de nosaltres tenim assumid\u00edssims els 4\u201933\u2019\u2019 de John Cage. Ens vam empassar all\u00f2 que el silenci no existeix gr\u00e0cies a la hist\u00f2ria…<\/p>\n","protected":false},"author":1259,"featured_media":21315,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5909],"tags":[],"coauthors":[6467],"acf":[],"yoast_head":"\nSilenci de fons – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Silenci de fons – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La idea de silenci \u00e9s paradoxal. La majoria de nosaltres tenim assumid\u00edssims els 4\u201933\u2019\u2019 de John Cage. Ens vam empassar all\u00f2 que el silenci no existeix gr\u00e0cies a la hist\u00f2ria...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2017-09-25T09:26:03+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-10-25T20:31:37+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/IMG_6422_copy_1_.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"491\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Anna Dot\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Anna Dot\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Anna Dot\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/\",\"name\":\"Silenci de fons – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/IMG_6422_copy_1_.jpg\",\"datePublished\":\"2017-09-25T09:26:03+00:00\",\"dateModified\":\"2017-10-25T20:31:37+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/IMG_6422_copy_1_.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/IMG_6422_copy_1_.jpg\",\"width\":670,\"height\":491},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Silenci de fons\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629\",\"name\":\"Anna Dot\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/bf449a85ca5c64f9548761c803e37fab\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Anna Dot\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/anadot\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Silenci de fons – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Silenci de fons – A*Desk","og_description":"La idea de silenci \u00e9s paradoxal. La majoria de nosaltres tenim assumid\u00edssims els 4\u201933\u2019\u2019 de John Cage. Ens vam empassar all\u00f2 que el silenci no existeix gr\u00e0cies a la hist\u00f2ria...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2017-09-25T09:26:03+00:00","article_modified_time":"2017-10-25T20:31:37+00:00","og_image":[{"width":670,"height":491,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/IMG_6422_copy_1_.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Anna Dot","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Anna Dot","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Anna Dot"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/","name":"Silenci de fons – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/IMG_6422_copy_1_.jpg","datePublished":"2017-09-25T09:26:03+00:00","dateModified":"2017-10-25T20:31:37+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/IMG_6422_copy_1_.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/IMG_6422_copy_1_.jpg","width":670,"height":491},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/silencio-de-fondo\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Silenci de fons"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629","name":"Anna Dot","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/bf449a85ca5c64f9548761c803e37fab","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g","caption":"Anna Dot"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/anadot\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21318"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1259"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21318"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21318\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21320,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21318\/revisions\/21320"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21315"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21318"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21318"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21318"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=21318"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}